L'educació artística consisteix a introduir els alumnes en pràctiques de tipus musical, plàstic, literari, dramàtic... i en aquest aspecte hi ha un dèficit.

Formar la persona d'una manera menys acadèmica, no com a pura informació o lectures obligatòries. Desvetllar l'interès de l'alumnat pel simple gaudi. Sembla que els alumnes no puguin gaudir. S'hauria d'introduir la idea i la pràctica del gaudi. Allò de "instruir delectant".

Hi ha un dèficit d'activitats que introdueixin, a partir del gaudi, en les activitats artístiques. També com a espectadors, però especialment com a actors.

Feliu Formosa. Poeta, actor i traductor

2. Com creieu que incideixen els ensenyaments artístics en la societat i la cultura contemporània?

Hi ha un dèficit. Hi incideixen menys del que haurien d'incidir-hi. Hi ha un deteriorament de l'interès per manifestacions artístiques estimulants però que requereixen un cert esforç inicial. La televisió és una eina tremenda de desculturalització. Hi ha una diferència entre obres artístiques i amb transmissió de valors i la simple repetició de fórmules i efectes amb finalitats purament mercantils.

S'avança cap a una trivialització. S'hauria de donar accés a tots els aspectes positius de la cultura i de l'art, davant els quals s'imposa el que no millora la persona, el que no li fa reflexionar sobre la vida, sobre l'amor, sobre la mort, les relacions humanes, l'art, la funció de l'art. A la gent no se li facilita la reflexió sobre això, hi ha una sèrie de manifestacions que ho dificulten.

Feliu Formosa. Poeta, actor i traductor

3. Esmenteu tres aspectes positius i tres de negatius de l'actual sistema educatiu pel que fa als ensenyaments artístics.

Hi ha un aspecte negatiu, que és l'alarma social i dels mitjans de comunicació per la violència i l'agressivitat dels alumnes, i la depressió i l'estrès del professorat per aquesta situació, i no sé quina és la solució...

D'aspectes positius n'hi ha. És força freqüent el cas contrari del que deia abans, professors que ho tenen totalment controlat. I un 90% dels alumnes que tenen interès. Els casos problemàtics són molt cridaners.

Els mestres serien un aspecte positiu. Fan el que poden.

Abans es deia, i no sé si és veritat, que nosaltres sempre hem tingut una diferència en negatiu respecte del que fan els francesos: que els fan llegir. Un nen francès sap qui és l'Anouhil, i el Ionesco... i que aquí no es va tant per aquest camí. Aquí quan han de llegir procuren que el llibre sigui curt i a més a més els mestres tenen tendència a una visió rutinària de la literatura. Sempre els fan llegir el mateix: Calders o tal...

Feliu Formosa. Poeta, actor i traductor

4. Quines competències bàsiques s'han d'assolir en els ensenyaments artístics i com cal fer-ho?

Això es podria definir bastant bé, oi? Haurien de saber jutjar amb criteri propi, i sense por d'equivocar-se, qualsevol peça musical de música clàssica, qualsevol quadre, o escultura o monument arquitectònic... saber-los situar, mínimament; haver llegit unes quantes peces importants de la literatura universal...

És molt probable que la canalla que estudia ara no sàpiga que 'El Quixot' és una novel·la eminentment divertida. Probablement no ho saben ni ho arribaran a saber mai. Doncs que ho sàpiguen i s'hi diverteixin. Que sàpiguen que l'Anna Karénina és una novel·la que no et permet deixar-la. O que coneguin L'illa del tresor d'Stevenson, que està pensada per a ells. Que coneguin tot això. No una cosa sistemàtica i programada, sinó una mica a l'atzar. Seguint els gustos d'algú que està amb ells i que també n'ha gaudit, d'això mateix. Potser és una cosa molt relativa, molt general.

Tenir una visió de l'art i de la cultura universal i de totes les èpoques mínima i suficient per poder jutjar qualsevol producte nou que els caigui. Que sàpiguen una mica on són a nivell cultural i artístic. Això és difícil, eh? és difícil, però...

Feliu Formosa. Poeta, actor i traductor

5. Com caldria mirar la formació artística en el futur?

Un ensenyament molt pràctic. De fer-los llegir, de fer-los mirar i de fer-los escoltar. I fer-los actuar. Això no sé si es fa, perquè de fet l'ensenyament és això, oi?, en principi. Jo no ho conec, però pel que sembla la gent es queixa d'una programació excessivament informativa i que es dirigeix poc cap a l'activitat i la pràctica de l'art. Del teatre i de la pintura i de... Això sembla. I, per això, probablement feu això que esteu fent, no? Per ampliar aquestes activitats.

Igual com que els mestres tenen el suport d'especialistes en casos de deficiències o d'integració... haurien de tenir el suport d'artistes que puguin dedicar una part del seu temps a comunicar com és la seva feina i en què consisteix.

Normalment jo crec que serien gent jove, que donarien suport als mestres, gent que acaba d'obtenir aquests títols i també necessita... això, no? Perquè una persona de 50 o 60 anys que té la seva feina, que està escrivint o fa el que sigui a casa seva... tampoc no la faràs moure... Encara que també pot ser, perquè jo per exemple em moc en aquest terreny.

Multidisciplinari, ha de ser. Que uns toquin, uns altres pintin, uns altres... Això ho fan com a excepció. Perquè és final de curs... I això hauria de ser continu. Haurien d'estar fent sempre això.