L'accés a la sanitat
Tot ciutadà estranger, a partir del moment en
què està empadronat a l'Ajuntament en què
resideix habitualment, es pot beneficiar de l'assistència
sanitària (visites al metge, medicaments, anàlisis,
radiografies, hospitalitzacions, etc.) en termes d'igualtat
amb la resta de ciutadans. El sistema sanitari públic
és competència de la Generalitat de Catalunya.
Es finança mitjançant els impostos que paguen
els ciutadans de Catalunya. Per tant, tothom contribueix al
sosteniment del sistema sanitari públic.
La sanitat pública catalana i el sistema de protecció
social
El Servei Català de la Salut disposa d'un conjunt de
centres d'atenció primària (CAP) i hospitals que
configuren la xarxa pública. A cada usuari li correspon
un CAP, en funció del seu domicili. El CAP és
el primer lloc on vostè ha d'anar quan tingui un problema
de salut. Hi trobarà metges de capçalera, pediatres
i personal d'infermeria que ofereixen una atenció integral.
Als pobles més petits, els metges de capçalera
visiten als consultoris locals. Si el problema de salut exigeix
una atenció més especialitzada, des del centre
l'adreçaran al lloc més convenient (hospitals,
especialistes, laboratoris o centres de proves diagnòstiques).
Els hospitals també el poden acollir en cas d'urgència,
d'hospitalització o de part.
La targeta sanitària individual (TSI) identifica els
ciutadans com a usuaris d'aquesta xarxa pública de serveis
i de centres de salut. És una targeta amb banda magnètica,
gratuïta, personal i intransferible, ja que cada membre
de la família ha de tenir la seva, amb independència
de l'edat. Un cop empadronat a l'Ajuntament on es resideix,
la pot sol·licitar al centre d'atenció primària
més proper al seu domicili. Ha de conservar-la, atès
que li serà d'utilitat en totes les seves gestions amb
els centres sanitaris (CAP, hospitals i farmàcies) de
Catalunya.
Informació pràctica
El Servei Català de la Salut posa a disposició
dels usuaris el servei telefònic, de 24 hores, "Sanitat
respon", on personal qualificat l'atendrà sobre
qualsevol dubte mèdic que se li plantegi.
Adreces d'interès
> Departament de Sanitat i Seguretat Social,
servei "Sanitat respon"
902 111 444
Els serveis d'urgència
En cas d'urgència sanitària cal trucar al CAP
corresponent si es produeix entre les 8 del matí i les
8 del vespre. A partir de les 8 del vespre i fins a les 8 del
matí, els caps de setmana o els dies festius, s'ha de
trucar al CAP d'urgència (o atenció continuada)
assignat al seu domicili.
Telefonant al 061 s'accedeix al Servei Coordinador d'Urgències. Aquest telèfon, per a urgències sanitàries en general, és únic per a tot Catalunya. Si la situació esdevé molt urgent, també es pot sol·licitar el servei d'una ambulància per desplaçar el malalt cap a un servei d'urgències.
Les farmàcies
Els medicaments es compren a les farmàcies mostrant la
prescripció feta pel metge i la targeta sanitària
individual del pacient a qui s'han receptat els medicaments.
Les farmàcies es troben a qualsevol barri, ja que és
l'únic lloc on es pot adquirir la medicació receptada.
Algunes farmàcies obren les 24 hores del dia i tots els
dies de l'any. També existeix un sistema de torns de
farmàcies de guàrdia perquè sempre n'hi
hagi d'obertes les 24 hores del dia.
Per saber quines farmàcies estan de guàrdia un
dia determinat, cal dirigir-se a la farmàcia més
propera, on hi ha la informació de quines són
les farmàcies de guàrdia més properes al
seu domicili.
Les vacunes
La vacunació de la població és una tècnica
preventiva contra les malalties transmissibles. Per a cada època
de la vida se n'indiquen unes o altres a fi de garantir la protecció
de les persones respecte d'aquestes malalties. La majoria de
les vacunes s'apliquen des dels 2 mesos als 14 anys d'edat.
La vacunació continua amb posterioritat a l'etapa adulta.
Les vacunes a l'etapa infantil s'anomenen sistemàtiques. Amb el terme vacunes sistemàtiques ens referim a aquelles que és recomanable administrar a tots els infants d'una determinada edat sempre que no hi hagi una contraindicació que ho impedeixi. Aquestes vacunes estan ordenades en un calendari vacunal i l'administració es registra en l'anomenat carnet de salut infantil, que s'ha de dur sempre que es porta l'infant al pediatre.
Les vacunes sistemàtiques infantils recomanades a Catalunya estan recollides en el carnet vacunal i són les següents: DTP (diftèria-tètanus-tos ferina), poliomielitis, malaltia invasiva per Haemophilus influenzae b, triple vírica (constituïda per tres components: l'antixarampionós, l'antirubeòlic i l'antiparotidític), hepatitis B i la vacuna antimeningocòccica C conjugada.
En contraposició, les vacunes no sistemàtiques són aquelles que es recomana d'administrar solament als nens que, per les seves condicions particulars, tenen més risc d'adquirir la malaltia i també a aquells que tenen un problema de salut que es podria agreujar si es pateix la malaltia que la vacuna pot evitar.
Són vacunes no sistemàtiques les que prevenen malalties com la grip, el tètanus, la rubèola, la pneumònia, la meningitis, l'hepatitis A, la ràbia, el còlera, el tifus, la febre groga, la tuberculosi, el xarampió, etc.
Informació pràctica
Al seu CAP pot obtenir informació sobre els programes
de vacunació i orientació sobre la necessitat
de vacunar-se. Es produeix una situació especial quan
una persona es desplaça, per raons laborals o de lleure,
a països on existeixen malalties infeccioses pròpies
d'aquella zona geogràfica. Als centres de vacunacions
internacionals i consells als viatgers s'informa sobre la necessitat
de vacunar aquelles persones que per la seva situació
poden necessitar una vacunació contra malalties pròpies
del país on es viatja.
Centres de planificació familiar
És important poder escollir el nombre d'infants desitjats
i el moment en què es volen tenir. A Catalunya els mitjans
anticonceptius s'utilitzen habitualment. El seu metge li indicarà
el mitjà més adequat a la seva edat i l'estat
de salut.
Els centres de planificació familiar ofereixen atenció especialitzada en ginecologia, anticoncepció, sexualitat i aspectes de prevenció de malalties de transmissió sexual. Es tracta de serveis gratuïts i confidencials, per als quals s'ha de demanar hora o en què s'ofereix informació telefònica per a consultes i dubtes.
Si creu que pot estar embarassada, adreci's al CAP, i demani hora per al seu metge de capçalera o de família. El personal facultatiu li dirà quines gestions ha de fer i l'adreçarà al personal mèdic corresponent que li facilitarà el carnet de l'embaràs. En aquest carnet, s'hi inclouen les informacions referents a l'embaràs i al part. El CAP ofereix cursos de preparació al part i cursos d'educació maternal, en els quals es donen un seguit d'informacions i consells per viure un embaràs i un part segur. És molt important anar a totes les visites mèdiques previstes durant l'embaràs. El naixement es produirà al centre de maternitat, hospital o clínica que el metge li assigni.
Els tres dies que segueixen al naixement, el nadó s'ha de declarar al Registre civil del municipi on ha nascut o en el de residència habitual. Si els pares estan casats, el pare pot anar-hi sol. Si es tracta d'una parella de fet, hi han d'anar el pare i la mare. També s'ha d'empadronar a l'Ajuntament del municipi on es resideix i ha de sol·licitar la seva targeta sanitària individual (TSI).
Al servei de maternitat, l'infant rep un carnet de salut en què s'especifiquen totes les visites i cures que li són practicades, com també les vacunes. Se li demanarà en el decurs de la seva infantesa, escolaritat o per inscriure'l a les colònies de vacances.
La xarxa sanitària pública disposa d'uns centres sanitaris on es pot practicar l'avortament en els casos previstos per la legislació vigent. Aquests supòsits són el greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de la mare, amb un dictamen mèdic previ; la presumpció que el fetus naixerà amb greus tares físiques o psíquiques, amb un dictamen mèdic previ; i quan l'embaràs sigui conseqüència d'un delicte de violació, prèviament denunciat.
Informació pràctica
L'activitat educativa, preventiva i assistencial sobre orientació
i planificació familiar és contractada pel Servei
Català de la Salut i es du a terme mitjançant
els centres de planificació familiar i els CAP, que tenen
programes d'atenció a la dona (PAD). Per saber on rebre
aquesta atenció vostè pot anar al CAP que tingui
assignat per tal d'obtenir la informació del lloc on
s'ha d'adreçar.
Les malalties infeccioses: la tuberculosi
La tuberculosi és una de les malalties més antigues
de la humanitat. Està causada per un microbi, el bacil
de Koch. Aquesta malaltia que gairebé havia desaparegut,
ha conegut una recrudescència d'uns anys ençà.
La seva forma més coneguda és la tuberculosi pulmonar,
amb símptomes com febre, feblesa, pèrdua de gana
i de pes, tos, i expectoració que pot contenir restes
de sang.
La tuberculosi també és una malaltia contagiosa, la qual cosa significa que es pot transmetre d'una persona malalta a una de sana. La transmissió es fa per mitjà de les gotes que produïm quan parlem, cantem i, sobretot, quan esternudem o tossim. En el cas dels malalts de tuberculosi, els microbis estan dins d'aquestes gotes, que actuen com a contaminants.
Informació pràctica
A Catalunya existeixen dispositius de lluita contra la tuberculosi.
El tractament permet guarir-se'n completament, malgrat que la
recuperació és llarga i dura. Però, si
no es guareix correctament, es corre el risc de desenvolupar
una tuberculosi contagiosa i resistent als medicaments. Per
això, es demana als malalts que facin correctament el
tractament, tal com els ha dit el metge, no només per
a ells mateixos sinó per als altres.
Adreces d'interès
> Centres de consulta de tuberculosi:
Barcelona tel. 933 012 424
Terrassa tel. 937 351 876
Girona tel. 972 200 054
Tarragona tel.
977 92 00 08
Reus tel. 977 310 300
Lleida tel. 973 248 100
Les malalties de transmissió sexual
Les malalties de transmissió sexual (MTS), també
anomenades venèries, són processos infecciosos
transmesos per l'acte sexual o per contactes relacionats amb
aquest acte. Les més habituals són la gonor-rea,
les infeccions de la uretra o de la vagina, herpes genital o
la sida.
Les malalties de transmissió sexual són bastant freqüents i, per això, cal que tothom les conegui, molt especialment els joves, els desplaçats de la seva residència habitual i, en general, les persones que són promíscues, és a dir, que tenen més d'una parella sexual.
Moltes de les malalties de transmissió sexual tenen un guariment fàcil si es diagnostiquen i es tracten precoçment. En canvi, quan el diagnòstic es fa massa tard o s'aplica un tractament incorrecte, poden arribar a ser molt difícils de guarir i, fins i tot, poden deixar seqüeles irreparables.
Informació pràctica
Per tenir la certesa que es tracta d'una malaltia de transmissió
sexual, el més adequat és consultar els serveis
mèdics. Els centres de prevenció i control de
les MTS, dependents del Departament de Sanitat i Seguretat Social,
es dediquen exclusivament a aquest tipus de malalties i disposen
de recursos per diagnosticar-les i tractar-les. En aquests centres,
l'atenció és anònima i gratuïta. També
es pot consultar el metge de capçalera o dirigir-se als
especialistes en dermatologia, ginecologia i urologia.
Adreces d'interès
> Unitats MTS:
Barcelona. CAP Drassanes,
tel. 934 412 997
Girona. CAP Güell, tel.
972 211 328
Tarragona. CAP Tarragonès,
tel.
977 92 00 08
La sida
La infecció pel virus de la immunodeficiència
humana (VIH), tot i no ser un dels problemes de salut més
freqüents en la nostra població, sí que n'és
un de greu. Actualment hi ha tractaments que endarrereixen la
progressió de la infecció pel VIH i que, fins
i tot, eviten l'aparició de la sida i la seva evolució
quan ja està instaurada, però encara no se'n disposa
de cap tractament curatiu. La prevenció continua sent
una eina imprescindible per lluitar contra aquest virus.
El virus es pot transmetre:
> Si mantenim relacions sexuals de penetració
vaginal, anal o orogenital sense utilitzar
el
preservatiu, amb persones infectades pel VIH,
o que en puguin estar sense saber-ho.
> De la mare infectada al seu fill durant l'embaràs,
el part i l'alletament.
> Si ens injectem drogues mitjançant xeringues,
agulles i altres estris que ja han fet servir
altres
persones prèviament per punxar-se.
> Si es comparteixen estris de cura personal que
poden posar en contacte la sang de la persona
infectada amb la nostra.
Si evitem aquestes pràctiques, podem evitar infectar-nos per aquest virus i transmetre'l a altres persones, en el cas que nosaltres ja estiguem infectats. Si es tenen relacions al marge de la parella habitual, el preservatiu és l'únic mitjà que protegeix del virus.
Informació pràctica
El telèfon d'informació sobre la sida, que és
gratuït, ofereix una informació i orientació
sobre la infecció, la prevenció i la transmissió,
i els recursos existents.
Adreces d'interès
> Telèfon de la sida. 900 212 222
