L'estadística de població amb discapacitat constitueix el resultat dels treballs d'explotació d'una base de dades que es nodreix de la informació registrada als Serveis de Valoració i Orientació, dependents de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquests serveis duen a terme actuacions encaminades a la consecució dels beneficis assistencials i econòmics de les persones amb discapacitat, com també de les tasques d'orientació i d'atenció a persones amb discapacitat, a les seves famílies i als professionals. Per la seva importància, es relacionen els principals serveis que ofereixen i que són els següents:

•  L'elaboració dels dictàmens d'adequació d'ingrés en centres de dia, residències, tallers, etc... per a persones amb discapacitat.

•  L'expedició dels certificats de capacitació professional, a proposta de l'INEM o de les empreses interessades a contractar persones amb discapacitat.

•  L'expedició dels certificats d'aptitud física per a les convocatòries d'ocupació de les diferents administracions públiques.

•  L'elaboració dels dictàmens de les sol·licituds trameses pels ajuntaments de targetes d'aparcament a favor de les persones amb discapacitat, segons el barem de dificultat de mobilitat.

•  La tramitació i resolució de les sol·licituds de reconeixement de grau de discapacitat, essent aquesta última funció aquella que té en compte l'aplicació informàtica, i que permet tabular les sèries numèriques del present document.

La valoració de la discapacitat s'ajusta a la regulació fixada, des de gener de 2000, pel Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de minusvalidesa (BOE número 22, de 26 de gener de 2000). Aquesta disposició té per objecte la regulació del reconeixement de grau de discapacitat, l'establiment de nous barems aplicables, la determinació dels òrgans competents per a fer l'esmentat reconeixement i el procediment a seguir, tot plegat amb la finalitat que la valoració i la qualificació del grau de minusvalidesa que afecti la persona sigui uniforme a tot el territori estatal, garantint la igualtat de condicions per a l'accés dels ciutadans als beneficis, drets econòmics i serveis que els organismes públics atorguin.

La valoració de la disminució determina la discapacitat física, psíquica o sensorial, de la persona susceptible de ser discapacitada, com també el grau de discapacitat expressat en percentatge. La valoració de la discapacitat i del grau es du a terme mitjançant l'aplicació del model proposat per la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses de l'OMS i les taules elaborades per l'Associació Mèdica Americana en 1994 per a la valoració de les activitats de la vida diària. Aquestes guies proporcionen criteris i mètodes per a la valoració del grau de discapacitat d'una persona, ocasionada per qualsevol tipus d'alteració anatòmica o funcional. Consten de setze capítols i d'unes taules de valors combinats. La discapacitat ve expressada en termes percentuals de menyscapte global de la persona.

La classificació tipològica oficial de les discapacitats és la següent: física, sensorial i psíquica. Atenent aquests grans grups, i per a l'elaboració dels Mapes de Serveis Socials, s'ha optat des de l'any 1996 per la desagregació tipològica relacionada a continuació i que respon a unes quantificacions que se'ns revelen més operatives per als treballs de planificació:

•  Física motòrica : la pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesions cerebrals...).

•  Física no motòrica : la tenen aquelles persones que per causes orgàniques no poden desenvolupar una vida plena (cansament, malalties coronàries, renals, pulmonars...).

•  Visual : discapacitat que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial de visió que els impedeix portar una vida plena (ceguesa total o parcial).

•  Auditiva : discapacitat que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial d'audició que els impedeix portar una vida plena i que, com a conseqüència d'aquesta mancança els pot faltar també la parla. Aquestes situacions poden tenir l'origen en lesions genètiques, en el part o bé per malalties de la mare durant l'embaràs (sordesa total o parcial, sordmudesa...).

•  Psíquica : discapacitat que pateixen les persones que per causes tant congènites com adquirides presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza per tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana amb la capacitat de comprensió i informació reduïda. No s'inclou les persones considerades a l'apartat següent com a malalts mentals.

•  Malaltia mental : la presenten aquelles persones que pateixen trastorns cognitius, d'afectivitat o trastorns de conducta.

•  A les taules s'inclou l'apartat " no consta ", en el qual es recullen les situacions erròniament codificades i aquelles codificacions que no es poden incloure en cap d'aquests grans gups.

Pel que fa al grau de la discapacitat , en el present treball aquest es distribueix en tres grans grups. El primer abasta graus de discapacitat d'entre el 33% i el 64%, i en el qual s'inclourien persones amb discapacitat amb un nivell d'autonomia personal prou important com per inserir-se socialment i laboralment, si més no, en un sistema de treball protegit (1). El segon grup abasta graus de discapacitat d'entre el 65% i el 74%; en aquest bloc s'hi compten persones que, en termes generals, poden tenir més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral. El tercer grup, amb graus de discapacitat iguals o superiors al 75%, registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments molt especialitzats per a la seva integració social.

La tercera variable fa referència a l' edat de la discapacitat que s'ha distribuït en sis grans grups, tenint en compte els indicadors següents:

•  De 0 a 4 anys: en aquestes edats incideixen els serveis d'atenció precoç (2) dirigits a infants que presenten o poden presentar determinats trastorns o disharmonies en el desenvolupament de les àrees motriu i mental.

•  De 5 a 16 anys: es du a terme l'ensenyament obligatori, que una vegada finalitzat coincideix amb l'inici de l'edat laboral.

•  De 17 a 44 anys: s'inicia l'edat per treballar i la possible incorporació al món laboral; agruparia un col·lectiu susceptible de ser usuari de determinats serveis d'atenció a persones amb discapacitat de l'àmbit del treball protegit o de suport al treball en l'empresa ordinària.

•  De 45 a 64 anys: en aquestes edats, i si escau, es produeix la consolidació de la integració laboral ja sigui en l'àmbit protegit o de l'empresa ordinària i la definició més acurada del perfil dels usuaris de serveis especialitzats.

•  De 65 a 75 anys: s'inicia l'etapa de jubilació.

•  De 75 anys i més: constitueix, lògicament, el grup de població d'edat més avançada.

Finalment, s'ha optat per incorporar les variables corresponents als barems de dificultat de mobilitat i de necessitat de 3a persona , en el sentit de si d'aquests s'ha emès informe favorable, desfavorable o no hi consta.

(1) Vegeu el “Pla d'inserció sòciolaboral de les persones amb discapacitat”. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social. 1998.

(2) Aquests serveis, de caràcter sòciosanitari, tenen per objecte dur a terme la detecció, el diagnòstic i l'atenció precoç de tots els nens que neixen a Catalunya amb risc de partir algun tipus de discapacitat. Els professionals que els formen atenen el nen o la nena i posen gran èmfasi en l'atenció i suport a la família.