La llengua catalana
Domini lingüístic de la llengua catalana
Enllaços relacionats
El català és la llengua pròpia de
Catalunya. Hi té el rang de llengua oficial juntament amb el
castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. El català també és
la llengua d'una extensa àrea de l'est de l'Estat espanyol (les
Illes Balears, el País Valencià, i una part de l'Aragó -la Franja
de Ponent-), d'Andorra, on és l'única llengua oficial, del sud
de França (l'anomenada Catalunya Nord) i de la ciutat italiana
de l'Alguer. En conjunt, la llengua catalana és parlada en un
territori de 68.000 km² on viuen gairebé 13,5 milions de
persones. D'aquestes, s'estima que més de 9 milions són capaces
de parlar-la, mentre que la poden entendre 11 milions.
És una de les llengües romàniques o neollatines formades arran de la dissolució del llatí, entre els segles VIII i X, en els territoris de l'Imperi Carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Com en la majoria de llengües, se'n poden distingir diverses varietats geogràfiques de la llengua catalana: nord-occidental, central, septentrional o rossellonès, valencià i balear.
Els primers textos escrits en català que es coneixen són fragments de la versió catalana del Forum ludicum i el sermonari Les Homilies d'Organyà, tots dos del segle XII. En els segles del Renaixement i el barroc va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta, però es va mantenir en la legislació i l'Administració i com a llengua popular, fins a la Renaixença (segona meitat del S. XIX), moviment que retorna el català a la categoria literària. A començament del S. XX, el catalanisme polític reivindica l'ensenyament del català i l'ús de la llengua a l'Administració, cosa que possibilita la creació de la normativa moderna gràcies, sobretot, a la tasca del filòleg Pompeu Fabra. Durant la dictadura franquista (1939-1975), va ser objecte de persecució sistemàtica, però va perdurar com a llengua de transmissió familiar fins que, amb la recuperació de les llibertats democràtiques, es torna la dignitat al català i se'n normalitza l'ús en escoles, mitjans de comunicació, món econòmic i indústries culturals.
És una de les llengües romàniques o neollatines formades arran de la dissolució del llatí, entre els segles VIII i X, en els territoris de l'Imperi Carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Com en la majoria de llengües, se'n poden distingir diverses varietats geogràfiques de la llengua catalana: nord-occidental, central, septentrional o rossellonès, valencià i balear.
Els primers textos escrits en català que es coneixen són fragments de la versió catalana del Forum ludicum i el sermonari Les Homilies d'Organyà, tots dos del segle XII. En els segles del Renaixement i el barroc va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta, però es va mantenir en la legislació i l'Administració i com a llengua popular, fins a la Renaixença (segona meitat del S. XIX), moviment que retorna el català a la categoria literària. A començament del S. XX, el catalanisme polític reivindica l'ensenyament del català i l'ús de la llengua a l'Administració, cosa que possibilita la creació de la normativa moderna gràcies, sobretot, a la tasca del filòleg Pompeu Fabra. Durant la dictadura franquista (1939-1975), va ser objecte de persecució sistemàtica, però va perdurar com a llengua de transmissió familiar fins que, amb la recuperació de les llibertats democràtiques, es torna la dignitat al català i se'n normalitza l'ús en escoles, mitjans de comunicació, món econòmic i indústries culturals.