Objectius terminals del currículum i competències bàsiques

El darrer dels debats de la nostra secció, pel que fa a l'àrea de Música, va tenir lloc a Torelló amb un grup significatiu d'especialistes, més de vint, que estan treballant a Osona. Segurament, ha estat el debat més optimista de tots els que hem celebrat en el darrer any, on s'han trencat alguns tòpics que havien anat apareixent reiteradament en altres ocasions: poca valoració de l'especialista i de la música, falta de recursos, limitació horària, dificultats per assolir el currículum, etc. Hi hem parlat de la presència cada vegada més important de la música a l'escola, de la utilitat de l'ensenyament musical com a eina d'integració de la immigració, de la valoració cada vegada més gran per part de la comunitat educativa i del gran canvi que han suposat els darrers deu anys pel que fa a la presència de la música dins del sistema educatiu. De fet, la reunió la vàrem fer a l'aula de música d'una escola on hi havia un piano, que havia pagat l'AMPA, i on la directora del centre era justament l'especialista de música de l'escola.

Com a tema central d'aquest debat podem destacar la reflexió sobre la vigència del currículum musical que vàrem proposar des de la CNE. Els mestres especialistes, en general, se senten poc obligats i no gens pressionats pels objectius que assenyala el currículum. La situació de falta de temps, les activitats generades a partir de la música, el fet que l'especialista pugui decidir el seu programa sense estar sotmès a cap pressió del propi claustre (ell fa tota la música de l'escola i ningú li demanarà comptes), etc., donen arguments als especialistes per anar treballant, des de la situació particular de cada centre, amb l'únic criteri d'optimitzar al màxim els recursos de què disposa i en el context molt ampli d'uns objectius generals que ja li serveixen: sensibilitzar l'alumnat i fer-los gaudir del fet musical tot aprenent alguns conceptes i adquirint algunes habilitats auditives, d'interpretació, cant, dansa, que assegurin un coneixement bàsic. És aquí on apareix el debat: si el currículum permet finalment una interpretació tan àmplia del treball que cal fer a l'escola pel que fa a música, això voldrà dir que no assegura una certa homogeneïtat de resultats a nivell general del sistema, com seria de preveure, i que la preparació dels alumnes diferirà sensiblement depenent de l'escola i el mestre/a que l'hagi impartit. De fet, mentre no hi hagi un sistema d'avaluació externa d'aquest currículum no podrem saber fins a quin punt els objectius de continguts, procidementals i actitudinals previstos s'aconsegueixen o no. Són molts, per exemple, els mestres que acaben la primària centrant el seu treball en la flauta, fent una interpretació molt lliure, encara que perfectament vàlida, del que cal fer a cicle superior de primària. D'altra banda, no és gens fàcil avaluar conceptes com sensibilització, motivació, gaudi, creativitat, etc., referits a l'aprenentatge musical. Tot plegat fa preveure una gran diversitat de resultats malgrat la seguretat que en la consciència de cada especialista hi hagi la certesa d'haver aconseguit aquests objectius generals.

Relacionant aquesta reflexió amb la necessitat de les competències bàsiques referides a música sorgeix la pregunta: si el que pretenem a l'escola és una sensibilització i una experiència de vivència musical estem dient que els objectius terminals d'una etapa s'identifiquen amb el que podrien ser unes competències bàsiques que ajudin al desenvolupament integral de l'alumnat i que tot el que pugui venir com a conseqüència d'aquesta activitat serà de més a més? Aleshores cauríem en una flagrant contradicció.

A Torelló ens vàrem preguntar si vivim, pel que fa a la música a l'escola, en aquesta contradicció.