Aquesta Unitat, adscrita al Servei de Plans i Programes de la Direcció General de Serveis Comunitaris, va iniciar la seva tasca a mitjans del mes de juny, amb tot, no va ser fins a finals de setembre que es va posar en marxa tot allò que s’havia estat analitzant fins aleshores, el que anava encaminat a dissenyar els objectius i les funcions de l’esmentada Unitat per als propers anys, tant des del punt de vista individual, com de coordinació amb les altres àrees de treball de la Direcció General, i també, dins del marc del Departament de Benestar Social.

La tasca executiva bàsica de la Unitat d’Immigració en el darrer trimestre de 2000 es va centrar en els àmbits següents:

• Formació de professionals
• Mediació intercultural
• Xarxa associativa
• Recerca de dades i informació

Formació de professionals

En aquesta línia, hem encetat la col·laboració amb institucions educatives i formatives per a poder donar eines als professionals que treballen de manera directa amb la població immigrada. Així doncs, amb la Fundació Pere Tarrés, s’ha dissenyat i ofertat un curs adreçat als professionals que treballen en els àmbits dels serveis socials, de l’ensenyament, de l’ocupació i de la sanitat, dels municipis de més de cinc mil habitants i, també, als consells comarcals. L’interès respecte a aquest curs, el qual s’anomena Municipis i immigració, ha estat important, en especial en aquelles comarques del sud i de l’oest de Catalunya, i s’espera poder desenvolupar-lo al llarg de l’exercici de 2001.

L’altre pilar formatiu s’ha desenvolupat conjuntament amb l’Institut Català de la Mediterrània, es tracta d’un curs, també adreçat a professionals de tots els àmbits, el qual s’inicià en el mes d’octubre i finalitzarà el mes de juny de 2001. Aquest curs porta per títol Les polítiques d’immigració a Catalunya, i hi ha hagut una inscripció de 396 alumnes, pertanyent a tot el mosaic professional.

Mediadors interculturals

La immigració no comunitària s’ha perfilat com un nou fenomen en el nostre país, ha posat al descobert algunes mancances a nivell formatiu i instrumental en la tasca del dia a dia, i és en aquest context on apareix la figura del mediador intercultural, la demanda de la qual ha desbordat qualsevol previsió. Ha estat aquesta demanda la que ha fet que s’ofertessin cursos de mediació, donant-se en aquest moment una situació caòtica formativa tant pel que fa a contingut, horaris, didàctica, funcions, etc. Per aquesta raó, intentar clarificar el panorama formatiu i funcional dels mediadors interculturals, s’ha iniciat una tasca conjunta amb el Departament d’Ensenyament, la Fundació Pere Tarrés i l’Associació per l’Estudi i la Promoció del Desenvolupament Comunitari (tots en llarga experiència en aquest camp), per a cercar la fórmula més adient per assolir l’homogeneïtzació del rol i dels continguts formatius per aquesta nova figura professional.

Xarxa associativa

La tasca que s’ha posat en marxa en aquest àmbit, va lligada a tres objectius principalment:

• La participació
• La incorporació social
• La cohesió social (sensibilització)

En aquest sentit, s’ha iniciat la col·laboració amb entitats sense ànim de lucre tant de suport, com d’ajuda o pròpiament d’immigrants per tal de poder encetar una línia comuna d’actuació, possibilitar la creació de xarxes i evitar duplicitat d’accions, i per tant per rendabilitzar els recursos (humans i materials). Una fita a assolir és la de poder comptar amb entitats en les quatre demarcacions catalanes i, també, representants dels diferents orígens que hi ha a Catalunya, de manera que es pugui tenir una visió global de la situació.

Recerca de dades i informació

S’han establert contactes, i s’està en vies d’aconseguir, una coordinació amb institucions que disposen de dades sobre immigració, com son les subdelegacions dels Govern i l’Institut d’Estadística de Catalunya. Així mateix, també s’està intentant crear una comunicació fluida amb els diferents consolats establerts a Catalunya, els quals ens poden facilitar informació sobre cultura en general.

No podem oblidar, però, que s’ha fet un important esforç per comptar amb una bibliografia bàsica actualitzada del tema migratori com a eina teòrica de coneixement.

Altres actuacions

Cal destacar en aquest marc dos blocs importants, el primer fa referència a les trobades institucionals, entre les quals cal destacar les fetes en l’àmbit del Govern Central amb la Delegació d’Immigració (Ministeri de l’Interior) i l’IMSERSO (Ministeri de Treball i Afers Socials); i les que s’han dut a terme dins de la pròpia Generalitat amb la Secretaria d’immigració, la Secretaria de Relacions amb les Confessions Religioses (ambdues del Departament de la Presidència), el Departament d’Ensenyament i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Fruit d’aquesta tasca, ha estat la redacció d’un document on s’expliciten les festes religioses i populars d’11 països, aquells que compten amb més presència d’immigrants a Catalunya, de manera que es pugui fer una actuació de reconeixement de llur identitat en la terra d’acolliment. Una altra activitat que s’està desenvolupant és la de poder donar, des de l’emissora de Catalunya Cultura, informació sobre Catalunya i els països d’origen amb la llengua pròpia dels col·lectius residents en el nostre país. I amb relació al Departament de PTOP, s’està elaborant un informe sobre habitatge i immigració, de manera que es puguin assentar unes bases coherents i igualitàries respecte a les actuacions d’habitatge social.

Així mateix, també volem destacar l’entesa existent amb el món local, com per exemple amb els ajuntaments de Manresa, Vic o Rubí, els consells comarcals o les diputacions.

L’altre bloc, ha estat emmarcat en el món acadèmic, i s’ha treballat en dues vessant principalment: la formativa i la d’investigació. En la primera, s’ha participat com a docent en cursos de la Universitat oberta de Catalunya i en la Universitat d’estiu de Vilanova i la Geltrú, així com a diferents IES del cinturó barceloní. Pel que fa a l’assistència, s’ha estat present en el II Congrés sobre la Immigració a España, celebrat a Madrid a principis d’octubre; en l’obertura del curs acadèmic de la Universitat Ramon Llull i en el Seminari sobre Polítiques Europees d’Immigració de l’Institut Català de la Mediterrània.

Des del punt de vista de la investigació, s’ha contactat amb institucions i persones físiques de reconegut prestigi, per a ser possible una via de coneixement sobre aquells col·lectius que es troben en el nostre país i dels quals en tenim poca, o cap, referència.

Cal destacar també la preparació d’un conveni amb els mitjans de comunicació social, les entitats municipalistes, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per tal d’afavorir la imatge dels col·lectius residents a Catalunya, i, alhora, trencar els estereotips vinculats amb la immigració. Dins d’aquest àmbit periodístic, indicar, també, que s’ha participat en difrents mitjans de ràdio i de premsa escrita.

Per acabar, destacar dues accions que en aquest darrer trimestre de l’any han estat capdavanteres en el tema de la immigració. La primera va ser la tasca desenvolupada amb l’Ajuntament de Manresa per tal de poder signar un document conjunt, l’anomenat Declaració de Manresa, atenent, per part del Departament de Benestar Social, la instància del Parlament de Catalunya en la qual es demanava la suma d’esforços en matèria d’immigració. Aquest document, doncs, va ser signat per l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Manresa i el Departament de Benestar Social.

La Declaració de Manresa té com a objectiu principal la integració a la societat catalana dels immigrants extracomunitaris de la comarca de Manresa des dels diferents àmbits de la vida de les persones.

I el darrer tema ha estat la reforma proposada per Govern central de la Llei 4/2000, plasmada en la Llei orgànica 8/2000 de 22 de desembre, la qual ha estat analitzada, valorada i informada per a poder fer arribar aquestes consideracions al Govern.