El Govern ha aprovat avui el Projecte de decret sobre mobilitat i urbanisme que preveu que, a partir d'ara, s'hauran d'incorporar els estudis de mobilitat generada a l'expedient de modificació de qualsevol pla urbanístic. Aquests estudis analitzaran les mesures de mobilitat que preveu el projecte i en determinaran la seva viabilitat. Si les mesures en matèria de mobilitat no són adequades, el pla urbanístic no serà aprovat. D'aquesta manera el Decret potencia el lligam entre la planificació urbanística i la mobilitat.
El Decret desenvolupa en el terreny urbanístic la Llei de mobilitat aprovada el 2003. En definitiva, el Decret pretén donar resposta a una realitat canviant en la gestió de la mobilitat, en què les xarxes per a vianants, bicicletes i transport públic incrementen el seu protagonisme. A més, els valors de qualitat de vida, seguretat en els desplaçaments i sostenibilitat han de ser cada dia més presents en el disseny i la gestió de la xarxa viària. Aquest canvi en les prioritats, juntament amb la consolidació de la bicicleta com a eina de mobilitat quotidiana, han donat lloc a conceptes i situacions noves que fins ara no havien estat reflectits en la normativa.
El plans urbanístics tindran un seguit de ràtios d'obligat compliment en què, segons la població i la superfície del municipi, es determinarà el nombre de carrils bici, aparcaments i altres elements de mobilitat. El càlcul permetrà establir les xarxes de vehicles, vianants, bicicletes i transport públic. Aquestes xarxes hauran de ser contínues i enllaçar els principals nuclis d'atracció de mobilitat. La tramitació d'aquests estudis d'avaluació de la mobilitat generada anirà lligada als plans urbanístics i, com aquests, estaran sotmesos a informació pública. Així, els estudis de mobilitat han de contenir principalment aquests elements:
El Projecte de decret també preveu quines són les implantacions singulars que requereixen un estudi d'avaluació de la mobilitat generada en funció del tipus d'implantació. Les xifres que delimiten aquesta necessitat es basen en el criteri que una instal·lació singular és aquella que, d'una manera recurrent, genera més de 5.000 viatges/dia. Així, podem trobar amb aquest nom centres comercials, instal·lacions esportives, universitats, zones d'esbarjo, polígons industrials, etc.
Els estudis hauran d'avaluar la mobilitat generada d'una manera acurada, preveure l'impacte en les xarxes de mobilitat (vehicles, vianants, bicicletes i transport públic) i establir les mesures correctores corresponents. Durant els últims anys, aquests estudis han pres la forma d'estudis de trànsit en què només es prenia en consideració l'impacte sobre la xarxa viària. La Llei 9/2003 de mobilitat, i aquest Decret de desplegament pretenen superar aquests estudis de trànsit per tal que prenguin en consideració totes les xarxes de mobilitat i les noves implantacions i no es basin en un accés majoritàriament basat en la utilització del vehicle privat.