La Generalitat aposta per millorar els serveis dels equipaments cívics i incorpora els ajuntaments en la seva gestió
El Govern ha aprovat avui, a proposta del Departament de Benestar i Família, un acord de delegació de competències de gestió dels serveis prestats en els equipaments cívics de la Generalitat a determinats ens locals. Actualment, hi ha 154 equipaments cívics a Catalunya, ubicats en 75 municipis, que van des dels casals de gent gran, centres cívics, hotels d'entitats, ludoteques, cases del mar i altres equipaments polivalents. L'acord, en el que participaran 18 ajuntaments de tot Catalunya, preveu que la Generalitat continuï mantenint la titularitat, els recursos humans, el finançament i el patrimoni dels equipaments cívics però exercint la cogestió amb els consistoris.
La iniciativa pretén millorar la qualitat dels serveis que ofereixen els equipaments cívics a la ciutadania de Catalunya i donar respostes properes a les necessitats actuals de la població, implicant als ens locals en la gestió d'uns serveis que fins ara donava la Generalitat. Actualment, hi ha ajuntaments que tenen els seus propis equipaments cívics i, en aquest sentit, l'objectiu és posar fi a la duplicitat existent de serveis i caminar cap a l'equitat. Per posar un exemple, la mesura vol resoldre l'actual greuge comparatiu que tenen els usuaris de diferents casals d'avis d'un mateix barri. En definitiva, es pretén millorar l'eficiència i eficàcia dels serveis que es prestin en els equipaments cívics, així com donar resposta a una reivindicació històrica dels ajuntaments.
Si bé l'acord per a un Govern catalanista i d'esquerres, signat per PSC, ERC i IC-Verds, preveu el traspàs als ajuntaments de les oficines de Benestar Social, els casals d'avis i els serveis comunitaris i d'acció cívica, així com el finançament adequat, el Govern ha actuat de forma respectuosa amb la moció aprovada al Parlament el mes de juny passat, en la que s'instava el Departament de Benestar i Família a evitar qualsevol transferència a les corporacions locals dels equipaments i el personal vinculats a les oficines de Benestar i Família i altres equipaments cívics.
L'acord d'avui respecta aquesta moció ja que aquest nou plantejament envers els equipaments cívics té com a objectiu assolir la cogestió entre la Generalitat i els ajuntaments com a model de futur. Per tant, la Generalitat continuarà mantenint la titularitat de la competència dels equipaments, i no es produirà cap transferència als municipis dels equipaments ni dels serveis. El finançament, els recursos humans i el patrimoni continuaran sent responsabilitat del Govern.
Fins ara, 18 ens locals, tots ells amb més de 20.000 habitants, han manifestat el seu interès en participar en aquest procés. Tots ells accepten la gestió conjunta dels equipaments cívics i disposen, en molt casos, d'equipaments similars de titularitat municipal. A aquests 18 municipis on es durà a terme aquesta iniciativa hi ha un total de 84 equipaments cívics, dels quals 21 són casals cívics, 46 casals de gent gran, 12 hotels d'entitats, 1 casa del mar i 2 equipaments polivalents. Aquests 18 municipis s'agrupen en 12 comarques i la distribució és la següent:
- Alt Empordà, Figueres: un casal cívic i un casal de gent gran
- Anoia, Igualada: un casal cívic i un casal de gent gran
- Baix Camp Reus: un casal cívic i un casal de gent gran
- Baix Llobregat, El Prat de Llobregat: un casal cívic, un casal de gent gran i dos hotels d'entitats; Molins de Rei: un casal cívic; Sant Joan Despí: un casal de gent gran; Sant Vicenç dels Horts: un casal cívic
- Barcelonès, Barcelona: dos casals cívics, onze casals de gent gran, quatre hotels d'entitats, dos ludoteques i una casa del mar; Badalona: quatre casals cívics, un hotel d'entitats i un poliesportiu; L'Hospitalet de Llobregat: quatre casals de gent gran, dos casals cívics i tres hotels d'entitats
- Garrotxa, Olot: un casal de gent gran
- Gironès, Girona: un hotel d'entitats i un casal de gent gran
- Osona, Vic: dos casals de gent gran
- Segrià, Lleida: un equipament polivalent
- Vallès Occidental, Sabadell: sis casals de gent gran, un casal cívic i un equipament polivalent; Terrassa: set casals de gent gran, dos casals cívics
- Vallès Oriental, Granollers: dos casals de gent gran.
A causa de la particularitat de la ciutat de Barcelona, la gestió conjunta dels 20 equipaments cívics de la ciutat es contempla mitjançant un conveni entre el Departament de Benestar i Família i l'Ajuntament de Barcelona signat el 19 de juliol de 2006.
Així doncs, aquesta experiència de cogestió afectarà en una primera fase al 55% dels equipaments del Departament de Benestar i Família i al 66% de la població que actualment disposa d'equipaments cívics de la Generalitat de Catalunya.
El Departament de Benestar i Família està obert a la incorporació de nous municipis per ampliar la delegació de competències, tot i que s'ha de tenir en compte que les noves incorporacions sempre vindran donades per la voluntarietat dels municipis. El Govern de la Generalitat entén que aquest nou model de cogestió és el més vàlid per poder oferir un servei de major qualitat i més proper a les necessitats de la població, però no s'imposarà la participació de cap ens local.
Pel que fa al funcionament de la gestió compartida i per poder garantir el correcte desplegament del nou model de gestió d'acord amb la normativa vigent a cada municipi, es crearà una Comissió de Gestió i Seguiment, que es composarà de 7 membres. La presidència l'exercirà la persona titular de l'alcaldia on es trobi l'equipament o els equipaments, fet que atorga el lideratge en la gestió als ens locals. En total, la comissió tindrà 3 membres propis de l'ajuntament en qüestió, 3 membres del Departament de Benestar i Família i un membre més que serà designat per la comissió de seguiment per exercir la secretaria. Aquestes comissions s'encarregaran de la gestió operativa dels equipaments i podran crear grups de treball per conèixer les necessitats dels diferents equipaments, i s'hi podrà contemplar la participació de representants dels usuaris, i de responsables d'equipaments per tal d'apropar el servei a la ciutadania.