L'especialista a infantil i primària. Optimació de recursos i formació

La percepció de la majoria dels inspectors i inspectores respecte de la seva zona és que l'especialista de música cada vegada és més present en l'etapa infantil. Sovint la seva presència es fa conjuntament amb el tutor, situació que es considera molt més idònia. Les escoles decideixen, segons el criteri d'optimació del centre -que promou el mateix Departament-, aquesta participació o no durant l'etapa infantil. Lògicament es planteja la qüestió de la formació de l'especialista en aquestes edats, ja que la formació de l'especialitat s'inscriu en l'etapa primària. L'opinió de la majoria dels inspectors és que molts especialistes aprofiten la formació permanent per completar aquest buit de la seva formació inicial amb cursos dirigits específicament en aquesta etapa.

Pel que fa al tema de la manca de l'especialista de plàstica a primària, tothom està d'acord en la seva urgent solució. L'especialista és primordial en visual i plàstica, i cal cercar solucions adreçades al seu reconeixement. Un sistema educatiu com el nostre ha de disposar d'especialista de visual i plàstica a primària. L'argument que es defensa és el de la instrumentalitat. El llenguatge visual és instrumental, com ho poden ser el verbal o el matemàtic. Fins que aquest argument no disposi d'una recepció política i social adequada -d'altra banda ja sobradament demostrada-, l'ensenyament artístic continuarà percebut i considerat com una manualitat.

Música i educació física. Participa realment l'educació física, que té una dedicació més gran, com a ensenyament artístic estretament lligat a la música?

Es reconeix que caldria aprofundir en aquest aspecte. Malgrat tot, cada vegada s'assumeixen més els aspectes d'expressió corporal i dansa també des de l'educació física. És important assenyalar que la idea de fons que va sorgir insistentment en relació amb aquest tema és la de la potenciació de la creativitat i les positives aportacions a la mateixa quan es proposen interaccions entre disciplines.

Valoració de l'ensenyament musical

L'opinió és que, encara que lentament, cada vegada es valora més la presència de la música a l'escola, tant per part dels pares i mares com dels alumnes i equips docents. La creació de l'especialista ha estat decisiva en aquest sentit, i és una referència de cara a altres ensenyaments artístics que no disposen d'aquest espai. Per part de l'Administració, la Inspecció destaca que s'ha incorporat la música com un element més de l'avaluació de centre i que en aquests moments ja s'ha fet un primer pas en avaluar la cançó en més d'un centenar de centres.

Els plans pilot de música. Experiències aïllades o apostes pels ensenyaments integrats?

La Inspecció defensa l'experimentació i els projectes innovadors que volen aprofundir en l'aprenentatge d'ensenyaments artístics. Pensa, però, que cal deixar passar un cert temps per fer-ne la valoració correcta i poder-ne treure conclusions generalitzadores. En aquest sentit, encara seria aviat per observar els resultats de centres com el CEPA Oriol Martorell o de projectes com els convenis de Vic amb l'Escola de Música.

Els crèdits variables obligatoris, l'exempció de crèdits per a estudiants de música i la dissolució de visual i plàstica a l'ESO

Respecte a secundària, es van constatar les impressions que ja havia recollit l'equip tècnic a través de les diverses taules rodones i debats celebrats. En primer lloc, que la implantació dels crèdits variables obligatoris incideix directament en la reducció dels ensenyaments artístics a l'ESO. Aquesta mateixa raó és la que al mateix temps anul·la pràcticament un dels grans avenços de la LOGSE respecte als estudiants de música, és a dir, la possibilitat d'eximir justament una quantitat considerable de crèdits variables -17- en reconeixement dels estudis musicals que cursen de manera paral·lela. Actualment no s'ofereixen 17 crèdits variables no obligatoris perquè no és possible. En aquest sentit caldria establir un mecanisme que corregís aquest greuge respecte de la situació anterior i que fins i tot ampliés la possibilitat d'eximir de crèdits variables, no solament en els llocs on tenen la sort de tenir un conservatori mitjà, sinó en qualsevol població on hi hagi una escola de música autoritzada que imparteixi aquests ensenyaments. Finalment els inspectors/es estaven també d'acord en el fet que l'actual distribució curricular havia dissolt la presència de l'art visual i plàstica entre història de l'art, tecnologia, etc., deixant sense presència el paper de l'especialista en art visual i plàstica i facilitant un argument per justificar la poca dedicació horària a aquest ensenyament.

S'esmenten les dificultats que tenen els docents per estructurar i transmetre coneixement i motivació sobre el fet artístic. Amb les dotacions horàries de visual i plàstica resulta molt difícil anar a veure obres d'art, veritable motor i complement de l'aprenentatge (com ho pot ser el fet d'assistir a concerts, al teatre o a un espectacle de dansa). D'altra banda, també se subratlla l'enorme importància dels audiovisuals i la poca previsió curricular d'aquesta matèria.