Generalitat de Catalunya

En la guerra de Successió, un conflicte d'àmbit europeu en què estava en disputa la successió a la corona espanyola, Catalunya es va posar majoritàriament al costat del pretendent austríac com a manera de mantenir les seves constitucions, en el que va ser conegut internacionalment com el 'cas dels catalans'. L'11 de setembre de 1714, però, Barcelona va rendir-se a les tropes del pretendent francès. El tractat d'Utrecht, amb el qual es posà fi a la guerra, significà l'entronització a Espanya de la dinastia francesa dels Borbons en la persona de Felip V. Aquest rei, nét de Lluís XIV, instaurà un sistema absolutista de govern, que comportà, en els territoris de l'antiga Corona d'Aragó com Catalunya, la liquidació de les institucions i del sistema constitucional propis mitjançant l'anomenat decret de Nova Planta (1716). Catalunya deixava de tenir un estat propi, i s'integrava definitivament a la monarquia espanyola.

La Nova Planta va significar també la substitució de la llengua catalana pel castellà en tot l'àmbit públic: l'administració, l'ensenyament, etc. Això comportà un declivi de la llengua -mantinguda però en l'àmbit familiar- i de la cultura catalanes, del qual no sortiria fins a l'anomenada Renaixença del segle XIX. En el pla econòmic, i un cop superats els efectes de la guerra i de l'ocupació militar, Catalunya va experimentar un gradual procés de desenvolupament agrari, comercial i manufacturer, que posà les bases per a la industrialització del segle següent.