Capítol VII Infraccions i sancions

Article 58 Infraccions i subjectes responsables

1. Constitueixen infraccions administratives a aquesta Llei les accions o les omissions en matèria d'atenció i protecció dels menors tipificades i sancionades en aquest capítol.

2. La responsabilitat de les infraccions tipificades en aquest capítol correspon a les persones físiques o jurídiques a les quals són imputables les actuacions constitutives d'infracció.

3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 59 Infraccions en l'àmbit d'aquesta Llei

1. Constitueixen infraccions lleus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents:

a) Emetre informes socials o psicològics destinats a integrar expedients per a la tramitació d'adopcions internacionals no autoritzats per l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats.
b) No gestionar, els pares, els tutors o els guardadors d'un menor en període d'escolarització obligatòria, la plaça escolar corresponent sense causa que ho justifiqui.
c) No procurar, els pares, els tutors o els guardadors d'un menor en període d'escolarització obligatòria, que aquest assisteixi al centre escolar quan disposa de plaça i
sense causa que ho justifiqui.

2. Constitueixen infraccions greus les accions o les omissions següents:

a) Reincidir en infraccions lleus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus en l'apartat 1 si l'incompliment o els perjudicis causats als drets dels menors són greus.
c) Impedir, els pares, els tutors o els guardadors d'un menor en període d'escolarització obligatòria, que aquest assisteixi al centre escolar quan disposa de plaça i sense causa que ho justifiqui.
d) No posar en coneixement o a disposició de l'organisme competent en matèria de protecció de menors o de qualsevol altra autoritat o, si s'escau, de la seva família el fet
que un menor estigui abandonat o extraviat o que hagi fugit de la seva llar, quan hi ha possibilitats reals per a actuar i quan el fet d'ometre-ho comporti, de manera notòria, el perllongament de la situació de desprotecció del menor.
e) Vendre als menors les publicacions a què fa referència l'article 34, i permetre el lliure accés dels menors a aquestes publicacions, i també vendre, llogar, difondre o projectar els materials àudio-visuals a què fa referència l'article 35. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als titulars dels establiments i, si s'escau, a les persones físiques infractores.
f) Fer emissions televisives o radiofòniques que no s'ajusten a les regles establertes per l'article 36.2 i 3. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als mitjans de comunicació infractors.
g) Incomplir, els mitjans de comunicació social que emeten o tenen difusió en el territori de Catalunya, el que disposa l'article 36.6 i 7. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als mitjans de comunicació infractors.
h) Emetre o difondre publicitat que contravé a les prohibicions o als principis establerts per l'article 37. La responsabilitat d'aquestes accions correspon als mitjans que l'emeten o la difonen.
i) Utilitzar menors en la publicitat que contravé al que estableix l'article 38. La responsabilitat d'aquesta acció correspon a l'anunciant i als mitjans que l'emeten o la
difonen.
j) Incomplir, els responsables dels hotels o d'altres establiments dedicats a allotjar, l'obligació establerta per l'article 44.

3. Constitueixen infraccions molt greus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents:

a) Reincidir en les infraccions greus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a greus en l'apartat 2 si en deriven perjudicis per als drets dels menors de reparació impossible o difícil.

Article 60 Sancions en l'àmbit d'aquesta Llei

1. Les infraccions tipificades en aquest capítol, en l'àmbit d'aquesta Llei, llevat de les definides de conformitat amb la Llei de l'Estat 25/1994, són sancionades de la manera següent:

a) Les infraccions lleus són sancionades amb una amonestació per escrit o una multa de fins a 500.000 pessetes.
b) Les infraccions greus són sancionades amb una multa de 500.001 pessetes a 15.000.000 de pessetes.
c) Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa de 15.000.001 pessetes a 100.000.000 de pessetes.

2. Les infraccions de les obligacions i els principis establerts pels articles 36.2, 37.3 i 38.2 són sancionades de conformitat amb el que disposa l'article 19.2 de la Llei de l'Estat 25/1994.

Article 61 Acumulació de sancions

Si resulta responsable d'una infracció un mitjà de comunicació social o un mitjà publicitari, es pot acumular com a sanció la difusió pública pel mateix mitjà de la sanció imposada, en les condicions que fixi l'autoritat sancionadora.

Article 62 Graduació de les sancions

1. Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i per a la graduació de la quantia de les multes, les autoritats competents han de guardar l'adequació pertinent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, i
considerar especialment els criteris següents:

a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor.
b) Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc creada o mantinguda per a persones o béns.
c) La transcendència econòmica i social de la infracció.
d) La reiteració o la reincidència de les infraccions.

2. Si el benefici econòmic que resulta d'una infracció tipificada en aquesta Llei és superior a la sanció pecuniària que li correspon, aquesta es pot incrementar amb la quantia equivalent al benefici obtingut.

3. Es produeix reincidència quan el responsable de la infracció ha estat sancionat mitjançant una resolució administrativa ferma per la comissió d'una altra infracció de la mateixa naturalesa en el termini d'un any si es tracta de faltes lleus, tres anys si es tracta de faltes greus i cinc anys per a les molt greus, a comptar des de la notificació de la resolució.

Article 63 Procediment sancionador

1. Els òrgans competents per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades en aquest capítol han de
seguir el procediment establert per la normativa vigent en matèria de procediment administratiu sancionador.

2. El Govern de la Generalitat ha de determinar per reglament l'òrgan o els òrgans competents de les administracions públiques per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors que s'incoïn en virtut d'aquesta Llei.

3. Si, un cop resolt el procediment sancionador, en deriven responsabilitats administratives per als pares, els tutors o els guardadors, s'ha de posar en coneixement de la Fiscalia de Menors a l'efecte de les possibles responsabilitats civils.

4. En el cas d'infraccions greus o molt greus, l'autoritat que resol l'expedient pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de les sancions greus o molt greus imposades, un cop han esdevingut fermes en la via administrativa. Aquesta publicitat ha de donar referència dels noms o els cognoms, la denominació o la raó social de les persones naturals o jurídiques responsables i la classe i la naturalesa de les infraccions.

Article 64 Destinació de les sancions

Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquesta Llei han d'ésser destinats, per les administracions públiques actuants, a l'atenció i la protecció dels infants i els adolescents, en l'àmbit de les seves competències.

Article 65 Prescripció de les infraccions

Les infraccions tipificades en aquest capítol, en l'àmbit d'aquesta Llei, prescriuen, si són molt greus, als set anys, les greus als cinc anys i les lleus als tres anys, a comptar des de la data de comissió de la infracció.

Disposicions addicionals

Primera

Cooperació de la Generalitat amb altres administracions públiques

1. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per "administracions públiques de Catalunya" l'Administració de la Generalitat i l'Administració local.

2. La Generalitat, en l'àmbit de les seves competències, pot establir convenis de col·laboració i cooperació amb altres administracions i amb organitzacions privades, i ha
d'aplicar el principi de subsidiarietat i apropar, per tant, la gestió als interessats, mitjançant l'establiment d'acords i de convenis amb els consells comarcals i amb els
ajuntaments, en els quals pot delegar l'exercici de competències. Els consells comarcals i els ajuntaments poden exercir les potestats d'execució que no són atribuïdes per la legislació a cap altra administració.

3. Els departaments de l'Administració de la Generalitat que tenen atribuïdes competències en matèria de protecció de menors poden col·laborar amb altres administracions, institucions i organismes, en matèria de protecció de menors, adopció, custòdia, drets de relació i visita i en altres situacions que hom cregui convenients en interès de l'infant o l'adolescent.

Segona

Obligatorietat de concreció reglamentària de les condicions d'aplicació dels articles 33, 34, 35 i 36

El Govern de la Generalitat ha de regular les condicions concretes d'aplicació del contingut dels articles 33, 34, 35 i 36, de la secció segona del capítol V, d'aquesta
Llei.

Tercera

Determinació dels mitjans de comunicació social televisius i radiofònics directament afectats per aquesta Llei i adopció de mesures de col·laboració amb altres òrgans de
control

1. Aquesta Llei s'aplica, pel que fa als mitjans televisius, als canals propis de la Generalitat i als serveis televisius l'atorgament del títol habilitant dels quals correspon a la Generalitat i, pel que fa als mitjans radiofònics, a les emissores de radiodifusió la concessió de les quals correspon a la Generalitat.

2. Si qualsevol mitjà televisiu o radiofònic altre que els esmentats en l'apartat 1, exclòs, per tant, de l'aplicació d'aquesta Llei, que emet o té difusió en el territori de Catalunya incompleix de manera manifesta i greu les normes de protecció de menors establertes pels articles 36, 37 i 38, la Generalitat ho ha de posar en coneixement de l'òrgan de control que sigui competent en cada cas, perquè aquest insti, si escau, les actuacions que estimi pertinents.

Quarta

Compliment dels articles relacionats amb els mitjans de comunicació

La Generalitat ha de vetllar perquè els consells de premsa i altres organismes similars, creats a partir de codis deontològics dels col·legis i les agrupacions de periodistes, apliquin a les seves pràctiques el que disposa aquesta Llei.

Cinquena

Actualització de les multes

El Govern de la Generalitat pot actualitzar per decret els màxims de les sancions pecuniàries establertes per l'apartat 6 de la disposició addicional setena.

Sisena

Aplicació d'altres règims sancionadors

Els règims sancionadors ja establerts per altres lleis sectorials reguladores de les matèries d'espectacles, d'activitats recreatives o establiments públics, de jocs de
sort, envit o atzar, de venda, subministrament, promoció i publicitat de substàncies que poden generar dependència i de protecció de l'infant com a consumidor s'apliquen a les
disposicions incloses en l'articulat d'aquesta Llei on s'imposen prohibicions o obligacions concretes en les matèries esmentades.

Setena

Modificació de determinats articles de la Llei 37/1991 i addició de nous articles

1. Es modifica el subapartat segon de l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 37/1991, que queda redactat de la manera següent:

"Segona: L'acolliment simple del menor per una persona o una família que puguin substituir, provisionalment o definitivament, el seu nucli familiar natural."

2. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l'article 10 de la Llei 37/1991, que queden redactats de la manera següent:

"1. El menor desemparat que hagi d'ésser separat de la seva llar o del seu entorn familiar ha d'ésser confiat a una altra família o a una persona que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat. Aquesta mesura s'ha d'aplicar quan es prevegi que el desemparament o la necessitat de separació de la família pròpia seran
transitoris o quan, tot i havent-hi els requisits per a l'acolliment preadoptiu, aquest no s'hagués pogut constituir."

"3. S'ha de procurar que l'acolliment dels germans es confiï a una mateixa persona o família, i també facilitar les relacions entre el menor i la seva família natural quan sigui possible el seu reintegrament a aquesta, per tal d'afavorir-lo."

3. Es dóna nova redacció a l'apartat 2 de l'article 19 de la Llei 37/1991:

"2. Pot ésser adoptat el menor que estigui sotmès a la mesura d'acolliment simple dels qui el pretenen adoptar, quan no sigui previsible el retorn d'aquell a la seva família. No serà previsible aquest retorn quan concorri alguna de les circumstàncies a què fa referència l'article 13.1."

4. Es modifica l'apartat 1 de l'article 22 de la Llei 37/1991, que queda redactat de la manera següent:

"1. Per a iniciar l'expedient d'adopció, si hi ha hagut acolliment simple o preadoptiu, cal la proposta prèvia de l'organisme competent, en la qual s'han de fer constar, acreditats degudament:
"a) Les condicions personals, socials, familiars i econòmiques de l'adoptant i la seva aptitud educadora.
"b) L'últim domicili, si és conegut, dels pares, els tutors o els guardadors de l'adoptat."

5. S'addiciona una secció cinquena, amb el títol "adopció internacional", al capítol II de la Llei 37/1991, que queda redactat de la manera següent:

"Article 31 bis.
"1. Les adopcions de menors originaris de l'estranger només poden tenir lloc quan les autoritats de l'estat d'origen del menor hagin establert:
"a) Que el menor és adoptable.
"b) Que l'adopció internacional respon a l'interès primordial del menor.
"c) Que els consentiments requerits per a l'adopció han estat donats lliurement, sense rebre cap tipus de pagament o contraprestació i amb coneixement de les conseqüències de l'adopció, especialment pel que fa a la ruptura de tot vincle jurídic amb la família biològica.
"d) Que, tenint en compte l'edat i el grau de maduresa del menor, ha estat escoltat i s'han tingut en compte els seus desigs i les seves opinions.
"2. En defecte de conveni internacional en la matèria, la Generalitat només tramita les adopcions de menors originaris d'aquells països en els quals quedi suficientment garantit el respecte als principis i les normes de l'adopció internacional i la intervenció deguda
dels seus organismes administratius i judicials.
"3. Per tal de garantir el ple respecte als drets dels menors, en el cas d'adopcions internacionals, la Generalitat exerceix les funcions següents:
"a) Prendre les mesures per a evitar lucres indeguts i impedir pràctiques contràries a l'interès del menor.
"b) Reunir i conservar la informació relativa a l'adoptat i als seus orígens i, en la mesura permesa per la legislació vigent, garantir-ne l'accés.
"c) Facilitar i seguir els procediments d'adopció.
"d) Assessorar sobre l'adopció i, en cas necessari i en la mesura permesa per la legislació vigent, fer el seguiment de les adopcions.
"e) Seleccionar les famílies demandants segons uns criteris i uns processos establerts.
"4. Només pot intervenir amb funcions de mediació per a l'adopció internacional l'organisme competent de la Generalitat. No obstant això, la Generalitat pot acreditar
entitats col·laboradores per a l'exercici d'aquestes funcions en els termes i amb el compliment dels requisits que s'estableixin per reglament. En tot cas, aquestes
entitats han d'ésser sense ànim de lucre, han d'estar legalment constituïdes, tenir com a finalitat la protecció de menors i han de defensar l'interès primordial del menor per damunt de cap altre, d'acord amb els principis inspiradors de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, del 20 de novembre de 1989, i la resta de normes internacionals aplicables. S'han de sotmetre a les directrius, la inspecció i el control de l'organisme competent de la Generalitat."

6. S'addiciona un nou capítol IV a la Llei 37/1991, amb el contingut següent:

"Article 36.
"1. Constitueixen infraccions administratives a aquesta Llei les accions o les omissions que en matèria de protecció dels menors desemparats i adopció són tipificades i sancionades en aquest capítol.
"2. La responsabilitat de les infraccions tipificades en aquest capítol correspon a les persones físiques o jurídiques a les quals són imputables les actuacions constitutives d'infracció.
"3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
"Article 37.
"1. Es consideren infraccions lleus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents:
"a) No informar, les persones que per raó de llur professió en tenen coneixement, l'autoritat judicial o l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats de la situació de desemparament d'un menor, d'acord amb el que estableix l'article 2.3.
"b) Incomplir, els professionals que intervenen en la constitució de l'acolliment o de l'adopció, el deure de confidencialitat respecte a les dades personals dels menors acollits o adoptats, d'acord amb el que estableix l'article 34.
"c) Emetre informes socials o psicològics destinats a integrar expedients per a la tramitació d'adopcions internacionals no autoritzats per l'organisme competent en
matèria de protecció de menors desemparats de la Generalitat.
"2. Es consideren infraccions greus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les omissions següents:
"a) Reincidir en infraccions lleus.
"b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus en l'apartat 1 si els perjudicis causats als menors són greus.
"c) Intervenir, els centres sanitaris, els professionals de la sanitat, els serveis socials o del dret o qualsevol persona física o jurídica, amb funcions de mediació per a l'acolliment o l'adopció d'un menor sense l'habilitació de l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats.
"d) Rebre un menor aliè a la família de les persones receptores amb la intenció de la seva futura adopció quan en el lliurament de l'infant no ha intervingut l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats.
"3. Es consideren infraccions molt greus les accions o les omissions següents:
"a) Reincidir en infraccions greus.
"b) Cometre les infraccions tipificades com a greus en l'apartat 2 si en deriven perjudicis per als drets dels menors de reparació impossible o difícil.
"c) Intervenir, persones físiques o jurídiques, amb funcions de mediació per a l'acolliment o l'adopció mitjançant preu o engany o amb perill manifest per a la integritat física o psíquica del menor.
"d) Cometre la infracció greu tipificada en l'apartat 2.d) mitjançant preu o engany o amb perill per a la integritat física o psíquica del menor.
"Article 38.
"1. Les infraccions tipificades en aquest capítol són sancionades de la manera següent:
"a) Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d'1.000.000 de pessetes a 5.000.000 de pessetes.
"b) Les infraccions greus són sancionades amb una multa de 5.000.001 pessetes a 20.000.000 de pessetes.
"c) Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa de 20.000.001 pessetes a 100.000.000 de pessetes.
"Article 39.
"1. Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i per a la graduació de la quantia de les multes, les autoritats competents han de guardar l'adequació pertinent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció o les sancions aplicades, considerant especialment els criteris següents:
"a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor.
"b) Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc creada o mantinguda per a persones o béns.
"c) La transcendència econòmica i social de la infracció.
"d) La reiteració o la reincidència de les infraccions.
"2. Si el benefici econòmic que resulta d'una infracció tipificada en aquesta Llei és superior a la sanció pecuniària que li correspon, aquesta es pot incrementar amb
la quantia equivalent al benefici obtingut.
"3. Es produeix reincidència quan el responsable de la infracció ha estat sancionat mitjançant resolució administrativa ferma per la comissió d'una altra infracció de la mateixa naturalesa en el termini d'un any si es tracta de faltes lleus, tres anys si es tracta de faltes greus i cinc anys per a les molt greus, a comptar des de la notificació de la resolució.
"Article 40.
"1. Els òrgans competents per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades en aquest capítol han de
seguir el procediment establert per la normativa vigent en matèria de procediment administratiu sancionador.
"2. El Govern de la Generalitat ha de determinar per reglament l'òrgan o els òrgans competents de les administracions públiques per a la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients sancionadors que s'incoïn en virtut d'aquesta Llei.
"3. Si, un cop resolt el procediment sancionador, en deriven responsabilitats administratives per als pares, els tutors o els guardadors, s'ha de posar en coneixement de la Fiscalia de Menors a l'efecte de les possibles responsabilitats civils.
"4. En el cas d'infraccions greus o molt greus, l'autoritat que resol l'expedient pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de les sancions greus o molt greus imposades, un cop han esdevingut fermes en la via administrativa. Aquesta
publicitat ha de donar referència dels noms o els cognoms, la denominació o la raó social de les persones naturals o jurídiques responsables i la classe i la naturalesa de les infraccions.
"Article 41.
"Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquesta Llei han d'ésser destinats, per les administracions públiques actuants, a l'atenció i la protecció dels infants i els adolescents, en l'àmbit de les seves competències.
"Article 42.
"Les infraccions tipificades en aquest capítol prescriuen, si són molt greus, als deu anys, les greus als vuit anys i les lleus als cinc anys, a comptar des de la data de comissió de la infracció."

7. S'addiciona una nova disposició final tercera a la Llei 37/1991, que queda redactada de la manera següent:

"Disposició final tercera.
"Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment els límits màxims de les sancions pecuniàries establertes en aquesta Llei de conformitat amb l'increment del cost de la vida."

Disposició derogatòria

Resten derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiuen el que disposa aquesta Llei.

Disposicions finals

Primera

Es faculta el Govern de la Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria per a dictar les disposicions reglamentàries de desplegament d'aquesta Llei.

Segona

Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment els límits màxims de les sancions pecuniàries establertes en aquesta Llei de conformitat amb l'increment del cost de la vida.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 27 de juliol de 1995

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Antoni Comas i Baldellou
Conseller de Benestar Social