COMENTARI

TÍTOL: PSICOMETRIA RAZONADA CON EL WISC-R
AUTOR: Alan S. Kaufman
EDITORIAL: Manual Moderno

Sense cap mena de dubte, una de les proves psicomètriques concebudes per a la determinació d’un índex general d’intel·ligència, denominat coeficient intel·lectual, és el test WISC-R. De fet, aquest instrument forma part d’un conjunt més ampli d’eines psicomètriques, les escales Wechsler, que, apart d’alinear-se en el bàndol generalista, passen per ser d’entre les més conegudes, fiables i vàlides del mercat.

En el context del diagnòstic psicològic d’infants i, més en concret, en l’àmbit de la valoració diagnòstica de menors en situació de risc social ingressats en centres destinats a llur protecció, l’avaluació de la capacitat intel·lectual és i ha estat un dels eixos vertebradors del diagnòstic general de les funcions psíquiques. Per què? Essencialment, per dues raons: d’una banda, per la necessitat de conèixer amb la màxima profunditat el nen des de tots els punts de vista per a una intervenció posterior (terapèutica, però també educativa o pedagògica) i, de l’altra, per arribar a conclusions fiables sobre la capacitat del menor per comprendre i analitzar allò que l’envolta: en l’escenari de situacions familiars complexes com les que viuen els menors sotmesos a la protecció pública, el coneixement que es tingui entorn de la capacitat intel·lectual del subjecte podrà acabar tenint repercussions fins i tot de tipus jurídic.

Així doncs, en el pla diagnòstic d’un psicòleg en un centre d’acollida, difícilment hi manca l’administració (i correcció i interpretació subsegüents) d’una o diverses proves destinades a avaluar l’esfera intel·lectual dels menors.

La utilització del WISC-R (i del seu il·lustre predecessor, el test WISC) permet l’obtenció d’unes quantes dades de caràcter cognoscitiu. Gràcies a les antigues monografies tècniques del test WISC, el professional podia extraure una informació de la prova que anava més enllà de l’estimació genèrica del coeficient intel·lectual. Per exemple, podia fer inferències entorn de la dominància hemisfèrica o, fins i tot, detectar de manera vaga influències emocionals en el rendiment intel·lectual.

Alan S. Kaufman, professor associat de psicologia educativa de la Universitat de Geòrgia, avança en l’exploració de les possibilitats del test WISC-R i exposa les seves conclusions en el seu llibre Psicometria raonada amb el WISC-R.

D’entre les aportacions més significatives a l’estudi de les capacitats intel·lectuals que fa l’autor en el seu treball, en destacaríem dues: d’una banda la proposta d’un model interpretatiu de les discrepàncies entre coeficient verbal i coeficient manipulador molt més ric, complet i suggerent que anteriors intents destinats a explicar-les, i, de l’altra, l’establiment de tot un reguitzell de capacitats individuals i compartides, així com de factors influents que permeten la definició de diversos perfils intel·lectuals i també l’anàlisi d’aquests.

Pel que fa al primer dels àmbits esmentats, el treball de Kaufman aprofundeix, doncs, en l’anàlisi de les diferències entre capacitat verbal i manipuladora, defugint el clàssic enfocament baix coeficient verbal = dèficits estimulars ambientals. Més enllà d’aquesta conclusió excessivament reduccionista, les discrepàncies s’interpreten d’acord amb molts altres factors, com ara la dependència/independència de camp (la independència correlacionaria amb un decalatge favorable al coeficient manipulador), les dificultats de coordinació psicomotrius o lingüístiques i, en darrer terme, la capacitat fluida enfront de la capacitat cristal·litzada. Aquesta darrera confrontació faria referència a un funcionament intel·lectual en què cal adaptació i flexibilitat davant estímuls desconeguts (cap. fluida) o a un funcionament especialment efectiu en tasques que requereixen entrenament i aculturació previs (cap. cristal·litzada).

En el context de referència, és a dir, el diagnòstic d’infants provinents de nuclis desestructurats, negligents o sotmesos a estressors socioeconòmics severs, la determinació d’un desequilibri agut entre capacitat verbal i manipuladora (a favor d’aquesta segona) ens posaria en la pista d’un predomini de la capacitat cristal·litzada per sobre de la fluida que, al seu torn, informaria sobre un potencial intel·lectual en el subjecte, interferit o compromès per experiències d’aprenentatge inadequades.

De totes maneres, l’aportació més enriquidora de Kaufman és probablement la descripció que fa de les capacitats individuals i compartides del test WISC-R. El raonament és el següent: cadascuna de les escales de què es compon la prova mesura certes capacitats intel·lectuals específiques, però, a més, algunes d’aquestes són mesurades per diverses escales alhora (per exemple, la comprensió verbal ho és pel subtest informació, però també pel subtest vocabulari o el de semblances). A més, factors determinats –--anomenats influències– poden afectar les puntuacions dels nens en les diverses escales (ansietat o oportunitats culturals de la llar serien exemples d’aquests elements interferents).

A partir de les puntuacions extremes (en el sentit favorable o desfavorable) de les diverses escales del test, pot establir-se un perfil intel·lectual de l’individu en què prenguin relleu les capacitats afavorides, les desafavorides i els factors influents desestabilitzadors. Així, ens és permès no sols conèixer de manera detallada els punts forts i febles del ventall cognoscitiu (des de la conceptualització verbal a l’expressió verbal, passant pel judici social), sinó que és possible argumentar de manera sòlida sobre interferències no cognoscitives i condicionants ambientals.

Novament, des de la perspectiva de la valoració diagnòstica en un centre, aquesta anàlisi és productiva pel fet de dibuixar amb precisió les característiques intel·lectuals del nen (i òbviament per a destacar-ne les mancances i, per tant, les àrees on s’haurà de focalitzar la intervenció posterior), però també perquè ofereix dades fiables entorn d’aspectes tan diversos com la riquesa de l’ambient primerenc o el pes dels factors emocionals.

Amb l’aplicació del mètode d’anàlisi de capacitats individuals i compartides i d’influències de Kaufman, el psicòleg té un element de gran valor objectiu a l’hora de confirmar sospites fonamentals en l’estudi de l’infant necessitat de protecció: a la hipòtesi entorn de la privació estimular que es pot desprendre del coneixement de la unitat familiar d’origen –a través de l’observació, l’entrevista, l’informe o qualsevol altra eina– s’hi suma ara, i per exemple, una indicació psicomètrica que corrobora la impressió inicial.

Si l’anàlisi obre possibilitats confirmatòries entorn d’ambients familiars desestructurats o poc estimuladors, ho fa també (com abans es deia) a partir de variables emocionals. No cal dir que factors que el test explora com a ansietat, concentració, lapse d’atenció o capacitat de treball sota pressió solen ser indicadors indirectes del benestar afectiu de l’individu. Una ansietat alta en l’anàlisi d’influències del WISC-R –llevat que estigui lligada a la situació d’examen– serà un element idoni per a la confluència d’índexs diagnòstics, serà una prova psicomètrica del que possiblement ja se sospitava des d’altres òptiques i vessants valoratius: l’existència de conflictes emocionals, vinculats a les realitats familiars habitualment complexes en què viuen els infants en situació de desemparament atesos per les institucions protectores.

Ramon Sendra i Recasens, Psicòleg