| |
Fragment
del document elaborat el juny de 2000 pel grup de treball del Programa d'Informàtica
Educativa integrat per: Montserrat Ardid, Pilar Casals, Neus Liñan,
Josep Lluís Tejeda i Jordi Vivancos.
Dimensions:
1. Impacte historicosocial
2. Alfabetització tecnològica
3. Instruments de treball intel·lectual
4. Eina comunicacional
5. Control i modelització
Competències
Dimensió
1. Impacte historicosocial
L'enfocament d'aquesta dimensió des d'un perspectiva històrica
permetrà copsar els canvis actuals i entreveure els futurs a la llum
de les anteriors revolucions tecnològiques. És per això
molt important que els nois i noies, en acabar el seu aprenentatge obligatori,
coneguin l'impacte de les tecnologies al llarg de la història i es
sentin compromesos per continuar la seva formació seguint el ritme
de l'evolució tecnològica.
| Conceptes |
Actituds |
| Enumerar els
avenços tecnològics que han sorgit al llarg de la història,
descrivint-hi l'impacte i la influència que han tingut i tenen sobre
la vida quotidiana, econòmica, cultural i sobre el medi ambient. |
Actuar responsablement
i crítica, envers les TIC i la seva utilització tant personal
com a professional, valorant positivament el paper que han jugat en el desenvolupament
de la societat, l'economia i la cultura. |
Dimensió
2. Alfabetització tecnològica
La societat actual no es pot comprendre sense un mínim de cultura
informàtica. És necessari entendre com es genera, emmagatzema,
transforma i transmet la informació si no es vol quedar al marge
dels corrents culturals actuals. Per tant, és bàsic que les
noves generacions participin d'aquests coneixements, integrant aquesta nova
cultura als aprenentatges bàsics.
En finalitzar l'ensenyament obligatori, l'alumnat ha d'ésser autònom
amb les eines informàtiques, i aquest domini i autonomia s'adquireix
comprenent tant els components físics i estructurals (parts de l'ordinador,
de la xarxa i el seu manteniment bàsic) com els elements lògics
(programari), coneixent les seves possibilitats i com fer-los servir segons
els objectius o tasques.
| Conceptes |
Procediments |
Actituds |
Conèixer
els components físics i estructurals que suporten les TIC.
Conèixer els elements i processos lògics en què
es basen les TIC.
Adquirir la terminologia adequada a les TIC.
Conèixer els elements fonamentals d'ergonomia i seguretat al voltant
de les TIC. |
Adquirir
el domini de l'ús i funció dels components del maquinari i
estructures de xarxa.
Dominar la utilització dels elements genèrics del diferent
programari.
Utilitzar el vocabulari adient relacionat amb les TIC.
Utilitzar les TIC de manera ergonòmica i segura.
|
Mostrar interès
per actualitzar els coneixements al voltant de les TIC.
Assolir autonomia davant de problemes tècnics quotidians.
|
Dimensió
3. Instruments de treball intel·lectual
La dimensió TIC com a instrument per al treball intel·lectual
és la més àmplia, perquè cobreix un gran nombre
d'activitats, que van des de la planificació de les tasques fins
a la presentació i discussió dels resultats, passant pel procés
de recollida, anàlisi i tractament de la informació. Les etapes
del procés de treball intel·lectual són pràcticament
universals i certament impliquen l'alumnat durant el procés d'aprenentatge.
Amb diferents nivells d'abstracció i complexitat, tothom ha de planificar
i controlar el seu treball. Totes les persones rebem, emmagatzemem i cerquem
informació en diverses formes i suports, tots adquirim informació
escoltant, llegint i observant. Finalment, en totes les activitats professionals
es produeix i comunica informació escrita o oral.
Les possibilitats de processament de la informació que ofereixen
les TIC tenen un gran potencial per influir en l'estil, els mètodes
i procediments de treball personal i col·laboratiu en les activitats
de creació, producció i aprenentatge.
La informació i el coneixement són els elements bàsics
del progrés econòmic i del desenvolupament personal. En la
societat de la informació, les competències de treball intel·lectual
per aprendre a aprendre ocupen una posició central.
| Conceptes |
Procediments |
Actituds |
| Recollida
de la informació |
|
|
Conèixer
diferents fonts per a cercar una informació determinada en diferents
suports: paper, digital...
Identificar els mecanismes de cerca en cercadors de la xarxa
Interpretar l'estructura hipertextual de la documentació electrònica.
Treure i enumerar conclusions a partir de la recerca, selecció
i anàlisi de documentació electrònica apropiada. |
Utilitzar
les tècniques i estratègies de la cerca de la informació.
Des del procés mecànic per a realitzar-la segons el suport
que la conté fins a la utilització de filtres i mecanismes
de refinament.
Accedir, buscar i recuperar informació utilitzant diferents fonts
d'accessibilitat i de format (suport paper, suport digital: disquet, CD-ROM,
DVD, vídeo, web, espais col·laboratius virtuals...). |
Contrastar
la validesa i actualitat de la informació localitzada.
Valorar els avantatges i els inconvenients dels diferents suports informacionals
segons els recursos que es tenen i l'objectiu que es vol aconseguir en la
cerca. |
| Tractament
de la informació |
|
|
Identificar
tècniques i estratègies de la selecció i el tractament
de la informació amb el suport de les TIC.
Conèixer metodologies i eines per planificar i controlar el treball
i l'estudi. |
Organitzar,
analitzar i sintetitzar la informació recollida, en taules, gràfics,
esquemes, etc.
Dissenyar, confeccionar i produir documentació usant eines TIC
de tipus multimèdia amb suport hipertextual. Per exemple, pàgines
web o un vídeo digitalitzat.
Redactar, revisar i editar la informació obtinguda a partir de
diverses fonts electròniques per obtenir resultats sobre el tema
tractat. |
Avaluar de
manera crítica i responsable la informació recollida.
Respectar les fonts d'autoria de la informació cercada i tractada. |
| Difusió
de la informació |
|
|
| Integrar els
resultats d'una aplicació en una altra de diferent. |
Presentar
i difondre amb l'ajut de les TIC els treballs i les conclusions a les quals
s'ha arribat.
Utilitzar les TIC per validar hipòtesis, treure'n conclusions
i construir generalitzacions i coneixements. |
Avaluar l'elecció
decidida i el progrés aconseguit en la resolució d'un problema,
i ajustar consegüentment el pla d'acció. |
Dimensió
4. Eina comunicacional
Les TIC han ampliat en molt poc temps (menys d'una generació!)
el ventall de canals, eines i dispositius de comunicació disponible.
El correu electrònic i els telèfons mòbils estan estenent
de forma molt accelerada les nostres capacitats comunicacionals caracteritzades
per la ubiqüitat, la immediatesa i la interactivitat. Utilitzar de
forma eficaç i responsable, les eines de comunicació interpersonal
i treball col·laboratiu, tant en la seva modalitat síncrona
(xats, videoconferències) com asíncrona (correu electrònic,
fòrums) ha esdevingut una nova exigència social com ho era
a principis del segle XX saber utilitzar correctament el correu postal.
| Conceptes |
Procediments |
Actituds |
Classificar
les eines de comunicació segons el seu objectiu, el tipus d'informació
que tracten i la seva modalitat "síncrona" o "asíncrona".
Explicar els codis i el funcionament de les eines de comunicació
interpersonal (e-mails, fòrums, xats, videoconferències).
Conèixer les normes d'ús comunament acceptades de les eines
i canals de comunicació ("netiqueta").
|
Utilitzar
l'eina i el canal en funció de la intenció comunicativa. Per
exemple: compondre adequadament missatges de correu electrònic usant
les possibilitats d'annexió de documents i tramesa múltiple.
Usar característiques específiques dels canals i eines
de comunicació. Per exemple, les emoticones.
|
Utilitzar
les eines de comunicació de forma responsable.
Responsabilitzar-se de l'ús de la informació obtinguda
a través dels diferents canals de comunicació.
Acceptar la normativa d'ús de les eines de comunicació
a la xarxa interna i/o externa del centre, tot guiant-se per la "netiqueta".
Valorar les eines de col·laboració en grup per a l'assoliment
de projectes conjunts de treball.
|
Dimensió
5. Control i modelització
Les simulacions didàctiques per mitjà de programes d'ordinador
permeten que l'alumnat descobreixi les lleis que regeixen els processos
físics, químics, biològics, econòmics, recreïn
èpoques passades o el funcionament d'una màquina o sistema.
Aquests programes són una eina per potenciar el desenvolupament de
les habilitats cognitives tot facilitant la presa de decisions.
Al mateix temps, i atesa la gran presència de les simulacions
a nivell lúdic, és molt important aprendre a diferenciar clarament
entre el món real i el virtual.
| Conceptes |
Procediments |
Actituds |
Conèixer
que els sistemes informàtics poden recollir informació del
medi mitjançant sensors.
Saber que es poden enregistrar digitalment les mesures de magnituds analògiques
i que això implica fer una aproximació del valor real.
Conèixer què és un robot i comprendre els fonaments
del seu funcionament.
Reconèixer les diferents tipologies de robots i la seva funció.
Relacionar les simulacions amb escenaris i/o situacions reals.
Identificar situacions que es puguin estudiar amb un model informàtic.
|
Usar l'ordinador
amb els sensors apropiats per recollir i detectar canvis en l'entorn físic
i/o mesurar magnituds (físiques o fisiològiques) durant un
cert període de temps.
Experimentar la digitalització de senyals analògics de
diferents fonts (sons, imatges i altres).
Dissenyar, construir i documentar un sistema senzill controlat amb sensors
i dotat de retroalimentació.
Controlar un dispositiu mitjançant una seqüència d'instruccions
(programa).
Usar diferents tipologies de simulacions que requereixin presa de decisions.
Representar un model simulat amb un diagrama.
|
Valorar apropiadament
els elements TIC necessaris per a tasques de recollida i/o mesura d'informació.
Valorar les aportacions del robots a les diferents activitats: recerca,
producció, sanitat, llar, lleure, etc.
Avaluar les característiques dels models simulats, identificant-ne
els avantatges, les limitacions i els riscos.
|
|