Arquitectura
Vila Olímpica de Barcelona.
(c) Salvador Dalí. Fundació Gala-Salvador Dalí. VEGAP. 2004.
Teatre Bartrina de Reus
Casa Milà (La Pedrera), Barcelona
Al llarg dels segles, s'han anat desenvolupant i adaptant els estils artístics predominants a Europa. Esglésies, monestirs, catedrals... Hi ha molts exemples del romànic, molt ben arrelat a la Catalunya Vella, i del gòtic, estil que triomfa a les ciutats i, en general, a la Catalunya Nova.
Trobem exemples interessants per tot el país d'arquitectura renaixentista, barroca i neoclàssica, però és el Modernisme, a la fi del segle XIX -època d'expansió econòmica i demogràfica- que es presenta com un art nacional i dóna una importància especial a les arts decoratives. Noms de renom mundial en aquest estil són Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, entre molts altres.
El racionalisme arquitectònic va tenir, als anys vint, en el grup del GATPAC una interessant florida, amb figures com Josep Lluís Sert, Torres Clavé, Churruca, etc. D'època contemporània hi ha un interessant grup d'urbanistes i arquitectes com Josep A. Coderch, l'equip Bohigas-Martorell-Mackay, Ricard Bofill, etc.
Trobem exemples interessants per tot el país d'arquitectura renaixentista, barroca i neoclàssica, però és el Modernisme, a la fi del segle XIX -època d'expansió econòmica i demogràfica- que es presenta com un art nacional i dóna una importància especial a les arts decoratives. Noms de renom mundial en aquest estil són Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, entre molts altres.
El racionalisme arquitectònic va tenir, als anys vint, en el grup del GATPAC una interessant florida, amb figures com Josep Lluís Sert, Torres Clavé, Churruca, etc. D'època contemporània hi ha un interessant grup d'urbanistes i arquitectes com Josep A. Coderch, l'equip Bohigas-Martorell-Mackay, Ricard Bofill, etc.
Arts plàstiques
Les arts plàstiques han donat obres i figures esplèndides al llarg del temps. El segle XX ha estat especialment ric en artistes de renom internacional, com Picasso (1881-1973), que es va formar a Catalunya, i Joan Miró (1893-1983). Salvador Dalí (1904-1989) és un altre dels grans artistes reconeguts arreu; adscrit als moviments surrealista, avantguardista i iconoclasta. També ha assolit prestigi internacional, a partir dels anys cinquanta del segle XX, el pintor Antoni Tàpies, la pintura informalista del qual ha tingut gran influència.
Literatura
En l'àmbit de les lletres, Catalunya ha viscut diversos moments d'esplendor. Arrenca amb les cròniques historiogràfiques dels segles XIII i XIV, les novel·les cavalleresques de Joanot Martorell i la poesia d'Ausiàs Marc. Durant la segona meitat del S. XIX irrompen els moviments romàntics europeus, que donen pas a la Renaixença cultural i política, amb el poeta Jacint Verdaguer o el novel·lista Narcís Oller, seguits del poeta Joan Maragall o el dramaturg Àngel Guimerà, pròxims al Modernisme.
El primer terç del S. XX viu moviments com el Noucentisme i les primeres avantguardes, amb poetes com Josep Carner, Carles Riba o J. V. Foix. Del trist període de la Guerra Civil sobresurten autors com Josep Pla, Mercè Rodoreda o Salvador Espriu, mentre que a l'últim terç del segle trobem poetes com Miquel Martí i Pol i novel·listes com Quim Monzó, en català, i notables escriptors en llengua castellana, com Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán o Eduardo Mendoza, que situen la seva obra a la Barcelona contemporània. Els últims anys, han estat èxits internacionals remarcables novel·les com "L'ombra del vent", de Carlos Ruiz Zafón o "La pell freda", d'Albert Sánchez Pinyol.
El primer terç del S. XX viu moviments com el Noucentisme i les primeres avantguardes, amb poetes com Josep Carner, Carles Riba o J. V. Foix. Del trist període de la Guerra Civil sobresurten autors com Josep Pla, Mercè Rodoreda o Salvador Espriu, mentre que a l'últim terç del segle trobem poetes com Miquel Martí i Pol i novel·listes com Quim Monzó, en català, i notables escriptors en llengua castellana, com Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán o Eduardo Mendoza, que situen la seva obra a la Barcelona contemporània. Els últims anys, han estat èxits internacionals remarcables novel·les com "L'ombra del vent", de Carlos Ruiz Zafón o "La pell freda", d'Albert Sánchez Pinyol.
Música
La música catalana culta té una llarga tradició des del famós recull del Llibre Vermell de Montserrat passant per compositors de la talla d'Enric Morera, Enric Granados o Isaac Albéniz, per citar-ne només els noms més reconeguts. En l'àmbit dels intèrprets, són figures molt destacades el violoncel·lista Pau Casals, la pianista Alícia de Larrocha i el violinista de gamba i musicòleg Jordi Savall. Pel que fa a l'òpera, destaquen grans veus catalanes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Jaume Aragall o Josep Carreras.
En el camp de la música popular, al costat dels grans compositors de sardanes -Pep Ventura, Juli Garreta-, té importància la tradició coral i orfeonista, amb Anselm Clavé i institucions de prestigi com l'Orfeó Català. Modernament, el conreu de tota mena de gèneres musicals ha donat figures de l'interès de Tete Montoliu per al jazz; Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet entre els cantautors; Peret com a màxim representant de la rumba catalana; Carmen Amaya, Maite Martín, Duquende o Poveda en flamenc; sense oblidar grups de pop i rock com El Último de la Fila, Els Pets o Sopa de Cabra, o autors com Pau Riba i Jaume Sisa, entre molts altres. Les últimes tendències, com la música electrònica, experimental i independent tenen a Catalunya, i especialment a Barcelona, un enclavament estratègic, amb la celebració de festivals com el LEM, el Sònar o el Primavera Sound.
En el camp de la música popular, al costat dels grans compositors de sardanes -Pep Ventura, Juli Garreta-, té importància la tradició coral i orfeonista, amb Anselm Clavé i institucions de prestigi com l'Orfeó Català. Modernament, el conreu de tota mena de gèneres musicals ha donat figures de l'interès de Tete Montoliu per al jazz; Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet entre els cantautors; Peret com a màxim representant de la rumba catalana; Carmen Amaya, Maite Martín, Duquende o Poveda en flamenc; sense oblidar grups de pop i rock com El Último de la Fila, Els Pets o Sopa de Cabra, o autors com Pau Riba i Jaume Sisa, entre molts altres. Les últimes tendències, com la música electrònica, experimental i independent tenen a Catalunya, i especialment a Barcelona, un enclavament estratègic, amb la celebració de festivals com el LEM, el Sònar o el Primavera Sound.
Disseny
Un altre camp en què Catalunya és un referent indiscutible són les arts decoratives. L'eclosió del Modernisme, va suposar un gran impuls en la factura de mobles, ceràmiques, forges de ferro, etc. i les tendències modernes del disseny han arrelat amb força des dels anys seixanta del segle XX i han convertit Barcelona en un important centre de disseny industrial. Noms destacats en aquest sector són André Ricard, Miquel Milà, J.A. Coderch, Òscar Tusquets i Xavier Mariscal, entre d'altres.