Catalunya abans de Catalunya
Habitat ja en època prehistòrica -les
primeres restes fòssils conegudes pertanyen al paleolític mitjà-,
el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren,
cap al 600 aC, la factoria d'Emporion (Empúries),
que, amb la de Rode (Roses), esdevingueren dues de les colònies
gregues més occidentals. La presència de grecs, fenicis i cartaginesos
a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració
de la cultura dels ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles
indígenes del rerepaís. Durant les guerres púniques, Emporion
mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren
els exèrcits romans de Gneu Escipió (218 aC), d'Escipió (210 aC)
i de Cató (197 aC), que començaren la conquesta i romanització
de la península Ibèrica.
La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comprenia un ampli territori des del Pirineu fins a Cartagena-, i fou un dels grans centres polítics i religiosos d'Hispània, que mantingué la seva importància -ben visible en les importants restes arqueològiques conservades- durant el baix imperi. Amb el cristianisme esdevingué centre d'un arquebisbat.
El regne visigòtic, que succeí el domini romà, maldà per mantenir les estructures d'un imperi centralitzat, amb seu a Toledo, però s'acabà amb la conquesta musulmana de la península: el 714 es produí la primera penetració àrabomusulmana en terres catalanes. La penetració islàmica, que tingué el seu sostre a Poitiers (732), comportà l'arabització de bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català.
La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comprenia un ampli territori des del Pirineu fins a Cartagena-, i fou un dels grans centres polítics i religiosos d'Hispània, que mantingué la seva importància -ben visible en les importants restes arqueològiques conservades- durant el baix imperi. Amb el cristianisme esdevingué centre d'un arquebisbat.
El regne visigòtic, que succeí el domini romà, maldà per mantenir les estructures d'un imperi centralitzat, amb seu a Toledo, però s'acabà amb la conquesta musulmana de la península: el 714 es produí la primera penetració àrabomusulmana en terres catalanes. La penetració islàmica, que tingué el seu sostre a Poitiers (732), comportà l'arabització de bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català.