| INSTITUT
CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALS |
|
|
L'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), creat per la Llei 12/1983, és lentitat gestora de les prestacions d'assistència social i dels serveis socials de la Seguretat Social a Catalunya. Sota la direcció i tutela del Departament de Benestar Social, l'Institut Català dAssistència i Serveis Socials desenvolupa la seva gestió en els àmbits d'actuació referits al suport a l'atenció social primària i a la prestació dels serveis d'atenció social especialitzada que li corresponen competencialment, d'acord amb allò previst a la legislació vigent en matèria de serveis socials. El Decret 239/1995, d'11 de juliol de reestructuració de l'ICASS i de les delegacions territorials del Departament de Benestar Social, va possibilitar l'adaptació de les estructures d'aquest institut al nou model de descentralització previst a Catalunya atenent el Decret legislatiu 17/1994. És en aquest marc que, amb la finalitat de reforçar el model i millorar la programació, la gestió i la coordinació dels recursos assignats a lInstitut, es proposa, lany 1998, la creació de la Subdirecció General de Coordinació Intersectorial, de Prestacions Individuals i d'Atenció Primària, així com una redistribució de funcions entre les seccions adscrites al Servei de Suport a les Persones amb Disminució. Per tant, amb la publicació del Decret 97/1998 es procedeix a una nova reestructuració que estableix lorganigrama actual, que es configura amb les unitats directives següents:
Tot seguit es presenta la descripció de les principals actuacions realitzades durant lany 1998 des de les diferents unitats directives de l'Institut Català dAssistència i Serveis Socials, que sinicia amb la síntesi de la tasca duta a terme des del Servei de Gestió Pressupostària reflectida en el conjunt de quadres resum dels pressupostos que sexposen a continuació. De la lectura daquests pressupostos sobserven dues circumstàncies molt importants. Duna banda, la voluntat de dotar el sistema català de serveis socials duna estabilitat econòmica que és necessària per enfocar els reptes que els serveis socials hauran dafrontar en un futur proper, i, duna altra, lemergència de nous models de finançament que fan possible la conjunció dinteressos legítims de diferents àmbits i sectors: públic, privat diniciativa social, privat diniciativa mercantil, així com la laprofundiment en les relacions i col·laboracions amb els professionals dels sectors, els agents socials i els usuaris. |