- Es manifesta la manca de formació específica "artística" del professorat en l'ensenyament obligatori. Aquest fet genera, tot sovint, docents insegurs i "poc creatius". Aquesta manca de creativitat en els docents es fa palesa tant pel que fa als mètodes d'ensenyament com a l'objecte que s'ensenya. Es reclama una formació adreçada a millorar la creativitat dels docents i es plantegen els dubtes següents: "Com implementar aquest tipus de formació en el nostre professorat?" "Com garantir aquesta formació inicial especialitzada i contínua del professorat?"

- Torna a sortir la idea generalitzada segons la qual el currículum s'interpreta poc. El fet que el professorat interpreti poc el currículum significa que aquest no s'entén com un punt de partida-guia de mínims per tal de garantir una qualitat òptima en l'ensenyament artístic, sinó com un marc massa sistematitzat. Tot sovint aquest currículum esdevé, no una eina valuosa, sinó un malson. Quins instruments calen perquè el professorat perdi la por al currículum i l'entengui com una ajuda en la tasca pedagògica i no com quelcom insalvable? En aquest sentit també es recull la idea, com a bona pràctica, d'establir interpretacions curriculars que connectin amb el context sociocultural contemporani. Així es podrien garantir, d'alguna manera, elements de relació i lligam entre els continguts proposats pel currículum i la realitat.

- Massa sovint els ensenyaments artístics no s'incorporen com a elements vertebrals per al projecte d'escola. Costa molt que les escoles entenguin els ensenyaments artístics com quelcom necessari i important per al propi projecte educatiu de l'escola.

- Pel que fa a l'ESO, es constata una altra vegada la problemàtica amb relació a la infraestructura dels centres. Existeix ara per ara una manca d'espais i equipaments adients per al bon desenvolupament dels crèdits de visual i plàstica i de música. Tanmateix, es reclama insistentment el caràcter instrumental d'aquestes àrees. L'ensenyament artístic a l'ESO no engresca, i cal que engresqui. Pel que fa a la disminució d'optativitat, aquesta s'entén com un factor altament negatiu per a l'ensenyament artístic. Tot sovint ha estat gràcies als crèdits de caràcter variable que l'ensenyament artístic a l'ESO ha pogut oferir a l'alumnat quelcom motivador.

- S'esmenta el model del Centre Experimental de Règim Especial Oriol Martorell. En aquest sentit s'apunta la idea de la transversalitat efectiva entre disciplines artístiques (música, arts escèniques-dansa) a primària. Aquesta idea de tranversalitat-integració genera processos interdisciplinaris altament valuosos per als ensenyaments artístics. Quines eines caldria dissenyar i dur a la pràctica per tal de generalitzar aquest model?

A infantil i primària cal interpretar el currículum d'una manera més transversal i activar les relacions i trobades entre música, dansa-arts escèniques i visual i plàstica. Aquest fet podria generar sinergies transdisciplinàries que podrien ajudar a millorar la qualitat dels nostres ensenyaments artístics.

- Es reclama la necessitat d'identificar i establir les competències bàsiques pel que fa als ensenyaments artístics a nivell obligatori.

- Amb relació a les propostes concretes sorgeix la idea de confeccionar una base de dades sobre projectes educatius "transferibles". Aquesta base de dades podria funcionar com una eina recurs per als docents. El professorat la podria consultar, i contribuir així al seu creixement. De la mateixa manera que per als docents i els centres seria útil conèixer propostes educatives relacionades amb els ensenyaments artístics, també podria esdevenir el marc òptim per a donar a conèixer les seves propostes. En aquesta línia també es comenta la necessitat d'establir contacte amb creadors que puguin assessorar els docents. També cal generar estratègies per tal de sensibilitzar els pares i mares sobre la importància dels ensenyaments artístics més enllà de la mera manualitat.

- S'esmenta el paper dels centres de recursos pedagògics. En aquest sentit es podrien concretar encara molt més les possibles utilitats a nivell d'ensenyament artístic dels centres de recursos.

- Pel que fa a l'ensenyament artístic a nivell postobligatori, es remarquen dos fets força transcendents. El primer fa referència al batxillerat artístic en relació amb l'ensenyament obligatori. Es constata que mentre els altres batxillerats (científic, humanístic i tecnològic) són hereus d'un cicle obligatori estructurat, en el cas del batxillerat artístic això no passa. El sentiment generalitzat és que els crèdits artístics a secundària són insuficients per a afrontar un batxillerat artístic de qualitat. Tanmateix, molts dels assistents es pregunten si tindria sentit un batxillerat musical i un altre d'arts escèniques.

L'altre fet que es comenta durant el debat és la curta durada del cicles formatius de grau superior. Un parell d'anys i el projecte final de cicle resulten insuficients per a accedir en condicions al món laboral.