Hauríem de partir d'una premissa quasi evident: totes les cultures han desplegat un llenguatge musical que els és propi i, en totes, l'aprenentatge dels seus símbols, de la seva sintaxi i àdhuc de la seva pràctica, forma part del procés d'integració de les noies i nois a la societat adulta.

L'educació musical hauria de consistir a assolir dos objectius: aproximar a les noies i els nois els coneixements i habilitats que els puguin permetre de despertar i desplegar habilitats en la part productiva del món de la música i ajudar també a desplegar, a través del coneixement i la pràctica, uns criteris i sensibilitat musical de banda ampla, per dir-ho metafòricament.

És evident que si aquests objectius es pretenen aconseguir fora de l'ensenyament reglat i es confia en activitats complementàries, es perpetua una discriminació social que ja ha produït avui realitats inqüestionables, com són la manca d'accés al consum de certs tipus de música per amplis sectors de la població. La música a l'escola és l'única garantia d'igualtat d'oportunitats i de moderació dels oligopolis d'oferta.

Joaquim de Nadal (director de l'Auditori de Barcelona)

Del que estic més convençut és que el primer objectiu és despertar l'interès. Si l'infant té interès aprendrà sense adonar-se'n. Des d'aquest punt de vista, pots utilitzar mètodes molt diversos, però al final el que compta és la persona que està transmetent aquells coneixements i, per tant, és molt important la formació de les persones que hagin d'estar en contacte amb els petits, i fer-los descobrir el món de la música ha de ser molt important. A l'ESMUC una de les finalitats del departament de pedagogia és justament aquest, que els pedagogs formats tinguin una formació musical molt global.

Gerard Claret (director de l'Escola Superior de Música de Catalunya)

Per a mi el més important de cara a l'ensenyament general és despertar l'interès i les ganes de fer música, evitant al mateix temps un ensenyament contraproduent. Per a això hi ha potser tres camins: el camí de la formació cultural, saber història de la música, saber qui és Mozart o Monteverdi; el segon és saber com s'ha trobat la notació musical -això no s'explica mai; després hi ha la part viva de la música, evidentment és cantar. El fet de cantar estimula unes vibracions a l'interior del cos que, si s'estudiés el tema, s'apreciaria el seu efecte beneficiós per a la persona.

Nosaltres som un poble que precisament canta, i això ens ha salvat de moltes coses. El fet de cantar, per a mi, és essencial.

Narcís Bonet (professor de l'Escola Normal i l'Schola Cantorum de París)

L'educació artística hauria de plantejar-se com a premissa el fet de despertar la sensibilitat cultural. Qualsevol manera de voler ensenyar hauria de tenir en compte en primer lloc que convé despertar aquesta sensibilitat i una determinada curiositat pels fets artístics. L'escola hauria de servir per a compensar la balança del desequilibri que hi ha per part de molts mitjans que no sempre són plurals i que fan que els nens no rebin qualsevol tipus de sensibilització artística.

Ramon Muntaner (president de l'SGAE - Barcelona)

2. Com penseu que incideixen els ensenyaments artístics (musicals) en la societat i en la cultura contemporània?

Lamentablement, poc. El país no sembla estar preparat per a un ensenyament seriós de la música a l'escola tot i el valor formatiu, personal i col·lectiu d'aquesta disciplina. Saber llegir i escriure en música no és una prioritat.

Em sembla molt clar que la música, uns gèneres més que d'altres, ocupa un lloc central en la cultura contemporània. Alguns fenòmens d'abast universal en són la prova. No estic tan segur que l'ensenyament musical estigui en aquest lloc central.

Joaquim de Nadal (director de l'Auditori de Barcelona)

No sé si hi incideix, però hauria d'incidir-hi. Qualsevol informació que arribi als infants té conseqüències. Qualsevol ensenyament artístic serveix per a desenvolupar la persona i té influència en tots els altres aspectes de la seva formació com a persona. Jo crec que la formació de l'individu s'ha de veure com una formació global. Potser la formació artística aquí està poc potenciada. Cal considerar que qualsevol infant té un potencial per desenvolupar en aquest sentit artístic que el faria millor com a persona.

Gerard Claret (director de l'Escola Superior de Música de Catalunya)

És molt difícil d'avaluar. No sabem què hauria passat si aquesta educació no hagués existit. Tanmateix, quan penso en el moment actual de Catalunya, crec que és un moment molt interessant, perquè som un poble que no hem pogut ser poble i que ara ho estem essent a mitges. Tenim una manera d'actuar que és a la vegada assenyada i de defensa de la cultura i de la llengua. Nosaltres sempre hem actuat d'una manera cultural. Em fa l'efecte que tot va lligat. Pensem en l'obra de Clavé, tota l'obra de l'Orfeó Català, etc. Això no és d'avui, i probablement no seriem com som avui si no hi hagués hagut això.

Narcís Bonet (professor de l'Escola Normal i l'Schola Cantorum de París)

No ho veig especialment. Això no vol dir que no passi. Si realment, com he dit abans, l'educació artística despertés sensibilitat i curiositat, hi hauria més presència de gent jove en molts aspectes de la vida cultural. Jo no sé si això és així. És veritat que hi ha molta gent jove que va a concerts, a teatre, etc., però també és veritat que va a un determinat tipus de concert, a un determinat tipus de teatre. Segurament a aquell que és més mediàtic. En el camp de la música anomenada clàssica, per exemple, hi ha un gran dèficit pel que fa a la música del segle XX. Som en el segle XXI i no coneixem la música del segle XX. Això, òbviament, és responsabilitat de molts. L'Escola també té una part de responsabilitat en no despertar curiositat pel coneixement de la música que es fa actualment i en el propi país.

Ramon Muntaner (president de l'SGAE - Barcelona)

3. Tres aspectes positius i tres de negatius de l'actual sistema educatiu pel que fa a ensenyaments artístics.

Un és el més gran interès d'algunes escoles per tal que les noies i els nois entrin en contacte amb la música en viu: quaranta mil estudiants han assistit a programacions específiques per a ells a l'Auditori de Barcelona.

La lenta però perceptible consolidació de les escoles elementals de música. I, en tercer lloc, la introducció d'instruments (especialment la flauta dolça) en les primeres etapes de l'ensenyament.

Com a aspectes negatius, la progressiva pèrdua d'importància, qualitativa i quantitativa, de la música a mesura que progressa l'edat dels escolars. La indefinició dels objectius que s'han d'assolir i finalment la manca de mitjans personals i materials.

Joaquim de Nadal (director de l'Auditori de Barcelona)

Aquí la percepció que jo tinc és més com a pare que com a professional. El que continuo pensant des d'aquest punt de vista és que es passen massa hores a l'escola. Seria molt bo considerar la possibilitat d'horaris intensius al matí amb activitats lliures a la tarda. Jo crec que això es podria organitzar. Els volen introduir massa coneixements des de petits. Jo ho trobo massa enciclopèdic.

Gerard Claret (director de l'Escola Superior de Música de Catalunya)

Igual que en moltes altres matèries. És a dir, finalment, l'escola el que ha d'aconseguir és despertar aquesta curiositat per un costat i, per l'altre, l'afany d'estar permanentment alimentant aquesta curiositat. Això es pot fer de moltes maneres, es pot fer amb més o menys solfeig, amb més o menys domini d'un instrument, amb cant coral o sense, però sobretot cal que tot vagi dirigit en el sentit d'alimentar aquesta curiositat més enllà de la pròpia escola.

Ramon Muntaner (president de l'SGAE - Barcelona)

4. Quines competències bàsiques s'han d'assolir en els ensenyaments artístics (musicals)?

En el terreny de la informació, un bon coneixement de la història de la música, dels gèneres musicals, dels instruments i les formacions, de les tecnologies associades, etc. A més, caldria donar una idea clara de les relacions entre la música, la física, les matemàtiques, les ciències socials, etc. També el coneixement, per haver-lo sentit, d'un repertori significatiu. Finalment el coneixement dels equipaments musicals de l'entorn.

En el terreny de la formació, el desplegament del sentit de l'oïda, cultivant la capacitat de discernir ritmes, melodies i harmonies. Capacitat per a representar en una partitura melodies simples inventades o conegudes. Desplegament de les tècniques elementals de cant i dansa. La capacitat de llegir i interpretar repertori elemental amb la veu i algun instrument senzill de manera individual i col·lectiva.

Joaquim de Nadal (director de l'Auditori de Barcelona)

Jo diria que és conèixer la música des de dins. Haver practicat algun aspecte musical, des de percussió fins a un contacte amb algun instrument, viure el fet musical d'alguna manera. Per a mi no és tan important tenir coneixements teòrics, de solfeig, com aquesta altra qüestió.

Gerard Claret (director de l'Escola Superior de Música de Catalunya)

Sobretot tenir una idea cultural, històrica i evidentment d'haver escoltat un repertori. Caldria d'haver portat les criatures als concerts. Però sobretot s'hauria d'haver portat la música a les aules. Agafar gent jove i portar-los a l'escola. És interessant que els nens vegin que el qui toca un instrument és algú molt semblant a ells, com un germà gran, que no sigui un personatge estrany. Al costat d'això és important que hi hagi una mica el mite. Vivim de mites. És important que gent consagrada, ja no l'estudiant, vagi a l'escola i faci un concert comentat perquè hi hagi un contacte entre l'intèrpret i l'infant. Finalment hi ha d'haver l'escola que va a un concert per veure una orquestra. Això caldria establir-ho amb aquesta gradació.

Respecte als nens que volen estudiar música, això ja és un altre tema. No estic d'acord amb la manera com s'ensenya el solfeig en general. Hem perdut la noció de l'interval. En les escoles de música hi ha una part molt important que és pròpiament les bases de l'harmonia.

Narcís Bonet (professor de l'Escola Normal i l'Schola Cantorum de París)

5. Com caldria contemplar la formació artística (musical) en el futur?

Em sembla que la informàtica, els idiomes i la música haurien de ser les tres prioritats educatives emergents. No crec que tinguem bones escoles elementals, mitjanes o superior de música sense la inserció normal de la música a l'escola.

El repte de discernir entre una formació que ha de servir per al gaudi personal de qui la rep i la necessària per a bastir els primers passos d'un futur professional, crec, modestament, que està en el nus de la qüestió de guanyar eficiència en el sistema educatiu. Avui, em fa l'efecte que tendim a formar aficionats avorrint-los, i professionals que no passarien la selecció de cap conservatori europeu de prestigi.

Joaquim de Nadal (director de l'Auditori de Barcelona)

Cal que l'escola doni la màxima varietat de la realitat musical. Si només ensenyen una cosa, acaben avorrint-la. Existeixen moltes formes musicals, com ara el jazz, el pop rock, les músiques populars, etc. Fóra bo de fer un equilibri amb totes aquestes manifestacions.

Sobre la conveniència o no d'estudiar el llenguatge musical, hi ha un fet que sí és cert, i és que hi ha una edat concreta en la vida en la qual és més fàcil aprendre els llenguatges. Partint d'aquesta teoria, potser val la pena aprofitar-ho. Sempre, però, partint del fet que el primer objectiu ha de ser la sensibilització que abans hem comentat.

Ramon Muntaner (president de l'SGAE - Barcelona)