El Govern aprova el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire a 40 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona
El Decret s'emmarca en el Pla de Govern, que té com a objectiu la reducció de la contaminació atmosfèrica locals.
El compliment del Pla d'actuació comportarà un augment de la qualitat i de l'esperança de vida
Les 73 mesures establertes per reduir els nivells d'òxid denitrogen i de partícules en suspensió fan referència a la gestió del transport terrestre, aeri i marítim, les activitats industrials i energètiques, l'àmbit domèstic, la prevenció i la sensibilització
El Govern ha aprovat el Pla d'actuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric, corresponents a 40 localitats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. El document s'ha elaborat en el si d'una Comissió Interdepartamental, impulsada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, i amb la col·laboració dels ens locals
L'objecte del Pla és establir les mesures necessàries per prevenir i reduir l'emissió dels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), i ajustar les emissions als límits que estableix la legislació de la Unió Europea per a l'any 2010, definits per preservar i reduir els efectes nocius sobre la salut humana i el medi ambient. El NO2 és un gas irritant, tòxic a altes concentracions, que intervé en la formació de la boira fotoquímica. Les principals fonts emissores d'aquest contaminant que depenen del factor humà són el transport i determinats processos industrials. Les PM10 són partícules respirables procedents del transport, principalment dels vehicles dièsel, i de determinats processos industrials.
S'estima que el descens d'emissions comportarà nombrosos beneficis per a la salut dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, i augmentarà la qualitat i l'esperança de vida. En aquest sentit, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) està elaborant un estudi per determinar i quantificar amb exactitud aquests beneficis a la zona de protecció especial.
El medi ambient també en sortirà beneficiat. Les mesures destinades a la reducció de les emissions d'aquests dos contaminants en el transport comportarà alhora la disminució de les emissions de CO2 a l'atmosfera, i contribuirà així a reduir el creixement dels gasos amb efecte d'hivernacle dels sectors difusos i al compliment del protocol de Kyoto a Catalunya.
Els municipis dins les zones de protecció especial (ZPE), segons el Decret 226/2006, són els següents:
- Zona 1 de protecció especial pel que fa als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10): Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans.
- Zona 2 de protecció especial pel que fa al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10): Martorell, el Papiol, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.
En els darrers anys, els valors dels dos contaminants en aquesta àrea han seguit una tendència a l'augment de les concentracions per sobre del valor límit anual establert per a l'any 2010, que és de 40 µg/m3. És per això que el Govern, a instàncies del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va acordar que calia prendre mesures de reducció d'emissions i canviar la tendència actual.
El Pla aprovat avui, que inclou 73 mesures, se centra en la prevenció i la reducció de la contaminació per causa del transport terrestre, principal font emissora d'aquests contaminants.
| SECTOR | ZONA 1 | ZONA 2 | |
|---|---|---|---|
| PM10 | NO2 | PM10 | |
| Indústria | 28% | 31% | 38% |
| Energia | 8% | 9% | 0,004% |
| Activitats extractives | - | - | 12% |
| Transport terrestre | 52% | 40% | 46% |
| Transport marítim | 8% | 9% | - |
| Transport aeri | - | 6% | - |
| Domèstic | 4% | 5% | 4% |
El document també estableix mesures a aplicar al Port de Barcelona, a l'Aeroport del Prat de Llobregat, en les activitats industrials i energètiques, i mesures de prevenció i de sensibilització ambiental.
Les mesures a aplicar en el transport terrestre són:
- La fixació d'objectius de reducció de les emissions en els plans de mobilitat. S'estableix que el Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, instrument bàsic que configura l'estratègia de mobilitat sostenible de tot el territori metropolità, i que elabora l'Autoritat Metropolitana del Transport, ha d'assolir, a través de diferents actuacions, una reducció equivalent a la disminució de la mobilitat en un 20% a les vies principals (on la velocitat de circulació mitjana és superior o igual a 80 km/h) i en un 10% a les secundàries (inferior a 80 km/h i superior o igual a 25 km/h) de la zona 1, del 10% a les principals i del 5% a les secundàries de la zona 2 l'any 2010. Els plans de mobilitat urbana, com a elements de disseny de l'estratègia de mobilitat sostenible de cadascun dels municipis, que elaboren els ajuntaments, s'han de dissenyar per assolir també aquell any una reducció equivalent a la disminució de la mobilitat a les vies urbanes d'entre un 5 i un 10% a la zona 1 i d'un 5% a la zona 2. En el cas particular de la ciutat de Barcelona, el seu pla de mobilitat ha d'aconseguir, a més, l'equivalent a la reducció de la mobilitat en un 20% a les vies amb major intensitat mitjana diària (per exemple, la Gran Via, l'av. Diagonal, i l'av.Meridiana).
- La dotació de plans de mobilitat en centres de treball i centres generadors de mobilitat. Els centres de treball i generadors de mobilitat d'administracions públiques i d'empreses públiques amb més de 200 treballadors, els centres de treball amb més de 500 treballadors, i els centres generadors de mobilitat amb més de 500 visitants habituals hauran d'aprovar plans de mobilitat específics abans de finals de 2009, tret que estiguin inclosos en un pla de mobilitat de l'àrea industrial a què pertanyen.
- La gestió de la velocitat de la circulació. El Servei Català del Trànsit regularà la velocitat màxima de circulació a les diferents vies principals, d'acord amb els nivells de contaminació, la densitat del trànsit i la seguretat. En una primera fase, s'ha establert com a velocitat màxima de circulació 80 km/h a les autopistes, autovies i carreteres principals de la zona 1, i la velocitat màxima recomanada a les vies ràpides de la zona 2, 90 km/h. En una segona fase, es regularà el límit màxim de velocitat de circulació per trams de via en funció de diferents paràmetres com la contaminació, la congestió, la seguretat i la capacitat de dispersió al medi atmosfèric.
- L'ambientalització dels vehicles pesants vinculats a la prestació de serveis públics. Els titulars dels vehicles pesants dièsel del tipus convencional Euro I i Euro II vinculats a la prestació de serveis públics, com autobusos, camions de recollida d'escombraries, camions de neteja viària o camions de bombers, hauran de substituir gradualment aquests vehicles per d'altres que funcionin amb gas natural o combustibles o tecnologia que generin emissions de contaminants a l'aire equivalents o inferiors, o bé hauran d'instal·lar filtres de partícules als vehicles que a 31 de desembre de 2009 no s'hagin substituït. Els vehicles pesants dièsel del tipus Euro III vinculats a la prestació de serveis públics han de disposar de filtres de partícules excepte si se'n preveu la substitució abans del 31 de desembre de 2009.
Amb caràcter general, s'estima que l'aplicació del Pla d'actuació al sector del transport terrestre comportarà un descens del 30% de les emissions, tant de diòxid de nitrogen com de PM10.
Per tal de reduir les emissions associades a l'activitat del recinte:
- S'introduiran requeriments ambientals a la flota de camions de transport de contenidors que operen al Port de Barcelona. L'Autoritat Portuària establirà aquests criteris en els requeriments i incentius precisos per a l'obtenció de l'autorització d'entrada i sortida del recinte.
- Es renovarà anticipadament la flota d'embarcacions de suport a la prestació de serveis que operen a l'interior del Port. Es farà d'acord amb la normativa més estricta d'emissió de contaminants a l'aire, amb l'objectiu que l'any 2010 el 40% de l'activitat s'executi amb unitats homologades.
- Es promourà que els operadors de les terminals renovin la maquinària auxiliar de càrrega i descàrrega.
- Es dissenyarà un esquema de taxes portuàries que inclourà exempcions per als vaixells menys contaminants.
- Es desenvoluparà el Pla estratègic del Port, que presenta com a línia prioritària d'actuació el desenvolupament del transport ferroviari de mercaderies. Absorbirà bona part de l'increment del trànsit d'aquests productes que es produirà arran de l'ampliació del recinte.
- S'establiran millores en la manipulació de productes pulverulents. L'objectiu és disminuir les emissions difuses de partícules, a través de les bones pràctiques en la utilització de la maquinària i en el transport de les mercaderies, i la limitació o suspensió de determinades operacions en velocitats elevades del vent.
- S'exigirà la reserva de l'espai necessari per al subministrament elèctric als vaixells en la construcció de noves terminals o en la seva modificació substancial. Aquesta mesura és una de les opcions més eficients per reduir la contaminació, ja que s'evita utilitzar els motors de les embarcacions quan aquestes estan atracades al moll, i passen a abastir-se de l'energia que els subministren les centrals elèctriques, més eficient i generadora d'emissions més baixes. S'estima que el benefici ambiental se situa al voltant del 90%.
En conjunt, s'estima que les mesures aplicades al Port de Barcelona permetran una reducció del 20% de NO2 i el 10% de PM10.
AENA, les companyies que operen a l'Aeroport i la Comissió Rectora del Pla d'actuació hauran de redactar i implantar un pla de reducció d'emissions dels dos contaminants que inclou el Pla, associat a la millora de l'operativa a terra per tal d'estalviar el consum de combustibles. També s'haurà de promoure l'ús de les unitats auxiliars de subministrament d'energia de les aeronaus, que s'utilitzen durant el període en què els avions estan estacionats i necessiten proveir-se d'energia.
Les mesures aplicades a l'Aeroport del Prat de Llobregat comportaran un descens aproximat del 20% de NO2.
- Per a 27 indústries s'han definit mesures concretes i individualitzades a fi de reduir les emissions de partícules i òxids de nitrogen. La selecció d'aquestes activitats prové d'una anàlisi efectuada a partir del cens de les activitats industrials i de l'inventari d'emissions, avaluant la incidència en els nivells de qualitat de l'aire de les emissions associades a cada establiment.
- El Pla estableix mesures generals per reduir les emissions difuses de partícules provinents de les 24 activitats extractives ubicades a les zones, tant pel que fa als accessos, vials de circulació i superfícies amb trànsit de vehicles, camions i maquinària, com a les operacions de càrrega, descàrrega i/o manipulació de materials pulverulents i a la planta i operacions de tractament. La naturalesa d'aquestes activitats comporta la generació de molta pols de partícules que es diposita a les proximitats de les instal·lacions i que, a més, es resuspensiona en l'aire amb el pas de vehicles. És per això que s'han establert actuacions com ara la pavimentació dels vials des de les plantes de tractament fins a la sortida a la xarxa viària bàsica, les limitacions de velocitat a la rodalia, el cobriment del material transportat pels camions, la instal·lació de dispositius de neteja, o el tancament o cobriment del material pulverulent.
- A les 58 plantes de preparació de formigó instal·lades a les zones de protecció especial, generadores també de partícules, s'ha establert un seguit de mesures addicionals relacionades amb l'adequació dels accessos, vials i superfícies amb trànsit de vehicles. S'estima en conjunt una reducció d'un 94% en les emissions.
- Les 6 plantes de fabricació d'aglomerat asfàltic de l'àrea també hauran d'aplicar mesures correctores concretes per minimitzar la resuspensió. Amb l'aplicació d'aquestes mesures, es poden reduir les emissions de partícules entre un 50 i un 80%.
- El Pla estableix mesures detallades per a les 20 instal·lacions energètiques de la zona.
En els sectors de la indústria i l'energia, el descens d'emissions es calcula en un 30% de les partícules i del NO2.
S'han avaluat amb caràcter general aquelles accions que comporten una major eficiència dels sistemes energètics implantats actualment, ja sigui modificant-los amb alternatives més netes o bé perquè redueixen els consums actuals de combustibles. S'han previst les accions següents: el Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics a Catalunya i la renovació d'electrodomèstics, que preveu el Pla de l'energia de Catalunya 2006-2015, el Decret d'ecoeficiència en edificis, i el Codi tècnic de l'edificació.
Les mesures associades a aquest àmbit tenen com a objectiu no incrementar les fonts d'emissió d'òxids de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres localitzades a la zona de protecció especial fins que el medi atmosfèric ho permeti. Es tracta de criteris ambientals a aplicar:
- Per a l'aprovació de plans d'ordenació urbanística. Els nous plans d'ordenació urbanística municipal o les seves revisions, i les modificacions del planejament urbanístic que alterin la classificació urbanística de sòl no urbanitzable dels municipis inclosos a la zona de protecció especial hauran d'incorporar en la documentació ambiental un balanç d'emissions de NO2 i de PM10 que ha de permetre valorar la seva compatibilitat en el medi en el tràmit d'aprovació.
- Per a l'autorització de modificacions d'activitats industrials i energètiques i en la implantació de noves activitats. Els titulars d'una nova activitat industrial i/o energètica considerada d'impacte ambiental alt o moderat (inclosa a l'annex I o annex II.1 de la Llei d'intervenció integral de l'Administració ambiental) hauran d'aportar en el tràmit de la sol·licitud de l'autorització o la llicència ambiental d'aquesta nova activitat un balanç de PM10 que ha de preveure l'increment d'emissió associat que s'haurà de compensar amb mesures de reducció addicionals. Si el que es projecta és una modificació de l'activitat, caldrà aportar un balanç d'emissions de NO2 i de PM10 que prevegi la mobilitat i la logística de mercaderies. S'ha de valorar la compatibilitat amb el medi en el tràmit d'autorització.
- Per a l'aprovació de modificacions d'infraestructures existents o noves. El projecte d'una nova infraestructura o el projecte de modificació d'una infraestructura existent, sotmès a declaració d'impacte ambiental, haurà d'anar acompanyat d'un balanç d'emissions de NO2, si està ubicat en algun dels municipis inclosos a la zona 1, i de PM10 si ho està a la zona 1 o 2, que prevegi la incidència en les emissions associades a la mobilitat en altres infraestructures ubicades als municipis inclosos en l'àmbit d'aplicació. En el tràmit d'aprovació s'haurà de valorar la seva compatibilitat amb el medi.
- Per a l'autorització d'activitats extractives. Els titulars d'una activitat extractiva que sol·licitin una modificació de l'autorització o la llicència ambiental per una modificació substancial de l'activitat també hauran de disposar d'aquest balanç dels contaminants concrets segons la zona.
- A les instal·lacions temporals de manipulació de materials pulverulents. Hauran d'implantar les mateixes accions preventives i correctores i els requeriments que són d'aplicació per a les instal·lacions d'activitats extractives fixes.
- En l'execució d'obres públiques. S'estableixen una sèrie de mesures per reduir l'impacte en la qualitat de l'aire de l'execució d'obres públiques noves i existents, com la pavimentació o la compactació de les superfícies i vials, o la limitació de la velocitat de circulació màxima a l'interior i als voltants del recinte.
- En la construcció, la rehabilitació i la demolició dels edificis i les estructures. Caldrà prendre una sèrie de mesures per prevenir i evitar la generació de partícules, com ara cobrir les façanes amb lones o dispositius similars, o efectuar la descàrrega de runes en contenidors tancats. A més, els ajuntaments hauran de disposar d'ordenances municipals que incloguin els criteris ambientals per a aquesta activitat. La reducció de les emissions difuses de partícules en aquesta activitat serà d'entre el 50 i el 90%.
- Minimitzar la resuspensió de partícules atribuïbles al trànsit per vials pavimentats. Es tracta d'implantar sistemes per augmentar i/o mantenir el grau d'humitat dels vials, principalment als punts susceptibles d'incorporar material pulverulent, i realitzar el manteniment adequat de les superfícies de rodament. Els municipis hauran d'incorporar a les seves ordenances les accions que s'han d'adoptar.
- Minimitzar la resuspensió de partícules atribuïbles al trànsit per vials no pavimentats. S'hauran de pavimentar, compactar, asfaltar o tractar aquelles vies on la circulació de vehicles de pes inferior a 3,5 t sigui superior a 30 vehicles/dia de mitjana i aquelles en què la circulació de vehicles de pes superior a 3,5 t sigui superior a 10 vehicles/dia.
- Desenvolupament d'una xarxa de distribució de gas natural vehicular a la Regió Metropolitana de Barcelona. Es tracta de desenvolupar una xarxa de subministrament de caràcter metropolità destinada a subministrar combustible als autobusos i camions de recollida de residus.
Es defineixen amb l'objectiu de donar a conèixer el Pla d'actuació, els motius que n'han motivat la redacció i els beneficis que comporta implantar-lo, i formar els organismes i el personal responsable de la implantació de les mesures amb la finalitat d'assegurar la seva adopció. Aquestes mesures són les següents: Accions de comunicació per difondre el Pla d'actuació i les seves mesures; la campanya de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura; un Manual de Bones Pràctiques ambientals destinat a les empreses de serveis logístics i transport; cursos de gestió del transport de mercaderies; un Manual de gestió de la mobilitat en centres de treball; cursos per a l'elaboració i implantació de plans de mobilitat; seminaris per incorporar criteris ambientals en la contractació pública; cursos de conducció eficient adreçats a conductors de vehicles pesants; cursos de conducció eficient dirigits a conductors de turismes; seminaris sobre l'aplicació del Decret d'ecoeficiència en edificis i el Codi tècnic de l'edificació; i seminaris sobre millores en el manteniment i la gestió dels edificis.
El Decret d'aprovació del Pla crea l'Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire, que s'adscriu a la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'Oficina haurà d'avaluar tècnicament la implantació del Pla, preparar la documentació tècnica per a la seva aplicació, elaborar els informes preceptius que estableix el Pla i donar l'assistència necessària a ens locals, administracions i empreses vinculades. Es crea la Comissió Rectora, que aprovarà els criteris tècnics necessaris per a l'aplicació del Pla, informarà sobre les accions planificades pels diferents organismes, farà els suggeriments adients per assolir els objectius, valorarà les propostes i els suggeriments que formuli el Fòrum Social de Participació, i aprovarà els criteris tècnics elaborats per l'Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l'Aire.
Es crea la Comissió Institucional, com a òrgan que ha de dur a terme el seguiment de la implantació del Pla, i el Fòrum Social de Participació en què participaran els agents socials.
El Pla d'actuació compta amb un pressupost d'uns 279 milions d'euros associats a actuacions noves derivades del Pla d'actuació, i d'uns 1.140 milions d'euros corresponents a accions ja previstes en altres plans que contribueixen als objectius del Pla d'actuació.