El Gabinet d'Estudis i Planificació és la unitat de treball encarregada de l'elaboració dels estudis tècnics orientats a facilitar la formulació de les prioritats de la política en l'àmbit del benestar social.

a) Fer la previsió de necessitats, el seguiment, l'anàlisi i l'evolució de l'oferta de serveis, recursos i equipaments i organitzar-ne la seva distribució territorial segons d'indicadors objectius de necessitat.

b) En el benestès que el Gabinet constitueix l'òrgan d'elaboració de propostes tècniques per articular les directrius respecte a la cooperació i la col·laboració amb entitats públiques i privades en matèria d'assistència i serveis socials, li pertoca desenvolupar i gestionar el pla de recerca de benestar social i coordinar accions i programes interautonòmics i interadministratius.

c) Elaborar les propostes en relació amb la formació de personal qualificat de serveis socials, en coordinació amb el Servei de Recursos Humans quan vagin dirigides al personal del Departament i gestionar el cost de les actuacions formatives que se'n derivin.

d) Proporcionar el suport tècnic i administratiu necessari a la Secretaria del Consell General de Serveis Socials.

El conjunt de tasques desenvolupades des del Gabinet d'Estudis i Planificació s'unifiquen en els macrodocuments següents: Mapa de Serveis Socials de Catalunya i Pla d'Actuació Social.

A continuació es descriuen les principals actuacions dutes a terme durant l'any 2000, atenent els grans blocs següents :

Programació

III Pla d’actuació social (1997-2001)

En data 29 d'abril de 1997 el Govern de la Generalitat aprova el III Pla d'actuació social (1997-2001). Aquest Pla ha de deixar consolidat el sistema de serveis socials al llindar del segle XXI.

Anualment es duu a terme la concreció i el seguiment dels programes i les actuacions previstes en el III Pla d'actuació social, el qual es configura com a referent per a totes les administracions públiques i les entitats d'iniciativa social que actuen a Catalunya en l'àmbit dels serveis socials. És fruit de la funció directora del sistema de serveis socials que mitjançant les competències en planificació i ordenació correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya i de les aportacions de la resta d'administracions competents en matèria de serveis socials. El Pla recull les necessitats generals i sectorials de la població, les prioritats, l'afectació de recursos i els mecanismes de coordinació i cooperació amb tota mena d'entitats -tant públiques com privades- amb l'objectiu d'establir nivells adequats de prestacions i evitar desequilibris territorials en la dotació de recursos.

Les línies directrius del III Pla d'actuació social es fonamenten en els objectius següents:

Objectius generals:

Objectius operatius:

a) Estructurar la xarxa bàsica inicial de serveis socials:

En el III Pla d’actuació social s’estableix que la seva implementació ha de ser flexible i oberta de manera que permeti les adaptacions anuals exigides per l’evolució de la demanda, l’evolució de les necessitats socials i l’evolució de la situació social i financera.

A aquest efecte, durant l’any 2000, el Gabinet d’Estudis i Planificació ha elaborat els següents documents informatius:

III Pla d’actuació social. Avaluació de programes 1999. En aquest document es recull l’execució de les Programacions Funcionals específiques per a cada tipus de servei de la xarxa bàsica que han dut a terme els Departaments competents del Govern de la Generalitat, i l’execució de les Programacions Territorials d’aplicació del Pla per part dels Ajuntaments i els Consells Comarcals en l’àmbit de les seves competències en matèria de serveis socials durant l’any 1999.

III Pla d’actuació social. Concreció de programes 2000. Seguint la mateixa estructura informativa del document corresponent a l’avaluació de l’any 1999, aquest informe recull les programacions de cada Administració pública amb competències en l’àmbit dels serveis socials previstes per a l’any 2000.

El III Pla d'actuació social abasta les àrees d'actuació que conformen el Sistema català de serveis socials, estructurades en els programes següents:

- Programa d'atenció social primària

- Programa d'atenció i promoció del benestar de la família i de la infància

- Programa d'atenció i promoció del benestar de la vellesa

- Programa d'atenció i promoció de les persones amb disminució

- Programa de prevenció i reinserció social dels drogodependents

- Programes de prevenció de la delinqüència i de reinserció social:

- Programa de mesures penals alternatives i de justícia juvenil

- Programes de serveis socials amb gestió interdepartamental:

- Programes d'administració i de suport tècnic:

Plans comarcals de muntanya

Els plans comarcals de muntanya, creats per la Llei 2/1983, de 9 de març, d'alta muntanya (DOGC núm. 312, de 16 de març de 1983), són els instruments bàsics per al desenvolupament i l'aplicació de la política de muntanya a les comarques i zones de muntanya.

Els plans s'han de redactar i aprovar cada cinc anys, i han d'incloure, entre d'altres aspectes, els programes d'actuació (amb la indicació de les accions, la localització, els terminis i el cost econòmic) dels diferents Departaments de la Generalitat.

Durant l'any 2000 s'han dut a terme les actuacions en relació amb aquest programa següents:

• Participació al Consell General de Muntanya, el qual actua com a òrgan de consulta i assessorament preceptiu en totes les qüestions relacionades amb la política de muntanya.

• Seguiment del grau d'execució de les actuacions programades pel Departament de Benestar Social per a l'any 1999 a les comarques de muntanya, i informació sobre actuacions que no estaven previstes inicialment, però que es van incorporar.

Durant l'any 2000 les actuacions fetes pel Departament de Benestar Social a les comarques de muntanya han abastat els programes següents :

• Atenció primària

• Atenció a les persones amb disminució

• Atenció a la vellesa

• Atenció a les drogodependències i la sida

• Programes d'acció cívica i cultural

• Formació d'adults

La despesa total en el marc dels plans comarcals de muntanya ha estat de 1.829,73 milions de pessetes, i en el següent quadre es detalla la despesa parcialitzada per a les diferents comarques de muntanya.

A més, el Departament de Benestar Social ha fet una despesa de 158,98 milions de pessetes a les zones de muntanya següents: Montseny-Guilleries-Lluçanès, Prades-Montsant, Montsec i Altiplans centrals.

Plans comarcals de muntanya. Departament de Benestar Social: despesa feta durant 2000 (MPTA):

Formació

Programa d'activitats formatives adreçades al personal qualificat del Sistema català de serveis socials

Durant l'any 2000 s'ha elaborat i dut a terme el Programa d'activitats formatives adreçades al personal qualificat del Sistema català de serveis socials, d'acord amb l'avaluació del Programa de formació de 1999, les directrius establertes al III Pla d'actuació social, les propostes dels diversos serveis i unitats del Departament de Benestar Social i de les entitats membres del Consell General de Serveis Socials, i prèvia consulta al Comitè d'Experts en Formació de Recursos Humans en matèria de serveis socials.

Els objectius d'aquest programa han estat:

1r. Incidir en la millora de la qualitat dels serveis oferts pel Sistema català de serveis socials.

2n. Facilitar el dret a la formació permanent que tenen els treballadors.

3r. Promocionar i facilitar l'aprenentatge d'aquells temes en els quals el Departament de Benestar Social té una especial responsabilitat divulgativa i/o formativa.

4t. Potenciar el lligam entre els professionals i el Sistema català de serveis socials.

5è. Executar el subprograma de formació del III Pla d'actuació social.

Les activitats formatives d'aquest programa s'han adreçat al personal tècnic qualificat del Sistema català de serveis socials, independentment de quina sigui la institució o entitat per a la qual treballen.

Hi ha hagut cursos en què hi ha participat exclusivament personal propi del Departament de Benestar Social, altres de caràcter mixt que s'han adreçat tant a personal del Departament com al personal d'institucions i entitats col·laboradores i, finalment, activitats obertes al personal de qualsevol entitat de serveis socials.

El programa ha estat compost per 102 cursos, amb un total de 1.071 hores, en els quals hi han participat 2.694 professionals de l'àmbit dels serveis socials.

Les activitats formatives del programa de formació s'han distribuït en els àmbits següents:

• Atenció primària

• Gent Gran

• Persones amb disminució

• Seminaris de debat

• Àltres àmbits dels serveis socials

Aquest any s'han fet conjuntament entre el Ministeri de Treball i Afers Socials i el Departament de Benestar Social les activitats següents:

• La intervenció socioeducativa en col·lectius de diferents cultures (2 edicions).

• La intervenció social davant situacions familiars complexes que poden desencadenar violència domèstica.

Comitè d'Experts en Formació de Recursos Humans en l'Àmbit dels Serveis Socials

El Comitè d'Experts en Formació de Recursos Humans en l'àmbit dels serveis socials ha desenvolupat la seva activitat, durant l'any 2000, d'acord amb l'Ordre de 2 de juny de 1994. Les actuacions més destacades d'aquest any han estat les següents:

• Elaboració del perfil professional de la persona responsable de les cases d’acollida per a dones maltractades.

• Elaboració del perfil professional del director/a de les residències i centres de dia per a persones amb disminució.

• Sessions de treball per l’elaboració del perfil professional del personal d’atenció directa de les cases d’acollida per a dones maltractades.

• Sessions de treball per a l’elaboració del perfils professionals en l’àmbit de les residències i centres de dia per a la gent gran següents:

• Publicació conjunta, entre els departaments de Benestar Social i Ensenyament i l’Institut Català de Noves Professions, de tots els perfils professionals en l’àmbit dels serveis socials aprovats pel Comitè d’Experts en Formació de Recursos Humans.

• Impuls d’accions conjuntes entre els departaments de Benestar Social i Treball per coordinar l’oferta formativa existent al mercat en relació amb el mòdul ocupacional de treballador/a familiar i directors/es de residències de gent gran.

• Acreditació, en continguts i durada, dels cursos per a directors i directores de residències i centres de dia per a gent gran, que imparteixen les universitats catalanes, d’acord amb el Decret 176/2000, de 15 de maig, de modificació del Decret 284/1996, de regulació del Sistema català de serveis socials.

Gestió de Programes Estatals

Pla concertat de prestacions bàsiques de serveis socials

Dins el marc polític de cooperació interinstitucional, el Pla concertat vol ser un instrument adreçat a impulsar el desenvolupament d'una Xarxa Pública de Serveis Socials a les Corporacions Locals.

D'acord amb aquest objectiu, el Ministeri de Treball i d'Afers Socials va subscriure l'any 1988 un Conveni-programa amb les comunitats autònomes per al cofinançament, juntament amb les corporacions locals, d'una xarxa d'equipaments que desenvolupin les prestacions bàsiques de serveis socials.

Anualment, el Ministeri de Treball i d'Afers Socials i el Departament de Benestar Social signen un protocol addicional com a annex al conveni de cooperació subscrit l'any 1988.

Les prestacions bàsiques de serveis socials objecte d'aquest conveni són les següents:

• Informació i orientació

• Ajut a domicili

• Allotjament i convivència

• Prevenció i inserció social

Les prestacions contemplades al Pla Concertat abasten, a més dels serveis socials generals o bàsics, tots aquells situats en el primer nivell d'intervenció, d'acord amb els criteris següents:

• Les prestacions s'han de gestionar des d'equipaments de titularitat de corporació local.

• El nivell d'atenció ha de ser de caràcter primari.

• La cobertura s'ha de referir a l'àmbit local de la corporació.

• El nivell d'assistència s'ha d'entendre com a bàsic, fins que calgui derivar-lo.

• Els serveis i actuacions s'han d'efectuar des dels centres de serveis socials.

• Les prestacions cal que vagin adreçades indistintament a tota la població o a qualsevol dels sectors considerats objecte d'atenció.

• El conjunt d'aquestes actuacions i programes ha de constituir un sistema integrat que racionalitzi els recursos, possibiliti una millor atenció i eviti duplicitats o encavalcaments.

Segons els criteris de flexibilització acordats per la Comissió de Seguiment del Pla Concertat durant l'any 1994, els projectes que es financen tenen com a finalitat la dotació i manteniment dels tipus de centres següents: centres de serveis socials, albergs, centres d'acollida, menjadors socials, serveis d'informació i assessorament, centres socials d'estada diürna, miniresidències i pisos tutelats.

Les comunitats autònomes han de destinar a la promoció d'aquests projectes una quantitat no inferior a l'aportada pel Ministeri de Treball i Afers Socials.

L'any 2000, s'ha dut a terme el seguiment i l'avaluació dels projectes que van ser presentats al Pla concertat l'any 1999. Durant aquest any, també s'ha fet la presentació de projectes a desenvolupar durant l'any 2000.

A continuació es detalla el número de projectes i la dotació econòmica que ha destinat cadascuna de les administracions que cofinancen el Pla concertat de prestacions bàsiques, durant els anys 1999 i 2000:

A més, durant l'any 2000 s'ha participat en la Comissió de Seguiment del Pla concertat i en els grups de treball organitzats pel Ministeri de Treball i Afers Socials, en els quals participen totes les comunitats autònomes implicades en l'esmentat Pla.

Pla gerontològic

A partir de l'any 1992, el Ministeri d'Afers Socials incorpora a la distribució dels crèdits pressupostaris entre comunitats autònomes, en concepte d'ajuts i subvencions de programes en matèria d'afers socials, una dotació econòmica per finançar projectes del Pla gerontològic, mitjançant convenis amb comunitats autònomes.

Els programes que es financen són:

• Estades diürnes i allotjaments residencials per a persones majors de 65 anys afectades per greus problemes de pèrdua d'autonomia funcional.

• Programes d'allotjaments en sistemes alternatius (habitatges tutelats, etc) o d'atenció domiciliària adreçats prioritàriament a persones majors de 65 anys amb pèrdues lleugeres d'autonomia i/o greus problemes d'aïllament social.

Les administracions autonòmiques i locals han d'assumir la coresponsabilitat en el finançament en una quantitat no inferior al 50%.

Els programes a finançar són seleccionats, a proposta de les comunitats autònomes, per la Comissió de prioritats del Pla, d'acord amb els aspectes següents:

• Zones o comarques de població molt envellida o escassament dotades de serveis d'aquesta naturalesa.

• Places creades o habilitades en centres residencials o en allotjaments alternatius, integrades en l'entorn social, adaptades a les especials característiques de les persones objecte d'atenció i a les possibilitats de coordinació sociosanitària.

• Adequació de les instal·lacions als criteris establerts en el Pla gerontològic pel que fa a la ubicació, dotació, accessibilitat, mida, optimització de recursos i reducció de despeses de manteniment.

Durant l'any 2000 s'ha dut a terme l'avaluació de les actuacions fetes pel Departament de Benestar Social l'any 1999, dins el marc d'aquest Pla, i la presentació de projectes per al 2000.

A continuació es detalla el número i tipus de projectes i la dotació econòmica que ha cadascuna de les administracions que cofinancen el Pla gerontològic:

TIPOLOGIA
	Residències	Centres de dia
Avaluació 1999	19	13
Presentació 2000	16	17

Actuacions estadístiques

Els treballs i les activitats estadístiques que es desenvolupen des del Gabinet d’Estudis i Planificació tenen els objectius principals següents:

• Dur a terme l’elaboració i la coordinació de les estadístiques relacionades amb el Departament, incloses en el Programa anual d’actuació estadística, en el marc del Pla estadístic de Catalunya 1997-2000.

• Mantenir i explotar els fitxers estadístics que componen el sistema integrat d’informació dels serveis socials -disponibles a la unitat-, per tal d’elaborar estudis descriptius de les necessitats i de l’evolució de l’oferta de serveis i equipaments i la seva distribució territorial.

• Donar compliment als termes fixats en els convenis en matèria d’informació, establerts entre el Departament de Benestar Social i els organismes i/o administracions que escaiguin, d’entre els quals destaquen el Ministeri de Treball i Afers Socials, l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, així com la cooperació amb aquelles entitats públiques i privades que sol·licitin informació estadística de la nostra competència.

• Elaborar el Mapa de serveis socials de Catalunya.

• Coordinar i elaborar la memòria anual d’activitats del Departament i la recollida i validació de la informació per dur a terme la part redaccional corresponent al llibre institucional Acció de Govern, que publica anyalment el Departament de la Presidència.

• Dur a terme treballs d’informació i divulgació estadística, com per exemple els directoris de serveis socials.

• Realitzar l’explotació estadística dels documents següents:

• Pla Concertat de Prestacions Bàsiques de Serveis Socials : avaluació 1999 i concreció 2000

• Fitxa d’Informació Econòmica a efectes Estadístics i de Planificació (FIEEP): despeses ingressos en serveis socials de les 84 àrees bàsiques de serveis socials.

• Seguiment d’activitats dels serveis bàsics d’atenció social primària: problemàtiques; atenció domiciliària i teleassistència de les 84 àrees bàsiques de serveis socials

El conjunt d’aquestes activitats s’inscriuen en un context de creixent pes de la informació estadística en la definició dels projectes públics i privats, i de l’aprofitament dels avenços en les noves tecnologies de tractament i difusió de la informació. Val a dir que s’ha posat un interès especial a difondre els resultats de les activitats estadístiques mitjançant publicacions específiques i a través de la seva integració al web del Departament de Benestar social i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Es descriuen a continuació les actuacions més rellevants dutes a terme durant l’any 2000.

Base de dades d’entitats i establiments socials

Els treballs d’explotació d’aquesta base de dades -que es fonamenta en el Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials en el qual han d’estar inscrits tots els establiments i entitats que vulguin desenvolupar activitats de serveis socials-, i el tractament de la informació que genera -que s’efectua d’acord amb les necessitats i els estudis que es requereixen-, componen una de les activitats principals dutes a terme al llarg de l’any. Aquests treballs i el seu emmagatzematge han permès finalitzar els documents informatius següents:

• Mapa de serveis socials. Actualització de dades bàsiques 1998. (amb un tiratge de 800 exemplars)

• Mapa de serveis socials 1999-2000 (amb previsió d’edició per al 2001)

Base de dades de persones amb disminució reconeguda

Una conseqüència directa de la consolidació i ampliació progressiva de les polítiques i actuacions destinades a les persones amb disminució ha estat la necessitat de disposar de dades estadístiques el màxim d’actualitzades i fiables possible sobre la dimensió quantitativa, les característiques tipològiques principals, la territorialització i l’evolució d’aquesta població. Un dels instruments que permet copsar, si més no en una part important, aquesta realitat a partir de la seva explotació, és la Base de dades de persones amb disminució reconeguda, que es nodreix de la informació de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials provinent dels equips de valoració de la disminució.

Durant l’any 2000 l’explotació de la base de dades de persones amb disminució reconeguda ha permès la redacció de nombrosos treballs derivats de demandes d’informació fetes per corporacions locals, entitats pivades diverses i unitats directives del mateix Departament de Benestar Social, així com la finalització dels documents estadístics següents :

• Mapa de serveis socials. Actualització de dades bàsiques 1998. Apartat B (amb un tiratge de 800 exemplars)

• Mapa de servei socials 1999-2000 (capítol III)(amb previsió d’edició pel 2001)

• Estadística de persones amb disminució 1999.

Base de dades del III Pla d’actuació social

Aquesta base de dades, elaborada amb el programa Microsoft Access 2.0, recull la informació de l’execució dels programes previstos en el III Pla d’actuació social, en l’apartat de la quantificació i ordenació dels serveis, establiments i entitats col·laboradores en cada àrea d’actuació, especificant en cada cas la tipologia del servei, la denominació, el tipus de finançament, el nombre de places i d’usuaris, el número de registre i el municipi i la comarca on s’ubiquen. Durant l’any 2000, s’han finalitzat aquests treballs específics corresponents a l’avaluació de l’exercici 1999 i a la concreció de l’any 2000.

Programa anual d’actuació estadística

En el marc del Pla estadístic de Catalunya 1997-2000, s’han efectuat els treballs d’avaluació del Programa anual d’actuació estadística 1999 i els corresponents a la concreció de l’any 2000, del Departament de Benestar Social.

Anuari estadístic de Catalunya 2000

S’han facilitat a l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) les dades estadístiques relatives a serveis socials i benestar social que es relacionen a continuació:

• 1999. Atenció a persones amb disminució. Serveis de centres ocupacionals. Per tipus de discapacitat. Comarques i províncies.

• 1999. Atenció a persones amb disminució. Serveis de centres de dia d’atenció especialitzada. Per tipus de discapacitat. Comarques i províncies.

• 1999. Atenció a persones amb disminució. Habitatges amb serveis comuns. Per tipus de discapacitat. Comarques i províncies.

• 1999. Atenció a persones amb disminució. Serveis de centres residencials. Per tipus de discapacitat. Comarques i províncies.

• 1999. Persones amb disminució reconeguda. Tipologia de la disminució. Comarques i províncies.

• 1999. Atenció a la gent gran. Serveis de centres de dia. Per titularitat. Comarques i províncies.

• 1999. Atenció a la gent gran. Serveis de centres residencials. Per titularitat. Comarques i províncies.

• 1999. Serveis socials d’atenció primària. Professionals. Comarques i províncies.

• 1999. Pensions assistencials. Beneficiaris per tipus. Comarques i províncies.

• 1999. Pensions no contributives. Beneficiaris per tipus. Comarques i províncies

• 1999. Integració social dels minusvàlids (LISMI). Beneficiaris per tipus i import. Comarques i províncies.

• 1998/1999. Educació d’adults. Centres, professors i alumnes. Comarques i províncies.

Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 1999

S’han facilitat al Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona les dades estadístiques relatives a serveis socials de la ciutat de Barcelona desagregades per districtes municipals i referides a 31 de desembre de 1999. Les sèries són les següents :

• Serveis de centres de dia per a gent gran

• Centres i places sociosanitàries

• Places residencials per gent gran

• Habitatges tutelats per gent gran

• Serveis de suport a la integració laboral

• Serveis d’atenció precoç

• Places de centres ocupacionals per a persones amb disminució

• Llars residència per a persones amb disminució

• Serveis de centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb disminució

• Serveis de centres residencials per a persones amb disminució

• Serveis de valoració i serveis d’orientació

- Serveis de menjador

- Serveis residencials d’estada limitada

Estadística de títols de famílies nombroses

S’han elaborat les taules corresponents a aquesta activitat, de periodicitat trimestral i a escala provincial, amb les dades bàsiques sobre títols de família nombrosa reconeguts a Catalunya, a partir de la base de dades disponible al Departament, amb un pla d’explotació que té en compte les variables següents: nombre de famílies, categoria, nombre de fills, títols nous, renovacions i vigents. Amb la tramesa d’aquesta estadística al Ministeri de Treball i Afers Socials s’acompleix l’activitat prevista en el conveni d’informació subscrit anualment. Pel mateix, es disposa del document multicopiat referit a la totalitat de l’exercici 2000.

Memòria del Departament de Benestar Social 1999 i col·laboració amb el Departament de la Presidència per a la redacció de l’Acció de Govern 1999

Tot just finalitzat l’any 2000 s’ha procedit a la recollida, la selecció i el tractament de la informació del conjunt de les unitats directives del Departament i dels seus organismes adscrits (INCAVOL, ICASS, ADIGSA) referida a les actuacions més rellevants desenvolupades al llarg de l’any 2000 en els aspectes qualitatius i pressupostaris de la seva gestió. Amb aquest material el Gabinet d’Estudis i Planificació ha dut a terme la redacció de l’apartat de l’Acció de Govern 2000 corresponent al Departament de Benestar Social, així com de la Memòria del Departament de Benestar Social 1999.

Publicació del Mapa de serveis socials de Catalunya. Actualització de dades bàsiques 1998. Elaboració dels treballs d’actualització corresponents als exercicis 1999 i 2000

En col·laboració amb el Servei de Règim Interior s’ha supervisat la publicació del llibre elaborat pel Gabinet d’Estudis i Planificació durant l’any 1999, Mapa de serveis socials de Catalunya. Actualizació de dades bàsiques 1998, del qual se n’ha fet un tiratge de 800 exemplars.

L’article 23 del Decret legislatiu 17/1994, dedicat a les competències del Govern de la Generalitat de Catalunya en matèria de serveis socials, assenyala en el subapartat 3.2 que, en el benentès que correspon al Govern definir la política general de serveis socials a Catalunya, també li pertoca l’aprovació dels instruments de planificació general en aquesta matèria i l’elaboració del Mapa de serveis socials, document que defineix com a instrument tècnic general d’informació, planificació i programació, periòdicament actualitzat que serveix de base per aprovar els plans d’actuació social. En aquest marc, durant l’any 2000 s’han efectuat els treballs d’actualització del Mapa de serveis socials de Catalunya, sota l’esquema expositiu següent:

Els serveis socials i el benestar social a l’Administració local: àrees bàsiques de serveis socials. Una aproximació a la despesa en serveis socials

S’han dut a terme els treballs d’explotació estadística de les 84 fitxes d’informació econòmica a efectes estadístics i de planificació (FIEEP) que emplenen les corporacions locals a partir d’un model estandarditzat dissenyat des del Gabinet d’Estudis i Planificació. Un dels resultats d’aquesta explotació ha permès dur a terme l’elaboració d’un estudi avaluatiu de la despesa dels ajuntaments de Catalunya en matèria de serveis socials i benestar social, corresponent a l’exercici de 1999.

Òrgans de participació i consulta en matèria de serveis socials

Durant l'any 2000, el Gabinet d’Estudis i Planificació ha col·laborat en els òrgans de participació i consulta en matèria de serveis socials següents: