Celebració del Dia Universal de la Infància

2a PONÈNCIA: ANNA
Escó que ocupa: el del M. Hble. Sr. Jordi Pujol

Senyor President, senyores i senyors:

Abans de començar amb la meva exposició, volia agrair, en nom dels infants, aquest espai que ens heu deixat, des del qual ens escoltareu i podrem expressar-nos lliurement.

Esperem i desitgem que d’aquestes paraules en prenguin nota i algun dia, no molt llunyà, arribin a ser fets.

Després de molt rumiar i demanar l’opinió als meus companys i companyes dels diferents àmbits en els quals participo, hem arribat a l’acord següent:

Un dret no és allò que se'ns dóna per compassió, perquè us fem llàstima. Un dret és alguna cosa que ens pertany, només pel fet de néixer, d’haver-nos portat a aquest món, de ser persones com vostès. Un dret és tot allò que ens heu d’assegurar per tal que puguem créixer en llibertat, estimació i seguretat, i així, poder gaudir d’una vida i un futur dignes.

A la vegada que tenim uns drets, els infants, també tenim uns deures, i en som conscients. Una altra cosa és que els duguem a terme o no, com, per exemple: el nostre deure és formar-nos i assistir a l’escola per aprendre moltes coses. Tenim el dret a una educació adequada i l’hem d’aprofitar, però ens preguntem: les escoles estan suficientment equipades perquè puguem desenvolupar adequadament el nostre procés d’aprenentatge? Els “profes” en saben molt i sabem que han hagut de superar unes proves molt dures, però tenim companys i companyes que estan estudiant en les anomenades “barraques” o en escoles en les quals manca material escolar. Una altra cosa que no ens afecta gaire, però que a la vegada ens n’estem adonant, té a veure amb una qüestió econòmica molt comuna a totes les cases, i és que ens estan traient la setmanada per pagar els llibres! Què està passant? Els nostres germans, per què no poden aprofitar els nostres llibres? Nosaltres no entenem gaire d’això, però sona a negoci, no?

Canviant de tema, els infants tenim el dret a la llibertat d’expressió i també el dret d’estar informats de tot allò que d’una manera o d’una altra ens afecta. El nostre deure es informar-nos, expressar-nos, però ens preguntem un altre cop a on, a qui, hem d’anar a suggerir els nostres pensaments i propostes? Perquè vostès no és que siguin molt accessibles... i els mitjans de comunicació d’avui en dia ens sembla que no diuen moltes veritats. Per això ara, aprofitant aquest moment, els demanaríem espais per poder dialogar amb vostès, espais en els quals els infants puguem opinar sobre les coses que decidiu sobre nosaltres, per exemple, algú ens ha preguntat com ens agradaria que fos la biblioteca del nostre poble? Potser si haguéssim participat en el seu disseny hi aniríem més vegades.

Per anar finalitzant, una altra cosa que ens sembla important poder dir avui, una cosa que està relacionada amb les anteriors, les properes i esperem que no arribi a més: les festes nadalenques. Els infants estem farts que als espais publicitaris surtin un munt de joguines per comprar. Als meus companys i a mi ens preocupa que als infants se’ns tracti com un simple objecte de consum. Pensem que els infants som i serem persones creatives i no només hem de pensar a comprar, comprar, comprar..., que és el que pretenen les empreses que s’anuncien per la televisió o per qualsevol altre mitjà de comunicació. Per tant, senyors polítics, comencin a pensar, com ja en altres països ho han començat a fer i portar a terme, a crear lleis que ens protegeixin d’aquest bombardeig mediàtic.

Senyor President, senyores i senyors, infants que esteu aquí presents i els que no han pogut venir també, a tots moltes gràcies per haver-me escoltat.