DECRET 213/2002,
d’1 d’agost, pel qual s’estableix l’ordenació curricular de la
formació bàsica de les persones adultes. La
Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults, a l’article
1.a), estableix la formació instrumental i bàsica com a
formació general i compensadora d’una formació deficitària
en relació amb el desenvolupament i les exigències de la
societat actual. La construcció d’un país modern i la consolidació
d’una societat democràtica i de progrés es fonamenta sobretot
en el grau de formació dels ciutadans i les ciutadanes. La formació
té una incidència directa en el grau de benestar personal
i en l’esperit cívic de les persones, i fa possible el respecte
a les diverses opcions ideològiques i el desenvolupament d’una
participació activa en la vida econòmica, social i cultural. La
formació d’adults ha de donar resposta als diversos objectius que
cada persona adulta espera aconseguir mitjançant un procés
formatiu. Per això comprèn els àmbits següents:
la formació bàsica, la formació per al món
laboral i la formació per al lleure i la cultura. La
finalitat de la formació d’adults és garantir per a tothom
les mateixes oportunitats de formació, tot respectant la diversitat,
i proporcionar aquelles habilitats i coneixements que constitueixen les
competències bàsiques que permetin a les persones adultes
desenvolupar-se de manera autònoma i poder escollir entre les diferents
possibilitats que ofereix la societat actual. En
la formació de les persones adultes cal partir sempre de la idea
d’individu ja socialitzat amb un bagatge que pot ser molt divers i que
pot influir molt en la manera d’aprendre. És per això que
la formació integral de la persona adulta ha de compensar els dèficits
basant-se en les capacitats i els coneixements previs per poder desplegar-los
i desenvolupar-ne d’altres, assegurant el domini de les competències
bàsiques. D’altra
banda, l’especificitat en la formació de les persones adultes ve
marcada, entre d’altres coses, perquè l’interès per la formació
és una decisió personal, no obligatòria, i generalment
no és l’activitat principal o fonamental, fet que incideix en el
temps que poden dedicar a l’estudi. És en aquest punt que cal destacar
l’estructura flexible dels currículums per a persones adultes,
a fi d’adaptar-se a la diversitat d’interessos, ritmes i estils d’aprenentatge
i a l’acció tutorial per part del professorat, la qual resulta
imprescindible en tota formació. La
Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general
del sistema educatiu (LOGSE) dedica el títol III a l’educació
de les persones adultes. L’article 51 determina que el sistema educatiu
garantirà que les persones adultes puguin adquirir, actualitzar,
completar o ampliar els seus coneixements i les seves aptituds per al
seu desenvolupament personal i professional. També disposa que
l’organització i la metodologia de l’educació de la formació
d’adults es basin en l’autoaprenentatge en funció de les seves
experiències, necessitats i interessos mitjançant l’ensenyament
presencial i a distància. La
Llei esmentada, a l’article 52, estableix que les persones adultes que
vulguin adquirir els coneixements equivalents a l’educació bàsica
comptaran amb una oferta adaptada a les seves condicions i necessitats,
que les administracions educatives vetllaran perquè totes les persones
adultes que tinguin el títol de graduat escolar puguin accedir
a programes o centres docents que els ajudin a aconseguir la formació
bàsica prevista en l’educació secundària obligatòria,
que, en les condicions que s’estableixi a l’efecte, organitzaran periòdicament
proves per tal que les persones de més de divuit anys puguin obtenir
directament el títol de graduat en educació secundària
i que en aquestes proves es valoraran les capacitats generals pròpies
de la formació bàsica. L’article
5 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació
general del sistema educatiu (LOGSE) estableix que l’educació primària
i l’educació secundària obligatòria constitueixen
l’ensenyament bàsic. El
Decret 75/1992, de 9 de març, estableix l’ordenació general
dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària
i l’educació secundària obligatòria a Catalunya. El
Decret 95/1992, de 28 d’abril, estableix l’ordenació curricular
de l’educació primària, i el Decret 96/1992, de 28 d’abril,
modificat pel Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats
aspectes de l’ordenació curricular de l’educació secundària
obligatòria, del batxillerat i del batxillerat nocturn, estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària
obligatòria. Atès
el Decret 186/1988, d’1 d’agost, pel qual el Departament de Benestar Social
de la Generalitat de Catalunya assumeix les competències sobre
formació permanent d’adults; Amb
els tràmits previs de consulta al Consell Assessor de Formació
d’Adults i al Consell Escolar de Catalunya, i d’acord amb el dictamen
de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta de les conselleres
de Benestar Social i Ensenyament, i amb la deliberació prèvia
del Govern, Decreto: Capítol
1 Disposicions
generals Article
1 Aquest
Decret desenvolupa la formació bàsica de les persones adultes
definida al títol tercer de la Llei orgànica 1/1990, de
3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, i en regula
el currículum. Article
2 La
formació bàsica de les persones adultes té com a
finalitats les establertes a l’article 2 de la Llei 3/1991, de 18 de març,
de formació d’adults. Article
3 La
formació bàsica de les persones adultes, entesa com un procés
formatiu, s’estructura en dos cicles: cicle de formació instrumental
i cicle d’educació secundària. Article
4 4.1 S’entén
per currículum el conjunt d’objectius, continguts, mètodes
pedagògics i criteris d’avaluació que estableixen i orienten
l’acció docent de la formació de persones adultes. 4.2 El
currículum de la formació bàsica de les persones
adultes s’adreça a totes aquelles persones que, havent superat
l’edat establerta a l’ensenyament obligatori, no tenen assolides les competències
bàsiques o volen actualitzar la seva formació. 4.3 Aquesta
formació pot ser presencial, semipresencial i a distància
i, en qualsevol modalitat, amb la utilització de les tecnologies
de la informació i la comunicació. Article
5 5.1 El
català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és
també de l’ensenyament. S’utilitzarà normalment com a llengua
vehicular i d’aprenentatge del cicle de formació instrumental i
del cicle d’educació secundària. 5.2 D’acord
amb els organismes representatius d’Era Val d’Aran, es fixaran els àmbits
d’aprenentatge i les àrees que s’impartiran en aranès en
aquesta comarca. 5.3 En
qualsevol cas, s’han de respectar els drets lingüístics individuals
de l’alumnat, d’acord amb la legislació vigent. Article
6 6.1 L’acció
tutorial és el conjunt d’accions educatives i orientatives que
contribueixen a desenvolupar i potenciar competències bàsiques
de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge, l’orienta per aconseguir
el propi desenvolupament educatiu i l’ajuda a prendre decisions amb vista
a les possibilitats de continuar estudis o d’entrar al món del
treball. 6.2 El
tutor o la tutora d’un grup d’alumnes s’ha de responsabilitzar de coordinar
el procés d’ensenyament-aprenentatge i l’avaluació de l’alumnat. Article
7 7.1 L’avaluació
és un element integrat en el procés formatiu i és
el mitjà per obtenir informació sobre l’acció educativa,
formular judicis i prendre decisions, i ha de servir per diagnosticar,
orientar, regular, reelaborar i construir coneixements i actituds al llarg
del procés d’ensenyament-aprenentatge. 7.2 L’avaluació
de l’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i integradora,
amb observació i informació sobre el seu progrés.
Durant el procés s’estableixen tres moments: una avaluació
inicial amb caràcter diagnòstic i motivador, per conèixer
el bagatge cultural de l’alumnat i poder-lo orientar i dissenyar-ne l’itinerari
formatiu; una avaluació formativa i formadora, que es realitzarà
durant tot el procés d’aprenentatge, amb una funció reguladora,
i una avaluació sumativa, que es dóna en l’última
fase d’estructuració de nous coneixements, amb una funció
de síntesi i valoració d’aprenentatges i processos. 7.3 Com
a conseqüència del procés d’avaluació s’han
d’establir les mesures curriculars i organitzatives necessàries
per atendre la diversitat de l’alumnat i els seus ritmes d’aprenentatge. Article
8 8.1 Per
accedir als ensenyaments de la formació bàsica per a les
persones adultes cal tenir divuit anys o més, o complir-los dintre
de l’any natural de la matrícula. 8.2 Per
obtenir directament el títol de graduat en educació secundària
mitjançant proves específiques cal tenir més de divuit
anys. Capítol
2 Cicle
de formació instrumental per a les persones adultes Article
9 9.1 Els
ensenyaments del cicle de formació instrumental per a les persones
adultes tenen com a finalitat que els i les alumnes en acabar el cicle
assoleixin les capacitats següents: a) Millorar
la comunicació oral i adquirir els sabers fonamentals de la comunicació
escrita en les llengües oficials a Catalunya, amb especial atenció
a la llengua catalana per tal d’emprar-la com a llengua vehicular i de
comunicació social. b) Comprendre,
a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, elements
essencials del medi físic i natural, els principals mecanismes
que els regeixen, i la importància que la conservació i
millora té per a la humanitat. c) Conèixer
els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes socials, culturals,
geogràfics i històrics, i relacionar-los amb la identitat
nacional i amb la projecció universal. d) Conèixer
els aspectes elementals de les lleis que regulen la convivència
democràtica, els drets i els deures que se’n deriven i mostrar
una actitud crítica, constructiva i participativa, com també
de respecte cap a la diversitat cultural i lingüística de
les persones i dels pobles. e) Emprar
els conceptes, les relacions matemàtiques elementals i les operacions
bàsiques per tal d’interpretar les situacions i les experiències,
i per resoldre problemes lligats a l’entorn de l’alumne/a mitjançant
el llenguatge matemàtic. f) Iniciar-se
en la utilització de les noves tecnologies de la informació
i la comunicació com a eines que afavoreixen l’aprenentatge i faciliten
la realització de tasques i la informació del món
actual. g) Adquirir
hàbits que beneficiïn la salut, l’equilibri personal, el benestar
i la qualitat de vida. h) Exercir
l’autonomia personal i millorar l’autoestima, tot relacionant allò
que s’aprèn i aplicant-ho a la vida; implicar-se de manera activa
en el procés de formació, i motivar-se per continuar aprenent,
valorant la importància de la formació com un dret bàsic
de desenvolupament personal i col·lectiu. i) Incorporar-se,
si escau, al món del treball amb millors condicions una vegada
adquirida la formació instrumental. j) Conèixer
les possibilitats culturals i socials de què es pot gaudir durant
el temps de lleure, que contribueixen al benestar personal i social. k) Manifestar
els hàbits de comportament cívic que afavoreixen actituds
responsables en els àmbits personal i col·lectiu, i fomentar la
igualtat de sexes, el diàleg cultural i el respecte a les diferències
generacionals i ètniques. 9.2 Les
capacitats descrites al punt anterior tindran un valor funcional que permetrà
a l’alumnat exercir-les de manera autònoma en el seu procés
formatiu i en la seva vida quotidiana. Article
10 10.1 El
currículum del cicle de formació instrumental per a persones
adultes, definit a l’annex 1 d’aquest Decret, estableix, per a cada àrea,
els objectius generals, els continguts i els objectius terminals, que
tenen com a referència el Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual
s’estableix l’ordenació curricular de l’educació primària. 10.2 Els
objectius terminals són els criteris que s’estableixen com a referència
per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge. Article
11 11.1 El
currículum del cicle de formació instrumental de la formació
bàsica per a les persones adultes s’organitza en tres nivells: a) Primer
nivell, en què l’aprenentatge s’ha de centrar en l’adquisició
dels mecanismes fonamentals de lectura i escriptura i de càlcul,
a més de nocions elementals sobre l’entorn social i natural. b) Segon
nivell, en què l’objectiu central és consolidar aquests
mecanismes i adquirir els elements essencials dels coneixements que expliquen
l’entorn. c) Tercer
nivell, en el qual s’amplien els coneixements anteriors fins a assolir
els objectius generals del cicle. 11.2 Cada
nivell inclou tres àrees de coneixement: àrea de llengua,
àrea de matemàtiques i àrea de ciències socials
i naturals. Aquestes àrees és convenient treballar-les de
manera global. 11.3 El
currículum del cicle de formació instrumental té
una durada equivalent a 1.100 hores d’aprenentatge. Això no obstant,
segons els coneixements previs, les necessitats formatives, i els ritmes
d’aprenentatge de cada alumne o alumna, la durada pot ser més llarga
o menys. Article
12 12.1 A
cada alumne o alumna se li ha d’assignar un tutor o tutora que l’ha d’orientar,
l’ha d’assessorar en el procés d’aprenentatge i n’ha de fer el
seguiment educatiu. 12.2 Feta
l’entrevista personal i l’avaluació inicial, el tutor o tutora
ha d’elaborar un itinerari formatiu d’acord amb les necessitats formatives
i els interessos de cada persona. Article
13 13.1 S’ha
de dur a terme una avaluació inicial que determini els coneixements
i les habilitats prèvies de l’alumne o l’alumna per tal de determinar
en quin nivell ha d’iniciar l’aprenentatge. 13.2 L’avaluació
s’ha de realitzar en relació amb les capacitats bàsiques
establertes en l’article 9 d’aquest Decret, als objectius generals i als
objectius terminals, els quals orienten sobre el tipus d’aprenentatge
que han d’haver assolit els o les alumnes en finalitzar el cicle mitjançant
procediments i estratègies diversos. 13.3 L’avaluació
ha de ser col·legiada i general de tot el procés formatiu, amb
una visió globalitzadora per part dels i les mestres que intervenen
en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. 13.4 Al
final de cada trimestre s’ha de fer una sessió d’avaluació
per verificar l’aprofitament del procés d’aprenentatge. Al final
de curs el resultat d’aquest procés ha de quedar reflectit en les
actes corresponents. 13.5 Per
expressar els resultats de l’avaluació en finalitzar cada nivell
s’utilitzaran les qualificacions d’apte i no apte. Article
14 Els
i les alumnes que hagin assolit els objectius d’aquest cicle obtindran
el certificat de formació instrumental. Article
15 Aquest
cicle de formació instrumental serà impartit per mestres
que tindran competència sobre totes les àrees del currículum
dels diferents nivells. Capítol
3 Cicle
d’educació secundària per a les persones adultes Article
16 Els
ensenyaments del cicle d’educació secundària per a les persones
adultes tenen com a finalitat que els i les alumnes en acabar el cicle
assoleixin les capacitats generals següents: a) Relacionar-se
amb altres persones, organitzar-se i participar en activitats de grup,
adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i respecte
per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions
tot utilitzant el diàleg i l’argumentació. b) Assolir
competències comunicatives suficients per comprendre i produir
missatges visuals, orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat
en llengua catalana, castellana i, si escau, en aranès i almenys
en una llengua estrangera, tot reflexionant sobre els processos implicats
en l’ús del llenguatge. c) Aconseguir,
seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts
en què habitualment es troba disponible, les metodologies i els
instruments tecnològics apropiats i procedint de manera organitzada,
autònoma i crítica per tal d’assolir nous coneixements que
ajudin a construir una escala de valors socialment més justa. d) Desenvolupar
estratègies per tal de conèixer i utilitzar de manera crítica
els recursos que ofereix la societat en general, i de forma més
específica la societat de la informació i de les noves tecnologies,
per tal de progressar personalment i socialment. e) Conèixer
els trets essencials del desenvolupament científic i tecnològic,
reflexionar críticament sobre aquest desenvolupament i valorar-ne
èticament les causes i les implicacions sobre l’entorn físic,
la societat i la persona. f) Identificar
problemes dels diversos camps de coneixement i de la vida quotidiana,
analitzant la diversitat d’elements i variables que hi intervenen, i elaborar
estratègies per resoldre’ls, mitjançant procediments intuïtius,
de raonament lògic i d’experimentació, reflexionant sobre
el procés seguit i el resultat obtingut. g) Analitzar
els mecanismes i els valors que regeixen el funcionament de les societats
a diferents escales territorials, i d’una manera especial els relatius
als drets i deures que tenen com a ciutadans i ciutadanes dins els àmbits
més immediats (polític, cultural, social i laboral), que
permetin l’elaboració de judicis i criteris per tal d’actuar amb
autonomia i iniciativa en la defensa dels interessos personals i col·lectius,
així com en el canvi social que permet que les societats avancin. h) Desenvolupar
i respectar el sentiment de pertinença a una comunitat en general
i de manera concreta a la societat catalana; conèixer i valorar-ne
les característiques històriques, geogràfiques, socials,
lingüístiques, culturals i de l’entorn natural com a elements
de la seva identitat, així com contrastar i respectar altres cultures,
i escollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament
integral com a persones. i) Orientar-se
en el món laboral, identificant les diferents possibilitats d’ocupació,
reinserció laboral, reciclatge, autoocupació, fent ús
de la formació permanent i el coneixement de la normativa legal
adequada, i interrelacionar els elements que hi intervenen. j) Conèixer
i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos
i de les conseqüències dels actes i les decisions personals
per a la salut individual i col·lectiva. k) Conèixer
les característiques, les potencialitats i la manera de controlar-se
d’un mateix per desenvolupar un sentiment d’autoestima que permeti participar,
amb criteri propi i de manera equilibrada, en el context social, i valorar
l’esforç i la superació personals per contribuir al benestar
individual i col·lectiu. l) Detectar
les pròpies necessitats formatives i gestionar el procés
d’aprenentatge cercant recursos, mètodes i tècniques per
formar-se permanentment; utilitzar la manera d’aprendre i l’experiència
personal per adquirir nous coneixements i aprenentatges, i desenvolupar
estratègies per aplicar-los en la creació i la recerca de
noves activitats i ocupacions en els àmbits cultural, social o
econòmic. 16.2 Les
capacitats descrites al punt anterior tindran un valor funcional que permetrà
a l’alumnat exercir-les de manera autònoma en el seu procés
formatiu i en la seva vida quotidiana. Article
17 17.1 El
currículum de l’educació secundària per a persones
adultes, definit a l’annex 2 d’aquest Decret, estableix, per a cada àmbit,
els objectius generals, els continguts i els objectius terminals, que
tenen com a referència els que estableix el Decret 96/1992, de
28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments
de l’educació secundària obligatòria. 17.2 Els
objectius terminals són els criteris que s’estableixen com a referència
per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge. Article
18 18.1 El
cicle d’educació secundària per a les persones adultes s’organitza
en àmbits, i aquests, en mòduls. 18.2 S’entén
per àmbit un conjunt d’àrees de coneixement afins i complementàries. 18.3 S’entén
per mòdul una unitat de programació que s’ha de poder desenvolupar
en 35 hores de treball. 18.4 El
currículum de l’educació secundària per a les persones
adultes té una durada equivalent a 1.610 hores d’aprenentatge.
El nombre d’hores per assolir les capacitats bàsiques del currículum
pot ser més gran o menys depenent dels seus coneixements previs,
del ritme d’aprenentatge i de les seves necessitats formatives. 18.5 Aquests
ensenyaments tindran una durada mínima d’un curs acadèmic. Article
19 19.1 En
el currículum d’educació secundària per a les persones
adultes, les àrees de coneixement establertes en l’article 6 del
Decret 96/1992, s’agrupen en els tres àmbits següents: a) Àmbit
de la comunicació, que inclou les àrees de les llengües
oficials i de la llengua estrangera, així com la literatura i l’educació
visual i plàstica i la música, en els seus aspectes comunicatius. b) Àmbit
de les ciències socials i de la participació, que inclou
les àrees de ciències socials i d’educació visual
i plàstica i de música, en els seus aspectes geogràfics,
històrics i socials. c) Àmbit
de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia, que
inclou aquestes àrees i la d’educació física, en
l’aspecte de coneixement del propi cos i de consolidació d’hàbits
saludables, així com l’educació visual i plàstica
en els seus aspectes tecnològics. 19.2 En
aquest currículum hi són presents de manera transversal
l’educació per a la pau, per a la salut, per a la igualtat d’oportunitats
d’ambdós sexes, l’educació ambiental, l’educació
per al consum, l’educació vial, l’educació ètica
i cívica, l’educació per a l’orientació laboral i
l’educació per a la convivència multicultural. Article
20 20.1 Per
a cadascun dels àmbits, els mòduls, independents i coordinats
entre ells, s’organitzen en tres nivells. 20.2 Els
mòduls són de tres tipus: comuns, opcionals i oberts. 20.3 Els
mòduls comuns són els assenyalats del currículum
establert, que l’alumne o l’alumna ha de cursar i superar, o bé
tenir-los convalidats o acreditats. 20.4 Els
mòduls opcionals són aquells de tota l’oferta curricular
establerta entre els quals l’alumne o l’alumna podrà escollir,
segons els seus interessos i necessitats, i que ha de cursar i superar. 20.5 Els
mòduls oberts tindran la finalitat de reforçar i contribuir
a obtenir les capacitats generals i bàsiques exposades a l’article
16 d’aquest Decret. Aquests mòduls, que són de lliure elaboració
per part de l’equip docent del centre, han de ser validats per la Direcció
General de Formació d’Adults. L’alumne o alumna els ha de cursar
i superar i formaran part del còmput dels mòduls opcionals
en el seu expedient. Article
21 L’alumne
o alumna ha de cursar o, si escau, convalidar o acreditar un total de
46 mòduls, entre comuns i opcionals (en els quals, si escau, s’inclouran
els oberts), que han d’estar distribuïts de la manera següent: a) Àmbit
de la comunicació: 20 mòduls. b) Àmbit
de les ciències socials i de la participació: 9 mòduls.
c) Àmbit
de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia: 17
mòduls. Article
22 22.1 A
cada alumne o alumna se li ha d’assignar un tutor o tutora que, d’acord
amb l’equip docent, l’assessori en el seu procés d’aprenentatge,
en faci el seguiment educatiu i l’orienti en la consecució del
seu itinerari formatiu d’acord amb els seus interessos i capacitats. 22.2 El
tutor o tutora ha de coordinar les informacions relatives a l’aprenentatge
de l’alumne o alumna i les actuacions de l’equip docent que intervé
en el procés d’ensenyament-aprenentatge per procurar-ne la seva
coherència pedagògica. Article
23 23.1 A
cada alumne o alumna que accedeixi al cicle d’educació secundària
per a persones adultes se li ha de fer una entrevista personal i se n’han
de comprovar els antecedents acadèmics per establir les convalidacions
corresponents. Per tal de determinar una acreditació factible de
mòduls s’ha de fer una avaluació inicial. 23.2 S’ha
d’obrir per a cada alumne o alumna un expedient acadèmic que detalli
el seu currículum personal al llarg de tot el cicle d’educació
secundària. L’expedient acadèmic ha d’incloure, si escau,
les convalidacions d’estudis anteriors i les acreditacions com a conseqüència
de l’avaluació inicial. 23.3 Els
equips docents han d’establir i explicitar en el seu projecte curricular
els criteris d’avaluació de cada àmbit per tal que, a partir
dels objectius terminals, dels objectius generals dels àmbits i
de les capacitats generals d’aquest cicle, fixin les normes de superació
de cada àmbit i l’assoliment global dels 46 mòduls establerts. 23.4 Cada
alumne o alumna serà avaluat o avaluada per la junta d’avaluació,
constituïda pel conjunt del professorat que ha intervingut en el
procés d’aprenentatge, coordinats pel professor tutor, que actuaran
de manera col·legiada en les sessions d’avaluació. 23.5 Al
final de cada trimestre s’ha de fer una sessió d’avaluació
per verificar l’acompliment dels objectius previstos, que quedarà
reflectit en l’acta corresponent i en la memòria del centre. 23.6 Per
expressar els resultats de l’avaluació s’han d’utilitzar les qualificacions
següents: insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent.
23.7 Per
al procés d’avaluació són necessaris els documents
següents: l’expedient inicial de l’alumne o alumna, l’itinerari formatiu,
les actes d’avaluació trimestrals i finals, l’expedient acadèmic
acumulatiu i la proposta de títols de graduat en educació
secundària. 23.8 Els
i les alumnes rebran una certificació dels ensenyaments realitzats
i les qualificacions obtingudes. 23.9 Els
i les alumnes que hagin assolit els objectius generals del currículum
del cicle d’educació secundària i els de cada àmbit,
i considerant la seva maduresa en relació a les capacitats generals
establertes en l’article 16 d’aquest Decret, rebran el títol de
graduat en educació secundària. Article
24 Una
vegada la junta d’avaluació haurà elaborat les actes finals,
la direcció del centre ha de trametre a la Direcció General
de Formació d’Adults les propostes de titulació. Article
25 25.1 Els
ensenyaments corresponents al cicle d’educació secundària
seran impartits pel professorat amb la titulació establerta amb
caràcter general per la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre,
d’ordenació general del sistema educatiu. 25.2 En
els centres i aules de formació d’adults dependents del Departament
de Benestar Social, el funcionariat del cos de mestres amb els requisits
d’especialització corresponent a cada àmbit podran impartir
els mòduls del primer nivell de cada àmbit d’aquest currículum.
Disposició
addicional Amb
caràcter excepcional i de manera individualitzada, el Departament
de Benestar Social, a la vista dels informes que es considerin necessaris
i de la proposta de la inspecció educativa, podrà autoritzar
la incorporació a la formació bàsica de les persones
adultes, a persones majors de setze anys per raons laborals que comportin
incompatibilitat d'horari en qualsevol sistema d'ensenyament ordinari.
La incorporació requereix el consentiment dels pares o persona
tutora del menor. La
continuïtat d'aquesta escolarització queda condicionada a
la valoració acadèmica continuada, amb aprofitament de l'alumne,
per part del director del centre. Disposicions
finals —1 El
Departament de Benestar Social, en el termini d’un any a partir de la
publicació d’aquest Decret, ha de determinar quins són els
objectius i els continguts en què s’estructura cadascun dels mòduls
que formen el currículum de l’educació secundària
per a les persones adultes que figura a l’annex 2 d’aquest Decret, així
com la seva organització i les diferents metodologies d’ensenyament-aprenentatge
i d’avaluació. —2 El
Departament de Benestar Social i el Departament d’Ensenyament establiran
les instruccions sobre convalidacions entre els ensenyaments de la Llei
14/1970, de 4 d’agost, general d’educació, i els ensenyaments regulats
a la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general
del sistema educatiu, amb els ensenyaments conduents a l’obtenció
del títol de graduat en educació secundària impartits
en centres i aules de formació d’adults. —3 El
Departament de Benestar Social ha d’efectuar proves específiques,
com a mínim dos cops a l’any, per tal que les persones de més
de divuit anys puguin obtenir el títol de graduat en educació
secundària, així com el certificat de formació instrumental. —4 Aquest
Decret entrarà en vigor a l’inici del curs escolar 2002-2003. Barcelona,
1 d'agost de 2002 Jordi Pujol President
de la Generalitat de Catalunya Carme-Laura
Gil i Miró Consellera
d’Ensenyament Irene Rigau
i Oliver Consellera
de Benestar Social Annex 1 Currículum
de la formació instrumental per a les persones adultes Àrea
de llengua Introducció Els
aprenentatges instrumentals que es poden aconseguir en l’àrea de
llengua són considerats fonamentals. És
en funció de tot això que bona part dels coneixements dels
primers nivells d’aquest cicle s’articulen al voltant de l’adquisició
de les competències que fan referència a la lectura i a
l’escriptura. També s’han inclòs sabers relacionats amb
la comprensió i l’expressió orals perquè l’ensenyament
i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura s’hi recolzen i perquè
l’experiència demostra que l’alumnat adult del cicle instrumental
té mancances en aquestes competències en la llengua pròpia
i necessitats clares en l’altra llengua del currículum. El
caràcter d’instrument general que té l’àrea de llengua
fa que s’incloguin, a més de les habilitats de la comprensió
i l’expressió orals, la comprensió lectora i l’expressió
escrita. Aprendre
a aprendre és bàsic, però en aquest cicle és
tant o més bàsic comprovar el progrés continuat i
veure l’aplicació immediata dels resultats de l’aprenentatge. Per
això els continguts de procediments, de fets, conceptes i sistemes
conceptuals i de valors, normes i actituds del currículum adquireixen
tanta o més rellevància que els objectius. Les
necessitats dels ciutadans i ciutadanes del nostre país en referència
a la normalització lingüística fan que calgui impulsar
l’ensenyament de les persones adultes en català, especialment en
els aprenentatges instrumentals. Tenint en compte el nostre context sociolingüístic,
s’han inclòs en la formulació del currículum uns
mateixos objectius per a la llengua catalana i la llengua castellana;
els continguts, en canvi, s’hauran de diferenciar sempre que convingui
en el desenvolupament curricular. Pel
que fa a la llengua, aquest fet porta a incloure en el currículum
uns continguts que, partint del nivell de cada alumne/a, respongui a les
necessitats comunicatives de l’adult/a en el seu context. Més que
no pas la reflexió o els coneixements sobre els codis lingüístics,
la finalitat de l’ensenyament de la llengua és ampliar les possibilitats
de comprensió i expressió de l’adult/a en la societat en
què viu, de manera que, en acabar el cicle, hagin augmentat les
seves possibilitats d’intervenció i de transformació. Objectius
generals de l’àrea de Llengua Els
alumnes i les alumnes, en finalitzar el cicle de formació instrumental
per a les persones adultes, han de ser capaços de: 1. Adquirir
i consolidar la comprensió de qualsevol missatge oral emès
en la variant territorial i estàndard de la llengua. 2. Expressar-se
oralment en situacions diverses de comunicació, d’acord amb el
registre estàndard, de manera acceptable i eficaç. 3. Llegir
textos de tipologia i registre diversos i comprendre les informacions
que aporten. 4. Apreciar
la lectura com a font de plaer i aprenentatge. 5. Interpretar
continguts essencials de missatges diversos sobre fets d’interès
general emesos pels mitjans de comunicació social i utilitzar-los
amb sentit crític. 6. Interpretar
signes pertanyents a codis no lingüístics, procedents de mitjans
de comunicació o d’altres mitjans, d’ús generalitzat en
la nostra societat. 7. Escriure
textos de tipologia diversa fent ús de les tècniques més
elementals per donar resposta a necessitats immediates, personals i socials,
relacionades amb la vida quotidiana i amb l’àmbit laboral. 8. Ser
conscient del grau de competència en llengua, per fomentar l’autoformació
i poder incorporar-hi estratègies basades en l’experiència
personal. 9. Reflexionar
sobre aspectes bàsics de l’estructura interna i del funcionament
de la llengua. 10. Adonar-se
de la importància d’utilitzar recursos de la tecnologia de la informació
per potenciar la comunicació. 11. Valorar
la diversitat lingüística i mostrar actituds de respecte i
de defensa de les llengües com a vehicles de comunicació i
expressió social de les persones i dels pobles. Continguts
de l’àrea de Llengua Procediments 1. Comprensió
de missatges diversos: converses, col·loquis, debats, exposicions (o xerrades),
conferències i discursos. 2. Producció
de missatges orals diversos: converses, descripcions, narracions i explicacions. 3. Memorització
i recitació de textos poètics breus, dites, refranys i altres
locucions populars. 4. Reconeixement
dels elements en una situació comunicativa. 5. Utilització
de les noves tecnologies de la informació i comunicació. Lèxic 6. Tècniques
d’adquisició del vocabulari: mitjançant suport gràfic,
per definició, per camp semàntic, per composició
i derivació (amb prefixos i sufixos). 7. Ús
dels diversos diccionaris: general, bilingüe i enciclopèdic. Lectura
i escriptura 8. Ús
d’estratègies i habilitats per a la comprensió lectora. 9. Ús
d’habilitats per a la rapidesa lectora. 10. Lectura
comprensiva de textos que contenen instruccions, narratius, descriptius
i poètics. 11. Lectura
autònoma per a la recerca d’informació en suport paper i
informàtic. 12. Ús
dels indicadors externs dels llibres. 13. Escriptura
autònoma seguint les normes convencionals dels escrits: mida regular
de les lletres, tendència a la línia recta en paper no pautat,
espais d’interlínies, marges i ortografia i mitjançant processadors
de textos informàtics. 14. Pràctica
de normes ortogràfiques i memorització de la grafia de mots
usuals. 15. Tècniques
de paràfrasi, ampliació i reducció de textos. 16. Lectura
expressiva de textos de tipologia diversa. 17. Redacció
de notes, cartes i escrits que donen instruccions. 18. Formalització
d’impresos d’ús habitual: telegrames, girs, talons bancaris, instàncies,
etc. 19. Ús
del resum. 20. Interpretació
de documents: rebuts, factures, fulls de salari, llibretes d’estalvi,
extractes de comptes, documents de la Seguretat Social, actes de reunions,
etc. 21. Redacció
de textos descriptius especialment relacionats amb les altres àrees
del currículum. 22. Redacció
de textos explicatius especialment relacionats amb les altres àrees
del currículum. 23. Anàlisi
d’estructures textuals diverses: parts d’una narració, elements
d’una descripció, ordenació d’idees en una exposició,
idees i opinions en una argumentació, ordre dels elements en una
instrucció, etc. 24. Tècniques
de memorització d’informacions. 25. Comentari
de textos diversos de la premsa escrita. 26. Escriptura
de textos dictats. 27. Interpretació
d’informacions gràfiques i lingüístiques: taules horàries,
directoris d’edificis, plànols, guies de carrers, etc. Fets,
conceptes i sistemes conceptuals 1. Situacions
comunicatives: elements que hi intervenen. La comunicació lingüística.
Llengua i registres d’ús. 2. Les
llengües oficials a Catalunya. Drets i deures lingüístics. 3. Llengua
oral i llengua escrita. La funcionalitat dels textos escrits. Classes
de textos. Els textos literaris. 4. L’ortografia.
Importància de l’ortografia. Sons i lletres. Vocals i consonants.
La síl·laba. Normes ortogràfiques bàsiques en català
i en castellà. Correctors informàtics. 5. El
significat de les paraules. Sentit propi i figurat. Composició
i derivació. Polisèmia, sinonímia i antonímia. 6. La
classificació de les paraules: nom, pronom, verb, article, adjectiu,
adverbi i preposició. 7. La
relació de les paraules. Oracions i frases. Classificació
de les oracions per la intenció de l’emissor: enunciatives, desideratives,
dubitatives, interrogatives i exclamatives. Signes de puntuació.
Concordança. 8. El
missatge escrit. Text, paràgraf i oració. Enllaços
principals. Processadors de textos. 9. El
text literari. Prosa i vers. Novel·la i conte. La poesia. El teatre. Valors,
normes i actituds 1. Audició
atenta. 2. Respecte
al torn de paraules, a les intervencions i a les idees dels altres. 3. Interès
per participar en diferents situacions comunicatives i fer-se entendre. 4. Interès
per una pronúncia correcta. 5. Sentit
crític davant de manifestacions orals i dels mitjans de comunicació
social. 6. Respecte
per les diverses maneres de parlar. 7. Interès
pel compliment de les normes de presentació dels escrits aprofitant
les noves tecnologies de la informàtica. 8. Tendència
a recórrer a l’ús del diccionari i a altres fonts per millorar
l’ús de la llengua. 9. Valoració
de la llengua com a mitjà d’informació. 10. Valoració
de la lectura com a font de plaer. 11. Tendència
a l’autocorrecció i a l’ús dels correctors informàtics. 12. Iniciació
a la valoració estètica dels textos. 13. Interès
i curiositat per observar com funciona el llenguatge i la comunicació
entre persones. Objectius
terminals de l’àrea de Llengua Comprensió
oral 1. Descobrir,
fent un resum o responent preguntes, el contingut essencial de relats,
explicacions, argumentacions i exposicions senzilles sobre temes d’interès
general, situant-los en una àrea del saber, si escau, i distingint
entre el contingut essencial i l’accessori. 2. Demostrar
reconeixement dels diferents factors que intervenen en una comunicació
oral: emissor, receptor, intencionalitat, situació i context en
què es produeix. 3. Interpretar
instruccions i ordres relacionades amb necessitats de la vida personal,
laboral i social. 4. Distingir
les informacions objectives de l’exposició d’opinions, i relacionar
aquestes amb la intencionalitat de l’emissor i la situació del
missatge. 5. Demostrar
comprensió d’una notícia resumint-la segons l’esquema bàsic:
qui, què, quan, com, on i per què, tot manifestant criteris
sobre la seva objectivitat i fiabilitat. 6. Reconèixer
els elements que intervenen en diferents tipus de comunicacions orals
formalitzades: col·loqui, debat, tertúlia, assemblea, conferència
i discurs. 7. Reconèixer
la importància de dominar la llengua oral i els elements no lingüístics
(sonors, visuals i gestuals) que l’acompanyen i expressar els missatges
amb ordre, claredat i coherència. 8. Distingir
en missatges no gaire complexos pressuposicions, sobreentesos, ironies,
dobles sentits i matisos de to significatiu. 9. Retenir
comprensivament textos poètics adonant-se del ritme i de la rima. Comprensió
lectora 10. Interpretar
correctament símbols, plànols i gràfics d’ús
ordinari. 11. Manejar
eficaçment guies diverses, en suport paper o informàtic. 12. Interpretar
escrits d’ús ordinari: cartes, actes, fullets d’instruccions d’aparells
diversos, prospectes, llibres de qualificacions, informes, formularis,
anuncis. 13. Llegir
mentalment textos en prosa o en vers, captant-ne les informacions bàsiques. 14. Identificar
en textos senzills de tipologia diversa la idea o les idees principals
i secundàries. 15. Deduir,
després de la lectura mental, informacions senzilles no formulades
explícitament. 16. Utilitzar
la lectura de manera autònoma per a la recerca d’informació. 17. Emprar,
per a la recerca d’informació, els indicadors externs d’un llibre
(títol, índex, etc.), d’un text (títol, subratllat,
tipus de lletra, etc.) i altres suports d’informació. 18. Usar
el diccionari general, l’enciclopèdic i el bilingüe per a
la recerca d’informació. 19. Reconèixer
alguns recursos elementals de la llengua literària. 20. Buscar
la informació necessària com a usuari/ària en una
biblioteca o bé a través de les noves tecnologies de la
informació 21. Valorar
la lectura com a font de plaer per al lleure. Expressió
oral 22. Participar
en situacions de comunicació oral col·lectiva (debats, col·loquis
i exposicions) sobre temes d’interès general sense inhibició,
tot manifestant les opinions pròpies, seguint les normes adequades
per a la intervenció i amb actitud de respecte per les opinions
dels altres. 23. Expressar-se
oralment en llenguatge col·loquial i estàndard, amb pronunciació
acceptable, de manera coherent i adequada a la comprensió dels
interlocutors, sobre temes d’interès general o relacionats amb
les diverses àrees d’aprenentatge. 24. Iniciar-se
en el comentari oral de textos literaris senzills aportant opinions personals
creatives. 25. Llegir
expressivament textos diversos de dificultat mitjana amb una entonació
i una fluïdesa acceptables. 26. Exposar
breument alguns dels continguts de les diverses àrees d’aprenentatge. 27. Resumir
oralment el contingut essencial d’exposicions, col·loquis i discursos,
tot expressant la pròpia opinió argumentada críticament. 28. Formular
oralment demandes relacionades amb l’exercici dels drets i els deures
dels ciutadans i de les ciutadanes. Expressió
escrita 29. Utilitzar
models elementals d’autocorrecció tant dels errors de pronunciació
i de lèxic com dels d’organització sintàctica en
l’ús del llenguatge habitual. 30. Utilitzar,
a partir de la memorització visual, els mots d’ús més
freqüent en el llenguatge col·loquial i formal. 31. Fer
servir amb correcció el vocabulari propi i específic d’altres
àrees. 32. Reconèixer
recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixió,
sufixació i composició) i que amplien el sentit (comparació,
polisèmia i metàfora). 33. Redactar
oracions curtes amb una ordenació correcta dels seus components
utilitzant els elements essencials que descriu la morfosintaxi: gènere
i nombre dels substantius i adjectius, terminacions verbals i signes de
puntuació. 34. Escriure
al dictat textos senzills i curts amb fluïdesa, velocitat i correcció. 35. Utilitzar
el diccionari, el text d’autocorrecció i els recursos informàtics
per a una autocomprovació en la correcció dirigida i autònoma
de l’escriptura. 36. Aplicar
la normativa bàsica en ortografia: majúscules, formació
de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús
de l’apòstrof, consonants insegures i vocal neutra. 37. Aplicar
de manera inductiva en els escrits propis les normes d’accentuació:
paraules agudes, planes i esdrúixoles; accent diacrític
i dièresi. 38. Fer
servir el resum i l’esquema com a tècniques d’estudi. 39. Redactar
textos breus de tipologia diversa a partir de l’estudi de models (descripció,
narració, exposició, diàleg, etc.). 40. Escriure
textos cívics de caràcter formal: notes, cartes breus, avisos,
impresos d’inscripció, rètols, queixes, peticions, sol·licituds,
etc., i textos personals, privats o familiars, en un registre informal. Àrea
de matemàtiques Introducció L’àrea
de matemàtiques és considerada un conjunt de sabers eminentment
instrumentals. Dominar aquests sabers és necessari en un món
cada vegada més tecnificat, en el qual codis molt diversos, i en
particular aquells que utilitzen nombres, apareixen de manera habitual.
Igualment, les matemàtiques esdevenen un instrument d’anàlisi
i d’interpretació de les diverses realitats que constitueixen el
món que ens envolta i permet abordar nombroses situacions tant
quotidianes com de caràcter més general. A
més del caràcter instrumental, les matemàtiques tenen
un valor social que encara avui es reflecteix en diversos àmbits
i de manera especial en el món del treball. Per la seva pròpia
naturalesa, les matemàtiques obliguen constantment la persona que
les utilitza a passar de la concreció a l’abstracció i viceversa,
cosa que afavoreix el desenvolupament del raonament lògic i l’estructuració
del pensament a la vegada que facilita la introducció d’elements
de racionalitat en les anàlisis que les persones fan sobre fets
molt diversos. En
els nivells de formació bàsica no s’han de contraposar el
caràcter instrumental i el caràcter formatiu, sinó
integrar-los. Així, partir de situacions quotidianes, ha de ser
un suport per aprendre els conceptes i els procediments abstractes propis
de la matèria de manera significativa. En
relació amb l’aprenentatge d’aquesta àrea, l’activitat central
haurà de ser l’anàlisi i la interpretació de situacions,
la resolució de problemes i, alhora, la reflexió sobre cadascuna
de les diferents accions realitzades i la discussió sobre diferents
punts de vista o diferents mètodes de resolució. Des d’un
principi, ha de comportar tot el procés d’estudi d’una situació
o de resolució d’un problema, la qual cosa implica l’observació,
l’experimentació, la formulació d’hipòtesis, l’obtenció
de conclusions o de resultats i la seva verificació. El
caràcter experimental que es proposa per a l’àrea de matemàtiques
d’aquest cicle ha de possibilitar a l’alumnat el descobriment de les relacions
entre els diferents conceptes matemàtics situant aquesta ciència
pròpiament deductiva més a prop de les anomenades ciències
experimentals. Les situacions i els problemes sobre els quals cal treballar
han d’estar relacionats amb la vida quotidiana de l’alumne/a i han de
partir, sempre que sigui possible, de la seva pròpia realitat.
Això implica que les matemàtiques no poden quedar tancades
en elles mateixes, sinó que s’han de poder aplicar a les situacions
de l’entorn i interrelacionar-se amb les altres àrees. Objectius
generals de l’àrea de Matemàtiques Els
alumnes i les alumnes, en finalitzar el cicle de formació instrumental
per a les persones adultes, han de ser capaços de: 1. Valorar
i utilitzar les matemàtiques com a instrument per interpretar,
de manera crítica, la informació que reben del món
que els envolta, així com per intervenir en l’entorn, aplicant
els conceptes i tècniques que coneixen per resoldre problemes en
situacions diverses, especialment aquelles relacionades amb la vida quotidiana. 2. Cercar
i seleccionar informació, posar-la en comú, contrastar-la
i elaborar estratègies adequades per a l’experimentació
i per a la resolució de problemes, individualment o col·lectivament,
i en qualsevol cas, de manera autònoma. 3. Valorar
les matemàtiques com a mitjà de cooperació, interès
i respecte envers les realitzacions pròpies i les dels companys/es,
tot destacant la pròpia autoestima i el grau d’autonomia necessari. 4. Apreciar
el caràcter lúdic de les matemàtiques i l’estímul
que suposa la resolució d’un problema. 5. Realitzar
el procés complet que comporta la resolució d’un problema,
des de la interpretació de l’enunciat fins a la verificació
de les solucions trobades, passant per l’estimació o la caracterització
dels resultats, l’establiment d’un pla de resolució i la seva execució. 6. Identificar,
interpretar i utilitzar els diferents llenguatges i codis, tant els pròpiament
matemàtics com aquells que es troben amb freqüència
a l’entorn. 7. Utilitzar
habitualment el càlcul mental (exacte o aproximat) així
com els mitjans tècnics (calculadora, ordinadors) i també
el càlcul escrit, seleccionant la manera més adient de realitzar
el càlcul d’acord amb el context de la situació, els nombres
implicats i les operacions. 8. Mesurar
de manera directa, interpretar i expressar-ne el resultat i apreciar el
significat dels nombres com a expressió de la quantificació,
utilitzant l’escala adequada a partir d’una estimació de l’ordre
de magnitud. 9. Identificar,
representar i classificar formes geomètriques, utilitzant els coneixements
adquirits sobre els elements, les propietats i les relacions d’aquestes
formes amb la finalitat de millorar la seva comprensió de l’espai. 10. Interpretar
gràfics i taules de dades utilitzant, quan convingui, tècniques
elementals de recollida de dades per obtenir informació sobre situacions
i fenòmens de l’entorn, organitzant, representant i relacionant
aquestes dades per tal d’arribar a la seva interpretació. Continguts
de l’àrea de Matemàtiques Procediments 1. Processos
de les matemàtiques 1.1. Observació,
experimentació i obtenció de dades. 1.2. Classificació,
comparació, ordenació i mesura. 1.3. Tempteig,
estimació i verificació. 2. Llenguatges
matemàtics 2.1. Coneixement
i ús del vocabulari matemàtic i dels codis més habituals
(xifres, signes, unitats de mesura, etc.) 2.2. Ús
de llenguatges apropiats per analitzar i representar una situació
(numèric, geomètric, gràfic, etc.). 3. Tècniques
per al càlcul i la mesura 3.1. Càlcul
exacte i aproximat: mentalment, amb calculadora i per escrit. 3.2. Ús
d’instruments de càlcul, de dibuix i de mesura. 3.3. Introducció
a les noves tecnologies com a mecanisme de resolució de problemes. 4. Resolució
de problemes 4.1. Elaboració
d’estratègies per a la resolució de problemes: Identificació
de dades i qüestions. Esquematització. Establiment
de relacions (pla de resolució). Estimació
i/o caracterització de solucions. Realització
d’operacions (execució del pla de resolució). Verificació
dels resultats. 4.2. Aplicació
de conceptes aritmètics, geomètrics i de mesura, així
com de mètodes per a la resolució de problemes. Fets,
conceptes i sistemes conceptuals 1. Nombres
naturals i operacions 1.1. Cardinals
i ordinals. 1.2. Sistema
de numeració decimal: valor posicional. 1.3. Operacions:
addició, substracció, multiplicació i divisió
entera. 2. Nombres
fraccionaris i decimals 2.1. Les
fraccions com a part d’una unitat i d’una quantitat, com a expressió
d’una mesura i com a divisió. 2.2. Els
decimals com a fraccions i com a ampliació del sistema de numeració
decimal. 2.3. Els
percentatges. 3. Magnituds
i mesura 3.1. Magnituds:
longitud, superfície, capacitat, massa, temps, temperatura i valor
monetari. 3.2. Unitats
de mesura. 4. Figures
geomètriques 4.1. Figures
del pla i de l’espai. Elements de les figures. 4.2. Relacions
geomètriques. 4.3. Situació
i orientació. 5. Introducció
a l’estadística 5.1. Dades
estadístiques: obtenció, organització, interpretació. 5.2. Gràfics
estadístics: representació de les dades. 5.3. Paràmetres
elementals: mitjana aritmètica i mode. Valors,
normes i actituds 1. Valoració
del propi esforç tant en el treball individual com en el col·lectiu,
tenint en compte el procés realitzat a més del resultat
obtingut. 2. Valoració
de la cooperació en el treball de grup, com a mitjà d’enriquiment
personal i potenciador dels resultats. 3. Actitud
d’interrogació i de qüestionament davant de qualsevol situació,
opinió o informació que contingui dades de caràcter
matemàtic. 4. Apreciació
de les matemàtiques com a instrument per expressar nombrosos aspectes
de la realitat. 5. Valoració
de la utilitat de les matemàtiques en la planificació i
l’organització de situacions personals de la vida quotidiana. 6. Apreciació
de l’aproximació, l’estimació i el càlcul mental
en totes aquelles situacions que requereixen la realització de
càlculs i mesures. 7. Visió
relativitzadora dels llenguatges i els codis, les tècniques i els
instruments en les matemàtiques. 8. Valoració
de la utilitat de l’error i de la seva correcció en el procés
d’aprenentatge de les matemàtiques. 9. Apreciació
de la utilitat dels mitjans tecnològics (calculadora, ordinadors,
etc.) com a eines per facilitar les tasques quotidianes. Objectius
terminals de l’àrea de Matemàtiques 1. Utilitzar
els signes i els símbols propis de les matemàtiques (igual,
més gran i més petit, signes de les operacions aritmètiques). 2. Expressar
per escrit de manera ordenada i entenedora el procés seguit en
la realització d’una tasca matemàtica. 3. Distingir
entre els diferents significats d’un nombre natural: com a valor cardinal,
com a valor ordinal o com a codi identificador. 4. Llegir
i escriure significativament el nom i la grafia d’un nombre natural i
d’un decimal (fins a les mil·lèsimes). 5. Distingir
el valor relatiu de les xifres que formen un nombre segons la seva posició
i descompondre un nombre en forma polinòmica. 6. Relacionar
conjunts de nombres segons diversos criteris (classificar, ordenar) i
completar sèries. 7. Fer
les operacions d’addició, subtracció, multiplicació
i divisió amb nombres naturals; mentalment de manera aproximada
(i exacta amb nombres petits), i també amb calculadora i per escrit. 8. Relacionar
diferents accions (afegir, treure, donar, comparar, etc.) amb les operacions
aritmètiques d’acord amb la situació a la qual corresponen. 9. Explicar
l’addició, la subtracció, la multiplicació i la divisió
de nombres naturals i identificar les relacions entre les diferents operacions:
d’una banda, addició-multiplicació i subtracció-divisió,
i de l’altra, addició-subtracció i multiplicació-divisió. 10. Aplicar
les propietats de l’addició i la multiplicació (associativa,
commutativa i distributiva), sense formalitzar-les, per facilitar el càlcul
i verificar que no es compleixen per a les altres operacions. 11. Relacionar
diferents expressions d’una mateixa operació o conjunt d’operacions. 12. Distingir
la prioritat de les operacions de la seqüència en què
es donen i utilitzar correctament la calculadora en la realització
d’una seqüència d’operacions. 13. Resoldre
problemes aritmètics amb una o diverses operacions que parteixen
de situacions reals (o versemblants), mentalment quan l’enunciat és
breu i els nombres implicats són petits, i per escrit en els altres
casos. 14. Resoldre
problemes propis de l’alumne/a i relacionats amb la seva vida quotidiana
que utilitzin dades quantitatives (compra diària, pressupost familiar,
nòmines, pagaments a terminis), seguint un procés de plantejament
i planificació. 15. Interpretar
les fraccions com a part d’una unitat i d’una quantitat i com a expressió
d’una mesura. 16. Interpretar
els nombres decimals com a fraccions decimals i com a ampliació
del sistema de numeració decimal. 17. Representar
i comparar nombres fraccionaris i nombres decimals. 18. Utilitzar
els nombres decimals i les operacions elementals per resoldre situacions
significatives d’àmbit quotidià. 19. Interpretar
els percentatges com a fraccions de denominador 100 i calcular percentatges
de manera directa. 20. Fer
mesures directes (longitud, massa, capacitat, temps i temperatura) utilitzant
la unitat i l’instrument més adient d’acord amb la situació,
i expressar les mesures realitzades. 21. Comparar
quantitats corresponents a una mateixa magnitud per tal d’arribar a explicar
la noció de mesura. 22. Relacionar
les unitats més habituals del sistema mètric decimal, així
com les unitats de mesura del temps; expressar una mesura en diverses
unitats, aplicant les equivalències corresponents. 23. Identificar
el valor de les monedes del sistema monetari i expressar una quantitat
de diners utilitzant diferents tipus de monedes. 24. Arrodonir
el resultat d’una mesura (o el d’un problema) a un valor significatiu
segons el context, apreciar els errors i fer estimacions de mesures en
casos senzills, i adonar-se que el procés de mesura és aproximat. 25. Aplicar
els coneixements sobre la mesura a l’anàlisi de situacions i a
la resolució de problemes propis i de l’entorn. 26. Identificar
diferents tipus de línies (rectes, corbes, etc.), formes geomètriques
simples del pla (triangles, quadrilàters, cercles, etc.) i de l’espai
(cub, ortoedre, esfera, cilindre, etc.) a partir d’objectes de l’entorn,
de figures construïdes o dibuixades. 27. Descriure
les característiques espacials d’objectes diversos (forma i grandària)
i distingir-les d’altres característiques físiques (color,
massa, etc.) 28. Expressar
diferents aspectes relatius a l’espai i als objectes que en formen part,
com són la situació, la posició relativa, l’orientació,
la distància, el moviment, etc., utilitzant un llenguatge verbal
o gràfic precís. 29. Reconèixer
posicions relatives d’elements geomètrics en la realitat (vertical-horitzontal,
paral·lelisme, perpendicularitat). 30. Identificar
elements de les figures geomètriques (costats, arestes, vèrtex,
angles) i utilitzar-los en la comparació i la classificació
de figures. 31. Calcular
perímetres de figures poligonals i superfícies (rectangle),
distingint el perímetre de la superfície. 32. Interpretar
representacions planes de l’espai en casos senzills. 33. Interpretar
conjunts de dades, tant informacions quantitatives donades a partir de
taules (llistes de preus, horaris de transports) com diferents tipus de
dades estadístiques (edats, població, evolució de
preus, etc.) presentades numèricament i gràficament. 34. Interpretar
dades estadístiques seguint un procés de recollida, organització
i representació utilitzant paràmetres estadístics
elementals (mode i mitjana aritmètica) en casos que tinguin interès. Àrea
de ciències socials i naturals Introducció L’àrea
de ciències socials i naturals es refereix al conjunt de coneixements
que ens permeten comprendre el funcionament del nostre planeta com un
sol sistema, on s’interrelacionen els sistemes naturals i els socials.
Aquesta àrea ha de possibilitar a les persones adultes la comprensió
del medi, entès en tota la seva globalitat i complexitat, i el
seu funcionament tant en el present com en el futur. Així, també
ha de permetre que els ciutadans i les ciutadanes desenvolupin les competències
necessàries per poder inserir-se i participar en els entorns més
propers o llunyans aprofitant els mecanismes i els recursos que la societat
els ofereix, tot millorant la seva qualitat de vida. En aquest sentit,
s’ha d’afegir la incidència que pot tenir aquesta àrea en
el coneixement del món laboral, de les relacions del mercat de
treball i dels recursos que les persones tenen més a l’abast, sense
oblidar les aportacions que pot fer per gaudir del temps lliure de manera
més creativa i satisfactòria. En el procés d’aprenentatge
d’aquesta àrea s’haurien de proporcionar elements per tal que l’alumnat
manifesti actituds de respecte vers el medi social i natural, i construeixi
de manera autònoma una escala de valors que afavoreixi la convivència
i la sostenibilitat de la vida al nostre planeta. Per
poder dur a terme aquestes intencions, es considera imprescindible el
desenvolupament dels tres tipus de continguts: els procedimentals, els
conceptuals i els actitudinals. Aquests continguts, en la concreció
en unitats didàctiques, han d’estar interrelacionats en funció
dels objectius previstos. Els continguts procedimentals estan estructurats
en grans blocs que incideixen en la interpretació de l’espai tant
natural com social, en la interpretació i l’anàlisi dels
processos històrics, els processos d’experimentació i l’obtenció,
el processament i l’aplicació de la informació. Els continguts
conceptuals tracten els diferents elements del medi natural i social,
l’entorn cívic i polític, el medi històric i el cos
humà en totes les seves implicacions socials. Els continguts de
valors, normes i actituds se centren en la dimensió personal, les
relacions socials i les relacions amb el patrimoni natural i cultural. Es
considera que l’alumnat dels centres de formació d’adults té
interessos motivats, entre altres factors, per aprenentatges previs, per
l’ambient cultural, el lloc de residència, el nivell econòmic,
les seves experiències i per les informacions d’actualitat emeses
pels mitjans de comunicació sobre determinats temes socials i naturals.
Són factors que han estat elements educadors i conformadors de
construccions cognitives en l’alumnat que s’han de tenir presents en la
metodologia de l’àrea. Així, quan parlem de les línies
metodològiques més significatives d’aquest àmbit
estem apuntant a contextualitzar els objectius i els continguts, a incorporar
les experiències i els coneixements personals com a recurs, a incorporar
el medi com a recurs, a fomentar que el procés d’ensenyament-aprenentatge
incideixi en la seva millora, a potenciar l’experimentació, a potenciar
l’anàlisi i la resolució de problemes, a utilitzar la premsa
i altres mitjans de comunicació, i a potenciar la participació
i la reflexió. L’avaluació
de l’àrea és un procés que ha d’aportar informació
per ajudar a orientar, regular, reelaborar i construir coneixements i
actituds. Els criteris s’haurien de basar en els seus objectius generals
i objectius terminals concretats en les diferents unitats didàctiques.
S’hauria d’incidir en l’observació per obtenir informació,
en la interpretació i síntesi d’informació, en l’argumentació,
en la identificació de factors i variables, en la diferenciació
entre causes i conseqüències, en actituds de respecte, cooperació
i participació. Objectius
generals de l’àrea de Ciències socials i naturals Els
alumnes i les alumnes, en finalitzar el cicle instrumental per a persones
adultes, han de ser capaços de: 1. Valorar
positivament la importància de l’educació, i en especial
la formació permanent d’adults com un dret bàsic de desenvolupament
personal i com un mitjà útil d’incorporar-se millor a la
part de la cultura —entesa aquesta com a conjunt d’eines, símbols,
valors i maneres d’actuar col·lectives útils per resoldre les necessitats
humanes– que difícilment es pot adquirir al marge de l’escola. 2. Usar
diferents fonts d’informació, tant de l’entorn més pròxim
com d’altres de més llunyans en el temps i en l’espai, tot processant-la,
interpretant-la i expressant-ne els resultats i, alhora, emetre judicis
crítics i constructius davant d’aquestes informacions. 3. Conèixer
el paper dels mitjans de comunicació interpersonals i les noves
tecnologies de la informació com a factors econòmics i culturals. 4. Orientar-se
en l’espai i en el temps a partir del propi cos i d’altres punts, i utilitzar
instruments i codis referencials de l’entorn social i natural. 5. Iniciar-se
en la comprensió del temps històric i d’algunes etapes de
la història de la humanitat com a mitjà per conèixer
i reconstruir els fets i les cultures del passat i en la línia
de construir una comprensió de la realitat actual com a resultat
de les condicions històriques precedents. 6. Reconèixer
i explicar esdeveniments, llocs, símbols, monuments, personatges,
institucions del passat i del present, definidors de la geografia i la
història de Catalunya i de la seva realitat social, territorial
i nacional, que li permetin i l’ajudin a progressar en el sentiment de
pertinença al país. 7. Reconèixer,
valorar, complir i respectar tant les normes socials relacionades amb
el respecte degut a ells mateixos i als altres com també aquelles
que regulen les relacions i la convivència entre la diversitat
de grups que constitueixen la pròpia comunitat. 8. Conèixer
els aspectes elementals del sistema polític democràtic de
la Constitució espanyola i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
com a conformadors de l’entorn cívic i de la gestió de les
necessitats col·lectives, en especial en els apartats que més rellevància
tenen en la vida quotidiana i en els drets i deures de la ciutadania. 9. Reconèixer
fets, fenòmens i processos de caràcter físic i biològic
que s’esdevenen en els éssers vius, així com la seva relació
amb l’entorn amb la finalitat d’emprar criteris científics per
a la seva explicació i interpretació. 10. Preguntar-se
pels fets que observem quotidianament i per les respostes que la ciència
hi ha donat fins ara, tot cercant-ne les respostes adequades al seu nivell
i a la temàtica. 11. Usar
correctament el vocabulari en tot tipus d’expressió (oral, escrita
i gràfica) que s’ha d’utilitzar per a la descripció dels
fets realitzats i aplicar-lo a la comprensió i el coneixement de
l’entorn natural i social. 12. Entendre
la salut personal, el benestar social i l’equilibri del medi ambient com
un bé de la persona i de la comunitat que cal conservar, preservar
i potenciar. 13. Conèixer
l’entorn natural, especialment de Catalunya, i adquirir actituds de respecte,
conservació i aprofitament dels recursos humans, naturals i tècnics. 14. Valorar
les aportacions dels coneixements de l’àrea per millorar la comprensió
del medi físic i social i poder gaudir amb més plenitud
del temps lliure. Continguts
de l’àrea de Ciències socials i naturals Procediments 1. Interpretació
de l’espai 1.1
Interpretació i representació de signes convencionals. 1.2
Orientació espacial i direccions. 1.3
Utilització i interpretació de plànols i mapes. 1.4
Lectura i interpretació del paisatge. 2. Consciència
temporal i temps històric 2.1
Ús de codis per a la mesura del temps i del temps històric. 2.2
Utilització de fonts senzilles per a l’obtenció d’informació
històrica. 2.3
Identificació de causes i conseqüències de fets i de
processos històrics. 3. Processos
d’experimentació 3.1
Ús d’instruments (termòmetre clínic, balances, etc.)
i d’unitats de mesura. 3.2
Recollida i ordenació de dades i aplicació de diferents
criteris per a la classificació. 3.3
Descripció oral, escrita i gràfica de fenòmens i
canvis observats amb un model de referència. 3.4
Formulació d’hipòtesis senzilles i disseny d’experiències
per provar-les. 4. Obtenció,
processament i aplicació d’informació 4.1. Utilització
de les principals fonts d’informació directes i indirectes (de
caràcter oral, documental, audiovisual i cartogràfic), així
com dels mitjans de comunicació social més freqüents. 4.2. Utilització
de les normes d’observació directa i indirecta. 4.3. Plantejament
correcte de preguntes i problemes i expressió de conclusions i
resultats. 4.4. Utilització
de diferents tècniques per representar gràficament informació
i emmagatzemar-la (apunts, taules, resums, etc.). 4.5. Aplicació
i ús de vocabulari geogràfic, històric i de les ciències
naturals. Fets,
conceptes i sistemes conceptuals 1. L’entorn
cívic i polític 1.1 La
importància social de l’escola d’adults per a la persona. 1.2 El
marc polític de la convivència comunitària: els drets
humans, la Constitució i l’Estatut d’autonomia.<