L'habitatge
Trobar un habitatge és una tasca que pot ocupar-li
molt de temps, ja que no és fàcil trobar una casa
o un pis per viure que respongui a les necessitats de cadascú.
Els règims d'allotjament més habituals són:
viure en règim de lloguer o en règim de propietat.
En qualsevol dels casos l'habitatge representa una despesa important
en el pressupost familiar, que pot arribar fins a una tercera
part o més del pressupost mensual. Es necessita temps
per buscar en el mercat i poder escollir sense presses l'opció
que es considera millor.
El lloguer
Llogar un habitatge significa viure-hi a canvi de pagar un import
periòdic, normalment amb caràcter mensual, a la
persona propietària de la casa o a l'administrador de
finques. La persona que viu a lloguer s'anomena arrendatari
o llogater, mentre que l'altra part és l'arrendador o
propietari.
La forma més habitual per buscar un pis de lloguer és parlar amb els amics i coneguts, consultar les seccions immobiliàries dels diaris i revistes o adreçar-se als agents de la propietat immobiliària, agències immobiliàries o administradors de finques.
Normalment, per llogar un habitatge, el propietari o administrador li demanarà la seva documentació identificativa -carnet, targeta d'identitat o passaport, segons els casos-, permís de residència i de treball, etc. Habitualment caldrà presentar també una còpia del contracte de treball o fulls de salari i, sovint, l'aval d'una persona que garanteixi que vostè podrà pagar el lloguer.
La durada del contracte de lloguer d'habitatge es pot pactar
lliurement per les parts. Si aquest termini és inferior
a 5 anys, la Llei d'arrendaments urbans vigent obliga el propietari
o arrendador a prorrogar any rere any el contracte fins a completar
el termini de 5 anys, llevat que el llogater o arrendatari manifesti
la voluntat de no prorrogar-lo. No obstant això, el lloguer
de pisos o cases moblades, els habitatges de temporada i les
considerades segones residències no estan sotmeses a
aquesta Llei sinó al Codi civil i, en aquests casos,
la durada pot ser d'un any o períodes encara inferiors
i res no obliga els propietaris a prorrogar els contractes.
Si un mes abans d'exhaurir-se el termini de venciment del contracte,
i transcorreguts com a mínim 5 anys, cap de les parts
no fa manifestacions en contra, s'estableix una pròrroga
obligatòria per terminis anuals de fins a 3 anys, llevat
que l'arrendatari un mes abans de l'acabament de qualsevol de
les anualitats, manifestés la voluntat de no renovar-lo.
Quan vostè sigui llogater d'un habitatge, regit per la Llei d'arrendaments urbans, només tindrà dret a rescindir el contracte de lloguer quan expiri en el temps, llevat que arribi a un pacte o acord amb el propietari. En cas contrari aquest pot arribar a exigir el compliment total del contracte o el pagament del lloguer.
La cessió de l'arrendament per l'arrendatari exigeix el consentiment per escrit de l'arrendador. La Llei prohibeix el subarrendament total, és a dir, vostè no pot fer un arrendament de tot l'habitatge a una tercera persona. Tan sols n'admet el parcial (permetre l'ús de part de l'habitatge), i cal el consentiment per escrit de l'arrendador. En tot cas, un pis o casa no pot mantenir una sobreocupació de persones en proporció a l'ús que li correspon.
Com a futur llogater, cal que vostè llegeixi atentament el contracte de lloguer o arrendament abans de signar-lo.
Normalment abans d'entrar al nou habitatge s'exigeix un dipòsit de garantia que equival a dos o tres mesos de lloguer. Es tracta d'una garantia per al propietari que permet també fer front als possibles honoraris de l'agent o intermediari, si n'hi ha.
El propietari li haurà de retornar aquest dipòsit quan marxi, sempre que hagi deixat l'habitatge en bon estat. En cas contrari, el propietari pot quedar-se amb una quantitat de diners del seu dipòsit de garantia per poder fer les reparacions necessàries i poder tornar l'habitatge al seu estat inicial.
El pagament del lloguer cal fer-lo cada mes directament al propietari o administrador o mitjançant una entitat financera, domiciliant els rebuts en un banc o caixa d'estalvis. Això li dóna dret a rebre un rebut mensual, acreditatiu d'aquest pagament.
Cal conservar tant el contracte com els rebuts mensuals del lloguer. Aquests rebuts poden servir de justificant de domicili per fer determinats tràmits administratius o donar-se d'alta de determinats serveis, com el gas o el telèfon.
L'arrendament o lloguer d'habitatge no està sotmès al pagament de cap impost. L'IVA (impost sobre el valor afegit) no grava, en cap cas, el lloguer d'habitatges regits per la Llei d'arrendaments urbans. Els locals de negoci sí que paguen l'IVA.
Les famílies amb ingressos modestos poden adreçar-se a l'organisme oficial responsable dels habitatges socials o directament a l'Ajuntament corresponent per informar-se sobre la possibilitat d'obtenir ajuts per a habitatge.
Informació pràctica
Si li calen aclariments sobre el preu i les càrregues
vinculades al lloguer de l'habitatge, o si necessita consell
o informació sobre els drets i les obligacions dels llogaters,
pot adreçar-se als agents de la propietat immobiliària,
a les agències immobiliàries o als administradors
d'habitatges: es tracta de professionals que fan d'intermediaris
entre vostè i el propietari de l'habitatge. No cobren
per informar, però si vostè lloga un habitatge
amb la seva intermediació, cobren una comissió
que sol ser l'equivalent a un mes de lloguer. En aquestes agències
també es pot trobar una borsa de pisos oferts per a la
venda. Igualment, pot consultar les oficines municipals d'informació
al consumidor (OMIC).
Adreces d'interès
> Cal dirigir-se als serveis socials d'Atenció Primària.
La compra
L'adquisició d'un habitatge representa, per a la majoria
de les persones, una despesa important que cal poder cobrir
amb el seu patrimoni o amb el seu estalvi. Els bancs ofereixen
productes com els plans d'estalvi d'habitatge que permeten l'accés
a préstecs amb determinades condicions. Els sistemes
de finançament més habituals són els préstecs
hipotecaris que han de ser retornats en el decurs dels anys
pactats.
Abans de prendre una decisió sobre la compra d'un habitatge
és prudent comparar les despeses amb els ingressos i,
si és el cas, els ajuts que pugui obtenir per aquest
concepte.
Al mercat immobiliari hi ha dues modalitats d'accés
a l'habitatge: els habitatges de nova construcció i els
de segona mà. Els primers estan subjectes al pagament
de l'IVA (impost sobre el valor afegit), i els segons paguen
l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics
documentats. Els habitatges de segona mà també
estan subjectes al pagament d'una taxa municipal, consistent
en la plusvàlua sobre l'increment del valor del terreny,
després de la darrera transmissió. L'import de
la plusvàlua és diferent a cada municipi. El venedor
s'ha de fer càrrec d'aquesta plusvàlua.
En qualsevol cas, abans de comprar un habitatge cal assegurar-se de la seva situació jurídica. El Registre de la propietat és l'organisme que dóna a conèixer l'autèntic titular dels béns immobles i permet verificar que està lliure de càrregues. Només les declaracions del Registre de la propietat són una garantia jurídica exacta de la compra.
La compra d'un habitatge es pot fer mitjançant un document privat o contracte de compravenda. Però, per tal que la compra sigui autenticada i pugui ser inscrita en el Registre de la propietat, cal adreçar-se a un notari amb la finalitat que pugui estendre una escriptura pública. L'escriptura pública és el document que formalitza legalment la compravenda i cal que vagi signat per les dues parts contractants i pel notari. El comprador n'obtindrà una primera còpia després d'haver pagat els impostos i una vegada efectuada la inscripció en el Registre de la propietat.
Informació pràctica
Per a l'adquisició d'habitatges, la Generalitat de Catalunya
dóna ajuts consistents en préstecs qualificats
o subsidiacions de la quota o bé subvencions en el cas
dels habitatges de protecció oficial (HPO) de règim
general. Aquests ajuts s'atorguen en funció dels ingressos
familiars, de les dimensions de l'habitatge, del nombre de persones
que integren la unitat familiar, etc. A més a més,
la Generalitat promou la construcció d'habitatges que
poden ser en règim de venda o de lloguer i que van destinats
a persones amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional
(SMI).
Adreces d'interès
> Direcció General d'Arquitectura i Habitatge.
Departament de Política Territorial
i Obres Públiques.
c/ Aragó, 244-248. 08007 Barcelona;
tel. 932 147 000
Relacions amb la comunitat de veïns
A cada immoble és vigent un reglament de veïns o
"normes de la comunitat de propietaris". Respectar
aquest reglament permet garantir la tranquil·litat de
tothom i de tenir bones relacions amb el veïnat. Les normes
li diran, per exemple, com fer la recollida de deixalles, o
com fer servir l'ascensor, els aparcaments o els espais comuns,
les zones verdes, etc.
És important participar en les reunions a què sigui convocat per obtenir informació sobre què passa a l'immoble, relacionar-se amb els veïns, dur a terme iniciatives conjuntament i solucionar possibles problemes. Periòdicament s'ha d'abonar una quota obligatòria a la comunitat.
Tot el veïnat ha de col·laborar en la neteja de l'escala i els espais comuns i han de tenir especial cura de no embrutar ni ocupar les zones comunes (replans, escales, ascensors, etc.).
Tant en l'habitatge com al barri cal treballar per a una convivència harmònica i gaudir del carrer com un àmbit de comunicació i lleure per al veïnat. S'ha de tenir en compte que, normalment, les ordenances municipals estableixen un nivell màxim permès de soroll, i aquest sol ser més restrictiu en les hores compreses entre les 10 de la nit i les 7 del matí. Cal, doncs, respectar el descans del veïnat.
Tant si vostè és propietari com llogater, és molt recomanable tenir una assegurança per protegir el seu habitatge de robatoris, incendis, inundacions i dels possibles estralls que s'hi puguin ocasionar o que vostè pugui ocasionar a altres persones o als habitatges del seu veïnat.
Cal que els carrers es mantinguin nets i transitables. No s'han d'abandonar mai mobles vells o altres objectes voluminosos al carrer. Amb molta freqüència els ajuntaments disposen de deixalleries o de serveis gratuïts de recollida d'enderrocs i de trastos vells.
Les escombraries s'han de posar sempre en bosses de plàstic que cal dipositar tancades dintre dels contenidors destinats a l'efecte i en el tram horari recomanat pel servei de recollida.
El vidre, el paper o el cartró, el plàstic i les llaunes són reciclables, i per tant, cal utilitzar els contenidors que ja existeixen per a aquests materials. En aquests casos, caldrà separar aquests materials de la resta d'escombraries al mateix habitatge.
Els colors corresponents a cada material són:
> Vidre, contenidor verd.
> Paper i cartró, contenidor blau.
> Plàstic, llaunes i altres envasos, contenidor groc.
> Deixalles orgàniques, segons el municipi poden ser
de color gris, marró, etc.
