El Govern aprova el Pla territorial de l'Empordà
El Govern ha aprovat definitivament el Pla territorial de l'Empordà, el segon pla que culmina la seva tramitació aquesta legislatura després de l'aprovació del Pla de l'Alt Pirineu i Aran el juliol passat. Dins de l'àmbit específic de l'Empordà, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques també impulsa, simultàniament, els plans directors urbanístics de l'àrea urbana de Figueres i del vessant meridional de la Serra de Rodes, que ja ha estat aprovat inicialment. Els plans directors serviran per ordenar i precisar, a una escala de major detall, les estratègies i determinacions del Pla territorial.
El Pla director territorial de l'Empordà abasta les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i pretén garantir que el territori empordanès funcioni i es desenvolupi de la manera més eficient i més sostenible possible. El Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l'estructura i la funcionalitat del territori: els assentaments urbans, els espais oberts, i les infraestructures de mobilitat.
El Pla neix amb la voluntat d'ordenar el creixement urbanístic futur de l'Empordà. En aquest sentit es plantegen quatre objectius estratègics: enfortir la xarxa urbana, racionalitzar el creixement urbanístic, diversificar l'activitat econòmica i protegir el paisatge. El Pla diferencia en el sistema d'assentaments tretze àmbits plurimunicipals que seran els territoris de referència per a assolir els objectius de l'ordenació i a partir dels quals es conformen diversos objectius de desenvolupament.
Aquests sistemes es defineixen mitjançant el següents elements principals d'identificació:
Alt Empordà: Salines-Bassegoda, l'Albera, Mar amunt, sistema urbà de Figueres, Badia de Roses nord, Fluvià, Badia de Roses sud.
Baix Empordà: Verges, Baix Ter, la Bisbal d'Empordà, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.