Escrit llegit al Parlament de Catalunya i elaborat pels nois i noies dels CRAE i centres d'acollida de BARCELONA

DIA UNIVERSAL DE LA INFÀNCIA

Bon dia, Molt Honorable President del Parlament, Honorable Consellera, senyores i senyors diputats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de Catalunya i a tots els assistents a aquesta sessió extraordinària.

En nom de tots els nois i noies dels tres centres de Barcelona que hem fet aquest treball (Centre Residencial Minerva , Centre d'Acolliment Estrep i Centre d'Acolliment Talaia ) agraïm l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en el Parlament de Catalunya i reivindicar els drets que tenim com a infants i adolescents.

El missatge que us volem transmetre és que els infants i els adolescents tenim dret a ser acceptats i acollits a la societat on vivim, per nosaltres mateixos, tal com som, amb independència del nostre gènere, raça, llengua, valors, creences i opinions, tant nosaltres com de les nostres famílies.

Nosaltres ho hem passat malament, però és pitjor viure a altres països, on els centres són presons i els nens moren treballant com esclaus.

Tot i això, viure aquí no és un paradís. Aquí potser tenim d'altres problemes. Tot i que hi ha qui ho nega, les noies estan d'acord en què és més difícil ser una noia que un noi. A algunes noies, a casa, no les deixen sortir com als seus germans, i menys encara si es posa guapa!

Però si això és complicat, encara ens fa més ràbia quan es discrimina a algú pels seus orígens. Això suposem que deu ser racisme. Tothom sap que això existeix. Es nota als barris, al cole, quan vols entrar en una discoteca...

Pensem que s'han de denunciar aquests comportaments, a qui discrimina. Se'ls hi ha d'explicar i si no ho entenen s'ha d'insistir, informar i dialogar.

Aquests dies hem fet feina al centre i hem parlat de moltes coses. Hi ha gent que és sincera i gent que no ho és. Tothom sembla que respecti aquest dret, però les coses no són sempre així.

Els nois i noies d'Estrep, Talaia i Minerva , ens hem reunit per parlar del dret a la no discriminació, i després d'algunes jornades, aquest debat ens ha portat a les següents conclusions:

Ens sentim discriminats com a noi o noia de centre quan anem pel carrer i la gent ens mira, quan no podem escollir escola, quan els nostres horaris de sortida són molt més durs que els nens que viuen a casa seva, quan a la feina saben que ets d'un centre i et tracten diferent, quan els nois i les noies que tenim família a l'estranger tenim menys trucades per fer-los, quan tinc a la família lluny.

Com a persona em sento discriminat o discriminada quan m'obliguen a treballar a casa si sóc dona, quan tinc l'obligació de trobar feina si sóc home, quan parlo un idioma diferent, quan tinc un físic diferent, quan no tinc el mateix nivell econòmic, quan no parlo bé l'idioma i se'n riuen de mi, quan no puc escollir el que vull ser a la vida, quan m'obliguen a casar-me amb algú que no vull.

Com a persona no em sento discriminat o discriminada quan puc parlar la meva llengua, quan menjo cada dia i quan puc anar a escola.

Com a noia o noi de centre no em sento discriminat o discriminada quan me n'adono que no sóc l'únic que tinc problemes, quan puc fer el Ramadan, quan confien en mi, quan puc estudiar el que jo vull.

Com a conclusió, nosaltres, els nois i noies considerem que tots tenim dret a fer les mateixes coses i ser iguals com a persones.

Creiem que seria bo que tothom tingués més informació sobre els menors i els centres de tot el món ja que seria important saber el funcionament d'aquests.

Han de canviar moltes coses. Tothom s'ha de respectar més i fer una mica més de cas dels drets i les obligacions que aquests dies hem treballat.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

NAJIM BOUCHKHACHAKN

Noi de 17 anys

Centre d'acollida Estrep (Bages. Barcelona)

 

Escrit llegit al Parlament de Catalunya i elaborat pels nois i noies dels CRAE i centres d'acollida de TARRAGONA

DIA UNIVERSAL DE LA INFÀNCIA

Bon dia, Molt Honorable President del Parlament, Honorable Consellera, senyores i senyors diputats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de Catalunya i a tots els assistents a aquesta sessió extraordinària.

Hola, bon dia, vull representar a un grup de nois i noies que vivim a la província de Tarragona i que volem agrair l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en el Parlament de Catalunya i reivindicar els drets que tenim com a infants i adolescents. També agraïm l'oportunitat de poder donar a conèixer la nostra visió de la igualtat i la no-discriminació

No ens hem sentit discriminats per haver nascut o viscut a cap dels pobles en els que hem estat, per la raça o per la llengua que parlem.

A vegades, alguns, si que ens hem sentit discriminats per viure en un centre de nens i nenes tutelats. Aquesta mala fama que s'ha creat sobre els nens de centre tenint que canviar, degut que no es pot etiquetar a la gent sense conèixer-los, sense abans saber com són en realitat, sense haver tingut cap relació amb nosaltres.

Ens hem sentit discriminats a l'institut al no poder elegir aquell que volíem, o por les sancions més dures al ser d'un centre.

El que sí us podem dir és el que sentim quant veiem la discriminació que existeix a la nostra societat.... MOLTA LLÀSTIMA.

Molta llàstima pel fet de que tot i estar al segle XXI veig que realment hi han coses que semblen del segle XV. Per què les dones encara segueixen fent la majoria d'activitats dins de casa? Per què les persones que venent d'altres països més necessitats han de sentir-se obligats a acceptar condicions pitjors que les nostres tant en la feina com en altres situacions? Per què els disminuïts tenen encara tantes dificultats per trobar una feina digna i ben pagada?

Estem segurs que actualment ha millorat, però també estem segurs que pot millorar-se més. Creiem que està en les mans dels nostres representants polítics aconseguir totes aquestes millores. També ens agradaria fer una crida a totes aquelles persones que cada dia convivim amb aquestes situacions. És a dir, no costa res que cadascú de nosaltres intentés posar una mica de voluntat perquè la nostra societat sigui més justa .

De quina manera es pot arribar a fer? Se'ns ocorrerien algunes petites ajudes. No discriminar a ningú pel fet de parlar una llengua diferent de la nostra i crear les eines necessàries per facilitar l'aprenentatge de l'idioma del lloc on estan. Pel que fa a les feines de casa es podria pensar en un sistema pel qual, tant l'home com la dona que es dediquin a realitzar-les cobressin un sou. Aquestes son algunes de les solucions que es podrien intentar. Crec que a mes tot això ajudaria a que famílies amb greus problemes econòmics de integració tinguessin una petita ajuda per tirar endavant

Altres motius que no ajuden pas a la integració d'algunes persones i que les porten vers una discriminació (pensem en els musulmans), dins de la nostra societat és el tema de la religió. ¿No és cert que som lliures per escollir si creiem o no en l'existència de Déu?

Doncs donem aquesta llibertat i el nostre respecte a l'hora d'elegir en quin Déu volem creure. A la fi, encara que tinguem diferents deus, sols tenim un planeta per conviure tots junts.

Tenim un món. El món és la casa de tots. Un lloc on tots podem créixer i aprendre els uns dels altres, sense importar-nos la raça, procedència o condició

Tots som iguals, però tots som diferents. I aquí el que s'ha de tenir en compte es aprendre a tolerar les nostres diferències, intentar que ens apropin i no que ens allunyin cada cop més, ens a de servir per aprendre dels altres i de les seves dificultats.

Per últim, agrair l'oportunitat de poder venir aquí, al Parlament a compartir les idees i comentaris de tots els nens tutelats de Catalunya.

Moltes gràcies per la vostra atenció

THAIS PEREZ MUÑOZ

Noi de 14 anys

CRAE Llar Maria Immaculada (Reus)

 

Escrit llegit al Parlament de Catalunya i elaborat pels nois i noies dels CRAE i centres d'acollida de LLEIDA

DIA UNIVERSAL DE LA INFÀNCIA

Bon dia, Molt Honorable President del Parlament, Honorable Consellera, senyores i senyors diputats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de Catalunya i tots els assistents a aquesta sessió extraordinària

Els nois i noies de Lleida agraïm l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en el Parlament de Catalunya i poder-vos comunicar les nostres reflexions

Ens hem posat a reflexionar sobre les situacions que poden portar a la discriminació i sobre el dret a la no-discriminació, i n'hem fet uns eslògans:

Ens hem recordat de les nostres pròpies realitats i les dels nostres companys

• El meu millor amic es diu Jose i li falta un braç. Però ell juga a bàsquet a l'equip de l'institut. I no li feia vergonya ni li diuen res.

• El físic no importa, mirem per dins.

• Ajudem els discapacitats, ajudem que se sentin feliços.

Entre nosaltres hi ha nois i noies d'orígens i de races diferents:

• Espanyols o immigrants, tots som éssers humans.

• Tots hem de ser iguals sense importar el color de la pell, el país, la religió i les capacitats que tingui cadascú.

• Per ser diferents no hem de tenir por.

Ens trobem encara que ésser noi i noia pot comportar diferències pel que fa a la igualtat.

• No importa el sexe, tenim els mateixos drets.

Que ara i en el futur, els drets dels infants siguin respectats depèn de nosaltres i de tots:

• Abans de discriminar, para't a pensar .

• La unió fa la força i els drets la igualtat.

• Comenceu vosaltres, els polítics, acabarem nosaltres, el poble.

Nosaltres no volem que hi hagi discriminació.

No importen les diferències. El que ens importa és la manera de com ens tracten.

Però encara hi som a temps. Al llarg del temps tots serem iguals, sense cap mena de discriminació.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

GERARD PONS I PLAZA

Noi de 14 anys

CRAE Enric Llaberia (Lleida)

 

Escrit llegit al Parlament de Catalunya i elaborat pels nois i noies dels CRAE i centres d'acollida de GIRONA

DIA UNIVERSAL DE LA INFÀNCIA

DRET A LA NO-DISCRIMINACIÓ

Bon dia, Molt Honorable President de Parlament, Honorable Consellera, senyores senyors, diputats, autoritats, nois i noies vinguts d'arreu de Catalunya i a tots els assistents a aquesta sessió extraordinària.

En nom de tots els nois i noies dels centres de Girona agraïm l'oportunitat que se'ns dóna per expressar-nos en un lloc tan important com és el Parlament de Catalunya.

Tot i que coneixem vàries formes de discriminació (de gènere, de raça, pel nivell econòmic, pel físic), nosaltres hem volgut centrar-nos en la discriminació pel fet de ser un nen/a tutelat i poder explicar les nostres vivències.

Sense haver fet res, d'un dia per l'altre ens ho treuen tot: et treuen de casa i la majoria de vegades del teu poble. Et diuen que és per protegir-te, perquè estiguis millor... Et porten a una gran casa allunyada de tot on el primer que veus és un guarda de seguretat i moltes portes tancades amb clau, reixes a les finestres, normativa molt estricta, i jo em pregunto: per què et tracten com un delinqüent? La culpa de tot això la té la mala organització que deixa que persones molt conflictives comparteixin la vida amb tu, en comptes de fer diferents recursos per cada tipus de nen o nena.

Hem de viure en un lloc que no és nostre i que mai ho serà, és de la Generalitat i ens costa dir que és casa nostra, tot i que alguns ho diem sense vergonya i amb dignitat.

Massa vegades, al dir que estàvem en un centre hem hagut de sentir: "Què has fet?," ja que la gent tendeix a relacionar la paraula centre amb maldat o violència, i estan molt equivocats perquè nosaltres som les víctimes.

Som nens i nenes que no passem desapercebuts, tothom en sap de nosaltres més que nosaltres mateixos, molts i molts professionals que es traspassen informació i que sempre parlen del dret a la intimitat i mai ens expliquen ni ens pregunten si el que escriuen és del nostre gust.

Tenim normatives que no s'ajusten a la realitat, com per exemple horaris poc flexibles i ridículs. Estem d'acord en que per anar en bici hem de portar casc, però també és cert que deixem d'anar-hi amb els nostres amics perquè ells no en porten. Per nosaltres això ens representa mostrar-nos d'una manera diferent.

Pel que fa als estudis, només cal veure quants menors tutelats han arribat a la universitat, o quants fan estudis postobligatoris. Alguns tenim l'avantatja d'haver-nos tret el graduat en ESO i poder fer un Cicle Formatiu. Però, qui ens garanteix poder seguir amb els estudis quan deixem d'ésser tutelats? Qui ens ajudarà?

És molt difícil que puguis estudiar per la pressió que tens a la majoria d'edat i no pots dedicar-te als estudis perquè tens moltes altres coses en què pensar, però realment sabem que és molt important tenir una bona professió pel teu futur ja que no tenim a ningú més que ens solucioni la vida.

En les entrevistes laborals ens hem adonat que quan hem de dir que estem en un centre, fet que no podem amagar, els empresaris ens miren d'una manera diferent i moltes vegades ja no ens truquen. Sembla que has de demostrar més que els altres.

Als centres ens preparen per viure autònomament als 17 anys, anar a l'escola, tenir feina, mantenir una feina, mantenir relacions socials, netejar i ordenar el nostre pis... Però quina gràcia que ens fa! Els educadors ens diuen com ens hem d'espavilar i la majoria d'ells encara depenen dels pares: alguns hi viuen, tots hi van a dinar almenys un dia o dos a la setmana, tots els hi demanen diners, a alguns els hi tenen cura dels nens... I nosaltres a qui hem de recórrer?

Tot i que et diuen que estàs preparada per a la independència tens molta por dels 18 anys, és molt dur veure't sola.

I per llogar un pis? Qui ens ajuda? La Generalitat ja ha fet la seva feina i nosaltres seguim... Si volem comprar un pis, qui ens avalarà? Qui s'arriscarà per nosaltres?

En definitiva, la nostra vida no és fàcil i creiem que està a les vostres mans poder canviar algunes coses. Ens agradaria que vingueu a visitar-nos quan vulgueu per així veure la nostra realitat. Nosaltres també som infants amb drets. Moltes gràcies per la vostra atenció.

BADIA MAROUAN EL DOUDÀ

Noia de 17 anys.

CRAE Sobrequés (Girona)