Comissió de Govern de Política Social
Declarats béns culturals d'interès nacional diversos edificis històrics d'arreu de Catalunya
L'església de Santa Maria d'Organyà, La Igualadina Cotonera i la seu de la Fundació Miró queden protegides per preservar-ne els valors culturals
El Consell Executiu ha acordat avui declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, diverses construccions històriques d'arreu de Catalunya, així com delimitar-ne l'entorn de protecció. Les construccions que queden protegides són l'església col·legiata de Santa Maria a Organyà (Alt Urgell), La Igualadina Cotonera a Igualada (Anoia) i la seu de la Fundació Joan Miró a Barcelona. El jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona), també ha estat considerat bé cultural d'interès nacional, però en la categoria de zona arqueològica.
Església col·legiata de Santa Maria d'Organyà
El principal interès d'aquest monument, a més dels seus components arquitectònics i ambientals, rau en el fet que en els seus arxius parroquials s'hi van trobar les Homilies d'Organyà, el text conegut més antic escrit en català. La primera constància documental de l'església data de l'any 993. Posteriorment, i després d'un gran incendi, es va reconstruir i consagrar de nou l'any 1057.
L'estructura urbana al voltant de l'edifici ha patit moltes transformacions en els darrers anys, i el creixement del municipi d'Organyà ha provocat que el monument quedi inserit entre les edificacions que donen a la carretera C-14. Per aquest motiu, a més de protegir l'església, la declaració aprovada avui inclou les finques adjacents per garantir el control i la coherència de l'entorn proper al monument. Les àrees no edificades de titularitat pública també queden dins l'àrea protegida, així com el subsòl del perímetre de l'entorn de protecció.
Seu de la Fundació Joan Miró
Projectat per l'arquitecte català Josep Lluís Sert, l'edifici de la Fundació Joan Miró a Barcelona va suposar un punt de ruptura i d'avantguarda tant des del punt de vista arquitectònic com funcional. Inaugurat com a museu l'any 1975, va ser el primer centre museístic d'art contemporani a Catalunya. Tot i que els valors del monument són principalment arquitectònics i ambientals -per les seves estructures obertes al paisatge i a la ciutat-, també s'han tingut en compte els valors històrics, culturals i socials. En aquest sentit, cal remarcar que la seu de la Fundació és una obra conjunta de Joan Miró i Josep Lluís Sert, dos dels catalans més universals i que més difusió han fet de la pintura i l'arquitectura catalanes contemporànies.
Fàbrica La Igualadina Cotonera
La Igualadina Cotonera, edifici fabril d'Igualada destinat a la fabricació de cotó, va ser construïda entre els anys 1841 i 1842 i va funcionar fins el 1967. La fàbrica és la mostra més antiga que es conserva de la primera industrialització, anterior fins i tot al Vapor Vell de Sants (1848), ja declarat bé cultural d'interès nacional, també en la categoria de monument històric.
Jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda, a Osona
Finalment, el Govern també ha declarat bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda, a les Masies de Roda (Osona). El conjunt és un dels més rellevants de Catalunya tant per la seva extensió (12 ha) com pel llarg període que abraça (del segle VIII aC al segle XIV). Les restes, molt ben conservades, documenten clarament l'organització urbanística dels darrers mil·lennis.
Així, el jaciment conté les restes d'un antic establiment del Bronze final, d'un poblat ibèric i d'un poblat medieval. La primera ocupació d'aquest indret data del període final de l'edat del Bronze, als s. VIII-VII aC, de la qual s'han localitzat restes de cabanes i de ceràmica brunyida amb acanalats. A partir del segle V, en l'època ibèrica, es va construir un poblat fortificat que romangué fins al segle I aC. En època imperial romana s'inicia un període d'abandonament fins al segle VIII o IX, moment en què s'hi va establir un assentament carolingi. L'última fase d'ocupació comprèn des dels segles X-XI, amb la formació del poblat alt medieval que creix a l'entorn de l'església dedicada a Sant Pere, fins els inicis del segle XIV, quan és abandonat de forma definitiva.