Generalitat de Catalunya

Acords de Govern. VII legislatura
Inici > Acords de Govern > 18 de abril de 2006 > Jaciment arqueològic de Terrassa
Dimarts, 18 de abril de 2006

Comissió de Política Econòmica

El Govern destina 4,4 milions d'euros a les feines d'excavació del jaciment arqueològic de Terrassa


El Govern ha aprovat avui destinar 4,4 milions d'euros per a la realització de les excavacions al jaciment arqueològic i paleontològic de Vallparadís (Terrassa). Les prospeccions, encarregades a GISA, comptaran amb la supervisió del Departament de Cultura i la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili.

L'acord subscrit avui permet compatibilitzar els treballs arqueològics amb les obres de perllongació de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El jaciment es va descobrir el 2003 en el curs del control paleontològic de les obres, treballs que estaven estipulats a les mesures correctores d'impacte ambiental. Era un lloc d'expectativa de troballes atès el precedent de les excavacions a Cal Guardiola, jaciment molt proper a l'estació.

L'agost de 2005 s'inicien les excavacions en extensió en el decurs dels treballs de construcció de la futura estació de FGC a Vallparadís, i ben aviat es va constatar que és el més antic de Catalunya amb evidències de presència humana i un dels quatre d'Europa corresponents al pleistocè inferior. Segons els experts, podria pertànyer a les primeres migracions de poblacions africanes que van arribar a la Península Ibèrica.

Durant les primeres investigacions realitzades a la zona s'hi van trobar eines de pedra i os, a més de fòssils d'hipopòtams, rinoceronts, elefants, hienes, cavalls i altres animals. Diversos ossos d'animals presenten marques causades per eines de pedra fetes per l'home. L'antiguitat de la troballa, d'entre 700.000 i 900.000 anys, l'equipara en importància amb jaciments com els d'Atapuerca i Orce.

Amb les excavacions, el grup d'investigadors i arqueòlegs esperen trobar restes fòssils d'humans que demostrin definitivament la presència d'homínids en aquesta zona, possiblement, els primers humans que van habitar Catalunya.