El Govern ha aprovat el Decret de creació del Registre de plantacions de fruita dolça per tal de disposar d'una eina que permeti conèixer la realitat de la fruita dolça a Catalunya i ordenar un subsector agrari que tendeix a la diversificació varietal. El registre servirà per trobar l'equilibri entre l'oferta i la demanda en algunes espècies varietals i per garantir l'eficàcia de les mesures de gestió fitosanitària.
La inscripció al registre, obligatori per a totes les parcel·les de fruita dolça, es farà d'ofici a partir de les informacions d'altres registres existents al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o de les dades d'organitzacions de productors. La inscripció al registre serà un requisit indispensable per beneficiar-se de les subvencions de la fruita dolça.
Les dades del registre es canalitzaran a través d'un sistema d'informació geogràfica (SIG) que permetrà identificar i situar gràficament les parcel·les. D'altra banda, l'accés a dades com l'espècie, el municipi, el polígon, la parcel·la, el recinte i la superfície de les parcel·les fructícoles serà públic, i la resta es regularà d'acord amb la normativa administrativa i de protecció de dades de caràcter personal.
Antecedents
La combinació de totes aquestes dades esdevenia una tasca complexa i laboriosa que no sempre proporcionava una informació del tot ajustada a la realitat, la qual cosa feia palesa la necessitat de disposar de tota la informació en un únic registre de dades.
D'altra banda, el Pla d'actuació de la fruita dolça de Catalunya, elaborat l'any 2001, ja parlava de la necessitat de conèixer exhaustivament el sector productiu prèviament a l'estudi de la millora del producte, i per tant, posava de manifest la necessitat d'elaborar un registre que contingués la informació real del potencial de producció fructícola de Catalunya.
A més, l'any 2002, la Llei de sanitat vegetal fixava les limitacions a la introducció i circulació de vegetals per prevenir els riscos que representa la possible introducció o propagació de plagues de quarantena, i també establia l'adopció de mesures fitosanitàries de salvaguarda, que impliquen un coneixement ràpid i precís de la situació en el territori d'una espècie vegetal i/o les seves varietats.