La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, ha presentat als altres membres de l'Executiu l'avantprojecte de la Llei de Serveis Socials de Catalunya, la qual garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya.
La normativa neix de la necessitat de millorar una situació ambigua pel que fa a l'atribució de responsabilitats als diferents nivells de l'Administració, una dotació insuficient de recursos públics per finançar els serveis necessaris, una coordinació feble entre les administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya, i una prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada.
Aquesta situació ha estat produïda pel poc consens entre les diferents administracions públiques que tenen competències en serveis socials i del curt desenvolupament reglamentari de les lleis vigents. Per aquest motiu, l'elaboració de la llei ha estat fruit d'un procés participatiu i ha buscat el màxim consens de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya.
La nova llei, que es preveu que el Govern presenti al Parlament abans de final d'any, estableix nou compromisos:
Amb tot, la nova llei marca un abans i un després en l'atenció social a Catalunya, donant un salt del model assistencialista cap a un nou model garantista i universal.
Articulat de la llei
La Llei de Serveis Socials s'estructurà en nou títols:
El primer títol, a més de definir els objectius i les finalitats dels serveis socials, desenvolupa els seus principis rectors i els aproxima a les persones destinatàries dels serveis socials, seguint el contingut de la legislació anterior. La principal innovació és que inclou en el seu articulat una descripció detallada, amb rang de llei, dels drets i deures de les persones en relació amb els serveis socials.
El segon títol regula el sistema públic de serveis socials, ordena la seva estructura, funcions i prestacions. La principal innovació és la introducció de la cartera de serveis com instrument i garantia d'accés a les prestacions garantides del sistema de serveis socials, per a tota la població que els necessiti. Serà per tant el Parlament de Catalunya qui fixarà els pressupostos anuals, i a més informarà preceptivament la Planificació Estratègica i la Cartera de Serveis Socials (que inclourà totes les prestacions garantides), les condicions d'accés i les dotacions econòmiques suficients.
El títol tercer estableix el règim competencial i organitzatiu. En el seu primer capítol regula les competències de les administracions públiques. En el segon capítol, l'organització territorial dels serveis basada en el principi de subsidiarietat, que es complementa amb la disposició transitòria que ordena la descentralització. El tercer capítol regula la planificació dels serveis socials. El quart capítol regula la coordinació i col.laboració interadministrativa. I el cinquè capítol és la principal novetat, doncs regula el paper dels professionals en els serveis socials.
El quart títol ordena i regula la participació cívica a tots els nivells dels serveis socials de Catalunya. Introdueix el traspàs de la informació i els processos participatius per reforçar la capacitat de les persones d'incidir en la innovació i el futur dels serveis socials.
El cinquè títol ordena i regula el finançament dels serveis socials i ordena especialment les obligacions de les administracions i de les persones usuàries en el finançament.
El sisè títol ordena i regula el paper de la iniciativa privada social i de la iniciativa privada mercantil en els serveis socials. Així mateix ordena com ha de ser l'actuació de les administracions públiques en relació amb les entitats privades.
El setè, vuitè i novè títol ordenen i regulen la formació i la recerca en els serveis socials, la qualitat dels serveis socials i la inspecció, el control i el règim sancionador dels serveis socials.
Mitjançant una disposició addicional s'aborda la situació de les persones amb necessitat de major autonomia personal per la seva dependència per a la realització d'activitats de la vida diària. Es reconeix de manera expressa que es tracta d'una contingència de caràcter general, responsabilitat comuna i solidària del conjunt de la societat.