Decret
2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció
dels menors desemparats i de l'adopció, modificat parcialment
pel Decret 127/1997, de 7 de maig
(incloses les correccions inctroduïdes pel Decret 127/1997)
El present Decret es dicta en desenvolupament de la Llei 37/1991, de
30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i
de l'adopció. Aquesta Llei va
respondre, bàsicament, a la necessitat de proporcionar una protecció
al menor, especialment quan es troba en una situació de desemparament.
Fins aleshores, la protecció dels menors desemparats estava regulada
per la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors. La Llei
37/1991 deroga expressament el títol VI de l'esmentada Llei 11/1985,
relatiu a la tutela de menors per defecte o per inadequat
exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.
Posteriorment, la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció
dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991,
de 30 de desembre, sobre mesures de
protecció dels menors desemparats i de l'adopció, va suposar no només
la modificació de determinats articles de la Llei 37/1991, sinó l'addició
de nous. En aquest sentit, s'estableix la possibilitat que pugui ésser
adoptat el menor que estigui sotmès a la mesura d'acolliment simple
dels qui el pretenen adoptar, quan no sigui previsible el retorn
d'aquell a la seva família, i no només el que es trobi en situació d'acolliment
preadoptiu. També, l'esmentada Llei 8/1995 incorpora al capítol II de
la Llei 37/1991, mitjançant la seva disposició addicional setena, apartat
5, una secció cinquena amb el títol "Adopció internacional".
Finalment, l'Acord de 21 de setembre de 1995 del Ple del Parlament de
Catalunya va establir la redacció harmònica de la Llei d'atenció i protecció
dels infants i els adolescents i va modificar la Llei 37/1991, de 30
de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de
l'adopció.
La Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels
menors desemparats i de l'adopció, a la seva disposició final primera,
faculta el Govern de la
Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria, en el
que correspongui per a dictar les disposicions reglamentàries per al
desenvolupament d'aquesta Llei.
D'altra banda, determinats articles de la Llei contenen manaments específics
de desenvolupament reglamentari, alguns dels quals ja es van materialitzar
en el Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre l'acreditació i el funcionament
de les institucions col·laboradores d'integració familiar i de les entitats
col·laboradores d'adopció internacional, i en el Decret 313/1996, de
17 de setembre, pel qual es determina la
capacitat sancionadora en l'àmbit d'atenció i protecció de la infància
i l'adolescència.
Amb el present Reglament, per tant, es compleixen els manaments de la
Llei 37/1991 amb l'exercici de les facultats atorgades per la disposició
final primera.
Pel que fa a l'aspecte estructural d'aquest Reglament, hem de dir que
l'integren quatre títols. El primer d'aquests, dividit en quatre capítols,
comença amb unes disposicions
comunes i passa, a continuació, a establir el procediment per a l'assumpció
de funcions tutelars, l'exercici de la tutela i la guarda administrativa.
El segon títol, ordenat en tres capítols, estableix una acurada classificació
dels centres d'atenció a la infància, entre centres d'acolliment i centres
residencials d'acció
educativa, els quals poden ser propis o col·laboradors.
Aquest títol té el marc normatiu donat pel Decret legislatiu 17/1994,
de 16 de novembre, pel qual es va aprovar la refosa de les lleis 12/1983,
de 14 de juliol, 26/1985, de 27 de
desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis
socials, i del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema
català de serveis socials.
Un tercer títol, anomenat de forma genèrica "Del procediment de l'acolliment
familiar", inclou en primer lloc l'acolliment simple en família i el
procés de selecció de la
persona o família, així com el Registre de Famílies per a l'Acolliment
Simple. Després preveu l'acolliment preadoptiu i el procés de selecció
de la persona o família per a
l'esmentat acolliment i per a l'adopció i el Registre de Famílies per
a l'Acolliment Preadoptiu i per a l'Adopció. Un tercer capítol d'aquest
tercer títol són disposicions
comunes a l'acolliment simple en família i a l'acolliment preadoptiu.
El quart i últim títol del present Reglament està dedicat a l'adopció
internacional que, com ja hem dit abans, va ser incorporada a la Llei
37/1991, mitjançant un article 31 bis,
previst a la Llei 8/1995.
Per tant, a proposta de la consellera de Justícia, consultada la sectorial
d'infància del Consell General de Serveis Socials, d'acord amb el dictamen
preceptiu emès per
la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Article únic
S'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.
Disposició final
Aquest Decret entrarà en vigor als vint dies de la seva completa publicació
al DOGC.
Barcelona, 7 de gener de 1997
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció
Títol I Normes generals
Capítol I Disposicions comunes
Article 1
La Direcció General d'Atenció a la Infància té atribuïdes, dins l'àmbit
territorial de Catalunya, l'exercici de les competències sobre protecció
dels menors desemparats i sobre l'adopció que atorga la Llei 37/1991,
de 30 de desembre.
Article 2
-1 La Direcció General d'Atenció a la Infància exerceix les funcions
tutelars dels menors en situació de desemparament i a guarda dels menors
en els termes establerts en la
legislació civil catalana.
-2 La representació dels menors desemparats és exercida per la Direcció
General d'Atenció a la Infància, mitjançant el subdirector general d'Atenció
a la Infància dins l'àmbit territorial de Barcelona, i els caps d'Atenció
a la Infància en els àmbits territorials de Girona, Lleida i Tarragona.
Article 3
La competència territorial, als efectes de l'assistència i protecció
de la infància i adolescència, vindrà determinada pel lloc de residència
dels pares, o del pare o de la mare que tingui la guarda del menor,
o pel lloc de residència dels representants legals o guardadors del
menor.
Quan la competència territorial no es pugui determinar d'acord amb allò
que estableix el paràgraf anterior, aquesta vindrà determinada inicialment
pel lloc on es trobi el menor, sense perjudici del seu reintegrament
ulterior al lloc de residència dels familiars que puguin fer-se'n càrrec
o a l'organisme de protecció competent del lloc on el menor
tingui establertes les seves relacions familiars i socials.
Article 4
Al menor estranger que es trobi a Catalunya en situació de desemparament,
se li aplicarà la legislació civil catalana sobre mesures de protecció
dels menors desemparats i de
l'adopció, i la Direcció General d'Atenció a la Infància acordarà les
mesures de protecció adients en interès del menor. Es tindran en compte,
si escau, les disposicions en
relació als menors estrangers contingudes a la Llei orgànica 7/1985,
d'1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i
en les normes reglamentàries que la
desenvolupen.
En els casos d'adopció de menors originaris de l'estranger, en els supòsits
del paràgraf anterior, s'aplicaran, quan sigui possible, les disposicions
generals de l'article 31
bis sobre adopció internacional de la Llei 37/1991, de 30 de desembre,
sobre mesures de protecció de menors vigent a Catalunya.
Article 5
La Direcció General d'Atenció a la Infància adoptarà les esures més
adients per assolir la protecció efectiva dels menors desemparats, comptant
amb l'ajut i col·laboració de
les entitats públiques i de les privades, relacionades amb infància
i adolescència, degudament autoritzades. La Direcció General d'Atenció
a la Infància coordinarà les
actuacions pertinents a efecte d'assolir l'eficiència i eficàcia necessàries.
Article 6
Qualsevol persona, especialment els professionals de la sanitat i els
serveis socials, que tinguin coneixement d'una situació de desemparament
o en què es prevegi raonablement
la situació de desemparament d'un futur nadó, ho ha de comunicar de
forma immediata a la Direcció General d'Atenció a la Infància, a fi
d'efectuar la coordinació oportuna amb
la xarxa sanitària i de serveis socials, si escau, i poder adoptar les
mesures procedents per fer efectiva la seva protecció.
Article 7
La Direcció General d'Atenció a la Infància promourà les actuacions
legals necessàries en defensa dels drets i dels interessos dels menors,
respecte dels quals tingui assumides
funcions tutelars.
Capítol II Procediment per a l'assumpció de funcions tutelars
Article 8
Quan la Direcció General d'Atenció a la Infància tingui coneixement
de la situació de desemparament en què es trobi o pugui trobar-se un
menor, s'incoarà l'expedient oportú,
d'acord amb el que es disposa en els articles següents.
Article 9
-1 Els equips tècnics competents valoraran raonadament l'existència
de factors de risc social que justifiquin l'apreciació de la situació
de desemparament i, si escau, proposaran aquesta declaració.
-2 Es considerarà que hi ha factors d'alt risc social quan en relació
al menor concorrin indicis dels supòsits següents, per part dels seus
pares, tutors o guardadors:
a) Que el menor sigui abandonat per part de les persones a les quals
per llei correspon exercir les funcions de guarda.
b) Que s'hagi produït negligència en el compliment de les obligacions
alimentàries, d'higiene, salut o educatives del menor.
c) Que els pares, tutors o guardadors o les persones que convisquin
o estiguin relacionades directament amb el menor pateixin una malaltia
mental que repercuteixi negativament sobre ell.
d) Que els pares, tutors o guardadors o les persones que convisquin
o estiguin relacionades directament amb el menor siguin drogodependents
i repercuteixi negativament sobre ell.
e) Que s'hagi subministrat al menor substàncies psicotròpiques sense
causa mèdica justificada o de qualsevol altra substància tòxica.
f) Que s'hagi infligit al menor maltractaments físics o psíquics, abusos
sexuals, explotació o altres de naturalesa anàloga.
g) Que no hi hagin vincles afectius o aquests tinguin moltes mancances,
per incompliment dels deures de protecció establerts per la llei per
a la guarda dels menors per part dels pares, tutors o guardadors.
h) Que s'indueixi el menor a la mendicitat, a la delinqüència o la prostitució.
i) Que es doni qualsevol desatenció o imprudència que atempti contra
la integritat física i psíquica del menor.
j) Que es doni una desescolarització reiterada o continuada.
k) Quan s'apreciïn objectivament altres factors que impossibilitin el
desenvolupament integral del menor.
Article 10
Per apreciar la procedència de la declaració de la situació de desemparament
se sol·licitaran els informes socials, mèdics, psicològics, pedagògics
o policials, si escau, i
també de les possibilitats d'atenció en la pròpia família o família
extensa o, si escau, aliena.
L'òrgan competent per declarar mitjançant resolució el desemparament
és la directora general d'Atenció a la Infància.
Quan el desemparament faci necessària la separació del menor del seu
nucli familiar, caldrà indicació del pla de millora a seguir per afavorir
el seu retorn a la família, sempre que sigui possible. Els mateixos
informes es podran sol·licitar per tal d'apreciar qualsevol canvi de
mesura.
Article 11
Els equips tècnics, en la seva intervenció durant el procés d'estudi
i avaluació, han d'escoltar el menor de més de dotze anys i els qui
tinguin la pàtria potestat o guarda del
menor, sempre que sigui possible.
També han d'escoltar el menor de menys de dotze anys si té prou coneixement.
Els equips tècnics podran sol·licitar informació a altres persones que
puguin aportar dades sobre la situació del menor i de la seva família
o guardadors.
D'altra banda, completaran, quan sigui possible, les dades personals
i documentació relativa al menor i la seva família rellevants per a
l'expedient, i tota la informació i
certificats que els aportin els interessats. Totes aquestes dades i
documents s'aportaran a l'expedient administratiu del menor.
Article 12
Els pares o guardadors del menor podran comparèixer davant els equips
tècnics i aportar informes per a un major coneixement sobre els fets
i circumstàncies rellevants per a
l'expedient.
En aquests casos es faran constar documentalment les manifestacions
dels pares o guardadors. Els informes o documents aportats s'hauran
d'unir, així mateix, a l'expedient.
Article 13
Per proposar la mesura de protecció adequada per a l'atenció i desenvolupament
integral del menor, s'analitzarà i estudiarà la seva situació de risc
i la realitat personal, social i familiar. L'anàlisi es portarà a terme
en el propi medi natural del menor, o bé als centres d'acolliment o
a les famílies acollidores. L'anàlisi de la situació de risc comportarà
l'avaluació raonada de l'estat físic, psicològic, afectiu, educatiu
i sociofamiliar del menor.
Article 14
Els equips tècnics prioritzaran la mesura de protecció d'atenció en
la pròpia família quan es prevegi que la situació de desemparament pot
ser modificable mitjançant l'acció de les intervencions tècniques adients.
Article 15
En la proposta tècnica de mesura de protecció s'especificarà raonadament
i de forma clara i concisa:
a) El pla de millora.
b) L'abast de la mesura, amb previsió de la seva durada i de la forma
en què s'ha d'exercir.
c) Quins seran els objectius concrets a assolir, pels quals es proposa
la mesura.
Article 16
Complementada la informació necessària a què es refereixen els articles
anteriors, els equips tècnics elaboraran de forma raonada la proposta
tècnica que, amb la validació
prèvia del servei corresponent i amb l'assessorament dels serveis jurídics,
serà elevada a la directora general d'Atenció a la Infància que dictarà
la resolució corresponent.
Capítol III De l'exercici de la tutela
Article 17
La Direcció General d'Atenció a la Infància exercirà les funcions tutelars,
mitjançant els òrgans esmentats en el capítol I, en les condicions específiques
previstes a la Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions
tutelars.
Article 18
Les mesures de protecció adoptades podran ser revisades i modificades
en qualsevol moment, en funció de la seva evolució.
Article 19
Quan el menor tutelat disposi de béns propis, la Direcció General d'Atenció
a la Infància actuarà de conformitat amb les disposicions de la Llei
39/1991, de 30 de desembre, de
la tutela i institucions tutelars.
En cas necessari, quan les circumstàncies ho aconsellin, es podrà promoure
el nomenament judicial d'administrador patrimonial.
Capítol IV De la guarda administrativa
Secció I Procediment per a la constitució de la guarda
Article 20
En els casos previstos en l'article 9 de la Llei 37/1991, de 30 de desembre,
de protecció dels menors desemparats i l'adopció, els pares o guardadors
d'un menor podran
sol·licitar a la Direcció General d'Atenció a la Infància que assumeixi
la guarda temporal.
Aquesta sol·licitud, la podran formular també davant els serveis socials
d'atenció primària, que l'hauran de canalitzar mitjançant els serveis
socials especialitzats
d'atenció a la infància i adolescència del territori on resideixi la
família, o directament a aquests darrers.
Article 21
Un cop formulada la sol·licitud s'iniciarà l'expedient corresponent,
on constarà la informació acreditativa de les circumstàncies de força
major concurrents, el pla de millora a seguir per afavorir el retorn
del menor a la seva família, i que s'ha escoltat el menor de més de
12 anys i el menor de menys de 12 anys si té prou coneixement. Els serveis
tècnics corresponents valoraran la sol·licitud i documentació que consta
a l'expedient, i s'elevarà la proposta de mesura que, amb validació
prèvia del servei corresponent i amb l'assessorament dels serveis jurídics,
serà resolta per la directora general d'Atenció a la Infància, i que
designarà en la mateixa resolució el recurs familiar o residencial pertinent,
i acordarà la constitució de la guarda.
Article 22
Quan la sol·licitud s'hagi formulat davant els serveis socials especialitzats
d'atenció a la infància i adolescència, l'hauran de valorar, amb les
formalitats i requisits previstos a l'article anterior, i l'hauran de
trametre amb l'informe proposta corresponent a la Direcció
General d'Atenció a la Infància, la qual resoldrà de conformitat amb
el que es disposa a l'article precedent.
Secció II De l'exercici de la guarda
Article 23
La Direcció General d'Atenció a la Infància, mentre tingui la guarda
temporal d'un menor, disposarà que sigui atès mitjançant el seu acolliment
simple en família o acolliment
simple en institució.
Article 24
El director del centre residencial o les persones que acullin el menor
n'exerciran la guarda, sota la vigilància de la Direcció General d'Atenció
a la Infància, a la qual
hauran de facilitar informació periòdica, com a mínim semestralment,
sobre la situació i atenció al menor, sense perjudici del seguiment
que efectuïn els serveis corresponents.
Article 25
La guarda temporal del menor cessarà a sol·licitud dels pares, el tutor
o els guardadors, quan estiguin en situació adequada per fer-se'n responsables.
Títol II Classificació dels centres d'atenció a
la infància
Capítol I Normes generals
Article 26
L'acolliment en centres d'atenció a la infància s'acordarà en els casos
establerts per la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de protecció dels
menors desemparats i de l'adopció.
Article 27
L'acolliment en centres d'atenció a la infància es farà en centres de
règim obert, on les úniques limitacions d'entrada i sortida dels menors
acollits estaran marcades per les
seves necessitats educatives i de protecció, d'acord amb les normes
generals de funcionament.
Article 28
Les normes generals de funcionament de cada centre estaran recollides
en el seu Reglament de règim interior, que haurà de ser aprovat pel
titular de la Direcció General d'Atenció a la Infància.
Article 29
Els centres d'atenció a la infància es classifiquen en centres d'acolliment
i centres residencials d'acció educativa, els quals poden ser propis
o col·laboradors.
Article 30
Són centres propis aquells la direcció i gestió dels quals correspon
a la Direcció General d'Atenció a la Infància.
Són centres col·laboradors els que pertanyen a altres entitats públiques
o privades, sense afany de lucre, amb qui la Direcció General d'Atenció
a la Infància, mitjançant
conveni, hagi establert acords de col·laboració.
Article 31
Els centres d'atenció a la infància comptaran amb un projecte educatiu
elaborat d'acord amb el projecte marc aprovat per la Direcció General
d'Atenció a la Infància, basat en els principis de la Llei 37/1991,
de 30 de desembre, de protecció dels menors desemparats i de l'adopció
i que haurà d'estar validat per aquella.
Article 32
Els centres d'atenció a la infància hauran d'estar inscrits en la Secció
de serveis i establiments d'atenció a la infància i a l'adolescència
del Registre d'Entitats, Serveis
i Establiments Socials.
Article 33
La guarda del menor es confiarà al director del centre, mitjançant la
resolució administrativa corresponent, per la qual s'adopta la mesura
de protecció.
Article 34
Els centres comptaran amb personal educatiu suficient, format per educadors
socials d'ambdós sexes, que haurà de tenir la capacitació professional
adequada, segons les
disposicions d'aquest Reglament.
Capítol II Dels centres d'acolliment
Article 35
Els centres d'acolliment són serveis residencials d'estada limitada
que tenen per objecte:
a) Donar resposta immediata i transitòria d'acollida a qualsevol menor
que estigui en situació d'alt risc i ha d'ésser separat del seu nucli
familiar, i exercir la funció
substitutòria temporal de la família.
b) Fer l'observació i el diagnòstic de la situació dels menors atesos
i les seves famílies per tal d'elaborar la proposta de mesura corresponent.
Article 36
Aquests centres han de disposar:
a) D'un equip educatiu format per educadors socials que realitzen l'atenció
directa. Cada menor comptarà amb un educador com a figura referencial
al llarg de la seva estada
al centre d'acollida que serà el seu educador tutor. Aquest serà el
responsable del pla de treball individualitzat de l'infant, i haurà
de recollir, integrar i aportar l'observació pròpia i la de la resta
de l'equip educatiu a l'equip tècnic interdisciplinar.
b) D'un equip tècnic interdisciplinar format per: assistent social o
diplomat de treball social, psicòleg, pedagog, metge i l'educador tutor.
Aquest equip té la funció de recollir tota la informació del cas, examinar,
explorar i valorar les circumstàncies, situació i necessitats dels nens
per a emetre un informe diagnòstic interdisciplinar que possibiliti
l'elaboració de la proposta de mesura més adequada. L'exploració diagnòstica
unidisciplinar de cada professional i l'observació de l'educador tutor
s'ha de globalitzar i integrar en el treball interdisciplinar.
Article 37
Els centres d'acolliment podran classificar-se, en funció de les franges
d'edat dels nens que s'atenen, de la manera següent:
a) Centres d'acolliment d'adolescents: de 12 a 18 anys, amb la possibilitat
de flexibilitzar les franges d'edat en els casos de grups de germans.
Ateses les característiques d'aquest període evolutiu i d'aquests centres,
no sempre seran mixtes.
b) Centres d'acolliment de nens petits: de 0 a 12 anys, amb flexibilitat
en casos de grups de germans. Ateses les característiques específiques
de la primera infància, s'han d'establir diferents mòduls per nivells
d'edat.
c) Centres d'acolliment verticals: són aquells que acullen menors de
franges d'edat diverses.
Article 38
L'estada en aquests centres estarà limitada en el temps a la durada
de la realització de l'anàlisi de la situació de risc del menor, de
l'estudi diagnòstic i de l'elaboració de la proposta de mesura de protecció.
Capítol III Dels centres residencials d'acció educativa
Article 39
Els centres residencials d'acció educativa són aquelles institucions
on resideixen temporalment els menors als quals s'aplica la mesura d'acolliment
simple en institució,
d'acord amb la proposta de mesura que consti en l'informe previ dels
equips tècnics competents.
Article 40
Aquests centres seran preferentment mixtos, i les plantilles d'educadors
estaran formades per professionals d'ambdós sexes.
Article 41
L'organització dels Centres es durà a terme de manera que reprodueixi
al màxim possible les condicions de vida d'una família que permeti al
menor un creixement harmònic i estable. Els grups de convivència seran
reduïts i cada menor tindrà un educador tutor de referència.
Article 42
Els centres residencials d'acció educativa, en un termini no superior
a quaranta-cinc dies comptadors a partir de l'ingrés d'un menor en el
centre, faran el projecte educatiu
individualitzat del menor, on figuraran els objectius educatius que
es pretenen assolir amb aquell menor, d'acord amb el seu estudi diagnòstic
i les estratègies d'intervenció
que caldrà utilitzar. Les anteriors actuacions seran degudament coordinades
amb les que efectuïn des d'altres equips professionals amb la família
del menor.
El projecte educatiu individualitzat haurà de preveure els sistemes
d'avaluació de l'acció educativa i de l'evolució del menor, de manera
que es puguin revisar els objectius proposats en funció de la seva evolució.
Article 43
Els centres residencials d'acció educativa podran classificar-se, en
funció de les franges d'edat ateses, de la següent manera:
a)
Centres per a menors de primera infància: menors de 0 a 3 anys.
b) Centres per a infants i preadolescents: menors d'entre 4 i 12 anys.
c) Centres per a adolescents: menors d'entre 13 i 16 anys.
d) Centres per a joves de 16 a 18 anys.
e) Centres verticals. Són aquells centres que acullen menors de franges
d'edat molt diverses, en atenció especialment a la problemàtica que
presenten els acolliments institucionals de grups de germans.
f) Pisos assistits.
g) Llars funcionals.
Article 44
Els centres per a joves d'entre 16 i 18 anys podran utilitzar altres
recursos assistencials més autònoms, on es pugui preparar amb més intensitat
el programa de desinternament i autonomia del menor per al seu pròxim
desinternament.
Article 45
Els pisos assistits són habitatges que ofereixen un servei de caràcter
assistencial i educatiu per a joves d'entre 16 i 18 anys, per als quals
es considera necessari iniciar un
procés de desinternament gradual per assolir la majoria d'edat amb la
capacitat suficient per obtenir la integració social.
Article 46
Aquests pisos assistits comptaran amb personal qualificat format per
educadors socials, que podran tenir el suport extern d'altres educadors
i, si cal, el d'altres professionals especialitzats.
Article 47
Es podran crear, promoure o concertar centres residencials d'acció educativa
específics destinats a atendre infants, que no puguin ser adequadament
integrats en els altres
centres perquè requereixin uns tractaments i unes atencions molt especialitzades.
Article 48
Les llars funcionals són serveis consistents en acolliments simples
d'infants o adolescents amb un màxim de vuit menors.
Aquest nombre es podrà superar en el cas de grups de germans.
Article 49
Les llars funcionals seran regides per una persona o família acollidora
degudament validada i comptaran a més amb el suport d'un educador social.
Article 50
Es podran utilitzar centres residencials d'acció educativa amb sistemes
d'educació intensiva per a menors de 12 a 18 anys que requereixin d'aquests
mètodes educatius per avançar en el seu procés educatiu.
