Una societat industrial
Colònia industrial de Terrassa
Al segle XIX, Catalunya va esdevenir
la regió més industrialitzada d'Espanya: s'ha pogut afirmar que
Catalunya era la fàbrica d'Espanya. Aquest desenvolupament industrial
-que es basà en el tèxtil, el sector clarament hegemònic- va tenir
lloc entre l'any 1833, en què va començar a funcionar a Barcelona
la primera fàbrica mecanitzada moguda a vapor, i la vigília de
I Guerra Mundial, en què l'economia catalana ja es podia considerar
plenament industrial.
La industrialització donà lloc a una nova societat, diferenciada
de la resta d'Espanya, amb un grau creixent de conflictivitat
social i amb una desavinença també creixent respecte de l'Estat
espanyol, que es considerava incapaç de respondre als interessos
d'una societat com la catalana. Això comportà que al llarg del
segle XIX, i a partir del record de l'esplendor medieval i de
les llibertats perdudes, anessin succeint-se els moviments que
propugnen el reconeixement de la personalitat catalana, que van
del particularisme de principis de segle fins a diverses formes
de federalisme i de regionalisme. Aquesta reivindicació es va
veure impulsada, des de mitjan segle, per la revifalla de la cultura
i de la llengua catalanes propugnats pel que es va conèixer com
a Renaixença.