Síntesi de les opinions recollides a la Bústia dels desigs, expressades per infants i joves de Catalunya amb motiu del Dia Universal de la Infància

El dia 20 de novembre és un dia significatiu al calendari perquè se celebra el Dia Universal de la Infància, és a dir, és el d i a de tots els infants i adolescents del món. Aquesta data és doblement significativa perquè el 20 de novembre de l'any 1959 es va signar la Declaració universal del drets de l'infant i també un 20 de novembre, 30 anys més tard, es va adoptar la Convenció dels drets de l'infant a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Per celebrar aquest dia en l'edició de 2005 es van fer diversos actes en què van participar infants i joves d'arreu de Catalunya. Un d'aquests actes va tenir lloc el dia 18 de novembre al Parlament de Catalunya mitjançant una sessió extraordinària en què els protagonistes van ser els infants i joves que ocupaven els escons de l'hemicicle. En aquesta sessió es van exposar i debatre els drets reconeguts en la Convenció de 1989 i que estan relacionats amb la paraula i les idees, conceptes que tenen la seva màxima expressió en el Parlament de Catalunya, on els representats de tots els catalans exposen les seves idees i opinions, alhora que escolten les dels altres. Els drets a debat van ser els continguts en els articles 12, 13 i 14 de la Convenció dels drets de l'infant que proclamen el respecte a l'opinió, el dret a la llibertat d'expressió, el dret a tenir accés a la informació i la llibertat de pensament, consciència i religió de tots els infants.

L'objectiu d'aquest acte va ser reflexionar sobre l'abast del dret a la llibertat d'expressió, és a dir, el dret de tot infant a tenir una opinió i a manifestar-la lliurement .

Els infants i els joves des de la tribuna d'oradors del Saló de Plens van poder fer sentir la seva opinió i manifestar-la lliurement. Així mateix, el president del Parlament, les autoritats governatives i els representants dels cinc grups parlamentaris presents a l'acte van escoltar i prendre consciència de les reivindicacions i opinions dels nois i noies que van intervenir en nom de tots els assistents.

Tanmateix, per tal de donar continuïtat a l'acte de celebració que es va fer al Parlament i obrir la possibilitat que els infants i joves de Catalunya poguessin fer un ús individual i particular del dret a expressar-se i a manifestar la seva opinió als organismes oficials, es van posar al seu abast unes targetes en suport paper i en suport electrònic mitjançant el web del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, per tal que si ho desitjaven poguessin expressar què en pensaven i quins eren els seus desigs. Molts infants i joves van respondre a través de dibuixos i d'escrits que van fer arribar a la Bústia dels desigs, creada expressament amb aquest objectiu.

La recollida i recopilació dels desigs expressats i el resultat de l'estudi que se n'ha fet constitueix l'informe que us presentem tot seguit.

Metodologia de la recollida

Les targetes van començar a arribar a la Bústia dels desigs el mes de novembre de 2005 i es van recollir al llarg de dos mesos, fins al 15 de gener de 2006.

Els infants i joves van enviar les targetes per correu o les van dipositar personalment a la Bústia dels d esigs que va romandre instal·lada a les dependències de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència a Barcelona i a la seu de les direccions dels serveis territorials a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre.

A partir del mes de febrer de 2006, la comissió organitzadora dels actes de celebració del Dia Universal de la Infància, va fer un estudi en profunditat del material rebut. Es va fer una classificació de les targetes atenent a l'edat dels autors dels dibuixos i escrits, i es van mirar una per una amb l'intent de copsar el desig o la reivindicació que cada infant o jove volia transmetre amb el seu dibuix o amb les seves paraules. Així, es van interpretar els desigs que expressaven els més petits mitjançant els seus dibuixos o les seves manifestacions i es van afegir als desigs explícitament expressats pels més grans. Es va poder apreciar que els més grans expressaven un bon nombre de desigs i reivindicacions i ho feien amb molta més concreció, com és propi de la seva edat, mentre que els més petits dibuixaven el que per a ells és la infància i el dret de viure-la feliçment.

Es va fer un recompte dels desigs i les opinions expressats en els dibuixos i els escrits per grups d'edat, i es van classificar segons la identificació que s'havia donat a cada desig.

Resultat de l'estudi dels desigs : xifres

L'edat dels nens que van respondre a aquesta iniciativa oscil·la entre els 2 i els 17 anys, sent els infants de 8 i els joves de 12 anys i de 14 anys els que van expressar més quantitat de desigs.

El total de desigs expressats pels infants i joves va ser de 476, que en la seva majoria feien referència a: el dret a l'alimentació , el dret a l'aigua , el dret a l'escolarització , el dret de tenir una família , el dret a l'habitatge , el dret a la llibertat , el dret a la llibertat d'expressió, el dret de ser feliç, el desig de pau i el " no a la guerra ", el desig que cap nen no es quedi sense joguina , el desig del benestar per a tothom, el rebuig al bullyng i a l'explotació infantil i el " no a la pobresa ".

La classificació que s'adjunta reflecteix clarament quins són els desigs més expressats segons les edats dels nens:

• El dibuix realitzat per l'infant de dos anys que va participar, semblava expressar el desig de felicitat, d'acord amb la interpretació que es va fer per la comissió.
• Els dos infants de 4 anys van expressar el dret a l'escolaritat.
• Els infants de 6 anys van expressar majoritàriament el desig que tothom ha de tenir dret a l'aigua, a l'alimentació, que cap nen es quedi sense joguina i que tothom tingui dret a l'habitatge.
• Els infants de 7 anys van expressar majoritàriament el dret a l'alimentació i el desig de benestar per a tothom .
• Els infants de 8 anys van expressar majoritàriament els seus desigs que cap nen es quedi sense joguina, el dret a l'escolaritat, el "no a la guerra", el dret de tenir una família, el dret d'ésser estimats i dret a l'alimentació .
• Els infants de 9 anys van expressar majoritàriament el seu desig que tothom tingués dret a l'alimentació, dret a la felicitat, el "no" a la pobresa i dret a la pau.
• Els infants de 10 anys van expressar majoritàriament la seva posició contra la pobresa i el dret de tothom a l'alimentació, així com dret a la salut i a tenir habitatge.
• Els infants d'11 anys també van expressar majoritàriament el dret que té tothom a l'alimentació, el "no" a la pobresa i el dret a la pau .
• Els joves de 12 anys van expressar majoritàriament el desig que tothom tingui dret a l'habitatge, es van manifestar en contra del maltractament infantil i van expressar el dret a la llibertat, a la felicitat, a tenir una família, el "no" a la violència i el dret a la llibertat d'expressió.
• Els joves de 13 anys van expressar majoritàriament el dret de tenir una família, el rebuig al maltractament infantil, el dret a l'habitatge i el desig de fomentar una bona comunicació entre pares i fills.
• Els joves de 14 anys també es van oposar al maltractament infantil, van expressar el desig del dret a la seguretat, del dret a ser escoltats, el "no" a la pobresa, el dret a l'educació, el dret d'estar amb la família, el dret al treball, el desig de benestar per a tothom, el dret a tenir un habitatge i el dret a tenir temps de lleure.
• La majoria dels joves de 15 anys van expressar el desig de benestar per a tothom, el dret a l'habitatge, a la igualtat entre països, a la llibertat d'expressió i el dret de tenir una família.
• La majoria dels joves de 16 anys desitgen poder-se expressar lliurement, tenir dret a l'educació, dret a l'habitatge i rebutgen l'explotació infantil.
• Dels joves de 17 anys, la majoria desitgen tenir llibertat, dret a la igualtat i gaudir de llibertat d'expressió. També desitgen tenir una família, rebutgen el maltractament infantil, volen tenir el dret de ser feliços i dret de ser escoltats.

Valoració de les reivindicacions i dels desigs recollits

De l'estudi realitzat es desprèn que hi ha hagut moltes aportacions i que han estat molt variades. Totes elles són un reflex dels desigs, de les il·lusions i de les demandes que els infants i joves han volgut expressar quan han tingut l'oportunitat de fer-ho, de forma lliure i engrescadora per a ells.

En general s'observa un alt nivell de solidaritat i destaca el desig majoritari d'un estat del benestar, on tothom ha de tenir el dret a un habitatge, aliments, aigua, salut, educació, escola i temps de lleure. Destaca també el rebuig directe a la desigualtat entre països, a la pobresa i a la marginació en el tercer món.

També es detecta que els infants i joves són conscients dels problemes bèl·lics del món i de la influència negativa que aquests problemes tenen en la població infantil que la pateix. Manifesten el seu desig de pau i s'oposen directament a la violència i a la implicació dels infants en la guerra.

Es detecta un bon nivell de conscienciació civicoambiental, ja que alguns infants i joves manifesten el seu desig de respecte i conservació de la natura, de ser cívics, de tenir cura del medi ambient i d'evitar en la mesura del possible les catàstrofes ambientals provocades per l'home i pal·liar els efectes de les catàstrofes naturals.

Alguns joves expressen el seu desig de viure amb més seguretat, alhora que rebutgen la violència, els robatoris i la delinqüència, fent palesa la seva preocupació davant els problemes actuals d'inseguretat i violència. En aquest sentit, hi ha un aspecte que crida força l'atenció : el rebuig total a les formes de violència entre iguals mitjançant l'assetjament o maltractament: és el que es coneix com a el bullyng. Aquest rebuig ha estat expressat per nou infants i joves d'entre 7 i 14 anys.

En els joves de 14 a 17 anys, s'observa també un interès per la participació, exercida directament o a través de manifestacions sobre la necessitat de rebre informació pública, de ser escoltats i de poder-se expressar amb llibertat.

També es detecta la preocupació dels joves d'aquestes edats pel fracàs escolar i pel seu futur laboral. Demanen poder tenir accés a les noves tecnologies i la millora dels equipaments i les instal·lacions públics destinats a formació.

Altres drets reivindicats pels joves han estat el dret a la vida, el dret a la identitat i al nom, el dret de conèixer els orígens, el dret de ser estimats, el dret a l'amistat, el dret de ser feliços, el dret de ser conseqüent amb els propis actes, el dret a l'accés a la cultura (música, viatges...), a fer esport, al dret a respectar i estimar els animals, la solidaritat dels països rics vers els pobres i el dret al compliment dels desigs, entre d'altres.

Els desigs relacionats amb la família han estat molt presents en els dibuixos i escrits dels infants i joves. Ho han manifestat de formes molt variades, com ara el dret que tots els infants i joves tinguin una família, el dret que la família estigui unida, el dret que els nens i nenes puguin viure amb la seva família, el desig d'una bona comunicació entre pares i fills i el dret de les famílies a rebre ajuts públics. De forma més directa cinc infants i joves han manifestat el desig de "retornar amb la seva família" i un nen de 8 anys va manifestar el seu desig "d'anar a casa per Nadal".

També ha estat molt significatiu el desig expressat per molts dels nens i nenes participants que tothom tingui accés a l'aigua. Aquest desig va ser expressat en molts dels casos a través d'un dibuix de la figura d'un nen o una nena bevent un got d'aigua bruta i tèrbola. Això ha fet pensar en l'impacte mediàtic dels mitjans de comunicació en els infants i joves de Catalunya, ja que en aquelles dates es va fer una campanya de publicitat als canals de televisió sobre els problemes d'alguns pobles del tercer món on no hi ha aigua potable, i s'il·lustrava amb la imatge dels nens bevent aigua bruta. Un altre exemple de la influència que exerceixen els mitjans de comunicació en els infants i de la conscienciació sobre el problemes globals, es veu reflectit en el desig que es va expressar per tal que mai més cap immigrant fos abandonat al desert, tal i com va succeir en un procés de retorn d'immigrants subsaharians al seu lloc d'origen, en fracassar el seu intent d'arribar a Europa.

Finalment ens va co l p ir l'expressió del desig de molts dels infants i joves de lluitar contra el maltractament infantil en tots els seus vessants, i especialment van expressar en els seus dibuixos i escrits el rebuig directe al maltractament infantil i, més concretament , a l'explotació sexual i laboral i a l'abús sexual.

Alguns infants i joves van manifestar el seu desig que es destinin recursos suficients per a la infància i estiguin dotats adientment. Així mateix, algun nen va expressar la necessitat de mantenir el servei d'orientació als infants que presta el Telèfon de la infància.

S'ha pogut veure que els desigs expressats en les diferents franges d'edat canviaven en temàtica i significat. Així, si bé els nens de 2 a 6 anys se centraven més a desitjar tot allò que cobreix les seves necessitats bàsiques i més properes, a partir dels 7 anys, s'observen uns plantejaments més específics i complexos: es comença a ser conscient de la importància de la família i de la necessitat que tothom la tingui. A més, es fa patent el desig que els altres infants tinguin el mateix que ells tenen amb un sentiment més altruista. A partir dels 9 anys els desigs van més enllà del seu món més proper, i s'inclou el coneixement de situacions de l'entorn social ampli: les guerres, els nens del carrer, els nens de la guerra i l'explotació infantil arreu del món.

La solidaritat també és present en els desigs dels joves i adolescents, però s'observa una certa preocupació pel seu present immediat i pels factors que influiran directament en el seu futur personal i professional.

Com a conclusió transversal, es fa evident a totes les edats l'impacte dels mitjans de comunicació, atès que en moltes de les seves aportacions fan referència a informacions o campanyes que han arribat per aquests mitjans a les llars dels infants i joves d'arreu de Catalunya.

Els desigs expressats i els drets (*) dels infants i joves recollits a la Convenció sobre els drets de l'infant

(*) Classificació dels drets extreta del llibre Això són els drets dels infants ; autors: Jordi Cots i Montserrat Cusó; publicat per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés. Editorial Mediterrània. 1998.

De l'estudi realitzat es desprèn que els infants i joves van fer referència, no tan sols al dret d'opinió i llibertat d'expressió, sinó també a la majoria de drets que recull la Convenció sobre els dret s de l'infant.

Dels DRETS PRINCIPALS, com són el dret a la no discriminació (article 2), el dret de l'interès superior de l'infant (article 3), el dret a la vida (article 6) i els dret s que l'infant manifesti el seu punt de vista en les actuacions que l'afecten (article 12), queden expressats en els dibuixos i escrits presentats. Fan una clara referència al desig que tots els infants del món tinguin els mateixos drets, sense discriminació per raó de raça, sexe o origen i es detecta un alt nivell de sensibilitat i solidaritat vers els infants del tercer món.

També fan referència directa al dret a la vida, a la felicitat, a ser estimat, a ser protegit i a la seguretat. També es manifesta el desig explícit al dret a expressar la seva opinió i a ser escoltat.

El dret que recull l'interès superior de l'infant no queda recollit directament pels infants i joves, ja que és una recomanació per a tots els estats membres i un compromís d'aquests d'assegurar als infants tota la protecció i l'atenció necessària per benestar. No obstant això, si es fa una lectura dels desigs expressats des d'aquest vessant, els infants i joves demanen ser protegits de la millor manera possible, sense perdre tot allò que necessiten per viure: la seva família, l'educació, la felicitat, la pau, la seguretat i els recursos adients.

Dels DRETS CIVILS I PÚBLICS, com ara el dret a un nom, a una nacionalitat i a una identitat (article 7), el dret a la llibertat d'expressió (article 13), el dret a tenir accés a la informació (article 17), el dret a la llibertat d'opinió, de consciència i de religió (article 14), el dret a la intimitat i el dret a ser protegit de tortures i d'un tracte denigrant (article 19), alguns han estat més esmentats que altres, ja que els que fan referència a la llibertat d'expressió van ser els escollits per a la celebració del Dia Universal de la Infància al 2005 i, per tant, van ser destacats per la majoria d'infants i joves. Així mateix, també s'han referit clarament al dret de ser identificat, de conèixer els propis orígens i també al desig de protecció dels infants del món de qualsevol tipus de maltractament, violència i abús.

Dels DRETS SOCIALS, ECONÓMICS I CULTURALS, com ara el respecte als drets i deures dels pares (article 5 i 18), el dret a una atenció quotidiana apropiada (article 27) , el dret a la salut i al benestar (articles 24, 26 i 27) i el dret a l'educació, a l'esbarjo i a participar en activitats culturals (articles 28, 29 i 31), els infants i joves se n'han fet clar ressò. Han manifestat el seu interès pels temes relacionats amb la família en tots els seus vessants, tant pel que fa al desig de tenir una família i de tenir-la a prop i rebre d'ella tot el que un infant pot desitjar, com pel que fa a que aquesta pugui estar unida i rebi els ajuts públics que calguin.

Dins aquest àmbit de drets, els infants i joves de totes les edats han destacat el dret a la vida, a la felicitat, a l'habitatge, a l'aigua i a l'alimentació, a la salut, a poder jugar, al temps lliure, a l'escolaritat, a l'educació, al benestar per a tothom i a la participació. Els nens i nenes també mostren la seva preocupació per la necessitat de dur una vida saludable per a les persones i també per al planeta mitjançant la protecció del medi ambient i la fauna.

Dels DRETS QUE ES REFEREIXEN A MESURES ESPECIALS DE PROTECCIÓ, com ara els drets dels infants en situació d'excepció (guerres i conflictes armats, refugiats, infants víctimes de tot tipus de violència, infants abandonats o maltractats; articles 19, 20, 21 i 25), els drets dels infants sotmesos a l'explotació (articles 32 i 36) i els drets dels infants en conflicte amb la justícia (article 40), els infants i joves han mostrat un alt interès a manifestar el seu rebuig que els nens i nenes estiguin implicats en conflictes armats ; han manifestat obertament el seu desig per la pau i el rebuig a la guerra. Així mateix, també s'han solidaritzat amb la lluita contra tot tipus de maltractament, explotació i abús a la infància.

En relació als drets dels infants que estan en conflicte amb la justícia, no s'ha observat una referència directa, ja que possiblement és un àmbit que queda lluny de la seva realitat. Però, si més no , han demanat recursos adients per a la infància i han manifestat també el desig de voler ser escoltats i respectats.

En les representacions gràfiques que hi ha a continuació queden reflectides les xifres dels desigs i les reivindicacions dels infants i dels adolescents participants, distribuïts en quatre blocs de drets segons la classificació extreta del llibre Això són els drets dels infants . Així mateix, també es representen per grups d'edat (2-6 anys, 7-12 anys i 13-17 anys).

 

Valoració global de la celebració del Dia Universal de la Infància i propostes

Més enllà de la riquesa conceptual dels missatges, que ens obliguen a tenir-los presents en els programes i polítiques d'infància, de la celebració del Dia Universal de la infància podem recollir les lliçons de bones pràctiques següents :

• Es valora molt positivament la participació dels nens i les nenes en l'acte al Parlament de Catalunya. El fet de poder ser protagonistes i adreçar-se directament als responsables polítics del seu benestar, esdevé automàticament en un exercici de responsabilitat i participació social com a subjectes de drets i deures.

• El caràcter festiu, però a la vegada institucional d'aquest tipus de celebració permet visualitzar socialment les necessitats específiques dels infants i adolescents i ampliar la difusió sobre els drets de la infància i adolescència.

És per tot això, que la comissió organitzadora de la celebració del Dia universal de la infància proposa que en la propera edició es pugui tornar a celebrar una sessió parlamentària amb la participació dels infants i joves de Catalunya, així com un acte festiu mitjançant el qual els infants puguin celebrar el seu dia.