Als 15 anys de publicació de la LISMI, 14 de la regulació d'accés de persones amb disminució a l'empresa ordinària i 12 de la publicació dels reials decrets que defineixen el marc normatiu actual dels centres especials de treball (CET), s'observa una manca d'actualització dels esquemes i del marc normatiu que defineixen la integració laboral de les persones amb disminució al treball.
Aquesta situació ve determinada per uns esquemes genèrics d'accés al món del treball allunyats de la realitat laboral actual.
En aquest sentit esmentem a tall d'exemple les rigideses regulades al Reial decret 1451/1983, que preveu l'accés de persones amb disminució a l'empresa ordinària i la manca de desenvolupament dels CET com a motor de pas de les persones amb discapacitat al treball ordinari, sense oblidar la manca de desenvolupament especialitzat en gran part dels aspectes que actualment s'entenen com a modernització del mercat laboral.
És per tot això que entenem cal procedir a replantejar tot aquest entorn de forma que es pugui garantir un pas qualitatiu en el tractament de la inserció sociolaboral de les persones amb disminució a l'Estat espanyol, pas que de l'experiència desenvolupada a Catalunya deduïm caldria enfocar en funció de les indicacions donades pel Consell d'Europa d'acord amb la Carta Social Europea (adoptada el 1961 i revisada el 1996), la Recomanació R(92) 6 sobre l'elaboració d'una política coherent en matèria de persones discapacitades i la Resolució AP(95)3 relativa a una carta sobre l'avaluació de les persones discapacitades, així com aquelles accions que entenem dintre de la línia de desenvolupament de la LISMI.
Pel seu interès, remarquem que el Consell d'Europa fa una especial incidència en la integració a l'empresa ordinària com a finalitat última del procés d'integració sociolaboral de les persones amb disminució, així com en la valoració de les capacitats laborals, la vinculació d'aquestes en els processos d'orientació cap al treball protegit, la necessitat de l'existència d'equips multiprofessionals en la línia de la LISMI, l'establiment de sistemes intermedis entre treball protegit i ordinari, compatibilització de pensions i treball, etc.
El Pla que a continuació presentem té una durada prevista de sis anys, dividida en tres fases o períodes d'avaluació de 2 anys, i s'estructura en sis àmbits d'actuació que fan referència respectivament a l'accés a l'empresa ordinària, l'accés al treball protegit, els centres ocupacionals, l'accés a la funció pública, la promoció de l'autoocupació i aquells aspectes comuns que són claus per garantir l'èxit de les diferents propostes. Cadascun d'aquests àmbits és desenvolupat en diversos apartats i subapartats que determinen les principals línies d'actuació que caldria emprendre i que, evidentment, caldrà anar ajustant al llarg del desenvolupament d'aquest Pla.
Pel que fa al desenvolupament i compliment d'aquest Pla, se cercarà la necessària implicació dels agents socials per mitjà dels corresponents òrgans de participació.
1.1. Formació ocupacional i inserció laboral de treballadors amb disminució.
En relació amb el col·lectiu de treballadors amb disminució, es preveu que tota actuació sigui al més normalitzadora possible, per la qual cosa es promou la participació de persones amb disminució en accions de formació ocupacional ordinàries. Quan ateses les característiques del col·lectiu això no és possible, es desenvolupen accions específiques.
Les accions específiques de formació ocupacional adapten la formació a les necessitats concretes del col·lectiu objecte d'intervenció tot partint de l'anàlisi de les necessitats del mercat laboral.
En la promoció d'aquests programes específics és important fer especial referència a la metodologia del treball amb suport, ja que la implantació d'aquesta metodologia en les accions de formació ocupacional ha implicat aconseguir la integració laboral de treballadors amb disminució a l'empresa ordinària. Així doncs, la metodologia del treball amb suport ha contribuït enormement a fer possible el manteniment d'un lloc de treball ordinari a persones que tradicionalment i aparentment només podrien treballar en mitjans protegits.
Metodologies com el treball amb suport, inicialment desenvolupades amb persones amb disminució psíquica, s'han estès a d'altres col·lectius amb especials dificultats, com és el cas de les persones amb disminució física i sensorial, i han permès experimentar noves formes de treballar i d'aprendre. En aquest sentit, el treball amb suport s'integra en la dinàmica d'una acció formativa, de manera que l'eix de la globalitat d'aquesta és una ocupació concreta, i en funció de les característiques de l'ocupació es van introduint els continguts, les destreses i les actituds que contitueixen la formació complementària.
Aquests programes integrals de formació ocupacional parteixen de l'anàlisi de les condicions reals dels col·lectius objecte d'intervenció. Utilitzen un plantejament que pretén que aquestes persones adquireixin, alhora que les qualificacions professionals específiques necessàries per a accedir a un lloc de treball, esquemes interpretatius funcionals que els permetin respondre a situacions professionals i humanes diverses en el seu entorn, amb la finalitat d'impulsar la seva integració sociolaboral.
Un altre tret a destacar d'aquests programes és l'atenció individualitzada, entesa dins d'una intervenció integral que comporta un treball amb la família, dotar l'alumne de la suficient autonomia personal i sobretot cercar un lloc de treball partint de les seves potencialitats.
Aquest plantejament individualitzat es tradueix en l'elaboració de plans individuals de formació i d'inserció laboral.
Els plans d'ocupació que promou el Departament de Treball amb ajuntaments, consells comarcals i entitats sense ànim de lucre constitueixen una altra via d'accés al món laboral de persones amb disminució.
L'objectiu d'aquests programes és afavorir la creació de llocs de treball, millorar les possibilitats d'ocupació dels participants i integrar laboralment persones en situació d'atur que tenen especials dificultats per a trobar una feina, a través de la subvenció dels seus contractes.
Així mateix, i en el marc dels pactes territorials, els quals compten amb la participació d'administracions públiques i agents socials, també es promouran mesures de coordinació de les actuacions de formació i d'ocupació que tinguin com a finalitat afavorir la promoció sociolaboral del col.lectiu de persones amb disminució.
D'altra banda, la Direcció General de Cooperatives del Departament de Treball promou una sèrie d'ajudes destinades a facilitar, entre d'altres, la creació de cooperatives mixtes d'integració social de persones amb disminució.
1.2. Intermediació laboral del col.lectiu de treballadors amb disminució
El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya té encomanada la gestió de la formació ocupacional i inserció laboral dels treballadors de Catalunya, així com de la resta de polítiques actives d'ocupació.
Pel que fa al cas, l'any 1995 es va posar en marxa el Servei Català de Col.locació com a eina de gestió de la formació ocupacional i de la inserció laboral dels treballadors. L' SCC té com a finalitat combatre l'atur i millorar la competivitat de les empreses.
L'SCC parteix de la suma de les borses de treball amb què els centres col.laboradors de formació ocupacional aconsegueixen la inserció laboral dels alumnes que acaben els seus cursos. A més dels beneficiaris de la formació ocupacional, el Servei Català de Col.locació es dirigeix als treballadors en qualsevol situació laboral que busquen feina.
A partir d'enguany, s'han traspassat a la Generalitat de Catalunya les funcions de gestió en matèria laboral, ocupació i formació que fins ara desenvolupava l'INEM. Aquestes funcions i serveis es concreten en:
Per tal de dur a terme una actuació coordinada de totes les mesures destinades a afavorir la inserció laboral del col.lectiu de persones amb disminució i poder disposar finalment d'un observatori del mercat laboral, el Departament de Treball planteja la possibilitat de coordinar tots els serveis destinats a aquesta finalitat.
Com a gestió prèvia, caldria que tots els treballadors amb disminució tinguessin el seu currículum introduït al Servei Català de Col.locació. A dit efecte, s'haurien d'articular els mecanismes necessaris per tal que els CAD, EVO laboral i CET poguessin fer les derivacions oportunes als serveis laborals del Departament de Treball.
Pel que fa al col.lectiu de joves amb disminució procedents de l'ensenyament reglat també, s'haurien d'articular els mecanismes oportuns per dur a terme una coordinació amb els centres de formació reglada que facilités la incorporació dels CV d'aquests joves al SCC.
La introducció del CV al SCC permet que aquests treballadors puguin accedir a recursos de formació ocupacional i d'intermediació laboral. A més, arran del traspàs de les polítiques actives d'ocupació, el Departament de Treball gestiona també els recursos d'orientació professional.
Els recursos d'orientació professional tenen per finalitat dur a terme una sèrie d'actuacions de caràcter personalitzat i sistemàtic que integren el procés complet d'acompanyament del demandant d'ocupació per a assolir la seva inserció laboral, i en aquest sentit també ho preveu la participació del SSIL. Referent a això, es preveu destinar recursos d'orientació professional, que inclouen un servei d'informació, orientació professional i inserció laboral per al col.lectiu de treballadors amb disminució que durant un període de 6 mesos no intermediïn amb el Servei Català de Col.locació.
Aquests recursos d'orientació professional especialitzats en l'atenció al col.lectiu de persones amb disminució tindran una distribució territorial adequada a les necessitats dels treballadors disminuïts de Catalunya.
Per tal d'optimitzar els dispositius d'informació sobre els recursos formatius i laborals que desplega el Departament de Treball, es preveu que diversos centres col.laboradors especialitzats en el col.lectiu de persones amb disminució ofereixin aquest servei als demandants d'aquest col.lectiu i als empresaris, tenint en compte que es potenciarà la coordinació entre els diversos recursos destinats a aquests objectius.
D'altra banda, també s'haurien de promoure tasques conjuntes de sensibilització del món laboral, en les quals s'establís la col.laboració de les administracions públiques, les entitats més representatives del col.lectiu de persones amb disminució i els agents socials.
1.3. Servei Social de Suport a la Integració Laboral de caràcter extern.
Aquest servei, conegut sota les sigles de SSIL extern, correspon a l'àmbit d'intermediació laboral especialitzada promoguda des del Departament de Benestar Social sobre la base de l'Ordre d'1 de març de 1990, per la qual s'institueixen els serveis de suport per a la integració laboral de les persones amb disminució i es regula el seu règim jurídic.
Al llarg dels 7 anys de funcionament d'aquesta tipologia de serveis es fa una valoració positiva de la seva actuació. Tots quatre equips reben el suport econòmic del Departament de Benestar Social i dos d'ells estan cofinançats amb el Departament de Treball.
Malgrat tot, es considera que la regulació normativa és insuficient i caldria replantejar-la sobre la base d'una especificitat més gran del servei en relació amb la integració de persones amb disminució a l'empresa ordinària, establint les característiques del servei que caldria definir de forma clarament diferenciada en relació amb els equips que sota el mateix nom formen part dels centres especials de treball i del que es diu a l'article anterior.
1.4. Programes de garantia social
El desenvolupament d'aquests programes previstos a la LOGSE i al Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a alumnes amb necessitats educatives especials, es farà en funció dels objectius d'inserció laborals de les persones amb discapacitats que hi participin, en coherència amb els principis d'aquest pla d'inserció sociolaboral de les persones amb disminució.
1.5. Accés a Societats Cooperatives i Laborals.
Dins dels sistemes d'accés al treball ordinari per part de persones amb disminució, hi ha aquells que impliquen l'entrada de la persona amb discapacitat com a sòcia en alguna iniciativa empresarial.
Es promourà un programa que garanteixi a les persones amb disminució els recursos necessaris per a poder fer front a les despeses derivades de la seva entrada com a sòcia en determinades iniciatives empresarials, sempre que aquesta situació impliqui l'accés a la condició de treballador de l'empresa i aquesta adquireixi una forma jurídica que es pugui emmarcar dins del concepte d'economia social i, per tant, en els casos de societats cooperatives de treball associat i societats laborals. El programa haurà de preveure els mecanismes per què no es desvirtuï la finalitat d'aquest suport.
1.6. Clàusula de no discriminació.
Es promouran les iniciatives polítiques o jurídiques necessàries perquè sigui garantida una clàusula de no-discriminació que garanteixi que cap persona no podrà ser rebutjada de l'accés a un lloc de treball per raó de la seva disminució, tot, establint un mecanisme àgil que permeti garantir-ne la seva efectivitat.
En aquest sentit, caldria tenir en compte les recomanacions que en aquest sentit han efectuat diverses organitzacions federatives del col.lectiu, i han motivat diverses iniciatives a nivell de 'Estat i de la Comunitat Econòmica Europea.
1.7. Modificacions del Reial Decret 1451/1983.
El Reial Decret 1451/1983, d'11 de maig, d'ocupació selectiva i foment de l'ocupació dels treballadors minusvàlids, és la norma específica que regula els aspectes d'accés de les persones amb disminució a llocs de treball amb empresa ordinària. Es tracta d'una norma desfasada en diversos aspectes per les successives modificacions a què ha estat sotmès el mercat laboral a l'Estat espanyol, per tant cal procedir a la seva actualització en aquells aspectes que considerem més afavoridors dels processos d'inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat.
1.7.1. Modificació del límit de 50 treballadors.
Tot i que aquest límit es troba regulat a l'article 4 de l'esmentat Reial decret 1451/1983, per a modificar el límit de 50 treballadors com a volum de l'empresa que vindrà obligada a contractar un percentatge de treballadors amb disminució, cal preveure que l'esmentat límit també es trobava regulat a l'article 38.1. de la Llei 13/1982 d'integració social dels minusvàlids, i que en conseqüència caldrà preveure'n, amb caràcter previ, la corresponent modificació.
Seguint les recomanacions del Consell d'Europa i la tendència dels països d'aquest continent, caldria establir el límit en 25 treballadors, tot suprimint la restricció que aquests hagin de ser amb caràcter fix.
1.7.2. Ampliació del percentatge de reserva.
Tal com s'ha indicat a l'apartat anterior caldrà actualitzar el percentatge que es determina com a obligatori amb la contractació de disminuïts seguint les pautes imperants als països de la Comunitat Econòmica Europea. En aquest sentit, no sembla exagerat establir el límit mínim en el 4% de la plantilla, per a la qual cosa caldrà procedir a modificar els articles de la LISMI i del Reial decret 1451/1983 esmentats a l'apartat anterior.
1.7.3. Supressió de la limitació al 51% de la plantilla de treballadors disminuïts.
El Decret 1451/1983, al seu article 8è, preveu una limitació del 51% com a percentatge màxim de la plantilla que podrà ser cobert per persones amb disminució. Entenem que aquest límit no té cap tipus de justificació, tret d'una certa relació amb l'antiga regulació de les empreses protegides on es preveia un percentatge mínim del 51% de treballadors amb disminució.
Cal suprimir aquesta referència per entendre que es pot convertir en un criteri discriminatori i contrari al procés de normalització, sobretot quan parlem de petites empreses.
1.7.4. Modificació de la durada i característiques dels contractes.
Quan el Decret 1451/1983, al seu article 7.1., preveu una subvenció per contracte efectuat amb un treballador amb disminució, així com la bonificació de les quotes empresarials de la Seguretat Social, determina que el contracte haurà de ser amb caràcter indefinit i a jornada completa.
D'acord amb la realitat actual del mercat laboral, caldrà modificar les característiques del contracte, que haurà de ser substituït per una referència a l'estabilitat per al lloc de treball que s'ha subvencionat. El concepte d'establilitat esmentat s'haurà d'entendre en coherència amb la normativa de caràcter general vigent de totes maneres s'haurà de contemplar de manera explícita la impossibilitat de rebre el mateix concepte de subvenció dues vegades per al mateix lloc de treball.
Pel que fa a la quantia de la subvenció atorgada per lloc de treball cobert per persona amb disminució, caldria que aquesta tingués en compte els diferents nivells de suport que pot requerir la persona en funció de la seva discapacitat, i que en conseqüència, es pogués graduar entre 650.000 i 1.000.000 de ptes. segons el grau d'afectació del treballador a contractar. Aquestes quantitats haurien de ser reduïdes proporcionalment en funció que la contractació assoleixi, en la seva totalitat o en part la jornada completa, atesa la importància que progressivament van assolint els contractes a temps parcial.
1.7.5. Exigència explícita del compliment de reserva en els procediments de contractació administrativa per part de les administracions públiques.
Es proposa regular nomativament l'exigència que qualsevol convocatòria de concursos o condicions d'adjudicació de béns i serveis de les administracions públiques, hagi de recollir explícitament l'acreditació per part de l'empresa concursant del compliment de la normativa específica de reserva de llocs de treball per a persones amb disminució.
Tot i que en l'actualitat teòricament la situació d'il.legalitat d'una empresa que no compleixi aquesta situació podria ser motiu de dificultats a l'hora d'aconseguir un contracte o una adjudicació, el cert és que mai no es demana com a condició i que en conseqüència s'oblida sistemàticament. Una actuació com la prevista tindria una repercussió molt alta a nivell de mentalització de les empreses que mantenen relacions contractuals amb l'Administració.
S'haurà de contemplar aquesta iniciativa com a modificació de la Llei de contractes de les administracions públiques o a partir dels retocs que en matèria de disminució hagin de ser recollits amb rang de llei.
1.7.6. Mesures compensatòries a la taxa de reserva.
1.7.6.1. Cànon compensatori i fons per a la inserció socio laboral.
Seguint el que s'ha establert a diversos països europeus i seguint les recomanacions del Consell d'Europa, es proposa estudiar la concreció del règim sancionador derivat de l'article 38 de la LISMI, en el sentit d'establir un cànon per incompliment de la taxa de reserva, en funció dels llocs de treball no coberts, que generés un fons de recursos econòmics finalistes destinat a la promoció de la inserció de persones amb discapacitat a l'empresa ordinària.
Una mesura d'aquest tipus requerirà el suport de les organitzacions empresarials i sindicals i, per tant, no s'haurà de dur a terme fins que no hagi estat aprovada en els corresponents òrgans consultius i, per tant, del Consell econòmic i social.
Els recursos recaptats haurien de tenir una distribució autonòmica directament proporcional a la recaptació corresponent a la comunitat on es troba ubicat el centre de treball que ha causat l'incompliment; haurien de ser transferits directament des de l'òrgan recaptador fins a la comunitat autònoma on s'haguessin recaptat, que n'hauria d'assumir la gestió per a poder fer front a les despeses generades per la gestió dels programes d'integració de persones amb discapacitat a l'empresa ordinària. Tenint en compte l'origen i el tipus de recaptació d'aquest fons, la gestió s'hauria de realitzar sota la supervisió d'organitzacions sindicals i patronals.
1.7.6.2. Subcontractació a centres especials de treball.
En relació amb l'apartat anterior s'estudiarà, com a mesura alternativa, la possibilitat de suplir el compliment de la taxa de reserva obligatòria amb la subcontractació de treballs a centres especials de treball.
Caldrà, per mitjà de la normativa específica, establir les condicions i els límits de volum de negoci contractat per a garantir que siguin coherents amb l'obligació que es pretén substituir.
1.7.7. Programa d'adaptació del lloc de treball i accessibilitat per a empreses ordinàries.
Ateses les darreres transferències rebudes per part de la Generalitat de Catalunya en matèria de gestió de mesures de foment de l'ocupació, i concretament, en relació amb les subvencions per adaptació de llocs de treball i accessibilitat a les empreses ordinàries, es considera que caldria dur a terme un estudi aprofundit per valorar la necessitat de promoure propostes que modifiquin l'actual marc normatiu per facilitar una millora d'aquests programes.
1.8. Premis a la Inserció.
En contactes que es varen mantenir durant el desenvolupament del Pla interdepartamental d'integració laboral de les persones amb disminució el 1990-1996 amb empresaris que havien contractat persones amb disminució, es va constatar el desig per part d'aquests empresaris del reconeixement per part de la societat de la seva actitud davant de la inserció de les persones amb disminució. És per aquesta raó que es proposa la creació per part de l'Administració de la Generalitat, d'un premi, sense dotació econòmica, de valor eminentment simbòlic, que s'atorgui anualment a les empreses que s'han distingit dins de l'àmbit de la inserció sociolaboral de les persones amb disminució.
2.1. Modificacions relatives al Reial Decret 2273/1985, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el reglament dels centres especials de treball.
2.1.1. Reforçar els serveis d'ajustament personal i social.
Cal redefinir aquests serveis en una línia molt més específica del que determina el reglament de centres especials de treball. En aquest sentit, entenem que la línia continguda a la regulació dels serveis de suport a la integració laboral de persones amb disminució (Ordre d'1 de març de 1990, Departament de Benestar Social), s'ajusta molt més als principis del treball protegit definit a la LISMI que no la definició que es regula al reglament esmentat, tot i que el SSIL fou pensat com a servei complementari del servei d'ajustament personal i social.
En aquest sentit, la nova normativa hauria de preveure els objectius dels serveis, la metodologia de treball (programa individual) i potenciar la seva tasca com a factor d'integració al treball ordinari, incidint especialment en la importància que els serveis d'ajustament personal i social puguin actuar sobre els treballadors que integrats a l'empresa ordinària provenen d'un centre especial de treball.
Aquesta proposta es justifica en la mateixa definició del que ha de ser el treball protegit, és a dir, un sistema que garanteixi la qualitat de la integració de persones al món laboral que no es poden integrar a l'empresa ordinària. És el factor que diferencia el treball protegit del treball ordinari i, en conseqüència, elimina les crítiques per suposat curs social per part dels sectors empresarials ordinaris.
El bon funcionament d'aquest tipus de serveis hauria de generar una rotació en el sentit de potenciar l'accés a l'empresa ordinària de treballadors disminuïts que disminuís la pressió sobre el sistema de CET.
2.1.2. Limitació a les empreses lucratives.
Caldria modificar les condicions d'accés al registre de CET en el sentit que només puguin accedir a aquesta qualificació empreses sense afany lucratiu. Paral.lelament ,s'obrirà un procés d'adequació a aquestes condicions per a les empreses inscrites que no compleixin aquest requisit.
L'absència d'afany lucratiu s'ha d'entendre en el mateix sentit en què és definida a l'article 5è del reglament de CET, article que també caldria modificar en el seu redactat actual en una actuació d'aquest tipus.
La justificació d'aquesta actuació és evident; d'una banda, d'acord amb el previst a l'article 43.2 de la LISMI, i de l'altra, perquè resulta incomprensible la situació actual on es possibilita la subvenció de dividends.
2.1.3. Reforçar la funció de pas dels centres especials de treball.
La redefinició dels serveis d'ajustament personal i social esmentats a l'apartat 2.1.1. permetrà aclarir la funció del CET com a eina de pas cap a la inserció al treball ordinari, permetent-los actuar com a empreses d'inserció o centres d'adaptació laboral per aquelles persones amb disminució amb possibilitat d'integració a l'empresa ordinària, sense que això els aparti de la seva tasca primordial definida a la LISMI com a recurs laboral estable per a aquelles persones que en funció de la seva disminució no puguin integrar-se al mercat ordinari de treball.
2.1.4. Priorització en contractes públics.
Prendre les mesures legislatives adequades perquè, en situació d'igualtat de condicions davant de la concessió de contractes per al subministrament de béns i serveis a les administracions públiques, els CET tinguin prioritat sobre altres ofertes. Així mateix, caldrà preveure que aquesta modalitat de centre de treball estigui exempta del dipòsit de fiances que es prevegin en aquests casos sense cap tipus d'excepció.
Per a dur a terme aquesta proposta, caldrà analitzar prèviament si les modificacions normatives han d'abastar el reglament de CET o la Llei de contractes amb les administracions públiques, o ambdues normes.
2.1.5. Garantia al finançament de transferències.
El reglament de CET hauria de definir de forma definitiva el sistema de valoració que utilitzarà el Ministeri de Treball per a distribuir els recursos que l'Estat destini a la promoció del treball protegit, de manera que s'ajusti amb la màxima fidelitat a l'evolució del sector a cada comunitat autònoma.
En aquest sentit, caldrà efectuar la valoració d'acord amb la proporció exclusivament del nombre de treballadors disminuïts contractats a 31 de desembre de l'any anterior a la convocatòria, tant en els aspectes de manteniment dels llocs de treball, inclòs l'ajustament personal i social, com en els d'inversió per a la creació de llocs de treball. Així mateix, haurà de preveure un sistema de regularització anual que completi el finançament indicat en funció de les desviacions que s'hagin detectat.
2.2. Modificacions relatives al Reial Decret 1368/1985, de 17 de juliol, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels treballadors de centres especials de treball.
2.2.1. Sortida i retorn a centres especials de treball.
D'acord amb el que s'ha indicat en apartats anteriors, i amb l'objectiu de poder reforçar les possibilitats que els treballadors de CET puguin integrar-se a l'empresa ordinària en processos que siguin al més flexibles possible i que no resultin traumàtics, es proposa establir normativament els criteris pels quals un treballador de CET pot sortir d'aquest tipus d'empresa per integrar-se al mercat ordinari de treball. D'altra banda, també caldrà regular el retorn d'aquest treballador que havent seguit un procés d'integració a l'empresa ordinària no hagi pogut aconseguir aquest objectiu.
Aquests aspectes, de gran importància per a la seguretat jurídica dels processos de normalització, no es troben regulats per cap normativa laboral en aquests moments, aspecte que determina susceptibilitats i conflictes en els processos de sortida, i desconfiances i inseguretats en els processos de retorn.
2.2.2. Supressió de l'exclusió del treball a domicili en els centres especials de treball.
Aquesta actuació és prevista en el Plan de Medidas Urgentes para la Promoción de Empleo para Personas con Discapacidad. L'enfocament que s'hi fa és correcte sempre que es tinguin en compte els factors següents:
Amb caràcter genèric, caldrà revisar el concepte de centre de treball i de CET en aquests casos, tenint en compte la improcedència d'inscriure el domicili particular en el Registre de CET, atesa la diferència entre empresa i centre de treball (s'inscriu aquest últim i no l'empresa al registre de CET). Les conseqüències jurídiques d'aquesta reflexió poden ser importants, i per tant, cal considerar-ho.
En aquest sentit, també caldrà plantejar-se fins a quin punt l'empresa promotora deixa d'assumir responsabilitats com a empresa titular del CET i com es garanteix la prestació de serveis personals i socials, aspecte de gran importància quan el desenvolupament de les funcions laborals es realitza en règim d'aïllament pel que fa a les relacions que es generen a l'entorn del lloc de treball i que enriqueixen el procés d'integració social del treballador de CET.
2.2.3. Regulació dels enclavaments.
Aquesta regulació ha estat llargament sol.licitada per part dels col.lectius de persones amb disminució com un pas intermedi entre el CET "clàssic" i la inserció en l'empresa ordinària. Ja en el moment de la reforma laboral de l'any 1994, el Departament de Benestar Social va efectuar una proposta en aquesta línia, en aquell moment, sobre la base d'incidir en la regulació del treball temporal. Actualment sembla molt més escaient fer-ho sobre la base d'una modificació normativa del Decret que estem analitzant entenent que seria una eina potentíssima per a poder garantir en el futur processos no traumàtics de pas a l'empresa ordinària. En tot cas, els enclavaments no podran ser considerats com a forma definitiva d'inserció a l'empresa ordinària, i en conseqüència, estaran subjectes als mecanismes de verificació dels processos d'inserció de treballadors de CET en una empresa ordinària que s'estableixin amb caràcter general.
Caldrà establir els períodes mínims i màxims en què serà permès un enclavament, a fi de garantir l'estabilitat que permeti optimitzar les possibilitats d'inserció derivades d'aquest sistema. Així mateix, també caldrà establir garanties per a la igualtat de condicions laborals i econòmiques entre els treballadors amb disminució de l'enclavament i els de l'empresa on es realitza l'activitat.
Aquesta iniciativa troba la seva justificació no solament en les demandes del col.lectiu, sinó sobre la base de les recomanacions del Consell d'Europa, l'economia en els mitjans i l'experiència normalitzada efectuada en alguns països, i també aquí encara que amb una utilització forçada del que s'entén per prestació de serveis.
Qualsevol regulació d'aquests aspectes ha de ser especialment curosa en la garantia de prestació dels serveis d'ajustament personal i social, si no, fos així, es perdria un dels objectius clars del treball protegit. També aquí caldria tenir en compte els aspectes comentats pel que fa referència a la definició de centre de treball i de CET, en el sentit que l'activitat laboral es desenvoluparia en un entorn que no seria el propi del CET reconegut.
2.3. Modificació del marc de subvencions a centres especials de treball.
2.3.1. Actualització del límit de subvenció per a la creació estable de llocs de treball.
L'actual límit per a col.laborar amb la inversió fixa per a la creació de llocs de treball estables per a persones amb disminució en CET es manté congelat en les quantitats establertes a l'Ordre del 21 de febrer de 1986, és a dir, 2 milions de ptes. Caldria actualitzar aquesta xifra en funció de la realitat del cost d'inversions de creació de llocs de treball tenint en compte els diferents sectors d'activitats i els diferents marcs socioeconòmics de les diferents comunitats autònomes, tot reforçant la necessitat de garantir l'estabilitat dels llocs de treball així creats en forma de contractacions indefinides.
2.3.2. Potenciar prioritàriament les inversions per a adaptació de llocs de treball i supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació.
Dins dels capítols de suport als centres especials de treball, aquest aspecte ha estat sistemàticament infravalorat, quan en realitat es tracta d'aspectes que formen part de l'essència d'una empresa de caràcter especial i que no té altra via de subvenció per mitjans ordinaris, a diferència del que significa la inversió estrictament productiva. És per això que entenem que requereix un tracte específic de caràcter prioritari.
2.3.3. Finançament dels serveis d'ajustament personal i social.
Atès que la regulació normativa dels CET (legislació laboral) correspon a l'Estat cal que sigui dins dels pressupostos de l'INEM on s'incardini el finançament dels serveis d'ajustament personal i social, els quals d'acord amb la normativa que regula el sector, han de prestar preceptivament els centres especials de treball.
En aquest sentit, es constata que aquest finançament mai no ha estat assumit de manera específica dins del marc de subvencions establert a nivell d'Estat. Això ha provocat que a Catalunya hagi estat assumit parcialment en forma de subvenció complementària per la Generalitat de Catalunya, per mitjà del SSIL.
Des d'aquesta òptica es proposa que els serveis d'ajustament personal i social dels centres especials de treball se subvencionin dins del marc normatiu que determina el sistema de subvencions a CET, tenint en compte la possible graduació d'aquest finançament en funció del tipus de disminució del treballador disminuït. Aquesta graduació podria optimitzar-se sempre que s'aprovés un sistema de valoració de caràcter objectiu que permetés determinar els nivells de suport en l'ajustament personal i social. D'altra banda, caldria l'exigència mínima d'un equip especialitzat per part de l'empresa que garantís la prestació d'aquests serveis, així com la definició dels objectius, el mètode de treball (programa individual), el projecte de viabilitat social, etc.
2.3.4. Incentivació a la integració en una empresa ordinària.
A fi d'afavorir el pas de treballadors amb disminució de CET a l'empresa ordinària, cal trobar mesures de caràcter positiu que incentivin aquesta dinàmica.
Si bé una alternativa consistiria a penalitzar els CET que no aconsegueixen resultats en aquests aspectes, es considera molt més adequat "premiar" aquells CET que promoguin aquest pas amb èxit. És per això que es proposa la inclusió a la convocatòria d'un marc estatal de subvencions directament proporcionals al nombre de treballadors de CET que s'hagin integrat en el treball ordinari. Aquestes subvencions, que s'haurien de concretar en una quantitat per treballador integrat, tindrien un cobrament periodificat en dos o tres anys, i el seu objectiu fóra compensar l'empresa per la pèrdua de força de treball i per l'activitat de suport a la inserció que hauria de garantir.
2.4. Regulació de les empreses mixtes.
Es proposa l'estudi i la posterior confecció d'un marc normatiu que permeti a les empreses ordinàries, contractar en les mateixes condicions funcionals que en un CET, treballadors disminuïts, sempre que aquesta empresa ja compleixi, per contractació directa, amb la cobertura del nombre mínim de treballadors amb disminució a la qual està obligada per normativa general i garanteixi la prestació dels serveis d'ajustament personal i social, bé sigui amb mitjans propis o amb contracte de prestació de serveis específics amb un CET. Pel que fa a les condicions laborals i econòmiques, seran les establertes al conveni laboral al qual estigui acollida l'empresa, que seran també les que prevaldran en cas de dubte.
Amb aquesta iniciativa es pretén introduir el concepte de lloc de treball protegit a l'empresa ordinària com a complement de concepte de CET.
En aquest sentit, el plantejament que fa el Plan de Medidas Urgentes para la Promoción del Empleo de las personas con Discapacidad, pot ser coincident amb el que es conté en aquest apartat, en coherència amb el que ja s'havia proposat pel Departament de Benestar Social, sempre que es reguli de forma objectiva i es desvinculi de la inconcreció com a subjectivitat i limitacions que pot representar el que l'esmentat Plan expressa com a "acuerdos a concluir entre las empresas contratantes y el Ministerio de Trabajo".
2.5. Compatibilització de pensions i graduació complementària de salaris.
L'actual sistema de pensions no resulta motivador per a fer el pas de "pensionista" a treballador. Un sistema que permetés la compatibilitat entre pensió i salari amb vinculació a un sumatori realista d'ambdós ingressos a nivell personal, trencaria l'actual situació, i permetria un tractament adequat dels processos d'accés a un lloc de treball on encara no s'hagi assolit la plena adaptació.
Caldria que el sistema resultant d'aquesta actuació garantís l'agilitat suficient en la gestió per a evitar inseguretats i assegurar el compliment de la finalitat que es pretén aconseguir.
2.6. Revisió del sistema de reconeixement d'invalideses
Dins del marc general de revisió pel que fa al reconeixement d'invalideses per a persones amb disminució, caldrà tenir en compter la problemàtica generada entorn dels processos de pèrdua de capacitat productiva derivada de la mateixa disminució, de forma que es doni un tractament adequat tant a l'accés de pensions per invalidesa com a la possibilitat de compatibilitzar els ingressos per pensió i treball de forma semblant el que s'ha indicat a l'apartat 2.5.
3.1. Refosa de la normativa de Centres Ocupacionals.
S'efectuarà la refosa de les normes que regulen els CET de forma que la mateixa norma reguli el Servei de Teràpia Ocupacional, el Servei de Teràpia Ocupacional amb auxiliar i el Servei Ocupacional d'Inserció.
En aquest sentit, s'entén que la problemàtica entorn de la comercialització del resultat de les activitats d'aquesta modalitat de servei social ha de tenir un tractament específic que derivi dels plantejaments inclosos al Decret que regula els centres ocupacionals a Catalunya, i no pas en la línia que s'apunta al repetidament esmentat Plan de Medidas Urgentes para la Promoción del Empleo de las Personas con Discapacidad.
D'altra banda, la refosa esmentada hauria de preveure la revisió de titulacions professionals per adequar-la a l'actual entorn d'estudis i aspectes com l ara la realització d'activitats conjuntes entre els diferents serveis, aspectes d'organització de la participació, etc.
3.2. Garantia d'ingressos als usuaris de CO.
Sobre la base de les modificacions corresponents a l'actual normativa de pensions, caldrà promoure les iniciatives necessàries perquè tota persona que rebi atenció en un CO tingui garantit un nivell d'ingressos de subsistència idèntic a la pensió no contributiva.
5.1. Equiparació a les mesures de foment des CET.
La importància progressiva que l'autoocupació va assolint com a recurs per a la inserció laboral fa que no es pugui oblidar aquesta via d'accés al món laboral per part de les persones amb disminució. És per això que es proposa potenciar aquesta via amb l'actualització de les subvencions previstes en aquests aspectes, de manera que quedin equiparades pel que fa a subvencions d'inversió per a la creació i l'adaptació de llocs de treball amb les que estiguin establertes o es puguin establir per als CET. També caldrà trobar un tractament anàleg al que gaudeixen els CET pel que fa a les cotitzacions a la Seguretat Social per part d'aquest tipus de treballadors amb disminució.
Tot i que aquest apartat s'ha volgut presentar de manera independent per raó de la seva especificitat, cal preveure que les propostes que el conformen s'hauran d'incloure dins de la reforma del marc de subvencions recollida a l'apartat 2.3 d'aquest Pla.
Per acabar, cal plantejar dos temes clau, valoracions i equips multiprofessionals que condicionaran el futur del sector. L'abscència del tractament adequat d'aquests aspectes és en gran part la causa dels actuals problemes; per tant, sense resoldre'ls és absurd tancar, amb esperances d'èxit, cap reforma del sistema d'integració laboral de les persones amb disminució. Ambdós aspectes han de ser desenvolupats des de l'Administració central, en tant que desenvolupament de la normativa laboral prevista a la LISMI i als reials decrets que regulen els sectors.
Així mateix, s'inclou dins d'aquest àmbit la creació de l'observatori d'inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat, de gran utilitat per a la presa de decisions en aquest camp.
6.1. Valoracions.
Es tracta, juntament amb la manca de regulació dels equips multiprofessionals, d'una de les grans mancances en el desenvolupament de la LISMI; cal concretar un desplegament específic de l'article 2.1. del RD 1368/1985.
És impossible corregir l'actual sistema sense aquesta premissa. Actualment no es pot determinar de manera objectiva quins són els possibles treballadors de CET. Això fa que aquests recursos que haurien d'estar exclusivament dedicats a treballadors siguin utilitzats en col.locar a treballadors integrables al treball ordinari, deixant al marge del sistema els més afectats i desvirtuant la finalitat dels CET.
6.2. Equips Multiprofessionals.
Com ja s'apuntava a la proposta anterior, constitueixen, juntament amb el sistema de valoracions, la pedra de toc del sistema de treball protegit.
Per molt dur que pugui semblar, actualment és impossible poder fer front amb garantia al compliment del que s'estableix a la normativa del sector per la manca d'aquest instrument.
La regulació i el desenvolupament d'aquests equips hauria de fer especial insistència en el seguiment dels programes d'inserció, valoracions i vetlla de totes aquelles garanties establertes a la normativa de relacions laborals de caràcter especial. Proposem que es tracti d'equips de caràcter especial. Proposem que es tracti d'equips de caràcter territorial i especialitzats en l'àmbit laboral; podem aportar l'experiència de Catalunya.
6.3. Observatori de la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat.
La presa de decisions en relació amb les iniciatives de promoció de la inserció socio laboral de les persones amb disminució requereix un tractament acurat de les dades que reflecteixin la realitat del sector.
Actualment la recollida de dades s'efectua de manera puntual a partir de les necessitats de gestió per part de les diverses administracions implicades, Departament de Benestar Social, Departament de Treball, Departament d'Ensenyament, Departament de Governació, INEM, Ministeri de Treball, etc. Cal efectuar un plantejament global de les necessitats de dades, de la forma objectiva de recollir-les i del tractament que cal donar-los.
En aquest sentit, caldrà crear una base de dades de caràcter especialitzat en la inserció sociolaboral de les persones amb disminució que sigui enriquida amb l'aportació automàtica de les dades dels diversos departaments implicats, de manera que reculli exhaustivament i sistemàticament tota la informació generada per aquest sector i sigui accessible per als organismes i institucions implicats.
És per això que es proposa la creació de l'observatori de la inserció sociolaboral de les persones amb discapacitat, per la qual cosa caldrà demanar la col.laboració de les diferents administracions i representants del sector.
6.4. Seguiment del Pla d'inserció sociolaboral.
El seguiment del desenvolupament d'aquest Pla s'efectuarà per mitjà del Consell assessor de la Comissió interdepartamental d'integració laboral de les persones amb disminució, creat pel Decret 238/1987, a fi d'enriquir la participació dels estaments socials implicats en el seguiment d'aquest Pla, se'n proposarà l'ampliació.
A. INTRODUCCIÓ
B. ÀMBIT D'ACTUACIÓ
1. Empresa ordinària
2. Treball protegit.
3. Centres Ocupacionals.
5. Treball autònom.
6. Aspectes comuns.