La unió dinàstica amb Castella
El 1469, el matrimoni del rei Ferran
II d'Aragó amb Isabel de Castella, dita la Catòlica, propicià
el camí cap a una monarquia hispànica, tot i que durant segles
Catalunya va mantenir la seva condició d'estat, de sobirania imperfecta,
però amb les seves institucions pròpies i amb la plena vigència
de les seves constitucions i drets.
Afeblida demogràficament i econòmicament, i amb una monarquia absentista des de la unió dinàstica amb Castella, als segles XVI i XVII Catalunya va viure un període de decadència, en oposició a l'anomenat "Segle d'Or" castellà que seguí a la conquesta d'Amèrica. Les pretensions unificadores de la monarquia hispànica van estar a l'arrel d'un nou conflicte de Catalunya amb el rei, l'aixecament secessionista conegut com a guerra dels Segadors (1640-1659). El tractat dels Pirineus (1659) que posà a aquesta guerra fi sancionà, però, l'annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la monarquia francesa, mentre que les institucions polítiques catalanes passaren a ser fortament controlades per la monarquia hispànica.
Afeblida demogràficament i econòmicament, i amb una monarquia absentista des de la unió dinàstica amb Castella, als segles XVI i XVII Catalunya va viure un període de decadència, en oposició a l'anomenat "Segle d'Or" castellà que seguí a la conquesta d'Amèrica. Les pretensions unificadores de la monarquia hispànica van estar a l'arrel d'un nou conflicte de Catalunya amb el rei, l'aixecament secessionista conegut com a guerra dels Segadors (1640-1659). El tractat dels Pirineus (1659) que posà a aquesta guerra fi sancionà, però, l'annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la monarquia francesa, mentre que les institucions polítiques catalanes passaren a ser fortament controlades per la monarquia hispànica.