L'habitatge

Trobar un habitatge és una tasca que pot ocupar-li molt de temps, ja que no és fàcil trobar una casa o un pis per viure que respongui a les necessitats de cadascú.

Els règims d'allotjament més habituals són: viure en règim de lloguer o en règim de propietat. En qualsevol dels casos l'habitatge representa una despesa important en el pressupost familiar, que pot arribar fins a una tercera part o més del pressupost mensual. Es necessita temps per buscar en el mercat i poder escollir sense presses l'opció que es considera millor.

El lloguer

Llogar un habitatge significa viure-hi a canvi de pagar un import periòdic, normalment amb caràcter mensual, a la persona propietària de la casa o a l'administrador de finques. La persona que viu a lloguer s'anomena arrendatari o llogater, mentre que l'altra part és l'arrendador o propietari.

La forma més habitual per buscar un pis de lloguer és parlar amb els amics i coneguts, consultar les seccions immobiliàries dels diaris i revistes o adreçar-se als agents de la propietat immobiliària, agències immobiliàries o administradors de finques.

Normalment, per llogar un habitatge, el propietari o administrador li demanarà la seva documentació identificativa -carnet, targeta d'identitat o passaport, segons els casos-, permís de residència i de treball, etc. Habitualment caldrà presentar també una còpia del contracte de treball o fulls de salari i, sovint, l'aval d'una persona que garanteixi que vostè podrà pagar el lloguer.

La durada del contracte de lloguer d'habitatge es pot pactar lliurement per les parts. Si aquest termini és inferior a 5 anys, la Llei d'arrendaments urbans vigent obliga el propietari o arrendador a prorrogar any rere any el contracte fins a completar el termini de 5 anys, llevat que el llogater o arrendatari manifesti la voluntat de no prorrogar-lo. No obstant això, el lloguer de pisos o cases moblades, els habitatges de temporada i les considerades segones residències no estan sotmeses a aquesta Llei sinó al Codi civil i, en aquests casos, la durada pot ser d'un any o períodes encara inferiors i res no obliga els propietaris a prorrogar els contractes.

Si un mes abans d'exhaurir-se el termini de venciment del contracte, i transcorreguts com a mínim 5 anys, cap de les parts no fa manifestacions en contra, s'estableix una pròrroga obligatòria per terminis anuals de fins a 3 anys, llevat que l'arrendatari un mes abans de l'acabament de qualsevol de les anualitats, manifestés la voluntat de no renovar-lo.

Quan vostè sigui llogater d'un habitatge, regit per la Llei d'arrendaments urbans, només tindrà dret a rescindir el contracte de lloguer quan expiri en el temps, llevat que arribi a un pacte o acord amb el propietari. En cas contrari aquest pot arribar a exigir el compliment total del contracte o el pagament del lloguer.

La cessió de l'arrendament per l'arrendatari exigeix el consentiment per escrit de l'arrendador. La Llei prohibeix el subarrendament total, és a dir, vostè no pot fer un arrendament de tot l'habitatge a una tercera persona. Tan sols n'admet el parcial (permetre l'ús de part de l'habitatge), i cal el consentiment per escrit de l'arrendador. En tot cas, un pis o casa no pot mantenir una sobreocupació de persones en proporció a l'ús que li correspon.

Com a futur llogater, cal que vostè llegeixi atentament el contracte de lloguer o arrendament abans de signar-lo.

Normalment abans d'entrar al nou habitatge s'exigeix un dipòsit de garantia que equival a dos o tres mesos de lloguer. Es tracta d'una garantia per al propietari que permet també fer front als possibles honoraris de l'agent o intermediari, si n'hi ha.

El propietari li haurà de retornar aquest dipòsit quan marxi, sempre que hagi deixat l'habitatge en bon estat. En cas contrari, el propietari pot quedar-se amb una quantitat de diners del seu dipòsit de garantia per poder fer les reparacions necessàries i poder tornar l'habitatge al seu estat inicial.

El pagament del lloguer cal fer-lo cada mes directament al propietari o administrador o mitjançant una entitat financera, domiciliant els rebuts en un banc o caixa d'estalvis. Això li dóna dret a rebre un rebut mensual, acreditatiu d'aquest pagament.