
És l'autor del Pla d'Eixample de Barcelona, racionalista i estructurador de la igualtat social. L'originalitat de la seva visió de la ciutat moderna prové de la seva concepció sobre l'impacte radical dels nous sistemes de transport. La preocupació sobre les condicions de vida dels obrers és l'altre element que configura la seva innovadora teoria de la urbanització; en aquest sentit, és singular la seva "Monografia Estadística de la Classe Obrera de Barcelona el 1856".