El Govern ratifica el conveni entre Medi Ambient i l'Estat que preveu les actuacions alternatives al PHN
El Govern ha ratificat avui el Conveni de col·laboració signat entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Ministeri de Medi Ambient per a l'execució de les obres alternatives al Pla Hidrològic Nacional, signat el passat 26 de juliol. En aquest conveni, que segueix les directrius comunitàries de la nova política de l'aigua, es preveu el desenvolupament i el finançament d'un seguit d'actuacions a la xarxa hídrica catalana, que substitueixen el ramal nord del transvasament de l'Ebre previst al PHN original.
Aquestes obres són la materialització del canvi de model de gestió dels recursos hídrics. Mentre el PHN preveia solventar les carències hídriques estructurals d'algunes zones mitjançant les transferències entre conques, la nova política de l'aigua, inspirada en la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu, té com a objectiu assolir un bon estat dels recursos hídrics a través de mesures per millorar la seva protecció i promoure una gestió i ús sostenibles. Així, quan es va derogar l'autorització de la transferència d'aigua des del Baix Ebre, s'aprofundia en actuacions per incentivar l'obtenció alternativa i la millora de la gestió dels recursos hídrics.
Després que el conseller de Medi Ambient i Habitatge va expressar formalment que el Govern renunciava a l'execució del ramal nord del transvasament de l'Ebre per existir alternatives millors, el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat van signar aquest conveni de col·laboració. En total, les actuacions que s'hi preveuen són:
- Dessaladora de l'àrea metropolitana de Barcelona.
- Diverses actuacions de reutilització al Llobregat i una a Tarragona.
- Basses de regulació per les ETAP (Estació de Tractament d'Aigües Potables) de Sant Joan Despí i Abrera.
- Ampliació i millora del tractament a la potabilitzadora d'Abrera.
- Basses de recàrrega en l'aqüífer del Baix Llobregat.
- Descontaminació de l'aqüífer del Besòs.
- Prolongació de la conducció Abrera-Fonsanta fins el Prat del Llobregat.
- Interconnexió de xarxes d'Abastament del Maresme Nord i ATLL (Aigües Ter-Llobregat).
- Complementació de la connexió entre les ETAP d'Abrera i Cardedeu: tram Fonsanta-Trinitat.
- Desdoblament de l'artèria Cardedeu-Trinitat.
- Reforç de l'abastament de la Costa Brava centre.
- Programa d'estalvi i gestió sostenible. Millora de l'estanqueïtat de les xarxes d'abastament en alta.
- Restauració hidrològic-ambiental dels residus salins del Llobregat per la millora de la qualitat de l'aigua. 1a Fase.
- Programa de sanejament d'aigües residuals urbanes (PSARU 2002) en les CIC (Conques Internes de Catalunya). 1a Fase.
- Recuperació hidromorfològica al Cardener, Llobregat i Ter.
- Increment del tractament en els sistemes de sanejament per la millora ambiental i de la qualitat de les aigües d'abastament en la conca del Llobregat.
Aquestes noves infraestructures i actuacions específiques permetran una millora substantiva de les condicions en què es presta el servei. Dibuixaran un nou escenari pel que fa al proveïment a les conques més sensibles de Catalunya, que permetrà disposar d'aigua potable de millor qualitat i augmentar substancialment la garantia de continuïtat del servei en circumstàncies adverses, especialment en l'àmbit que s'abasta de la xarxa Ter-Llobregat, que és un dels més sensibles i on hi viu prop del 70 per cent de la població del país.
El finançament d'aquestes obres sorgirà d'una aportació del Ministeri de Medi Ambient, provinent dels Fons de Cohesió de la Unió Europea de 2005, que arribarà a un màxim de 511,4 milions d'euros. La diferència entre aquesta quantitat i el cost final de les actuacions l'aportarà la Generalitat de Catalunya. Cal assenyalar que fins el 17 de gener l'Agència Catalana de l'Aigua i Aigües Ter-Llobregat ja han presentat un total d'onze actuacions amb un cost total de 754,89 milions, amb una sol·licitud de fons de 511,4 milions. Fins el moment, la Comissió de la UE ha emès nou decisions favorables, amb un volum d'inversió de 675,01 milions, amb 433,26 milions d'aportació dels Fons de Cohesió.