núm. 1 gener de 2006
Actualitat i informacions

Celebració del Dia Universal de la Infància

3a PONÈNCIA: ROSA MARIA
Escó que ocupa: el del M. Hble. Sr. Francesc Macià


Senyor President, senyores i senyors:

Primer de tot els volem donar les gràcies per l'oportunitat que ens donen d'expressar allò que ens preocupa i que volem canviar. Sabem que no tenim gaires llocs on se'ns escolti i volem aprofitar aquest espai per dir i expressar tot allò que pensem.

En primer lloc voldríem començar parlant del tema de l'educació: no ens agrada que l'escolarització sigui obligatòria fins als 16 anys. Creiem que hi ha persones a les quals no els és fàcil estudiar i el sistema actual els impedeix formar-se en l'ofici que els agrada i construir el seu futur. Per això demanem una educació obligatòria fins als 14 anys i més oportunitats per començar a fer-se un futur a partir d'aquesta edat.

Per una altra banda el "bullying" també ens preocupa, la discriminació que es produeix entre els nostres companys y companyes. Veiem que això provoca conflictes i ens fa sentir insegurs i insegures. Tenim por i també quan sortim al carrer. Necessitem que ens ensenyin a ser més respectuosos i que hi hagi alguna assignatura on això es pugui tenir en compte. I també necessitem sentir-nos més segurs fora de l'escola, saber que hi ha professionals que ens protegeixen.

Entenem la necessitat de l’educació i ens agradaria tenir les millors condicions per a formar-nos adequadament. Agraïm la feina dels professors que procuren que tinguem el descans que necessitem, però en algunes escoles també els agradaria repartir les hores de classe de manera que gaudissin d'una tarda lliure.

Per nosaltres, una altra de les coses més importants és la família i la gent que ens estima i que estimem. El ritme de vida actual dels nostres pares/tutors fa que passin molt de temps a la feina i no amb nosaltres. Demanem que pugui ser compatible l'horari escolar amb el laboral dels pares. Ens agradaria passar més temps amb ells i poder compartir la nostra infància amb ells. Però alhora volem que hi hagi algú que vetlli perquè els nostres responsables ens cuidin adequadament, algú a qui recórrer si ens sentim en perill, desvalguts o si algú ens fa mal. Volem que tots els nens sàpiguen que si se senten així poden demanar ajuda.

Després de l'educació, de la família i de la seguretat, un altre tema que volem tractar és la salut. Veiem que hi ha molts riscos entre la nostra joventut i volem tenir recursos per evitar-los. Ens preocupa el tema del tabac, el tema de l'alcohol i de les drogues dures. Necessitem que ens informin més i ens ajudin a pensar què és el millor per a nosaltres, a tenir un esperit crític. Volem que sigui un tema que es tracti a les escoles, que el puguem parlar i discutir, i també que hi hagi més campanyes de prevenció que fomentin aquesta capacitat de decidir sobre el que més ens convé.

Som gent amb moltes ganes de fer coses i amb molta energia. A part d'estudiar necessitem esbargir-nos, divertir-nos, compartir estones lliures amb amics, tenir espais on conèixer gent de fora de l'escola… i relacionar-nos-hi. Però no sempre tenim l'oportunitat de fer-ho, potser no es considera una necessitat tan bàsica. Nosaltres pensem que sí, que és necessari i demanem que sigui més fàcil accedir a aquests recursos, que les activitats extraescolars i d'esbarjo siguin més barates i que hi pugui accedir més gent. Es tracta de la nostra "salut mental".

Hem parlat de nosaltres, de les nostres necessitats. Però ho fem extens a tots el infants i joves de Catalunya, tant per als rics com per als pobres, per a tots sense cap excepció. No ens volem oblidar d'aquells que no tenen tantes oportunitats, d'aquells que no tenen una vida fàcil. Els nois i noies no tan sols necessiten benestar social i moral sinó que també necessiten menjar. Amb això volem dir que ens preocupa que tots i totes tinguin cobertes en primer lloc les necessitats bàsiques i després les necessitats que fan tenir una bona qualitat de vida.

Per acabar, els tornem a agrair l'oportunitat que se'ns ha donat de parlar i de ser escoltats. Esperem que les nostres opinions serveixin per a produir canvis i millorar el nostre entorn. Realment desitgem que se senti la nostra veu i que es pugui tornar a sentir cada any, que puguem tornar a tenir l'oportunitat de parlar, escoltar i compartir, i construir el nostre futur, el nostre món, que és el de tots.

Gràcies Senyor President, senyores i senyors, noies i nois.