Ja amb anterioritat a la creació del Departament de Benestar Social -ara fa deu anys-, el Govern de la Generalitat ha tingut com un dels seus objectius prioritaris el desenvolupament d’una política de benestar social que, articulada segons les propostes i projectes formulats per la mateixa societat catalana, es fonamenti en el servei a les persones. Aquest principi i la posada en marxa d’una tasca de màxima col·laboració entre societat i institucions, han permès la configuració d’un model català de benestar social que, hores d’ara, s’erigeix com a referent fora del nostre àmbit territorial.

El desplegament d’aquestes accions, sota les coordenades d’aquest model català a què feia referència, correspon al Departament de Benestar Social, del qual tinc la satisfacció de presentar la Memòria d’activitats de l’any 1998.

Com ja vaig fer palès en la conferència impartida amb motiu de les Jornades "Catalunya demà", es fa imprescindible que les accions que es desenvolupin en cadascun dels sectors socials es facin sota els principis de justícia -les persones han de ser considerades com a portadores de dret-, d’universalització -les persones que necessiten ajut han de trobar-se en situació d’igualtat amb la resta de ciutadans-, d’integració –cal promoure accions de reinserció social que defugin les dependències de les ajudes públiques-, de prevenció -ajudant a enfortir el teixit familiar i donant suport a les entitats que treballen en el camp de la vertebració i cohesió de barris i ciutats.

Durant l’any 1998 s’ha continuat treballant pel reforçament de la societat del benestar. En el nostre cas això significa portar a terme actuacions en els àmbits del l’atenció social i sòciosanitaria de la gent gran, de l’atenció a les persones amb disminució, de l'acció cívica, dels serveis comunitaris, de la formació d'adults, de la promoció del voluntariat, de l’impuls de l'habitatge social, del suport a les famílies, de l'atenció als col·lectius d'immigrants i de la lluita contra la pobresa i l'exclusió social. És més, totes i cadascuna d’aquestes actuacions s’han de realitzar a través del disseny de programes adaptats a les noves necessitats, inherents als canvis socials de finals de segle.

En l’àmbit de l’atenció social a la gent gran, s’han ampliat i diversificat els serveis socials d’atenció primària i especialitzada, impulsant actuacions que han afavorit processos d’envelliment digne dins la comunitat, i potenciant alhora la participació de la família. De les dimensions del Sistema Català de Serveis Socials en aquest àmbit en dóna compte el present document, que evidencia dotacions i cobertures pròpies d’un país europeu del més avançats.

També s’han dissenyat les directrius del programa "Viure en família" com a pla assistencial personalitzat i dinàmic que, amb la participació i consens de la família, té prevista una cobertura integral de l’atenció en el domicili, activant especialment els serveis d’atenció domiciliària i l’ampliació de la teleassistència, així com les estades temporals en equipaments residencials.

S’ha fet el III Congrés Nacional de la Gent Gran, amb la participació de 1.500 congressistes procedents de totes les comarques de Catalunya i de 750 entitats de gent gran, el qual ha deixat obert un gran debat social sobre la necessitat d’establir unes noves relacions intergeneracionals a través del foment de de l’associacionisme i del voluntariat, d’afavorir el coneixement de les noves tecnologies entre la gent gran i d’abordar una reformulació de l’actual concepte de treball remunerat com a valor principal d’autoestima i de reconeixement social.

En l’àmbit de l’atenció a les persones amb disminució i en els aspectes de la inserció sociolaboral, sobresurt l’aprovació del Pla d’inserció sociolaboral de les persones amb disminució 1998-2004. Aquest Pla es fixa com a objectius prioritaris la integració d’aquestes persones a l’empresa ordinària i estendre i consolidar la xarxa de centres especials de treball i centres ocupacionals, l’accés a la funció pública i la promoció de l’autoocupació. En el camp dels ajuts individuals s’han ampliat les ajudes per a serveis, per a mobilitat i transport i per a autonomia personal i comunicació. També cal destacar que s’ha ampliat la xarxa de serveis d’atenció precoç per a infants i que s’ha creat el Programa d’ajuts per a l’accés als habitatges amb serveis comuns per a persones amb disminució derivada de malaltia mental.

L’atenció i el suport a les famílies s’han vist reforçats amb la posada en marxa del carnet familiar per a famílies nombroses; l’ampliació dels ajuts a l’habitatge per a famílies que presenten una major necessitat de suport i l’increment de l’atenció a les dones maltractades i els seus fills.

Per mitjà del programa "Posa’t a punt" s’ha avançat en la formulació d’actuacions que incorporin mecanismes de mercat tutelat per mitjà de la introducció de clàusules socials. A través d’aquest programa s’han dut a terme 25 projectes d’inserció per obres, manteniment i reparacions menors, que enguany s’han aplicat en barris de 8 municipis de Catalunya amb un balanç de 353 persones inserides laboralment i un 37% de contractació directa en empresa ordinària.

També s’ha aprovat el Projecte Omnia d’actuacions formatives i d’assessorament per a l’accés a les noves tecnologies, com a mesura de prevenció i lluita contra l’exclusió social, que preveu inversions en equipament informàtic per a entitats que participin en els plans de desenvolupament comunitari i plans de dinamització amb aules multimèdia i infraestructura de connexió a Internet, per a programes d’inserció social, formatiu i d’ús comunitari.

S’ha signat el conveni de col·laboració del Departament de Benestar Social amb el Ministeri de Justícia per tal que els objectors de consciència amb residència a Catalunya puguin fer la prestació social en programes d’entitats públiques i privades en territori català, per a la tqual cosa es creen les places necessàries.

Han estat moltes les actuacions dutes a terme al llarg de l’any 1998 i es fa molt difícil enumerar-les totes, però convido a qui li interessi a analitzar-les amb la lectura de la present memòria.

Pensem que res com l’esforç en la millora del nostre benestar col·lectiu i, en particular, de les persones que pateixen, pot crear emoció i orgull social. Més enllà de l’organització cal tenir il·lusió i continuar treballant en aquesta línia per avançar en la construcció del país de qualitat que tots volem.

Antoni Comas i Baldellou

Conseller de Benestar Social