És una satisfacció presentar-vos la Memòria del Departament de Benestar Social corresponent a l’any 2000, ja que s’hi recullen les actuacions dutes a terme destinades a promoure una política de benestar social adaptada a la realitat de la societat catalana i a la millora de la qualitat de la vida dels seus ciutadans. Aquestes actuacions tenen com a objectiu destacat el foment de la inclusió social d’aquells col·lectius i persones més vulnerables i amb majors dificultats d’integració social i econòmica.

El Departament de Benestar Social ha fet un esforç important per a incorporar i fer ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per tal d’oferir una atenció i uns serveis més eficaços, eficients i personalitzats al ciutadà que arribin a tot el territori de Catalunya. Així mateix, l’impuls del benestar social del nostre país es du a terme fomentant al màxim la participació social i la coordinació i col·laboració interadministrativa. En definitiva, és des de la implicació de totes les entitats públiques i del teixit social i associatiu que es concep una actuació social de qualitat.

El lector trobarà desenvolupades, per àmbits d’actuació i unitats orgàniques, les línies d’atenció, els serveis i els recursos que s’han ofert als ciutadans. Tanmateix, desitjaria fer esment de les actuacions més significatives dutes a terme que reflecteixen la preocupació i la sensibilitat del Govern de la Generalitat i dels professionals del Departament de Benestar Social per a donar resposta a les necessitats canviants dels ciutadans.

Amb la voluntat política de donar un clar impuls a la protecció de les famílies, considerades com a nucli d’integració, de foment de valors i base de la convivència, el Govern va crear, mitjançant el Decret 93/2000, la Secretaria de la Família, adscrita al Departament de Benestar Social. Des d’aquesta unitat s’han dut a terme importants actuacions de caire legislatiu, com la proposició de Llei de protecció de les famílies nombroses que reformi l’actual norma vigent de l’any 1971, i de suport econòmic a les famílies, materialitzat en l’increment a 60.000 PTA de l’ajut prestat a les famílies amb infants de menys de tres anys per tal de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar.

Una altra iniciativa destacada de l’any 2000 ha estat l’aprovació per part del Govern de la creació del Consorci de la Mina. Aquest Consorci té la missió d’executar el Pla de transformació de la mina, concebut com una actuació integral que millori la qualitat de vida d’aquest barri des de diferents àmbits de la vida de les persones com ara l’educació, la inserció social i laboral, l’habitatge i la seguretat. Aquesta iniciativa s’emmarca en la línia de les actuacions integrals desenvolupades a barris urbans amb més desavantatges socials, basades en fórmules de partenariat i de participació social –l’any 2000 s’han dut a terme 52 plans de dinamització a 75 barris d’arreu de Catalunya-.

En l’àmbit del desenvolupament comunitari també s’ha impulsat el projecte Òmnia, que té com a principal objectiu la inserció sociolaboral de col·lectius amb dificultats d’integració en el mercat laboral –joves amb risc d’exclusió social, aturats de llarga durada, etc.- mitjançant la seva formació en l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. L’any 2000 es compta amb 43 punts Òmnia, situats en locals d’entitats d’iniciativa social gràcies a la implicació de la xarxa associativa en aquest projecte.

El Programa de la renda mínima d’inserció, consistent en garantir una prestació econòmica condicionada a la inserció social i/o laboral de les persones beneficiàries es consolida com una eina eficaç de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Així mateix, i d’acord amb el principi de servei al ciutadà i d’agilitat en la gestió administrativa, el 2000 s’inicia mitjançant proves pilot la preparació de la tramitació electrònica dels expedients de la Renda mínima d’inserció per al 2001.

A més, s’ha consolidat l’atenció a favor de diferents col·lectius, com ara el de gent gran, les persones amb disminució i les dones maltractades. L’actuació de suport a la gent gran s’ha centrat en dos grans eixos. D’una banda, s’ha enfortit la participació social de la gent gran activa, consolidant i estenent fins a 89 centres la xarxa de casals, i s’ha impulsat la formació d’aquest col·lectiu en l’àmbit de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

D’altra banda, s’ha reforçat l’atenció social i sociosanitària a les persones grans dependents. Del compromís de legislatura d’incrementar els recursos d’atenció comunitària i residencial per a persones grans al voltant de les 7.000 places, durant el 2000 s’ha concretat la programació de 3.641 places mitjançant la posada en marxa d’equipaments nous de la Generalitat, les subvencions a la inversió en equipaments d’entitats sense afany de lucre i de corporacions locals i l’increment de la contractació de places residencials privades per a la utilització pública.

Des del Departament s’ha seguit impulsant l’atenció i promoció del benestar de les persones amb disminució. Per tal d’oferir una atenció ajustada a cada etapa de la vida de les persones amb disminució física, el Govern ha aprovat l’any 2000, a proposta del Departament de Benestar Social, el Pla integral de les persones amb disminució física de Catalunya per al període 2001-2006. Alhora, s’ha seguit executant el Pla d’inserció sociolaboral de les persones amb disminució 1998-2004, tenint en compte que la inserció sociolaboral dels disminuïts constitueix una de les principals polítiques d’integració d’aquest col·lectiu. En aquesta línia, el 2000 s’han creat més de 400 nous llocs de treball en els centres especials de treball, pertanyents al mercat de treball protegit.

En el marc de les mesures per donar suport a dones maltractades, i com a recurs complementari i de sortida de les cases d’acolliment, l’any 2000 s’han posat en funcionament 5 pisos pont per a aquelles usuàries que han aconseguit un major grau d’autonomia personal.

La consolidació de la societat de la informació, l’increment de la població gran en bon estat de salut, l’increment de la immigració estrangera i les necessitats de joves provinents del fracàs escolar, han contribuït en gran part a un augment creixent de la demanda de formació d’adults. Des del Departament de Benestar Social es tracta de donar resposta a aquests nous reptes mitjançant la xarxa d’aules i centres de formació d’adults repartits arreu del territori, i oferir cada cop més una formació a mida, que s’ajusti al ritme i necessitats de cada persona. D’acord amb allò que estableix la LOGSE, l’any 2000 ha incrementat un 66% el nombre de centres i aules que imparteixen el graduat d’educació secundària, passant d’un total de 19 a 30.

Aquestes són algunes pincellades de les actuacions que s’expliquen amb més detall en el document que es presenta a continuació, i que reflecteixen la línia d’actuació del Departament i dels professionals que hi treballen per tal d’avançar cap a una societat més incloent, justa, cívica i cohesionada, en què tots els ciutadans puguin conviure amb plena igualtat de drets.

Irene Rigau i Oliver

Consellera de Benestar Social