La puixança de l'activitat científica a Catalunya és un fidel reflex de la curiositat pel saber i de la necessitat d'uns coneixements aplicats. Hi han contribuït tant filantrops i aficionats com un entorn social propici, resultat de la industrialització.
Les institucions, les iniciatives particulars i l'esforç individual se sumen en una obra necessàriament universal. Però aquest conjunt d'aportacions realitzades a Catalunya o per catalans, només tenen sentit en la mesura que contribueixen al Saber.
Aquest esforç ja ve d'antic a Catalunya i es confirma en l'actual importància donada a l'activitat científica i que està tan present en universitats, centres de recerca i iniciatives privades.
Textos elaborats per:
Jordi Martí Henneberg, Catedràtic de Geografia Humana del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida
- L'excursionisme científic
- L'enologia i l'agronomia: Manuel raventós i Domènech
- Santiago Ramón y Cajal (1852-1934)
- Ildefons Cerdà i Sunyer (1815-1876)
- L'Institut Botànic de Barcelona
- Carles Ibàñez i Ibàñez de Ibero (1825-1891)
- Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Emili Huguet del Villar (1897-1951)
- La biomedicina
- L'evolucionisme
- Joan Oró (1923-2003)
- Esteve Terradas i Illa (1883-1950)