Proposta
de bases per a una nova llei d'infància
Ha sigut a partir d’aquests anys, que s’ha detectat
que existeix a Catalunya una gran dispersió legislativa
en matèria de protecció a la infància
i s’ha evidenciat la necessitat d’una revisió
integral d’aquesta normativa, tant des del punt de vista
substantiu com organitzatiu, ja que es constata una situació
confusa i una falta de coherència interna en la promulgació
de les lleis. Al mateix temps que es detecta una necessitat
d’adaptació d’aquesta normativa a la realitat
actual, hem de tenir present que la normativa catalana no
recull els canvis que es van introduir a la Llei Orgànica
1/1996 de protecció jurídica del menor, la qual
introdueix la distinció entre situacions de risc i
situacions de desemparament, que permet desenvolupar tot un
seguit d’actuacions de caràcter preventiu emparades
en el model ecològic que impregna el redactat de la
nostra proposta de bases, model que aposta per l’atenció
a l’infant en el seu medi i abans que les situacions
hagin esclatat de manera no reversible.
Aquestes conclusions arriben en un moment, per altra banda,
oportú, atesos els canvis que en aquesta línia
s’estan produint al nostre país i que es concreten
en els fets següents:
| · |
S’està negociant l’Estatut de Catalunya,
el qual recollirà els drets i els deures dels ciutadans,
entre els quals hi ha la infància. |
| · |
S’està
elaborant la proposta de la Llei de serveis socials, marc
en el qual s’ha de basar la nova Llei d’infància,
tant des de la concepció territorial com des de
la filosofia política que hi ha al darrere (prevenció
o protecció, comunitari o assistencial). |
| · |
S’està
elaborant la modificació del Codi Civil Català,
el qual afecta el dret de les famílies. |
| · |
Està
pendent la concreció a Catalunya de la nova Llei
d’educació. |
| · |
Fa
més deu anys de la Llei 37/1991. |
És per aquestes raons que, l’any 2004, es constitueix
un grup de treball, amb la finalitat d’elaborar un document
de bases d’una llei d’infància. Aquest
ha estat elaborat per membres de la Junta Directiva de la
FEDAIA, membres de la Diputació de Barcelona i experts
juristes.
La metodologia que es va seguir es basava en l’organització
de diverses reunions del grup de treball, en què s’analitzava
el treball que calia desenvolupar, es feien aportacions, es
dialogava i es redactava un primer document de treball. Aquest
va ser revisat, fent noves aportacions i modificacions i,
finalment, el senyor Manel Miranda Estrampes, exfiscal de
menors de l’Audiència Provincial de Tarragona
i professor de l’Escola Judicial, va redactar el document
definitiu.
Així és com va néixer el Document
de bases per a una nova Llei d’infància
que us presentem a continuació:
Vol ser un document que obri el debat i la reflexió
per tal de plantejar una reforma necessària
per a una nova legislació en matèria d’infància,
incorporant una sèrie de principis que inspirin aquestes
reformes legislatives.
El contingut d’aquesta proposta de bases per a la Llei
d’infància té tres eixos fonamentals:
A. Propostes referents a les polítiques
d’atenció a la infància.
B. Propostes adreçades a millorar
el sistema de serveis d’atenció a la infància.
C. Propostes adreçades a adequar el
sistema de protecció jurídica del menor.
A. Propostes referents a les polítiques
d’atenció a la infància
La idea principal d’aquest eix és la necessitat
de canvi en la manera de plantejar les polítiques d’infància
en tres línies:
| · |
El desenvolupament de polítiques integrals, que
es concretin en la promulgació d’una llei
integral d’infància. |
| · |
La
dependència directa del Parlament per aconseguir
estabilitat. |
| · |
El
canvi d’enfocament amb una major potenciació
de les polítiques preventives, avançant-nos
a les situacions de desemparament. Tot això, tenint
present la necessitat d’un enfocament nou de competències
per tal de donar potestat protectora al món local,
que està més propera a les necessitats. |
A fi de garantir que aquests canvis es portin a terme, es
proposa la creació de la figura del defensor del menor,
separat del Síndic de Greuges i amb dependència
directa del Parlament i amb funcions de seguiment sobre el
Pla integral d’infància.
B. Propostes adreçades a millorar
el sistema de serveis d’atenció a la infància
Com a concreció d’aquest canvi en les polítiques,
es proposen un seguit de millores en el sistema de serveis
que es concreten en les propostes següents:
| · |
Diferenciar
les situacions de desemparament de les de risc social,
la qual cosa permetrà incidir en una fase més
avançada i amb nous recursos com poden ser els
equips d’atenció familiar, revitalitzant
altres iniciatives ja existents com els centres oberts,
els educadors de carrer, els EAIA, etc. |
| · |
Integrar
els recursos existents i establir xarxes que possibilitin
la detecció i la intervenció coordinada
i territorialitzada, d’aquesta manera es dóna
un paper rellevant a les comissions socials d’infància,
que ja es preveuen en el Document de bases per a una
nova Llei de serveis socials. |
| · |
Continuar
l’acció protectora més enllà
dels 18 anys. |
| · |
Potenciar
la figura de l’acolliment familiar. |
C. Propostes adreçades a adequar el
sistema de protecció jurídica del menor
La idea força que identifica aquest grup d’aportacions
està en la modificació de l’enfocament
de quin és el centre de les polítiques de protecció
de l’infant, i proposa passar de la situació
actual en què l’infant ha de ser protegit
a una nova visió en què l’infant té
dret a ser protegit. Això suposa que, sempre
que un menor demani ajut, l’Administració estarà
obligada a donar resposta independentment de les disponibilitats
pressupostàries, la qual cosa dóna un major
marge de maniobra als gestors de les polítiques protectores.
Entre les propostes que es preveuen en aquest eix trobem:
| · |
El
dret d’audiència del menor. |
| · |
L’agilitació
dels tràmits administratius i processals. |
| · |
La creació
d’un registre de tuteles i guardes. |
| · |
La potenciació
de la guarda administrativa. |
| · |
La creació
de les mesures educatives correctores com a complement
educatiu de les mesures sancionadores. |
Amb l’elaboració d’aquest document, la
FEDAIA ha volgut iniciar el debat sobre una realitat que calia
modificar i de la qual no sols érem conscients nosaltres,
sinó que també ho eren les mateixes administracions
competents en la matèria, les quals ens havien fet
arribar, des de diferents espais, la necessitat de fer aquest
pas. La FEDAIA ha pres aquesta iniciativa, aprofitant les
sinèrgies generades amb els estudis anteriors. Esperem
que aquest petit pas serveixi de punt de partida per a l’elaboració
d’una nova Llei d’infància, en la qual
puguin participar, de manera similar a la Llei dels serveis
socials, els professionals de tots els sectors, els responsables
polítics, la iniciativa social, etc. Ens queda una
gran feina per davant.
L’índex del document és el següent:
|
I |
LA
PROMULGACIÓ D'UNA LLEI INTEGRAL DE LA INFÀNCIA. |
|
II |
LA LLEI DE SERVEIS SOCIALS I EL NOU MODEL DE DISTRIBUCIÓ
DE COMPETÈNCIES |
|
III |
LA
CONFIGURACIÓ LEGAL DE LA PROTECCIÓ DEL MENOR
COM UN DRET |
|
IV |
ELS
DESTINATARIS DE L'ACTUACIÓ PROTECTORA DE L'ADMINISTRACIÓ |
|
V |
LA
DECLARACIÓ DE DESEMPARAMENT I LES SITUACIONS DE
RISC SOCIAL |
|
VI |
LA
GUARDA ADMINISTRATIVA |
|
VII |
LA
POTENCIACIÓ DE LA FIGURA DE L'ACOLLIMENT FAMILIAR |
|
VIII |
EL
REGISTRE DE TUTELES I GUARDES |
|
IX |
LA
REGULACIÓ DELS DIFERENTS TIPUS DE CENTRES D'ATENCIÓ
A LA INFÀNCIA |
|
X |
LES
MESURES EDUCATIVES CORRECTORES |
|
XI |
LA
IMPUGNACIÓ JUDICIAL DE LES RESOLUCIONS ADMINISTRATIVES
DE PROTECCIÓ DE MENORS |
|
XII |
EL
DRET D'AUDIÈNCIA AL MENOR |
|
XIII |
LA
NECESSITAT D’INTEGRAR RECURSOS EXISTENTS I IMPLEMENTAR
RECURSOS ESPECIALITZATS. ALGUNES PROPOSTES. |
|
XIV |
ELS
EAIA: COMPOSICIÓ I FUNCIONS |
|
XV |
LA
CREACIÓ DE LA FIGURA DEL DEFENSOR DE LA INFÀNCIA
I L’ADOLESCÈNCIA |
Si voleu obtenir el document sencer ho podeu demanar a la
següent adreça de correu electrònic:
fedaia@telefonica.net
FEDAIA (Federació d’Entitats
d’Atenció i d’Educació a la Infància
i l’Adolescència)
|
gener de
2006
