L'expansió medieval
Dominis territorials catalans al segle XIV, moment de màxima expansió territorial de la confederació catalano-aragonesa. A part del Principat de Catalunya, el seu domini s'estenia al Rosselló, el Regne de Mallorca i la resta de les Illes Balears, el Regne de València, les illes de Sicília i Sardeña i els ducats grecs d'Atenes i Neopatria. A mitjans del segle XV s'hi afegiria el Regne de Nàpols.
La gran expansió feudal catalana es
dóna, però, al segle XIII i principis del XIV, i arran de la qual
la Corona d'Aragó s'amplià amb els dominis mediterranis de Mallorca,
Sicília i Sardenya, a més de València. L'expansió s'inicià amb
el rei Jaume I, que va conquerir Mallorca (1229) -d'on expulsà
la població musulmana- i València (1238) -territori al qual es
donà l'estatut de regne i que fou repoblat majoritàriament per
catalans-. Posteriorment, i coincidint amb el gran desenvolupament
social i econòmic de Catalunya a l'Edat Mitjana, els dominis catalans
s'estengueren Mediterrània enllà fins a Sicília i Sardenya.
Paral·lelament, i en el trànsit d'un sistema feudal a un estat monàrquic, es va anar configurant un sistema polític que tenia com a base el pactisme, és a dir, la limitació del poder reial per part de les corts -on eren representats la noblesa, el clergat i la burgesia urbana-. Aquest sistema constitucional donà lloc a una institució sorgida a finals del segle XIII, la Diputació del General (i que, a partir del segle XVI, fou coneguda també com a Generalitat), i que va adquirir progressivament un paper polític.
Tanmateix, a partir de mitjan segle XIV, s'inicià una època de crisi demogràfica (amb l'impacte recurrent de la pesta), econòmica i política, que portarà al paroxisme d'una guerra civil a mitjan segle XV.
Paral·lelament, i en el trànsit d'un sistema feudal a un estat monàrquic, es va anar configurant un sistema polític que tenia com a base el pactisme, és a dir, la limitació del poder reial per part de les corts -on eren representats la noblesa, el clergat i la burgesia urbana-. Aquest sistema constitucional donà lloc a una institució sorgida a finals del segle XIII, la Diputació del General (i que, a partir del segle XVI, fou coneguda també com a Generalitat), i que va adquirir progressivament un paper polític.
Tanmateix, a partir de mitjan segle XIV, s'inicià una època de crisi demogràfica (amb l'impacte recurrent de la pesta), econòmica i política, que portarà al paroxisme d'una guerra civil a mitjan segle XV.