Conferčncia Nacional d'Educació


 

Introducció
Cada vegada és més evident que els sistemes escolars dels països democràtics, com més compromesos estan amb la qualitat de l’educació, més tendeixen a reduir les parcel·les de normativa i a eixamplar les zones d’autonomia que poden administrar els centres educatius.

Si entenem l'autonomia com la facultat per organitzar i desenvolupar l'acció educativa escolar d'acord amb les directrius que estan recollides en el projecte educatiu de cada centre, podem identificar-ne diversos tipus: (i) l’administrativa: és a dir, la capacitat legal o operativa per contractar; (ii) la financera, entesa com la possibilitat d’administrar lliurement els recursos econòmics en relació amb els objectius previstos i que es tradueix en la possibilitat d’elaborar un pressupost propi, l’autorització a constituir reserves i disposar d’un patrimoni, la llibertat per repartir entre els diferents "llocs de cost" els recursos de què es disposa: subvencions, concerts, convenis, recursos propis, etc, i (iii) la pedagògica, com la capacitat per decidir en relació amb la planificació, execució i avaluació del currículum i d’adoptar estratègies organitzatives i de govern particulars.

Objectius de caràcter general

  • Conèixer i analitzar, mitjançant un procés de diagnosi obert, participatiu i plural:
    - En quin grau s’estan proporcionant i utilitzant la descentralització i l’autonomia en la gestió dels centres escolars a Catalunya.
    - Quina és la satisfacció de les persones concernides (estaments de la comunitat escolar, especialment) en relació amb la disponibilitat i l’ús de l’autonomia.
    - Quines són les fortaleses i les febleses actuals de l’aplicació dels principis de descentralització i autonomia en la gestió dels centres escolars.
  • Construir propostes de millora en la gestió autònoma dels centres, dins del model escolar que ens proporciona el marc normatiu actual i d’acord amb els principis normatius de justícia, respecte i equitat, flexibilitat i participació.

Objectius de caràcter més específic

  • Convenir en una noció d’autonomia per tal d’utilitzar un lèxic comú que faciliti les anàlisis, els debats i les propostes que es pretenen construir.
  • Identificar, analitzar i avaluar els límits, els perills, els requisits i els sistemes de regulació de l’exercici de l’autonomia i les seves conseqüències per al sistema escolar.
  • Analitzar i avaluar:
    - l’ús i les repercussions de l’autonomia en els nostres centres escolars en relació amb tots els àmbits de gestió que hem identificat anteriorment;
    - l’ús i la utilitat dels projectes institucionals (especialment el Projecte Educatiu i el Projecte Curricular) com a eines per desenvolupar l’autonomia dels centres;
    - el paper dels estaments de la comunitat escolar (especialment els pares i mares i l’alumnat) i de l’Administració local en els processos de participació i gestió en una escola autònoma;
    - el paper dels directius escolars i dels serveis de suport extern als centres escolars (inspecció, EAP, CRP...) en aquests mateixos processos.

Fonts, instruments i activitats (En format PDF.)

Pla de treball i calendari (En format PDF.)

El Pla de Treball, doncs, s’ajustarà, en termes generals a les fases següents:
- Estudi descriptiu. Recollida de dades: des de setembre de 2.000 a juny de 2001
- Estudi i anàlisi de les dades:des de setembre de 2001 a març de 2002
- Elaboració de les propostes i de l’informe final: de març a maig de 2002.