Catalunya
Dades geogràfiques
Catalunya és un país de l'Europa mediterrània. Constitueix una de les 17 comunitats autònomes en què, juntament amb les ciutats de Ceuta i Melilla, s'organitza l'Estat espanyol. I agrupa les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb una extensió de territori de 31.895 km2 i un conjunt de població de 6.361.365 habitants.
Dibuixa la forma d'un triangle que limita al Nord amb França, a l'Est amb la mar Mediterrània, a l'Oest amb l'Aragó i al Sud amb el País Valencià.
La superfície de Catalunya està dividida, administrativament
d'una banda, en 946 municipis, i de l'altra en 41 regions més
extenses -o comarques- que presenten una certa unitat entre la
població que agrupen a causa de factors geogràfics,
humans i històrics que vinculen els interessos dels seus
habitants. Les lleis territorials elaborades pel Parlament català
regulen el règim local de Catalunya i la seva organització
comarcal.

Geografia i clima
Catalunya ofereix una gran quantitat de paisatges i climes: des de les serralades pirinenques nevades a l'hivern amb cims que s'enlairen cap als 3.000 metres d'altura -com la Pica d'Estats o el Puigmal-, a una franja de mar -699 km de longitud de costa- amb un clima més humit, temperat i agradable, que distingeix tres costes banyades per la Mediterrània: al Nord, la Costa Brava, on sovint bufa el vent de Tramuntana; més avall, la Costa del Maresme, de platges llargues; i de Barcelona cap al Sud, el Garraf i la Costa Daurada, amb platges de sorra fina. Es tracta d'un conjunt de terres de característiques diverses, la forta personalitat de les quals s'explica precisament per la diversitat i el contrast.
Hi ha pocs dies amb temperatures extremes, de fred o calor, per
això les mitjanes anuals màximes i mínimes
a les quatre capitals de província són moderades,
pròpies d'un clima mediterrani suau.
Llengua i identitat
El català és la llengua pròpia de Catalunya.
Hi té el rang de llengua oficial juntament amb el castellà,
oficial a tot l'Estat espanyol. El català també
és la llengua d'una extensa àrea de l'est de l'Estat
espanyol (les Illes Balears, el País Valencià, i
una part de l'Aragó -la Franja de Ponent-), d'Andorra,
on és l'única llengua oficial, del sud de França
(l'anomenada Catalunya Nord) i de la ciutat italiana de l'Alguer.
En conjunt, la llengua catalana és parlada en un territori
de 68.000 km2 on viuen gairebé 11 milions de persones.
La bandera catalana, la senyera, és una de les més antigues d'Europa. Dibuixa cinc faixes grogues i quatre vermelles, totes del mateix gruix. L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona i forma el tercer quarter de l'escut del regne d'Espanya: un fons d'or amb quatre pals de gules.
Organització política
A Catalunya, en el marc d'un Estat democràtic i de dret,
li correspon una autonomia legislativa i competències executives,
com també la facultat d'administrar-se mitjançant
els seus propis representants, que s'escullen de les llistes electorals
presentades pels partits polítics. La Generalitat de Catalunya
és la institució política que integra el
Parlament, el Govern i el President, que és la màxima
autoritat de Catalunya i representa tota la Generalitat i també
l'Estat a Catalunya.
A més d'aquestes tres institucions bàsiques, també formen part de la Generalitat el Síndic de Greuges -garant dels drets i les llibertats dels ciutadans-, la Sindicatura de Comptes -control dels comptes econòmics de les institucions públiques de Catalunya- i el Consell Consultiu -assessor del Parlament sobre la legalitat de les lleis abans de ser aprovades.
Com a manifestació de la competència legislativa, i d'acord amb la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, de 1979, constitueix la normativa institucional bàsica del nostre país i defineix la configuració actual del poder polític de Catalunya, les seves institucions i les relacions amb l'Estat -en un marc de solidaritat amb les altres nacionalitats i regions-, tot expressant la identitat col·lectiva del poble català. Com a valors superiors de la convivència proclama: la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tos els qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya.
Miscel·lània: quatre idees sobre Catalunya
El nostre és un país que té molt arrelat
el sentiment d'estimació a la cultura pròpia, però
això no treu que sigui un dels més permeables a
les noves idees i tendències que es produeixen en el món
cultural internacional. Així va entrar el modernisme, aquest
corrent cultural del segle XX que s'imposava per tot Europa i
que donà renom mundial a artistes catalans com Gaudí,
Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch.
L'economia catalana ha tingut una base industrial molt important fonamentada en la indústria de transformació, inicialment tèxtil, però que ha evolucionat a altres sectors, com l'automòbil, l'alimentació, les construccions navals, els mobles, etc. A aquesta indústria, s'hi ha afegit i alhora s'ha desenvolupat, en èpoques més recents, un ampli i diversificat sector terciari, amb serveis que suposen quantitat i qualitat. L'agricultura catalana és un sector comparativament més reduït, però dotat de subsectors molt potents que competeixen arreu del món, com ara el cava, el vi, el bestiar porcí, la fruita dolça o els derivats carnis.
Els catalans sempre han confiat en el valor del treball i s'han distingit per la capacitat d'innovació. Això ha permès a Catalunya ser un país sòlidament estructurat, modern i avançat en les noves tecnologies, però amb una forta personalitat i amant dels seus costums i de les seves tradicions.
Catalunya té una llarga tradició associativa que
configura un dels eixos integradors de la societat civil. Hi ha
associacions de lleure, de defensa dels drets humans i socials,
de veïns, de pares d'alumnes, de gènere i també
de col·lectius d'immigrants.

El calendari festiu català és, sens dubte, viu, ric i ple de cultura: celebracions de caràcter popular que són signe de la nostra identitat i que mostren la part més acollidora i entusiasta del nostre país.
L'Onze de Setembre és la Festa Nacional de Catalunya, la Diada. Festa que, si bé significa el record de la pèrdua de llibertats -11 de setembre de 1714-, suposa també l'esperança d'anar endavant i la il·lusió de fer país.
Una combinació perfecta de sentiment i cultura és la celebració de Sant Jordi, patró de Catalunya. Cada 23 d'abril els carrers s'omplen de flors i de llibres. Pocs dies després, el 27 d'abril, s'honora la patrona de Catalunya: la Mare de Déu de Montserrat.
El capvespre del 23 de juny, la nit més curta de l'any, coincidint amb el solstici d'estiu, comença la revetlla de Sant Joan. És l'època en què el sol està en la seva posició més alta, i arreu cremen les fogueres que, diuen, allunyen dimonis, malalties i desgràcies, i s'escolten coets mentre es menja la coca i es beu cava.
Les festes de Nadal (Nadal, Cap d'Any i Reis), de caire especialment familiar, són molt celebrades al nostre país, com també ho són, a la primavera, la Setmana Santa i la Pasqua.
A més de totes aquestes festes, cal esmentar també les festes majors que cada poble o ciutat té assenyalades per recordar els seus patrons.
Informació pràctica
La varietat de paisatges i la riquesa cultural i de tradicions
de Catalunya fa més que recomanable aprofitar el lleure
per recórrer-la i conèixer-la. La majoria de municipis
tenen oficines de turisme que li poden facilitar informació
local.
Adreces d'interès
> Centre de Promoció de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana
Ptge. de la Banca, 1-3
08002 Barcelona; tel. 935 671 000.
> Centre d'Informació Turística de Catalunya
Pg. de Gràcia, 107 (Palau Robert);
tel. 932 384 000; Internet: www.gencat.es/probert

