PROMOCIÓ

Realització de campanyes i col·laboració amb les d’altres entitats que donin a conèixer a la societat la importància del voluntariat.

El 16 de maig, a l’auditori de la fundació Antoni Tàpies a Barcelona, es va celebrar una jornada sobre voluntariat i persones afectades pel VIH, on van participar unes 150 persones. Aquest acte va estar organitzat per l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya i l’Institut Català del Voluntariat.

Va ser una jornada on es van compartir experiències per tal de millorar la tasca que fan els voluntaris, amb l’objectiu de donar més qualitat de vida a les persones afectades i conscienciar la societat per tal que participi activament en la problemàtica del VIH i anar avançant en l’anàlisi dels nous reptes que es van produint.

El 14 de juny es va col·laborar amb l’ONG SOS-Àfrica en la realització a Barcelona de la MANI-FESTA’98. Aquesta campanya va consistir en una manifestació ballada i cantada a través d’un recorregut determinat per la ciutat, a fi de sensibilitzar els ciutadans en favor de la pau en general i concretament sobre la problemàtica de l'Àfrica. L’acte es va organitzar dins el marc de BarnaÀfrica, la I Setmana Afrocultural de Barcelona i coincidint amb el 50è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans.

El 18 de setembre de 1998 es va celebrar la 2ª. Edició del Dia Mundial de l’Alzheimer. És un acte que aplega malalts d’Alzheimer, familiars, cuidadors i voluntaris. Aquesta edició reuní unes 400 persones, i des del Departament de Benestar Social a través de l’Institut Català del Voluntariat se’ls donà suport amb la intenció de conscienciar de la importància que tenen el familiars cuidadors i el voluntariat social en la millora de la qualitat de vida del malalt.

Durant tot l'any 98 s’ha continuat el treball de reflexió que es va obrir amb el Congrés Català del Voluntariat que es va celebrar l’any 1995 S’han fet arribar a totes les entitat i persones interessades les ponències i conclusions; entre aquests documents cal destacar el Manifest del Congrés i la Carta del Voluntariat de Catalunya.

 

Premi del Voluntariat 1998 – VI Edició

Juntament amb el I Congrés Europeu del Voluntariat organitzat a Sitges els dies 10, 11 i 12 de desembre, es va celebrar el Dia Internacional del Voluntari, institucionalitzat el dia 5 de desembre per l’Assemblea General de les Nacions Unides. A aquest acte el va seguir la presentació dels projectes finalistes del VI Premi del Voluntariat 1998. L’INCAVOL va crear el Premi del Voluntariat amb un doble objectiu: possibilitar un ampli reconeixement social i institucional del voluntariat i premiar les actuacions de les associacions que amb el seu desenvolupament contribueixen a fer una societat més justa i solidària.

El Premi es convoca en dues modalitats: la de l'àmbit local/comarcal, amb una dotació de 500.000 PTA, i a la qual s’hi van presentar 14 projectes de diverses associacions, i la de l'àmbit nacional, amb una dotació de 1.000.000 PTA, i a la qual van optar 12 projectes. 

El jurat va estar constituït per:

- 3 persones representants del món associatiu a Catalunya (president de Càritas Catalunya, president de la Fundació Crei-Sants i la presidenta de la Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils):

- El director general d'Acció Cívica.

- El gerent de l'INCAVOL.

- L'Honorable Senyor Antoni Comas, conseller de Benestar Social, va presidir el jurat.

El premi per a projectes d’àmbit local/comarcal s’atorgà al Casal Infantil i Juvenil de Marianao pel projecte "DAVID", i el premi per a projectes d’àmbit nacional a l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya-AFANOC pel projecte "El voluntariat d’AFANOC a l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron" ; es va fer una menció especial a l’Associació Catalana de Cecs pel seu projecte "Colze a colze fent camí".

L'entrega dels guardons es va fer coincidir amb la cloenda del Congrés Europeu del Voluntariat, organitzat per l'INCAVOL, i va comptar amb una conferència del senyor Alberto Navarro, director del Departament d'Ajuda Humanitària de la Comunitat Europea, en representació de la Comissaria Europea, senyora Emma Bonino.

El lliurament del premi va anar a càrrec del conseller de Benestar Social davant d'un aforament de més de 1.500 persones.

 

Marató de TV3

La Marató de 1998. S'ha dedicat a recaptar fons per combatre la diabetis. Es tracta d'una malaltia crònica produïda per un escàs o nul aprofitament del sucre que es necessita.

El 20 de desembre de 1998, Televisió de Catalunya va celebrar la Marató de TV3, un esdeveniment de caràcter social que té l’objectiu de recollir diners per tal de contribuir a impulsar la recerca bàsica mèdica a Catalunya. Aquesta edició es va dedicar a la malaltia de la diabetis.

Des de l’Institut Català del Voluntariat s’han coordinat els quasi 3.000 voluntaris que, d’una forma desinteressada i altruista, han participat en aquest esdeveniment. Aquests voluntaris, conscients de la responsabilitat que tenen en l’operativa de la Marató, han assistit a una formació prèvia on se’ls ha informat de la seva tasca. Enguany s’han realitzat 20 cursos de formació arreu de Catalunya durant els mesos de novembre i desembre.

La tasca més visible que desenvolupen aquestes persones és l’atenció telefònica, però darrere d’aquesta feina hi ha voluntaris en els serveis de guarda-roba, d’àpats, d’ordre, validadors, runners, reserves, caps de taula i gestió de dades, que formen un complex entramat bàsic per al bon funcionament de la Marató.

Les més de 275 entitats de voluntariat participants que desenvolupen al llarg de tot l’any diferents activitats d’àmbit social, de lleure, de cooperació internacional, de medi ambient, culturals, etc. Es van aplegar en la Marató per sumar esforços en un projecte compartit a les diferents seus de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

El 23 de maig de 1997, el Consell Rector de l'Institut Català del Voluntariat va aprovar la creació del Servei Català del Voluntariat, acord que es va publicar en la Resolució del 5 de juny de 1997. 

En el seu primer any de funcionament, el Servei Català del Voluntariat ha tingut una audiència de 26.724 usuaris. Al llarg l’any 1998, l'audiència mitjana ha estat d'uns 2.000 usuaris al mes. En total, els usuaris han consultat 208.120 pàgines del web, xifra que es tradueix en una mitjana de 20.812 pàgines al mes.

Concepte Desembre-97 Total fins a desembre 1998 Mitjana mensual
Usuaris 1.612 26.724 2.056
Visites 1.330 208.120 20.812
Hits 52.767 891.041 68.542

En termes absoluts, l'audiència assolida l'any 1998 es podria considerar satisfactòria, sobretot tenint en compte que el Servei Català del Voluntariat només té un any de funcionament.

El balanç d'un any és positiu, s'ha aconseguit una base social força àmplia i una bona col·laboració de tots els implicats en el seu bon funcionament. Per tant, el Servei Català del Voluntariat s'està convertint en un punt de referència dins l'àmbit del voluntariat, la seva pàgina és un centre important d'informació i comunicació entre les entitats i voluntaris de Catalunya i està jugant un paper important en el desenvolupament de plataformes temàtiques impulsades des de l'INCAVOL.

 

Congrés Europeu del Voluntariat

Els dies 10, 11 i 12 de desembre es va celebrar a Sitges el Congrés Europeu del Voluntariat, organitzat per l'Institut Català del Voluntariat

Aquest Congrés va esdevenir un fòrum per definir estratègies sobre el paper actual i futur del voluntariat en el procés de construcció d’una Europa solidària. Va ser un espai d’intercanvi d’informació de diferents experiències dutes a terme per les associacions de voluntariat i per les diferents institucions públiques o privades que participen, col·laboren o treballen en el món del voluntariat.

L’intercanvi d’experiències i el debat sobre els grans temes del voluntariat van marcar un congrés caracteritzat per la intensa participació: 1.342 congressistes representants de 716 associacions i institucions provinents de 18 països d’Europa i la Mediterrània.

La inauguració oficial del Congrés va ser presidida pel príncep d’Astúries; el senyor Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya; el senyor Javier Arenas, ministre de Treball i Afers Socials; el senyor Pere Junyent, alcalde de Sitges, i el Sr. Alexandros Tsolakis, cap de la Unitat de Programes de Joventut de la DGXXII de la Comissió Europea.

El Congrés va tenir un ampli programa amb ponents de reconegut prestigi en cada una de les comissions de treball:

  • Reptes i límits del voluntariat
    President de la Comissió: Sra. Liz Burns, presidenta del Centre Europeu del Voluntariat
    Secretari de la Comissió: Sr. Josep Rodríguez, Departament de Benestar Social.
    Ponents: Sr. Juan Manuel Suárez del Toro, president de Creu Roja Espanyola.
      Sr. Yves-Louage, secretari general de "Les Petits-Fréres des Pauvres".
      Sr. Carles Barba, director general de la Fundació Catalana de l’Esplai.
      Sr. Lluís Martí, vicepresident de l’Associació pel Voluntariat a Europa.
      Sr. Eugen Baldas, Associació Càritas Alemanya.
  • La consolidació del voluntariat
    President de la Comissió: Sra. Montserrat Rue, presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
    Secretari de la Comissió: Sra. Rocío de la Hoz, consellera tècnica d’ONG i Subvencions del Ministeri de Treball i Afers Socials.
    Ponents: Sra. Estefania Mancini, Fundació Italiana del Voluntariat.
      Sra. Margaret Morton, "Age Concern" d’Escòcia.
      Sra. Salut Camps, directora de la Fundació Amics de la Gent Gran.
      Sr. Carles Armengol, director I.F. de la Fundació Pere Tarrés.
      Sr. Juan Ignacio Jiménez Frisuelos, president de UNAD.
      Sr. Alessio Surian, formador independent i assessor educatiu.
  • Voluntariat, acció social i ocupació
    President de la Comissió: Sr. Bernard Eme, investigador de CRIDA-LSCI, professor de l’Institut d’Estudis Polítics de París.
    Secretari de la Comissió: Miquel Puig, Direcció General de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar Social.
    Ponents: Sr. Nigel Tarling, Organitzacions Voluntàries del Consell Nacional de Londres.
      Sr. Àlex Masllorens, president de la Fundació Futur.
      Sr. Konrad Hummel, Ministeri d’Afers Socials, Baden-Württemberg.
      Sra. Malgorzata Halicka, Departament de Gerontologia Clínica i Social, Bialystok (Polònia).
      Sr. Jordi Estivill, director del Gabinet d’Estudis Socials.
  • El Servei Voluntari Europeu
    (La dinàmica d’aquesta comissió de treball va estar supervisada per la Secretaria General de la Joventut, òrgan competent amb el programa del Servei Voluntari Europeu.)
    President de la Comissió: Sr. Eduard Vallory, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
    Secretari de la Comissió: Sra. Dolors Camats, representant del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
    Ponents: Sra. Irene García, subdirectora general de Programes i Activitats de l’INJUVE.
      Sr. Jordi Tolrà, director de l’Oficina d’Afers Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona.
      Sra. Barbara Roubicek, Unitat de Programes de Joventut de la DGXXII de la Comissió Europea.
      Sra. Hazel Low, European Induction Programme.
      Sra. Anne O’Sullivan, "Cork City Partnership".
      Sra. Tanya Suárez, "Prince’s Trust".
      Sra. Puk Draiby, "Trans Europe Halles".

La cloenda oficial del Congrés va anar a càrrec del Sr. Antoni Comas, conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, de la Sra. Amàlia Gómez, secretària general d’Afers Socials, del Menor i de la Família del Ministeri de Treball i Afers Socials, de la Sra. Rosa M. Pujol, secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Les aportacions que es van anar generant a les diferents comissions de treball en debats intensos es van reflectir en un manifest. El Manifest del Congrés va ser aprovat per més del 92% dels assistents. El text recull reflexions i propostes al voltant del voluntariat en la societat del segle XXI; el seu contingut s'ha basat en les ponències elaborades pels membres de les diferents comissions de treball, les comunicacions rebudes dels congressistes, així com les propostes presentades pels diferents congressistes durant aquests tres dies.

Aquest Congrés va estar organitzat pel Departament de Benestar Social per mitjà de l’Institut Català del Voluntariat, amb el suport del Ministeri de Treball i Afers Socials en el marc del Pla estatal del voluntariat 1997-2000, i de la Comissió Europea, sota el patrocini de l’Obra Social de Caja Madrid i la col·laboració de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Association pour le Volontariat en Europe, Telefónica SCR, Ajuntament de Sitges, Patronat Municipal de Turisme de Sitges, Gremi d’Hosteleria de Sitges i el Melià Gran Sitges.

 

Congrés Virtual

Paral·lelament, aprofitant les noves tecnologies i amb la finalitat que la distància o la manca de temps no fos cap impediment per poder participar en aquest Congrés, juntament amb la col·laboració de Teleline (Telefònica SCR), l’Institut va organitzar a la mateixa seu un Congrés Virtual, que va constar dels apartats següents:

 

Fòrums Virtuals

Els Fòrums Virtuals van ser l'eix central del Congrés Virtual. Els Fòrums Virtuals són com uns plafons d'anuncis en els quals qualsevol pot deixar el seu missatge, contestar missatges existents a l'estil dels grups de notícies (newsgroups) típics d'Internet. Va haver una important participació deixant la seva aportació en forma de missatges.

Es van fer cinc fòrums de debat, un general i un altre per cada una de les comissions de treball.

- Comissions de treball
- Notícies diverses sobre el Congrés i temes relacionats
- Informació general (presentació i reglament de funcionament)
- Agenda (precongrés, programa del Congrés i programa virtual)
- Tertúlia (xat)

Cal destacar que l'ús del xat -un sistema per parlar en temps real a través de la xarxa- ja està generalitzat a Internet, però poques vegades s'ha utilitzat per fer un Congrés Virtual. El Congrés Europeu del Voluntariat va ser una bona ocasió per demostrar el potencial del xat per reunir en un únic punt, aquesta web, a totes les persones interessades a participar en aquest Congrés.

Es van crear cinc sales de tertúlia: una sala general, en la qual es van discutir temes generals del Congrés, i una sala per a cada una de les comissions de treball del Congrés Europeu del Voluntariat.

- Documents i ponències
- Participants

 

Projecte Òmnia

A proposta del Departament de Benestar Social i del Comissionat per a la Societat de la Informació, mitjançant Acord de Govern de l’1 de desembre de 1998, es va acordà la realització del Projecte "Òmnia" com a mesura de prevenció i lluita contra l’exclusió social.

Per potenciar aquest projecte s’aprovà destinar 150 milions de ptes. a inversions per a equipaments informàtics per a l’any 1998; part d’aquesta inversió es destina a equipar les entitats que promouen l’accés a les noves tecnologies i, preferentment, a les que participin en els plans de desenvolupament comunitari/plans de dinamització, amb aules multimèdia i infraestructura de connexió a Internet, per a programes d’inserció social formatius i d’ús comunitari.

Òmnia té com a objectiu impulsar l'accés a les noves tecnologies a joves amb risc de patir processos de desigualtat i a aturats de llarga durada com a mesura per combatre l'exclusió social. En aquest sentit s'han plantejat quatre gran línies de treball: 

I. Desenvolupar les habilitats i capacitats ocupacionals a través de les noves tecnologies, apropant la demanda del mercat laboral i II. l’oferta de formació.

II. Impulsar l’acció coordinada en el món associatiu i del voluntariat de forma territorialitzada. 

III. Reforçar les xarxes de voluntariat i ajuda mútua dotant-les de les eines necessàries (tecnologies formatives i programàtiques) que els permetin desenvolupar programes innovadors i participar en la lluita contra l'exclusió social. 

IV. Dinamitzar, en els barris o territoris on s’apliqui, les diferents associacions del barri perquè accedeixin a la societat de la informació.

Per endegar les aules formatives es disposarà d'un mínim de 8 ordinadors i d'un servidor propi. El projecte Òmnia s'estructurarà en tres fases:

a. S'aplicarà en un total de 20 a 25 barris, prioritzant les experiències existents per part del món associatiu i els barris més implicats en els plans de dinamització.

b. S'ampliarà a 26 barris més un cop posat en marxa en els barris de la primera fase i després d'una primera avaluació.

c. Partint de l'experiència inicial s'anirà ampliant progressivament segons les disponibilitats.

ZONES PRIORITÀRIES 1ª. Fase

Barcelona Raval
Nucli antic
El Carmel
Trinitat Nova
Badalona Pomar
Sant Roc
Figures Bon Pastor
Culebret
El Parc de Sant Joan
Parc Sol
Turó Baix
L'Hospitalet de Llobregat Gornal
Santa Eulàlia
Sant Feliu
La Torrassa
Collblanc
La Florida
Lleida La Mariola
Manresa El Xup
Font dels Capellans
El Prat de Llobregat Sant Cosme
Prat
Sabadell Espronceda
Sant Adrià de Besòs La Mina
Sant Boi de Llobregat Camps Blancs
Tarragona

Riu Clar
Campclar
Torreforta

Reus Sant Josep Obrer
Terrassa Pla de Bonaire
Vilardell
Montserrat
Can Jofresa
Can Tusell
Torresana