Els nous reptes del Punt de Trobada

Aquest centre, el de Mediació, havia començat el seu procés pocs mesos abans del mateix 2002 amb una situació econòmica força precària.

Després de fer les primeres mediacions familiars i tenint en compte que a causa d’algunes d’aquestes hi havia hagut, o hi va haver després, una intervenció judicial, va arribar un moment en què els quatre jutges d’instrucció de Vic ens van citar i, després de demanar-nos més detalls sobre el funcionament del Centre de Mediació i de la mecànica de les mediacions en particular, ens van comentar que a Vic seria interessant poder disposar d’un Punt de Trobada, ja que en els casos en què es necessitava aquest servei, les persones, tant els pares com els fills, havien d’anar forçosament a Barcelona, amb tots els inconvenients que plantejava el trasllat, o fer-ho en algun local de la comarca en unes condicions força precàries, que no consideraven adients, i sovint sota la responsabilitat de professionals que tampoc els oferien gaires garanties. Vàrem escoltar atentament la proposta dels jutges i vam decidir plantejar-nos seriosament tirar endavant el tema i així, al desembre del 2002, després d’assessorar-nos adequadament en l’àmbit jurídic i d’organització, vam decidir fer un pas més endavant i abans d’acabar l’any ja ens havia arribat el primer cas.

En el Punt de Trobada, el que es fa és atendre visites de famílies trencades i en què, a més a més, hi ha, o hi pot haver, un risc físic per als infants i també per a algun dels progenitors. Normalment atenem parelles que han acabat tenint molt mala relació entre ells, que la separació o el divorci han resultat molt traumàtics emocionalment i aquest trauma ha provocat l’odi d’una de les parts vers l’altra, o una incompatibilitat mútua que impedeix qualsevol apropament, ni que sigui el més lleuger. Sovint l’agressivitat entre la parella ha provocat situacions de molta tensió que han pogut acabar fins i tot amb agressions físiques i, en molts casos, els jutges han decretat ordres d’allunyament i visites exclusives durant un temps al Punt de Trobada.

La mecànica de les visites té un funcionament força estàndard. Primer ens arriba per fax la informació judicial bàsica, en què mitjançant un ofici se’ns comunica qui té dret a la visita, si hi ha ordre d’allunyament o no i a qui afecta, els dies i hores de visites i el règim en què aquestes s’han de dur a terme. Les famílies es posen en contacte amb el centre, quan aquest ja té tota la informació i es concreta el dia i l’hora de la primera visita i se’ls donen, via telefònica, les instruccions concretes que han de seguir en la primera visita al centre. En aquestes instruccions s’ha de ser molt rigorós i concret, i especificar a quina hora exacta ha de venir cadascú per evitar contactes prohibits o que creïn una tensió que no convé a ningú, i menys als infants, i quin paper ha de fer cadascú, de manera que es protegeixi, per sobre de tot, l’infant o adolescent en totes les mesures que es prenguin.

Normalment es demana a la persona que no té la guarda de l’infant o infants que vingui uns 10 minuts abans de l’hora prevista i se l’instal·la a la sala on tindrà lloc la visita. A l’altre progenitor se li diu que vingui just a l’hora acordada per a la visita fent el lliurament de l’infant al professional del centre, qui l’acompanya a la sala on està esperant-lo l’altre progenitor. El guardador marxa fins a l’hora de la recollida. A l’hora acordada es presenta al centre i recull l’infant en qüestió, i se’n van cap a casa. Al no guardador se’l fa esperar uns 10 minuts per assegurar-se que de cap de les maneres es pugui trobar amb l’altra part. Val a dir que sempre hi ha un professional responsable del Punt de Trobada i en alguns casos, si es preveuen visites conflictives, n’hi ha dos. La nostra missió no consisteix només a procurar que el lliurament es faci correctament i que no sorgeixi cap problema, sinó controlar la visita segons les instruccions rebudes, i intervenir-hi sempre que sigui necessari, fent després un informe de cada cas que expliqui com ha anat la visita i l’estat d’ànim dels progenitors i dels infants.

Pel que fa a la diferent tipologia de visites, aquesta ens és marcada per l’autoritat judicial respectiva. Pel que fa a les visites més estrictes, fins i tot se’ns ha demanat en alguns casos que un professional estigui present al llarg de tota l’entrevista, si hi ha sospita que hi hagi hagut, o hi pugui haver, maltractaments vers l’infant. Normalment, però, se’ns demana que controlem la visita vigilant que no passin incidents, en els casos en què no està permès que abandonin la instal·lació en cap moment. Hi ha altres visites que es permet la sortida del centre o bé acompanyats d’un professional o, a vegades, fins i tot sols. Els casos més laxos són aquells en què el Punt de Trobada serveix de lloc d’intercanvi dels infants i la visita té lloc al domicili del no guardador o en parcs de la mateixa ciutat. En aquests casos hi sol haver molt bona relació i un gran vincle entre l’infant i la part no guardadora i el problema està en la pèssima relació entre els dos progenitors, que ni tan sols es poden veure per fer aquest intercanvi. Molts casos comencen amb mesures molt estrictes, que es van suavitzant a mesura que anem informant els respectius jutges de l’evolució de les visites i aquests van modificant les seves instruccions.

Pel que fa a la tipologia de les famílies, és molt variada, de manera que hi ha des de famílies amb una situació econòmica benestant i amb uns progenitors ben formats acadèmicament, però emocionalment molt tocats pel mal acabament de la relació, a famílies amb molts problemes previs i amb progenitors amb trastorns a causa de diferents addiccions o malalties mentals. Pel que fa als menors, n’hi ha de totes les edats, des de nens i nenes de menys d’un any fins a adolescents. Cal dir que els conflictes més greus els provoquen adolescents que vénen forçats per les circumstàncies a la visita amb el progenitor no guardador i que adopten una actitud provocadora i poc col·laboradora; a vegades arriben a insults i a intents d’agressió o fins i tot agressions que hem d’aturar de seguida. En aquests casos, després de parlar individualment amb les parts en conflicte, s’informa l’altre progenitor i també l’autoritat judicial, amb la redacció d’un informe.

Ja fa quasi tres anys que hem iniciat la nostra trajectòria i han passat pel centre 56 famílies. Hem tingut casos de tota mena i la nostra aportació ha estat sempre guiada, per una banda, per la professionalitat de les persones que ens hi hem dedicat, ja que tots els que hi estem intervenint som psicòlegs, pedagogs, educadors socials o treballadors socials, tots amb experiència de molts anys en el camp social i, per altra banda, per pal·liar el patiment de les persones afectades per una problemàtica familiar en tots casos severa i amb seriosa afectació de la seva qualitat de vida. Ens hem trobat amb famílies que han evolucionat molt positivament i que el seu marc relacional ha canviat la dinàmica interaccional, però també la veritat és que ens hem trobat amb algunes famílies que tenien una problemàtica molt enquistada, amb molts anys de durada i que la nostra aportació no ha estat tan significativa com haguéssim volgut. Disposem de sis habitacions; per tant podem atendre sis famílies alhora i cal dir que els dissabtes al matí el servei fa temps que està col·lapsat; des de fa mesos hem hagut d’obrir també els dissabtes a la tarda, a més de gairebé totes les tardes a partir de 2/4 de 6 de la tarda, quan ja han acabat les escoles. Cal afegir que les negociacions amb l’Ajuntament vigatà per ampliar l’espai van per molt bon camí i també hem aconseguit que ens condicionin una terrassa exterior perquè els infants i els seus respectius progenitors gaudeixin d’un espai obert que faci més còmoda la visita. Cal pensar que hi ha visites tutelades que tenen una durada de 3 hores, i per a molts infants és dificultós aguantar tanta estona en una habitació.

No fem una supervisió estricta i formal dels casos, però hi ha un educador social responsable del Punt de Trobada, i entre ell i la resta de professionals, que som set, parlem molt sobre les estratègies a establir, especialment en els casos més complicats i que més risc comporten per a les persones afectades, siguin adultes o, sobretot, menors, i fem també una avaluació continuada dels casos que anem tractant per elaborar en el seu moment el corresponent informe per al jutge.

Joan Sala i Baiget