Generalitat de Catalunya

El Govern ha destinat avui un total de 21,1 milions d'euros a la millora de la senyalització d'orientació en carreteres de l'ambit metropolità, comarques gironines, Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i Aran i les comarques del Priorat i el Solsonès. Aquesta inversió s'emmarca en la segona fase del programa de renovació dels senyals d'orientació que la Generalitat està desenvolupant amb l'objectiu d'informar els conductors de forma més completa i entenedora sobre les diverses destinacions de la via on transiten.

La Generalitat va engegar a principis de 2004 un pla de xoc per tal de millorar la senyalització d'orientació de les carreteres i guanyar en seguretat viària i qualitat en la conducció. És el primer programa d'aquestes característiques que es du a terme a l'Estat espanyol des dels anys 60.

El conjunt del pla de renovació de la senyalització suposa una inversió de més de 50 milions i preveu millorar la senyalització d'unes 2.982 cruïlles amb la instal·lació d'uns 29.000 nous plafons. El pla incideix sobre totes les cruïlles de la xarxa viària de la Generalitat, les cruïlles de carreteres de la Generalitat amb carreteres de les diputacions i, finalment, sobre les cruïlles entre carreteres de la Generalitat i carreteres de l'Estat.

D'aquest Pla ja s'ha desenvolupat la primera fase, a punt de culminar, i a partir d'avui s'inicia el procés per posar en marxa la segona.

El Govern ha aprovat avui destinar 21,1 milions d'euros per iniciar la segona fase del Pla de millora de senyalització d'orientació. D'aquesta manera es preveu que l'octubre del 2006 es començaran a col·locar 11.230 senyals a 1.107 cruïlles de l'àmbit metropolità, comarques gironines, Terres de l'Ebre, Alt Pirineu i Aran i les comarques del Priorat i el Solsonès. En concret, els treballs, que tindran una durada de 12 mesos, consistiran en:

• Comarques gironines: Ripollès, Garrotxa i costat oest del Gironès, Alt Empordà, Pla de l'Estany i la Selva. S'actuarà en 283 cruïlles mitjançant la instal·lació de 2.350 plafons, amb una inversió de 3,1 milions. Les principals carreteres en què s'intervindrà són: C-66, C-26, C-63, C-25, C-38.
• Alt Pirineu i Aran i Solsonès: Vall d'Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribargorça, Alt Urgell, Cerdanya i Solsonès. Carreteres principals: C-12, C-13, C-14, C-26, C-28, C-1412. A 373 cruïlles s'instal·laran 3.100 plafons amb una inversió de 4,9 milions.
• Terres de l'Ebre i Priorat: Ribera d'Ebre, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Priorat. Carreteres principals: C-12, C-12B, C-42, C-44. A 218 cruïlles s'instal·laran 1.800 plafons amb una inversió de 4,3 milions.
• Àmbit metropolità (segona fase): Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Garraf i Alt Penedès. Carreteres principals: C-234, C-243a, 244a, C-245, C-1413a, C-1414, C-1415c, N¬150. S'instal·laran 3.980 plafons a 233 cruïlles, amb una inversió de 8,8 milions.

El Govern de la Generalitat està a punt de concloure la primera fase d'aquest Pla que ha significat la renovació i millora de la senyalització d'orientació de les comarques de l'est de les comarques de Girona, Ponent, camp de Tarragona i part de l'àmbit metropolità.

Finalitzat

• Girona est: Baix Empordà i zona est del Gironès, Alt Empordà, la Selva i Pla de l'Estany. S'ha actuat en 420 encreuaments i s'han instal·lat 3.500 plafons, amb un cost de 4,15 milions. En execució
• Ponent: Segrià, Pla d'Urgell, Segarra i les Garrigues. El programa incideix en 320 cruïlles, amb la instal·lació de 2.560 plafons i una inversió de 2,38 milions. Es preveu que els treballs concloguin el juliol vinent.
• Camp de Tarragona: Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà. S'actua en 350 cruïlles i es col·loquen 2.800 plafons, amb un pressupost de 4,75 milions. Els treballs finalitzaran el juliol vinent.
• Àmbit metropolità (primera fase): A finals de 2005 es van iniciar els treballs per a millorar la senyalització d'orientació a les carreteres de la Generalitat a les comarques de l'àmbit metropolità. La xarxa viària d'aquestes comarques és la d'una major complexitat pel que fa a orientació i concentració d'encreuaments com al volum de trànsit. Aquesta fase inclou per exemple la C-58, amb una intensitat mitjana de més de 100.000 vehicles diaris o a la C-17, amb un volum d'entre 50.000 i 80.000 vehicles. Es col3locaran uns 4.000 plafons i s'actuarà en 300 cruïlles, amb una inversió de 8 milions. Els nous senyals quedaran instal3lats l'octubre vinent.

El model de senyalització que s'està implantant, a banda de modernitzar i millorar la qualitat dels plafons, té en compte els criteris de visibilitat, claredat, continuïtat i jerarquització dels principals punts de destinació per tal de fer més entenedora l'orientació a les carreteres catalanes i aconseguir que la conducció sigui així més còmoda i segura.

Els nous senyals són d'alumini, que té avantatges funcionals, estètics i de seguretat viària en cas d'impacte. Fins ara, s'emprava el ferro galvanitzat que es corrou abans i és menys flexible.

Visibilitat: Els plafons es col·loquen a 2,20 metres d'altura, en lloc dels 1,20 actuals, per millorar la seva visibilitat i s'implanten en llocs que permetin una detecció llunyana.

Llegibilitat: Cada plafó conté un nombre limitat de mencions (3 com a màxim i, en alguns casos molt excepcionals, 4) i amb una mida adient per facilitar-ne la lectura. La mida de les lletres s'adapta a la velocitat de la via i, per tant, serà més gran a les carreteres de la xarxa bàsica i més petita a la xarxa local.

Continuïtat: Un cop senyalitzat un determinat indret, aquest continuarà senyalitzat a totes les cruïlles successives que es trobi el conductor per tal de garantir un encaminament òptim. Els principals pols de la xarxa (nuclis de població, llocs d'interès turístic, centres industrials o de serveis) es classifiquen d'acord amb criteris objectius (població, importància específica...). Aquesta classificació permet jerarquitzar els itineraris i serveix de base per seleccionar les destinacions que apareixen a la senyalització. L'ordre en què es disposen els pols dins el senyal segueix un criteri de proximitat.

En aquest sentit, es defineixen 6 tipus de pols:

• Superespecials: països i capitals de comunitat autònoma
• Especials: capitals de demarcació
• Primaris: capitals de comarca, aeroports, ports, etc.
• Secundaris: poblacions mitjanes
• Terciaris: poblacions petites
• Quaternaris: llocs molt petits