- És important destacar que durant la celebració d'aquesta taula rodona hi foren novament presents molts dels temes que ja s'han anat repetint durant els diversos actes públics de la Secció. Les preocupacions i els diagnòstics dels ensenyaments artístics són coincidents i reiteratius: poca valoració social dels ensenyaments artístics, desconeixement generalitzat de les seves potencialitats i enorme vàlua pedagògica, falta de dedicació horària i equipaments, reivindicació de l'especialitat de visual i plàstica a l'ensenyament primari, importància d'implantar projectes interdisciplinaris entre les distintes arts, etc.

- S'esmenta una bona pràctica pedagògica consistent a desenvolupar els continguts artístics per temes o centres d'interès. El centre d'interès, que pot ser un creador, un moviment artístic, les diverses manifestacions culturals relacionades amb un fet commemoratiu, etc., esdevenen l'eix artístic de l'escola durant tot l'any. Aquesta metodología permet coordinar moltes activitats, exposicions o intercanvis disciplinaris sense renunciar als objectius curriculars de cada nivell. D'altra banda, aquesta dinàmica provoca una altíssima rendibilitat dels esforços dels ensenyants, que tendeixen a convergir i interactuar, i una dinàmica que entén el fet artístic com a projecte.

- Es parla de la necessitat de vincular el contingut curricular de l'educació física amb el teatre i la dansa. Una bona interpretació del currículum en aquesta línia ajudaria a establir mecanismes que podrien incidir en l'ensenyament d'aquestes disciplines, ara per ara, absolutament desateses.

- S'esmenten les problemàtiques força específiques de les Escoles Rurals i les Escoles d'Art i Disseny. Actualment, les Escoles d'Art i Disseny ofereixen formació a nivell de batxillerat artístic i/o cicles formatius de grau mitjà i/o superior. Pel que fa al batxillerat, la resposta ha estat excel·lent, ja que es poden satisfer les necessitats educatives amb instal·lacions i professionals que han reconvertit prou bé el pla 63. Pel que fa als cicles formatius, es torna a insistir en la idea que són curts, i més si pensem que aquests s'adrecen majoritàriament a l'accés al món laboral. Es fa palesa també la necessitat d'implantar definitivament el nivell de graduat universitari.

- Existeix un sentiment de certa soledat per part de l'especialista de música, que es manifesta, sobretot, en els claustres de la pròpia escola. Molts especialistes es queixen, també, de la manca de valoració de la seva feina, de la falta de recursos i, sobretot, d'una dedicació horària molt minsa que afecta ja no el correcte desenvolupament dels continguts del currículum, sinó totes aquelles tasques de dinamització (festivals, concerts, etc.) tan necessàries per integrar la disciplina a l'escola.

- Se subratlla la importància de les arts en el nostre context social contemporani. Cada vegada resulta més evident la gran quantitat d'activitat artística amb la qual convivim. Els concerts, les exposicions, les obres de teatre i dansa (Catalunya és la segona comunitat autònoma de l'Estat pel que fa a nombre de públic que assisteix al teatre), les visites guiades, la producció audiovisual o el disseny, s'han de poder integrar a l'escola. Resulta un contrasentit que un sector com el cultural, que genera ocupació i importants inversions econòmiques, no s'alimenti des de l'escola. Si volem futurs creadors i consumidors de manifestacions o productes artístics caldrà incidir en la seva formació. En aquest sentit, es recull àmpliament la idea que l'escola ha de ser un centre que potenciï encara més les seves atribucions en aquest camp. Pel que fa als seus docents, aquests haurien de desenvolupar una tasca de sensibilització social enfront dels fets artístics.