Generalitat de Catalunya

La cuina parteix de la trilogia bàsica del blat, l'oli i el vi, enriquida per les aportacions de l'Orient i del Nou Món, amb una tradició basada no sols en la pràctica quotidiana sinó en la tradició teòrica que remunta als segles medievals. De fet, el primer receptari conegut és el "Llibre de Sent Soví" (1324), que conté més de dues-centes preparacions. Aquest manuscrit de cuina, un dels més antics d'Europa, és una constatació que ja en aquella època, Catalunya gaudia d'una gastronomia molt refinada i plena de matisos. En l'actualitat, la cuina catalana és valorada arreu del món per les grans dosis d'innovació amb què s'ha aconseguit actualitzar, sense perdre la identitat de tants anys de tradició.

A grans trets, podem dividir-la en cuina de muntanya i de terra endins -on predominen la carn, els derivats lactis i els productes del bosc, de l'hort i del corral-, la cuina marinera -protagonitzada pel peix acompanyat sovint per l'arròs, els fideus o les patates- i la cuina burgesa de les ciutats -que reelabora plats tradicionals i n'adapta de la cuina internacional.

Entre els seus elements i productes bàsics destaquem, entre les hortalisses, la ceba, l'all i el tomàquet (base del sofregit), el pebrot i l'albergínia. Els llegums: faves, pèsols, mongetes i cigrons. La fruita es menja no solament com a postres sinó que acompanya rostits de carn i aviram. La fruita seca, ametlles i avellanes, s'integra també, sola o en picada, als plats de carn i peix. L'allioli i el romesco són dues altres salses definitòries.

Entre les espècies destaquen la canyella i el safrà i com a condiments les herbes aromàtiques: llorer, farigola, julivert, etc. També són molt tradicionals els plats fets amb diversos tipus de bolets. Els embotits són capítol a part i per la seva singularitat, cal esmentar el pa amb tomàquet -llesca de pa de pagès refregada amb la polpa del tomàquet i amanida amb oli i sal.

Dolços i pastissos acompanyen els àpats i presenten unes varietats relacionades amb el cicle litúrgic anual: torrons i neules per Nadal, mones de Pasqua, crema de Sant Josep, coques de Sant Joan, panellets de Tots Sants.

Els vins -prestigiosos ja en època romana-, han experimentat els darrers decennis una millora considerable per la introducció de nous ceps i de noves tècniques enològiques, i són nou les denominacions d'origen que els emparen. El cava, elaborat des de fa més d'un segle seguint el mètode champenoise francès, especialment a la regió del Penedès, s'exporta actualment per tot el món.